|
---|
1700
- 1700, 1 de novembre: Carles II de Castella mort a Madrid.[1]
- 1700, 1 de novembre: Es forma un Consell de Regència; partit francès: Cardenal Portocarrero, Manuel Arias y Porres (President del Consell de Castella), Antonio de Ubilla (Secretari del Despatx Universal) i Castejón; partit austríac: Marianna de Neuburg (vídua de Carles II), Baltasar de Mendoza y Sandoval (Inquisidor General), comte de Frigliana.[1]
- 1700, 3 de desembre: Lluís XIV dóna instruccions al seu nét de com ha de governar.
- 1700, 21 de desembre: L'ambaixador francès Harcourt dóna un memorial al cardenal Portocarrero que sotmet als virreis, governadors i ambaixadors a l'escrutini de Lluís XIV
- 1700, 28 de desembre: Reial Ordre de 28-XII-1700, aprovada pel consell de regència, per la qual tot el servei diplomàtic espanyol quedà supeditat als francesos.
|
1701
1701, 22 de gener: El duc Felip d'Anjou entra a la Monarquia d'Espanya travessant el Bidasoa. L'acompanyen el seu tutor marquès de Louville i el seu confessor Guillaume Daubenton.
1701, 2 de febrer: Marianna de Neuburg (vídua de Carles II) abandona Madrid i es refugia a Toledo.[1]
1701, 2 de febrer: Lluís XIV informava el seu ambaixador a Flandes d'una imminent operació militar secreta
1701, 3 de febrer: El Parlament de París registra el reconeixement de duc Felip d'Anjou, ja nomenat successor a la Monarquia d'Espanya, com a successor també al Regne de França.[1]
1701, 5 de febrer: La nit del 5 al 6 les tropes franceses s'apoderaven de les fortaleses de Mons, Ath, Chaleroi, Audernade, Nieuport, Namur i Luxemburg.
1701, 13 de febrer: El duc Felip d'Anjou s'uneix a l'aliança entre França i l'elector de Colònia
1701, 18 de febrer: El duc Felip d'Anjou entra a Madrid
1701, 18 de febrer: Es constitueix a Madrid un Consell Permanent: Cardenal Portocarrero, duc d'Harcourt (ambaixador francès), Manuel Arias y Porres (President del Consell de Castella), Antonio de Ubilla (Secretari del Despatx Universal). El consell estava dominat per Portocarrero i hauria de despatxar a diari amb el rei.[1]
1701, 24 de febrer: Auto de 24-II-1701 Felip V demana als consells que l'assessorin que la Monarquia d'Espanya es continuarà governant com fins aleshores per règim polisinodial -govern per consells-.
1701, 24 de febrer: El duc Felip d'Anjou s'uneix a l'aliança entre França i el ducat de Màntua
1701, 9 de març: El duc Felip d'Anjou s'uneix a l'aliança entre França i l'elector de Baviera
1701, 8 de maig: Les Corts de Castella reconeixen al duc Felip d'Anjou com a rei Felip V de Castella al Convent de San Jerónimo.[1]
1701, 6 d'abril: Tractat d'Aliança entre Savoia-Espanya. Matrimoni amb Maria Lluïsa de Savoia. El contracte matrimonial es firmaria el 23 de juliol de 1701
1701, 18 de juny: Tractat d'Aliança entre Portugal-Espanya. Cessió de la colònia de Sacramento
1701, 9 de juliol: Batalla de Carpi (Front italià): Victòria Austríaca
1701, 27 d'agost: França s'apodera de l' Asiento de Negros per la companyia reial de Guinea establerta a França.
1701, 1 de setembre: Batalla de Chiari (Front italià): Victòria Austríaca
1701, 7 de setembre: Es firma la Gran Aliança de la Haia.[1] Aliança: Sacre Imperi-Anglaterra-Holanda
1701, 11 de setembre: Esponsàlies celebrades a Torí entre Felip V (en absència) i Maria Lluïsa de Savoia (13 anys), escollida per Lluís XIV de França per cimentar la seva aliança amb l'estratègic ducat de Savoia, porta d'accés a França vers el nord d'Itàlia.[1]
1701, 11 de setembre: Felip V surt de Madrid per rebre la seva muller a la frontera. De camí s'aturarà a Saragossa on jurarà els Furs aragonesos.[1]
1701, 22 de setembre: Sollevament austriacista de Nàpols esclafat pel virrei de Nàpols duc de Medinaceli, que fou substituït pel marquès de Villena Juan Manuel Fernández Pacheco.
1700, octubre: L'ambaixador francès duc d'Harcourt retorna a França
1701, 2 d'octubre: Felip V arriba a Barcelona i jura les Constitucions catalanes.[1]
1701, 12 d'octubre: S'inicien les Corts Catalanes que es clouran el 14 de gener de 1702 havent obtingut, entre d'altres, la creació del Tribunal de Contrafaccions i l'aprovació del tràfic mercantil amb Amèrica amb dos vaixells anuals. No s'obté el control de les insaculacions i s'aprova un donatiu significatiu.
1701, 3 de novembre: Felip V es reuneix amb la seva muller a Figueres.[1] |
1702
1702, 1 de febrer: Batalla de Cremona (Front italià): Resultat indecís
1702, abril: La Princesa dels Ursins és nomenada Cambrera major de la reina.
1702, 8 d'abril: Felip V salpa de Barcelona per jurar els Furs napolitans i els Furs sicilians. Anteriorment s'havia produït un sollevament austriacista a Nàpols, que fou esclafat.[1]
1702, 17 d'abril: Felip V arriba a Nàpols
1702, 18 de maig: Anglaterra i les Províncies Unides declaren formalment la guerra a França: inici oficial de la Guerra de Successió Espanyola, per bé que ja havia començat l'any anterior amb el Sacre Imperi en solitari.
1702, 2 de juny: Felip V s'embarca a Nàpols rumb a Milà
1702, 18 de juny: Felip V arriba a Milà per posar-se al capdavant de les tropes borbòniques comandades pel duc de Vendome.[1]
1702, 30 de juny: La reina Maria Lluïsa retorna a la cort.
1702, 15 d'agost: Batalla de Luzzara (Front italià): Resultat indecís
1702, 23 d'agost: Batalla de Cadis (Front peninsular): Victòria borbònica
1702, 14 d'octubre: Batalla de Friedlingen (Front continental): Victòria borbònica
1702, 23 d'octubre: Batalla de la badia de Vigo (Front peninsular): Victòria aliada
1702, 20 de desembre: Felip V desembarca a Barcelona. |
|
|
1705
1705, 10 de gener: La Princesa dels Ursins arriba a París
1705, 17 de maig: Pacte dels Vigatans, delegació de poders prèvia per signar el Tractat de Gènova.
1705, 31 de maig: Fi del Setge borbònic de Gibraltar (Front peninsular): Victòria aliada
1705, 20 de juny: Tractat de Gènova. Aliança Catalunya-Anglaterra
1705, 8 d'agost: L'arxiduc Carles d'Àustria és nomenat monarca espanyol, Carles III.[1]
1705, 22 d'agost: L'arxiduc Carles d'Àustria desembarca a Barcelona (Front peninsular)
1705, 14 de setembre: Inici del setge austriacista de Barcelona (Front peninsular)
1705, 9 d'octubre: Fi Setge austriacista de Barcelona (Front peninsular): Victòria aliada
1701, 7 de novembre: L'arxiduc Carles d'Àustria jura les Constitucions catalanes.
1705, 5 de desembre: S'inicien les Corts Catalanes que es clouran precipitadament el 31 de març de 1706 davant l'ofensiva borbònica. |
|
|
|
|
|
|
|
|
1714
1714, 10 de febrer: Mor la reina Maria Lluïsa de Savoia.[2]
1714, 6 de març: Tractat de Rastatt.
1714, xxx: Es suprimeixen les duanes entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.[2]
1714, 12 de setembre: Capitulació de Barcelona (Campanya catalana): Victòria borbònica
1714, 18 de setembre: Capitulació de Cardona. Fi de la Campanya catalana: Victòria borbònica
1714, 10 de novembre: Reial Decret de 10-XI-1714: Nueva planta de les 4 Secretaries del Despatx, establiment del Consell de Gabinet i de la Intendència General d'Hisenda
1714, 30 de novembre: Reial Decret de 30-XI-1714: S'aproven 4 Secretaries del Despatx -Estat, Guerra, Marina i Índies, Justícia- i 1 Intendència General d'Hisenda.[2]
1714, 23 de desembre: Entrevista tumultuosa entre la Princesa dels Ursins i la nova reina Isabel de Farnesio |
1715
1715, 7 de febrer: Jean Orry i Melchor Rafael de Macanaz són exonerats dels seus càrrecs.
1715, 9 de juny: Reial Decret de 9-VI-1715: Restitució de la Cambra de Castella
1715, 22 de juny: Reial Decret de 22-VI-1715: Decret de Planta de la Sala de Cort i els seus Ministres
1715, 13 de juliol: Capitulació de Mallorca.
1715, 1 de setembre: Mort Lluís XIV de França. El duc d'Orleans, el duc de Noailles i el duc de Saint-Simon inicien la regència per intentar desballestar l'absolutisme a França
1715, 9 d'octubre: Reial Decret 9-X-1715: Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya , després despatxat com a Reial Cèdula 16-I-1716
1715, 28 de novembre: Reial Decret de 28-XI-1715: Decret de Planta de la Reial Audiència de Mallorca, després despatxat com a Reial Cèdula 16-I-1716 |
|
|
|
|
1720
1720, 26 de gener: Felip V s'uenix a la Quàdruple Aliança i es compromet a abandonar Sicília i Sardenya |
|