Vés al contingut

Llengües ta-arawak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües ta-arawak
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatHondures i Belize Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologcari1281 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües ta-arawak, també conegudes com Ta-maipure i caribenyes, són el grup de les llengües arawak parlades pels indígenes de les costes del mar Carib d’Amèrica Central i del Sud. Es diferencien pel prefix pronominal de primera persona ta-, en oposició al na- de l'arawak comú.[1][2][3][4]

Llengües

[modifica]

Kaufman (1994) proporciona la següent subclassificació:

Aikhenvald hi afegeix el shebaya, que Kaufman havia deixat sense classificar, i treu l'iñeri del Ta-arawak pròpiament dit:

Arawak caribeny

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals en diferents llengües arawak del Carib són:[5]

GLOSA Guajiro Iñeri Taïno PROTO-
ARAWAK
DEL CARIB
Arawak
(Lokono) 		Paraujano
(añu)		 Wayuunaiki Garifuna Kalhíphona
(Iñeri)
'1' abã maneiʤa wɐˈneː aban ábana heketi *a-ban(e)
'2' bian pimi piˈɐ.mɐ biama biama yamoka *piama
'3' kabɨn apaniw ɐˈpɨ.nɨiɲ (ɨrɨwa) (íriua) kanokum *apa-ni-
*kamɨn-
'4' bitʰi pinʧi piˈeɲ.ʧi̥ (ɡadɨrɨ) (gádoro) yamonkobre
bibiti		 *pinti
'5' (a)badakʰabo nadâ hɐʔˈrɐi (seiŋɨ) (sęgo) *pada-
'6' (a)batʰian siami ˈɐi.pi.ru.ɐ (sisi) *
'7' biantʰian beremi ɐˈkɐ.rɐt.ʃi̥ (sedɨ) *
'8' kabɨtʰian pinjüwen meˈkiː.sɐt̪̚ (widɨ) *
'9' bitʰitʰian heberemi meˈki.et̪.sɐt̪̚ (nefu) *
'10' biandakʰabo poˈɺoː (diːsi) *

Els numerals iñeri i garífuna a partir de 3 són préstecs del francès.

Proto-llengua

[modifica]

Reconstruccions del Proto-Lokono-Guajiro proposada per Captain (1991):[6]

no. gloss Proto Lokono-Guajiro
1. ‘abdomen’ *Vteke
2. ‘després’ *dikʰi
3. ‘formiga’ *hayu
4. ‘formiguerol’ *waRiti
5. ‘braç’ *dɨna
6. ‘armadillo’ *yekerV
7. ‘fletxa’ *kimařa
8. ‘cendra’ *baliki
9. ‘pregunta’ *asa (?)
10. ‘destral’ *bařu
11. ‘enrere’ *asabu
12. ‘ratpenat’ *busiri
13. ‘banyar-se’ *aka
14. ‘barba’ *tiima
15. ‘ocell’ *kudibiu
16. ‘sang’ *itʰa
17. ‘os’ *Vbu-na
18. ‘pit’ *(u)di
19. ‘trencar’ *wakVdV-
20. ‘per (agent)’ *duma
21. ‘canya’ *isi
22. ‘canoa’ *kanuwa
23. ‘pit’ *Vluwa
24. ‘nen’ *(?)ibili
25. ‘xilli’ *hatʰi
26. ‘picar’ *lada
27. ‘tenir fred *tʰunuli-
28. ‘venir’ *andV
29. ‘cricket’ *pʰuti
30. ‘cocodril’ *kayukutʰi
31. ‘deliciós’ *keme-
32. ‘abaix’ *unabu
33. ‘beure (v)’ *VtʰV
34. ‘orella’ *dike
35. ‘garceta’ *wakaRa
36. ‘ull’ *aku
37. ‘sortir (v)’ *apʰuti-
38. ‘greix’ *akusi
39. ‘pare’ *Vtʰi
40. ‘dit’ *kʰabu-ibira
41. ‘ungla’ *bada
42. ‘foc’ *sikʰi
43. ‘peix’ *hime
44. ‘puça’ *kʰayaba
45. ‘carn humana’ *kiruku
46. ‘flor’ *siwi
47. ‘mosca’ *mabuRi
48. ‘peu’ *ukuti
49. ‘per (benefactiu)’ *bura
50. ‘front’ *kibu
51 ‘de (LOC)’ *-kee
52. ‘pell’ *Vti
53. ‘anar’ *kuna
54. ‘carbassa’ *iwida
55. ‘avi’ *dukutʰi
56. ‘àvia’ *kVtʰV
57. ‘verd’ *subule
58. ‘pèl’ *Vbařa
59. ‘hamaca’ *hamaka; *kura
60. ‘mà’ *kʰabu
61. ‘odiar, ser odiat’ *te-
62. ‘cap’ *ikiwi
63. ‘escoltar’ *akanaba
64. ‘aquí’ *yaha
65. ‘mel’ *maba
66. ‘banya’ *ukuwa
67. ‘casa’ *bahɨ
68. ‘jo’ *dakia
69. ‘iguana’ *iwana
70. ‘a’ *luku
71 ‘a (un fluid)’ *raku
72. ‘suc’ *Vra
73. ‘matar’ *pʰarV
74. ‘ganivet’ *ruři
75. ‘full *bana
76. ‘fetge’ *bana
77. ‘dacsa’ *mariki
78. ‘mandioca’ *kʰali
79. ‘midó de mandioca’ *hařo
80. ‘molts’ *yuhu
81. ‘mico’ *pʰudi
82. ‘lluna’ *katʰi
83. ‘mosquit’ *maRi
84. ‘mare’ *uyu
85. ‘coll’ *nuru
86. ‘nas’ *kiri
87. ‘un’ *aba
88. ‘camí’ *bɨna; *wabu
89. ‘picot’ *tuka-
90. ‘penis’ *ewera
91. ‘rata’ *kuři
92. ‘cru’ *iya
93. ‘petició’ *kʰuyabV-
94. ‘resina’ *Vkʰɨ
95. ‘madur’ *hebe
96. ‘riu’ *sVři
97. ‘arrel’ *akura
98. ‘dir’ *akV
99. ‘mar’ *bařawa
100. ‘seient, tamburet’ *turu
101. ‘ella’ *tʰukia
102. ‘pell’ *Vda
103. ‘dormir’ *dunkV
104. ‘serp’ *uri
105. ‘gendre’ *titʰi
106. ‘so’ *akanVkɨ
107. ‘estrella’ *iwiwa
108. ‘pedra’ *kiba
109. ‘aturar’ *takɨ-
110. ‘batata’ *halitʰi
111. ‘cua’ *isi
112. ‘tapir’ *kama
113. ‘tèrmit’ *kʰumutʰiri
114. ‘allò (masculí)’ *lira
115. ‘allò (no masculí)’ *tura
116. ‘aquí’ *yara
117. ‘ells’ *nakia
118. ‘cuixa’ *(N)bɨku
119. ‘això (masculí)’ *lihi
120. ‘això (no masculí)’ *tuhu
121. ‘vosaltres’ *bukia
122. ‘tres’ *kabɨnV
123. ‘consell’ *kiruku
124. ‘gripau’ *kiberu
125. ‘tabac’ *yuři
126. ‘llengua’ *Vyee
127. ‘dents’ *ari
128. ‘tocar, sentir’ *bebeda
129. ‘arbre’ *kunuku
130. ‘dos’ *biama
131. ‘dalt’ *iu-
132. ‘vòmit’ *ewedV
133. ‘aigua’ *uni
134. ‘nosaltres’ *wakia
135. ‘amb (acomp.)’ *Vma
136. ‘xiulet’ *wiwida-
137. ‘dona’ *hiaru
138. ‘cuc’ *-koma-
139. ‘nosaltres’ *hukia
140. ‘si’ *VNhVN
141. (absolutiu) *-hV
142. (poss. sufix) *-tʰe

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
  2. ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
  3. ↑ Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)
  4. ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 9 juliol 2021].  Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 4 juliol 2013].
  6. ↑ Captain, D. (1991 [2005]). Proto-Lokono-Guajiro. Revista Latinoamericana de Estudios Etnolingüísticos, 10:137-172.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_ta-arawak&oldid=33408699»