28 de juny
(S'ha redirigit des de: 28 juny)
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs. Queden 186 dies per a finalitzar l'any.
És, també, el dia de l'alliberament Lèsbic, Gai, Bisexual i Transsexual, i per això el col·lectiu LGBT organitza diversos actes i manifestacions entorn d'aquesta data.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1811 - Tarragona: assalt i setge de la ciutat per les tropes napoleóniques
- 1888 - Barcelona: es fa públic que el Congrés fundacional de la UGT tindrà lloc entre el 12 i el 14 d'agost de 1888.
- 1931 - Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalició de republicans d'esquerra i socialistes.
- 2002 - Catalunya: S'aproven els escuts de Salomó (Tarragonès) i Albatàrrec (Segrià).
- Resta del món
- 1389 - Kosovo: L'exèrcit otomà derrota l'exèrcit cristià d'Europa, permetent la conquesta del sud-est d'Europa.[1]
- 1519 - Carles V esdevé emperador del Sacre imperi romà germànic.
- 1593 - França: Es decreta que cap dona ni estranger no pot accedir al tron.
- 1629 - Se signa la Pau d'Alais entre els hugonots i el rei de França Lluís XIII i negociat pel Cardenal Richelieu.[2]
- 1669 - París: fundació de l'Académie royale de musique.[3]
- 1709 - Dresden (Alemanya): Frederic IV de Dinamarca signa una aliança amb August II el Fort de l'electorat de Saxònia en el Tractat de Dresden de 1709 contra l'Imperi Suec durant la Gran Guerra del Nord.
- 1778 - Freehold, Nova Jersey: Batalla de Monmouth, de la Campanya de Filadèlfia durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.[4]
- 1914 - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): hi assassinen l'hereu de la corona austrohongaresa, cosa que desencadenarà la Primera Guerra Mundial.
- 1919 - Versalles (París, França): es signa el Tractat de Versalles que, entre altres punts, representa la creació de la Societat de Nacions, amb Espanya com un dels 42 membres fundadors.[5]
- 1927 - Es funda la companyia aèria Iberia.
- 1930 - Tuva: Promulgació de la seva tercera constitució.
- 1969 - Nova York (Estats Units): Tenen lloc els aldarulls de Stonewall, considerats un punt crucial dels moviments LGTBI.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1725 - Begís, Alt Palància: Antonio Ponz, pintor i escriptor il·lustrat valencià (m. 1792).[6]
- 1813 - Vallmoll, Alt Camp: Maria Antònia París, religiosa catalana fundadora de l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
- 1828 - València: Joaquim Balader i Sanchis, dramaturg valencià (m. 1893).[7]
- 1838 - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català.
- 1881 - Cadaqués: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (m. 1939).[8]
- 1931 - Borriana, Plana Alta: Enric Monsonís Domingo polític liberal valencià, segon president del Govern (preautonòmic) del País Valencià (1979-1982 (m. 2011).
- 1935 - Barcelonaː Marta Ferrusola i Lladós, muller del 126è president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (m. 2024).[9]
- 1940 - València: José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral valencià.
- 1954 - Girona: Anna Maria Birulés, política i directiva empresarial que fou Ministra de Ciència i Tecnologia.[10]
- 1977 - Girona: Anna Allen, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[11]
- 1997 - Ulldecona: Aleix García Serrano, futbolista català.
- Resta del món
- 1577, Siegen, Westfàlia: Peter Paul Rubens, el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.[12]
- 1712, Ginebra, Suïssa: Jean-Jacques Rousseau, escriptor i pensador francès.[13]
- 1819,
- Valenciennes, França): Henri Harpignies, pintor, paisatgista, aquarel·lista i gravador francès de l'Escola de Barbizon (m. 1916).[14]
- Vižinada, Istriaː Carlotta Grisi, ballarina italiana (m. 1899).[15]
- 1824 - Sainte-Foy-la-Grande, Gironda, França: Paul Broca, metge, anatomista i antropòleg francès, descobridor del centre de la parla (o àrea de Broca) (m. 1880).[16]
- 1867, Agrigent, Itàlia: Luigi Pirandello, escriptor italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934 (m. 1936).[17]
- 1870, Frades de la Sierra (Salamanca, Espanya): José María Gabriel y Galán, poeta en castellà i dialecte extremeny (m. 1905).
- 1873, Sainte-Foy-lès-Lyon (França): Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (m. 1944).[18]
- 1875, Beauvais, França: Henri Léon Lebesgue, matemàtic francès que va fer una gran treball en la teoria d'integrals (m. 1941).[19]
- 1883, Châteldon, Puèi Domat, (França): Pierre Laval, polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919).Després de la capitulació de França el 1940, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy (m. 1945).[20]
- 1888, Budapestː Stefi Geyer, violinista hongaresa (m. 1956).[21]
- 1893, Nova Yorkː Florence Henri, fotògrafa i pintora de les avantguardes artístiques del segle xx (m. 1982).[22]
- 1906, Katowice (Imperi alemany) actual Polònia: Maria Göppert-Mayer, física, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1972).[23]
- 1925, Mannheim, (Alemanya): Giselher Klebe ,compositor alemany (m. 2009).[24]
- 1927, Delaware, Ohio (EUA): Frank Sherwood Rowland, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1995 (m. 2012).[25]
- 1930:
- Ramelton, Donegal (Irlanda): William C. Campbell, bioquímic i biòleg irlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2015.[26]
- Salvador (Brasil): Itamar Franco, polític brasiler. Fou President del Brasil entre el 2 d'octubre de 1992 i 1 de gener de 1995 (m. 2011).[27]
- 1934, Tunis (Tunísia): Georges Wolinski, dibuixant mort en l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.[28]
- 1940, Chittagong, Bangladesh: Muhammad Yunus, economista fundador del Grameen Bank, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2006.[29]
- 1942, Cofimvaba, Transkei: Chris Hani, polític, militar i activista anti-apartheid sud-africà (m. 1993).[30]
- 1943ː
- Środa Wielkopolska (Polònia): Klaus von Klitzing, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1985.[31]
- Chicago (EUA)ː Donald Johanson, arqueòleg, paleontòleg i paleoantropòleg. Fou un dels descobridors de les cèlebres restes de Lucy, un esquelet d'Australopithecus afarensis femella de 3,2 milions d'anys.[32]
- 1948, Memphis, Tennessee: Kathy Bates, actriu de teatre i cinema nord-americana.[33]
- 1950, Ciutat de Mèxic: Busi Cortés, cineasta, guionista, documentalista i professora mexicana.[34]
- 1952, Bourges (França): Jean-Christophe Rufin, metge, diplomàtic i escriptor francès. Premi Goncourt 2001.[35]
- 1956, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats.[36]
- 1966, Uppsala, Suècia: Åsa Larsson, escriptora sueca de novel·la negra.[37]
- 1989, Palència, Espanya: Sergio Asenjo Andrés, porter professional de futbol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1860 - Barcelona: Pere Labèrnia Esteller, lingüista valencià (58 anys).[38]
- 1960 - Lió, França: Jaume Vicens i Vives, historiador, escriptor, catedràtic i editor català (50 anys).
- 1967 - València: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valencià (71 anys).
- 1980 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (84 anys).
- Resta del món
- 1607, Nàpols: Domenico Fontana, arquitecte i urbanista suís, que va actuar sobretot a Roma i Nàpols durant el Renaixement tardà (63/64 anys)[39]
- 1779, Charleston, Carolina del Sud: Martha Daniell Logan, botànica i recol·lectora nord-americana (n. 1704).[40]
- 1836, Montpelier, Virgínia, EUA: James Madison, advocat i 4t President dels Estats Units (85 anys) [41]
- 1858, Londresː Jane Marcet, escriptora de llibres de divulgació científica, que tingueren una gran popularitat (n. 1769).[42]
- 1876, Viena, Imperi Austrohongarès: August W. Ambros, compositor, musicòleg i crític musical austríac (59 anys) [43]
- 1889, Lynn, Massachusetts, EUA: Maria Mitchell, astrònoma estatunidenca (70 anys)[44]
- 1914:
- Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia, hereu presumpte a la Corona austrohongaresa (50 anys)
- Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Sofia Chotek von Chotkowa, esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria. L'assassinat de la parella reial va desencadenar la Primera Guerra Mundial (46 anys)
- 1943, Salzburg: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (71 anys)[45]
- 1974:
- Belmont (Massachusetts, EUA): Vannevar Bush, informàtic i teòric de la informació (n. 1890).[46]
- Buenos Aires: María de la O Lejárraga, escriptora espanyola.[47]
- 1975, Rochester, Nova York, EUA: Rod Serling, guionista estatunidenc, creador de la sèrie de televisió The Twilight Zone (50 anys)[48]
- 1992, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (55 anys)[49]
- 1998, Indoreː Kamala Sohonie, bioquímica índia pionera (n. 1911).
- 2008, Byron Bayː Irina Barónova, ballarina i actriu britànica d'origen rus (n. 1919) [51]
- 2013, Guayaquil, Equador: Kenneth Minogue, teòric polític australià.
- 2018, Ottakring, Viena, Àustria: Christine Nöstlinger, escriptora austríaca (n. 1936)[52]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Local a Olopte, a la comarca de la Cerdanya;
- festes a Santillana del Mar (Cantàbria)
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Ireneu de Lió, bisbe i màrtir (202);
- Serè, Haràclides, Herona, Potamiona, Heraides i Marcela d'Alexandria, màrtirs (202);
- Papa Pau I (767);
- Argemir de Còrdova, màrtir (856);
- John Southworth, màrtir (1654);
- Vincenza Gerosa (1847);
- Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu, Maria Zheng Xu, Maria Du Zhaozhi, màrtirs (1900).
- Antigament, Luperci d'Aush, bisbe.
- Beat Heimerad de Meisskirch, prevere (1019);
- Beat Severianus Baranyk i Joakhim Senkivskyj, preveres màrtirs (1941).
- Sants no inclosos al Martirologi romà:
- Heraida, màrtir; Hero i Serè, màrtirs;
- Atili de Trino Vercellese, màrtir (s. IV);
- Austol de Cornualla (s. VI); Teodequilda de Sens, princesa i monja (598);
- translació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia en Santillana del Mar.
- Beat Eckard de Huysburg, abat (1084);
- Beata Maria Pia Mastena, fundadora (1951).
- Venerable beat Paolo Giustiniani, fundador dels Eremites de Monte Corona.
- Servent de Déu Magí Morera i Feixas, prevere.
- beat Pedro de Oriona (venerat a l'Orde de la Mercè)
- Església Copta (21 baoni)
- Nom de Maria;
- Cardó d'Alexandria, bisbe (106);
- Timoteu del Caire, màrtir (s. III-IV).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents a l'11 de juliol del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 15 de juny del calendari julià.
- Sants Amós, profeta;
- Cedró d'Alexandria, patriarca (107);
- Hesiqui i companys màrtirs de Mèsia (302);
- Guiu, Modest i Crescència de Lucània, màrtirs;
- Leònida, Líbia i Eutròpia de Palmira, màrtirs (305);
- Dulas d'Egipte, monjo;
- Dulas de Cilícia, màrtir (~305);
- Agustí d'Hipona, bisbe i doctor de l'Església, i la seva mare santa Mònica;
- Orsiesi de Tabenna, monjo (380);
- Jeroni d'Estridó (420);
- Dulas de Cilícia (s. IV);
- Abraham d'Alvèrnia, monjo (477);
- Teodor d'Anastasiòpolis, bisbe (613);
- Miquel de Kíev, metropolità (992);
- Llàtzer de Sèrbia, príncep (1389);
- Espiridó de Sèrbia, patriarca (1388);
- Gregori i Cassià d'Avnezhk, abats (1392);
- Efraïm II de Sèrbia, patriarca (1399);
- Simeó de Novgorod, arquebisbe (1421);
- Jonàs de Moscou, metropolità (1461);
- Jonàs de Peixnoixa (1838);
- Amòs, prevere i màrtir (1918);
- Matej Pavlik, bisbe (1942);
- translació de les relíquies de Teodor de Sició (segle ix);.
- Església Ortodoxa Grega
- Fortunat i Acaïc de Corint, deixebles de Crist;
- Esteve màrtir;
- Gràcia, màrtir;
- Josep de Betlem, monjo.
- Esglésies luteranes
- Ireneu de Lió, bisbe i màrtir (202).
- Església anglicana
- Ireneu de Lió, bisbe i màrtir (202).
Notes
[modifica]- ↑ «Battle of Kosovo | Summary» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - édit de grâce d'Alès 28 juin 1629 ou paix d' Alès 28 juin 1629» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Académie royale de musique» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Battle of Monmouth | Summary» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ Chesneaux, Jean,. Histoire de l'Allemagne moderne (1648-1949). ISBN 978-2-85229-770-8.
- ↑ «Antoni Ponç i Piquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Joaquim Balader | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Carles Rahola i Llorens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «S'ha mort Marta Ferrusola, a 89 anys». [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Anna Birulés i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Anna Allen». Formulatv.com. [Consulta: 17 febrer 2015].
- ↑ «Peter Paulus Rubens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Jean-Jacques Rousseau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Harpignies» (en francès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Carlotta Grisi (1819-1899) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Asimov, Isaac. «Broca, Paul». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 345. ISBN 8429270043.
- ↑ «Luigi Pirandello | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1912» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Léon Lebesgue» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Laval» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Hogstad, Emily E. «Musician & Muse: A Short Life of Violinist Stefi Geyer» (en anglès). Song of the Lark, 15-05-2011. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Florence Henri | American-born Swiss photographer and painter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ «Maria Goeppert-Mayer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1995» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès americà). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Wolinski» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2006» (en anglès americà). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Martin Thembisile Hani | South African political activist» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1985» (en anglès americà). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Donald Johanson | American paleoanthropologist» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Kathy Bates | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «CORTÉS, Busi». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Amira Hass, la única reportera israelí que vive en Palestina» (en castellà). Lamarea.com, 27-08-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Asa Larsson: biografía y obra» (en castellà). AlohaCriticón. Cine, música y literatura, 13-07-2016. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Pere Labèrnia i Esteller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Schafer, Elizabeth D. «Logan, Martha Daniell» (en anglès). South Carolina Encyclopedia, 08-06-2016. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ «James Madison | Biography, Founding Father, & Presidency» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Jane Marcet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Maria Mitchell | Biography & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Buchmayr, Friedrich. «Frida Strindberg-Uhl» (en alemany). Universität Wien. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Vannevar Bush» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Nieva-de la Paz, Pilar. «María de la O Lejárraga García». Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ «Rod Serling | Biography, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Mikhail Nekhemyevich Tal | Latvian chess player» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ Kapadia, Asha. «Kamala Sohonie, 1912 - 1998». Women's Activism NYC, 11-06-2020. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Irina Baronova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Christine Nöstlinger». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Kalender - 28. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 de juny