Julgoldita-(Fe³⁺)
 Julgoldita-(Fe³⁺) | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂(Fe3+,Mg)(Fe3+,Al)₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH,O)₂·H₂O |
| Epònim | julgoldita i ferro  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.20 |
| Dana | 58.2.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial A2/m |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-033 |
| Símbol | Jul-Fe3+ |
| Referències | [1] |
La julgoldita-(Fe³⁺) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyïta. Rep el seu nom de Julian Royce Goldsmith, mineralogista i geoquímic de la Universitat de Chicago, Estats Units, i del seu contingut en ferro.
Característiques
[modifica]La julgoldita-(Fe³⁺) és un sorosilicat de fórmula química Ca₂(Fe3+,Mg)(Fe3+,Al)₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH,O)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la julgoldita-(Fe³⁺) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Långban, una zona minera que es troba al municipi de Filipstad, a la província sueca de Värmland. També ha estat descrita als districtes de Jalgaon i Bombai (Maharashtra, Índia) i a la pedrera Marlin Norite, a Middelburg (Mpumalanga, Sud-àfrica).
Referències
[modifica]- ↑ «Julgoldite-(Fe3+)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 octubre 2016].