Vés al contingut

Expedició Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Expedició de Miguel Gómez)
Plantilla:Infotaula esdevenimentExpedició Gómez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 00′ N, 2° 45′ O / 43°N,2.75°O / 43; -2.75
Tipusexpedició militar Modifica el valor a Wikidata
Part dePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsjuny 1836 - desembre 1836 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPaís Basc (Espanya)
Castella i Lleó (Espanya)
Astúries (Espanya)
Galícia (Espanya)
Castella - la Manxa (Espanya)
País Valencià (Espanya)
Andalusia (Espanya)
Extremadura (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Participant

L'expedició Gómez fou una de les campanyes de la primera guerra carlina.

L'expedició

[modifica]

El general carlí Miguel Gómez Damas, que havia pres Oviedo, sortí, amb vuit batallons d'infanteria i quatre peces d'artilleria, però pràcticament sense cavalleria[1] en expedició per prendre Madrid, i es dirigí a l'encontre de Ramon Cabrera per unir les seves forces, que incloïen a Josep Miralles Marín el Serrador i Joaquín Quílez en l'intent, disposant d'un total d'onze batallons d'infanteria.[2] Arribà el 16 de setembre de 1836 i el 19 a Villarrobledo, molt proper de la carretera de la Cort. Isidro Alaix, que coneixia tots els moviments del general carlí, malgrat disposa de forces inferiors a les de l'enemic, sortí al seu encontre, derrotant-lo a la batalla de Villarrobledo, i abandonant la idea d'atacar Madrid, però en una acció d'audàcia dirigida per Cabrera, es conquerí la ciutat de Còrdova. Arribats a Extremadura, les diferències amb Gómez i la presa cristina de Cantavella[3] van fer que aquest l'obligués a abandonar-la amb una petita escorta, això si, quedant-se Gómez amb tots els batallons de Cabrera.[4]

Conseqüències

[modifica]

Cantavella, en absència de Cabrera i les seves tropes, fou presa per Evaristo San Miguel, privant els carlins del Maestrat de la seva fàbrica d'artilleria.[5] Ramon Cabrera i llavors, es dirigí a Cantavella però en el camí fou derrotat en la batalla de Rincón de Soto[6] i ferit Arévalo de la Sierra,[7] i no pogué recuperar-la fins a l'abril de 1837.[8]

Referències

[modifica]
  1. Flávio, 1870, p. 233.
  2. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  3. Flávio, 1870, p. 248.
  4. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 240-241.
  5. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014. 
  6. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 241.
  7. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 244.
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 

Bibliografia

[modifica]