Magnesiorowlandita-(Y)

Magnesiorowlandita-(Y)
Fórmula química	Y₄(Mg,Fe)(Si₂O₇)₂F₂
Epònim	magnesi i rowlandita-(Y)
Localitat tipus	pegmatita de Yunoyama-onsen, Komono, districte de Mie, Prefectura de Mie, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.90
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,527(6) Å; b = 8,656(9) Å; c = 5,519(5) Å; α = 99,09(8)°; β = 104,17(7)°; γ = 91,48(8)°
Grup puntual	1 - pedial*
Grup espacial	p1
Color	gris a blanc
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	4,82 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Birefringència	δ = 0,005
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-010
Any d'aprovació	2012
Símbol	Mrow-Y
Referències

La magnesiorowlandita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva relació amb la rowlandita-(Y).

Característiques

La magnesiorowlandita-(Y) és un silicat de fórmula química Y₄(Mg,Fe)(Si₂O₇)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiorowlandita-(Y) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio (Japó), amb el número d'espècimen: nsm-m43624.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita de Yunoyama-onsen, que es troba a la ciutat de Komono, dins el districte de Mie (Prefectura de Mie, Japó). També ha estat descrita a la pegmatita de Stetind, a Nordland (Noruega), i a les mines de Bastnäs, a Västmanland (Suècia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.