Mawayana

Mawayana

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	2  (2013 )
Autòcton de	Alt Takutu-Alto Essequibo
Estat	Brasil i Surinam
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües pidjanes
Codis
ISO 639-3	mzx
Glottolog	mawa1271
Ethnologue	mzx
UNESCO	1674
IETF	mzx
Endangered languages	5162

El mawayana (Mahuayana), també coneguda com a mapidian (Maopidyán), és una llengua arawak moribunda del nord d'Amèrica del Sud. El parlen una dotzena de persones grans que viuen en pobles ètnics waiwai i tiriyó al Brasil i a Surinam.

Classificació

Aikhenvald (1999) llista el mawayana (i possiblement el mawakwa com a dialecte) juntament amb el wapishana sota una branca de Rio Branco (Arawak septentrional) de la família Arawak. Carlin (2006:314) assenyala que el mawayana "està estretament relacionat amb el wapishana" i segons Ramirez (2001:530) comparteixen almenys el 47% del seu lèxic.

Fonologia

El mawayana té, entre les seves consonants, dues implosives, /ɓ/ i /ɗ/, i el que s'ha descrit com un "ròtica fricativitzada retroflexa", representada amb ⟨rž⟩, que comparteix amb el wapishana. Els sistemes vocàlics contenen quatre vocals (/i-e, a, ɨ, u-o/), cadascuna de les quals té una contrapartida nasalitzada.

Consonants

Els fonemes consonàntics mawayana són:

	t	k	ʔ
ɓ	ɗ
	ɗʲ
	ʧ
	ʃ
	ɾ
m	n
w	j

Vocals

Els fonemes vocàlics mawayana són:

i	ɨ	u
e
a

Les vocals tenen un contrast tant nasal com de longitud.

Morfologia

Afixos personals del mawayana:

1 sg.	n-/m- -na
2. sg.	ɨ-/i- -i
3. sg.	ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ
3 refl.	a-
1 pl.	wa- -wi
2. pl.	ɨ- -wiko
3. pl.	na- -nu

Afixos verbals del mawayana:

thematic	-ta, -ɗa, -ɓa
present	-e
reciprocal	-(a)ka
adjectival	-ɾe, -ke

Morfosintaxi

El mawayana té una morfologia polisintètica, principalment marcadora de l'inici i amb sufixos, tot i que hi ha prefixos pronominals. Els arguments verbals s’indexen en el verb a través de sufixos de subjecte en verbs intransitius, mentre que en vers transitius amb prefixos d’agents i sufixos d’objectes (Carlin 2006).

Bibliografia

• Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106. 
• Carlin, Eithne B. «Feeling the need. The borrowing of Cariban functional categories into Mawayana (Arawak)». A: Grammars in contact: A cross-linguistic typology. Oxford: Oxford University Press, 2006. 
• Carlin, Eithne B. «Nested identities in the Southern Guyana-Surinam corner». A: Ethnicity in ancient Amazonia: Reconstructing past identities from archaeology, linguistics, and ethnohistory. University Press of Colorado, 2011, p. 225–236. 
• Carlin, Eithne B. «The native population: Migration and identities». A: Atlas of the languages of Suriname. KITLV Press, 2002, p. 11–45. 
• Carlin, Eithne B. «Movement through time in the southern Guianas: deconstructing the Amerindian kaleidoscope». A: In and out of Suriname: Language, mobility, and identity. Leiden: Brill, 2013. 
• Ramirez, Henri. Línguas Arawak da Amazônia setentrional (en portuguese). Manaus: Universidade Federal do Amazonas, 2001.