4 de març
(S'ha redirigit des de: 4 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 302 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1903, Barcelona: es funda el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el CADCI.
- 1979, Barcelona: Són detinguts Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Joan Mateu i Martínez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Viusà sota l'acusació de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bultó i formar part d'EPOCA.
- 2001, Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries: les guanya Marc Forné per majoria absoluta, encapçalant la Unió Liberal.
- Resta del món
- 1152, Frankfurt, Sacre Imperi: després que l'emperador Conrad III d'Alemanya el nomenés successor, l'assemblea de prínceps elegeix Frederic I Barba-roja emperador romanogermànic; serà coronat a Aquisgrà.
- 1665, Canal de la Mànega: la Companyia d'Aventurers Reials a l'Àfrica ataca dos combois de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals i això desencadena la Segona guerra anglo-holandesa.[1]
- 1681, Londres, Anglaterra: Carles II atorga una carta de drets a William Penn per al territori que esdevindrà Pennsilvània.
- 1789, Nova York, EUA: el primer Congrés Continental hi proclama la Constitució dels Estats Units. George Washington és elegit primer President dels Estats Units.
- 1790, França: hi entra en vigor la divisió de l'estat en 83 departaments.
- 1791, Vermont, EUA: aquest territori esdevé el catorzè estat de la Unió.
- 1837, Illinois, EUA: aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
- 1876, Espanya: Fi de la Tercera Guerra Carlina
- 1877, Washington, EUA: Emile Berliner hi inventa el micròfon.
- 1887, Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narració de Sherlock Holmes.
- 1904, Corea: l'exèrcit japonès fa fugir les tropes russes cap a la Manxúria, (Guerra russo-japonesa).
- 1918, Fort Riley (Kansas): primer cas detectat de l'epidèmia de grip de 1918.
- 1919, Moscou, Rússia: S'inaugura la III Internacional.
- 1933, Estats Units: Franklin Delano Roosevelt comença el seu primer mandat com a president.
- 1941, illes Lofoten: l'exèrcit britànic hi comença l'Operació Claymore, Segona Guerra Mundial).[2]
- 1975, Londres: la reina Isabel II del Regne Unit nomena cavaller Charles Chaplin.
- 1994, Vitòria, Alaba, el País Basc: l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals). a l'Estat Espanyol
- 1999, Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
- 2006, Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai.
- 2009, la Haia, Països Baixos: La Cort Penal Internacional emet una ordre d'arrest contra el president del Sudan, Omar Hassan al-Bashir, per crims contra la humanitat practicats en Darfur.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1816 - Vic (Osona): Francesc Camprodon i Lafont, poeta i dramaturg català (m. 1870).
- 1873 - Sant Sebastià: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (m. 1968).[3]
- 1883 - Alcoi: Virgínia Soler i Alberola, metgessa pionera valenciana (m. 1965).[4]
- 1884 - Barcelona: Maria Barrientos, soprano catalana (m. 1946).[5]
- 1905 - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (m. 2000).
- 1907:
- San Francisco: Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món el 2023 (m. 2024).[6]
- Peralada, Empordà: Joaquim Serra, compositor de sardanes (m. 1957).
- Barcelonaː Maria Teresa Pelegrí i Marimon, compositora catalana (m. 1995).[7]
- 1913 - València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.
- 1915 - Barcelona: Carles Suriñach i Wrokona, director i compositor català d'obres simfòniques (m. 1997).
- 1922 - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (m. 2000).
- 1924 - Barcelona: Llorenç Gomis Sanahuja, escriptor, poeta i periodista català (m. 2005).[8]
- 1926 - Palamós: Dolors Condom i Gratacòs, catedràtica i llatinista catalana (m. 2016).[9]
- 1953 - Palma: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (m. 2023).[10]
- 1962 - Barcelonaː Núria Terés i Bonet, biòloga, professora i activista política, fou regidora de l'Ajuntament de Girona (m. 2016).[11]
- 1965 - Cervera: Pepa Fernández, periodista catalana.
- 1968 - Cornellà de Llobregat: Emilia Cano i Camacho, marxadora catalana retirada.[12]
- 1970 - Seva, Osona: Àlex Crivillé Tapias, expilot de motociclisme de velocitat, primer català que va guanyar un títol mundial de 500cc.
- 1983 - Calella: Laia Noguera i Clofent, filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana.[13]
- 1985 - Palma: Maria Fuster Martínez, nedadora mallorquina.[14]
- 1998 - Benissa, Marina Alta: Lídia Santacreu i Ferrà, poetessa valenciana.[15]
- Resta del món
- 1394, Porto, Portugal: Enric el Navegant, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (m. 1460).
- 1492, Florència: Francesco de Layolle, compositor i organista.
- 1537, Pequín, Xina: Zhu Zaihou, Emperador Longqing de la Dinastia Ming (m. 1572).[16]
- 1678, Venècia, República de Venècia: Antonio Vivaldi, compositor italià (m. 1741).[17]
- 1824, Fröskogs, Älvsborg, Suècia: Carl Yngve Sahlin, filòsof suec.
- 1904, Santoña, Cantàbria, Espanya: Luis Carrero Blanco, polític i militar espanyol (m. 1973).[18]
- 1916, Bolonya (Itàlia): Giorgio Bassani, escriptor italià (m. 2000).[19]
- 1932, Johannesburgː Miriam Makeba, cantant sud-africana i activista dels drets civils (m. 2008).[20]
- 1935, Thisted, Dinamarca: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès (m. 2010).
- 1947, Vigoː Aida Fernández Ríos, científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola (m. 2015).[21]
- 1948, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Lee Earle, conegut popularment com a James Ellroy, assagista escriptor de ficció de novel·la negra americà.[22]
- 1959, ?: Teresa Canela Giménez, Mestra Internacional Femenina d'escacs catalana, diversos cops Campiona de Catalunya.[23]
- 1962,
- 1971, La Esperanza, Hondures: Berta Cáceres, activista ambientalista que morí assassinada (m. 2016).[25]
- 1973 - Torquay, Anglaterra: Penny Mordaunt, política britànica
- 1979, Roubaix: Karima Delli, política francesa.[26]
- 1982, Istanbul: Yasemin Mori, cantautora turca de rock alternatiu.[27]
- 1992, Palm Springs, Califòrnia, EUA: Jazmin Grace Rotolo, filla del príncep Albert II de Mònaco.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1522 - València: Vicent Peris, dirigent de les Germanies de València, mort en l'atac a sa casa de l'exèrcit reialista comandat pel marquès de Cenete.[28]
- 1934 - Barcelona: Santiago Valentí i Camp periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català (n. 1875).[29]
- 1948 - Barcelona: Anna Durà Batlle –Anna Aguilar–, pianista i pedagoga catalana.[30]
- 2007 - Barcelona: Josep Maria Huertas Claveria, periodista i escriptor (n. 1939).
- 2012 - París: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (n. 1921).[31]
- 2017 - Barcelonaː Maria Teresa Ferrer i Mallol, historiadora medievalista catalana (n. 1940).[32]
- 2023 - Barcelonaː Ricard Torrents i Bertrana, assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i primer rector de la Universitat de Vic (n. 1937).
- Resta del món
- 303 o 304, Nicomèdia: Adrià de Nicomèdia, màrtir cristià.
- 1842, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: James Forten, empresari i important abolicionista estatunidenc.
- 1852, Moscou, Imperi Rus: Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
- 1916, Braquis (França): Franz Marc, pintor alemany expressionista (. 1880).
- 1923, Rostrenen, Bretanyaː Philomène Cadoret, escriptora bretona (n. 1982).[33]
- 1931, Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (n. 1848).[34]
- 1948, Cambridge: Elsa Brändström, infermera i filantropa sueca, coneguda com l'«Àngel de Sibèria» (n. 1888).[35]
- 1960, Nova York (EUA): Leonard Warren ,baríton estatunidenc.(n. 1911).[17]
- 1963, Rutherford (Nova Jersey), EUA: William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).[36]
- 1986, Pequín (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (n. 1904)[37][38]
- 1986, Leningrad, Unió Soviètica: Liudmila Rudenko, segona Campiona del món d'escacs (n. 1904)[39]
- 1992, Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[40]
- 1994, Durango, estat de Durango, Mèxic: John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
- 2002, París: Ugné Karvelis, editora, escriptora, crítica literària, traductora i diplomàtica lituana a la UNESCO (n. 1935).[41]
- 2003, Florència: Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (n. 1920).[42]
- 2008: George Herbert Walter, primer ministre d'Antigua i Barbuda (n. 1928)[43]
- 2013: Levallois-Perret: Jérôme Savary, actor, director teatral, dramaturg, trompetista, expert en arts escèniques (n. 1942).[44]
- 2022, Kemper: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa i membre de la Resistència.[45]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Sant Luci I papa;
- Sant Casimir de Polònia, príncep;
- Sant Eteri de Barcelona
- Sant Eugeni de València, primer bisbe llegendari de Barcelona i València, però inexistents;
- Sant Adrià de Nicomèdia (també celebrat el 8 de setembre);
- Sant Pere I de Cava, abat i fundador de la Congregació Benedictina de Cava de' Tirreni o Orde dels Cavencs;
- Beat Humbert III de Savoia;
- Venerable Ramon Balcells i Masó, prevere i màrtir (1937).
Referències
[modifica]- ↑ Van Der Kiste, John. James II and the First Modern Revolution: The End of Absolute Monarchy (en anglès). Pen and Sword History, 2021. ISBN 9781399001434.
- ↑ Moreman, Tim. British Commandos 1940-46. Osprey Publishing, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X [Consulta: 27 gener 2015]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ Segura Espí, Eduardo. «Doña Virginia ‘La mecha’» (en castellà). El nostre ciutat, 14-03-2023. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ Massisimo, Antonio «El centenario inadvertido de María Barrientos». La Vanguardia, 28-12-1984, pàg. 23.
- ↑ «S'ha mort Maria Branyas, la persona més gran del món». [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Lorenzo Gomis Sanahuja». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Dolors Condom i Gratacòs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «L'eugenial veïna Núria Terés ha mort | El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)». www.eldimoni.com. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ «Emilia Cano Camacho | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Laia Noguera». Elixir. Festival Poètic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Maria Fuster Martínez - Olympic Swimming | Spain» (en anglès). Olympic Games, 25-06-2016. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Documentació base de la investigació prèvia i l'elaboració del llistat de dones rellevants en la història de Benissa». Ajuntament de Benissa. [Consulta: març 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ 17,0 17,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Luis Carrero Blanco». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ «Bassani, Francesco» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Miriam Makeba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Fernández, Eva. «O Pazo Provincial de Pontevedra acolleu o 3 de xuño unha charla semipresencial sobre o papel das mulleres na ciencia dentro do ciclo Aida Fernández Ríos» (en gallec). Real Academia Galega de Ciencias, 15-06-2021. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Teresa Canela Giménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Premio Shaw 2017 para Claire Voisin y Janos Kollar». madri̝masd. Fundación para el conocimiento. Matemáticas y sus fronteras, 23-05-2017. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Mulé, Montse. «Ecologistas históricos: Berta Cáceres (1971-2016)» (en castellà). Bio Eco Actual, 19-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Accueil | Karima DELLI» (en francès). Parlement européen. Députés. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Yasemin Mori». IMDb. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Tal dia com hui del 1522 va ser executat Vicent Peris, líder de les Germanies», 04-03-2022. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Anna Durà Batlle». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Maria Teresa Ferrer i Mallol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Philomène Cadoret (1892-1923)». PRELIB. Projecte de recerca sobre literatura en llengua bretona. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Elsa Brandstrom Ulich». Find a Grave. [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ Williams, William Carlos. The William Carlos Williams Reader (en anglès). New Directions Publishing, 1966, p. ix. ISBN 0811202399.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Idema, W. L. (Wilt L.),. A guide to Chinese literature. Ann Arbor: Center for Chinese Studies, University of Michigan, 1997. ISBN 978-0-89264-123-9.
- ↑ «Lyudmila Rudenko Memorial» (en anglès). Chessdom, 23-08-2011. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Cultural ambassador dies in Paris». The Baltic Times, 07-03-2002. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ «Fedora Barbieri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «George Walter, a Leader of Antigua, Dies at 79». New York Times. Associated Press, 06-03-2008 [Consulta: 9 març 2008].
- ↑ «Décès du metteur en scène Jérôme Savary» (en francès). Liberation, 05-03-2013. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Anne Beaumanoir, French resistance member who aided Jews, dies at 98» (en anglès). Washington Post, 22-03-2022. ISSN: 0190-8286.
