Vés al contingut

Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas
  • IATA: MAD Modifica el valor a Wikidata
  • OACI: LEMD Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimMadrid, Barajas i Adolfo Suárez González Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAeroport internacional i aeròdrom de tràfic comercial Modifica el valor a Wikidata
Construcció22 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1928 Modifica el valor a Wikidata
Dona servei aMadrid Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.400 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud610 m Modifica el valor a Wikidata
Pista d'aterratge
 Material de construcció
14L/32R3.500 m60 mformigó asfàltic
18R/36L4.350 m, 4.179 m60 mformigó asfàltic, formigó
18L/36R3.500 m60 mformigó asfàltic
14R/32L4.100 m, 3.988 m60 mformigó asfàltic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarajas (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 28′ 20″ N, 3° 33′ 39″ O / 40.4722°N,3.5608°O / 40.4722; -3.5608
Format perterminal d'aeroport Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deENAIRE Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorENAIRE Modifica el valor a Wikidata
Passatgers50.633.652 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaena.es… Modifica el valor a Wikidata

L'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas,[1] més conegut com a Aeroport de Madrid-Barajas (codi IATA: MAD, codi OACI: LEMD) (en castellà: Aeropuerto de Madrid-Barajas), se situa al nord-est de la ciutat de Madrid, a 12 quilòmetres del centre. Inicià els seus serveis l'any 1928, tot i que s'inaugurà oficialment el 1931. Actualment és gestionat per Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (Aena), empresa pública depenent del Ministeri de Foment espanyol.

L'aeroport de Madrid-Barajas és el principal aeroport d'Espanya, el cinquè d'Europa i el vint-i-quatrè del món,[2] segons estadístiques de l'any 2013. És un important centre de connexions per a les aerolínies Air Europa i Iberia, les quals representen més d'un 60% del tràfic actual. A més, l'aeroport és utilitzat com a punt d'unió pel que fa a les connexions aèries d'Europa amb l'Amèrica Llatina.

Història

[modifica]

L'aeroport va ser construït el 1927, amb la intenció d'obrir-lo al trànsit aeri nacional i internacional el 22 d'abril de 1931, tot i així, les operacions comercials regulars es varen iniciar dos anys més tard. Una petita terminal va ser construïda amb una capacitat per a 30.000 passatgers l'any, a més de diversos hangars i l'edifici de Avión Club. El primer vol regular va ser creat per l'empresa Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) amb la seva freqüència a Barcelona. Durant la dècada dels anys 30 els vols internacionals van començar a efectuar vols a algunes destinacions europees i africanes.

Originalment, el camp de vol va ser un gran cercle vorejat de blanc amb el nom de Madrid situat al seu interior i sense pavimentar, constituïda en terrenys coberts de gespa natural. No va ser fins a la dècada dels anys 40 que el camp de vol va ser pavimentat i es varen dissenyar noves pistes. La primera pista d'aterratge va començar a funcionar el 1944 hi feia 1.400 metres de llarg i 45 metres d'ample. A finals de la dècada l'aeroport comptava amb tres pistes, les quals cap d'elles existeix avui en dia. A finals del 1940 es van començar a realitzar alguns vols a les Filipines i l'Amèrica Llatina.

Configuració de les pistes de l'aeroport després de la inauguració de la pista 18R-36L.

Durant la dècada dels anys 50, l'aeroport gestionava més de mig milió de passatgers, augmentant a cinc pistes d'aterratge i també es van començar a operar vols comercials a Nova York. La Terminal Nacional (actualment la T2), va ser el construïda el 1954 i va ser inaugurada aquest mateix any. En el Pla d'Aeroports de 1957, l'aeroport de Barajas es classifica com un aeroport internacional de primera classe. Durant la dècada dels anys 60, els avions de grans dimensions van començar a aterrar a Barajas i el creixement del trànsit aeri com a conseqüència principalment del turisme va fer superar les previsions. A principis de la dècada, l'aeroport va arribar als 1,2 milions de passatgers, el doble del previst en el Pla d'Aeroports de 1957.

A la dècada dels anys 70, amb l'auge del turisme i l'arribada dels Boeing 747, l'aeroport va aconseguir superar els quatre milions de passatgers i es va dur a terme la construcció d'una terminal internacional (actual T1). L'any 1974, Iberia LAE va introduir una nova línia regular entre Madrid i Barcelona, un servei amb diverses freqüències diàries entre la ciutat comtal i l'aeroport de Madrid-Barajas.

El Mundial de futbol del 1982 va comportar importants reformes per a l'aeroport, amb l'adjudicació de les obres d'ampliació i reforma de les dues terminals existents.

Durant la dècada dels anys 90, l'aeroport va tornar a patir un procés d'ampliació. L'any 1994 es va construir la primera terminal de càrrega de l'aeroport i la torre de control va ser renovada. El 1997 es va obrir la Dàrsena Nord, que es fa servir com una terminal exclusiva per als vols Schengen de l'aerolínia Iberia. El 1998 es va inaugurar una nova torre de control de 71 m d'alçada. L'any 1999 la nova Dàrsena Sud va ser oberta al públic, el que implicava una expansió de la terminal internacional. Durant aquest temps, la distribució de les terminals ha canviat: La Terminal Sud i la major part de la Terminal Internacional es diuen T1, la resta de la Terminal Internacional i de la Terminal domèstica es diuen T2 i la Terminal Nord s'anomena T3.

El novembre de 1998, la nova pista 18R-36L va iniciar les seves operacions (substituint a l'anterior pista 18-36). Fa 4.400 m de llarg i és una de les més grans d'Europa inclosa dins els plans d'expansió anomenats Gran Barajas. Durant l'any 2000 va començar la construcció de les nova terminals T4 i la seva terminal satèl·lit, la T4S. Les dues fòren dissenyades pels arquitectes Antonio Lamela i Richard Rogers.

Les noves terminals de passatgers i les pistes d'aterratge es van acabar de construir per complet el 2004, però els retards administratius i d'equip, així com la controvèrsia sobre la reassignació de terminals, van retardar la posada en servei fins al 5 de febrer del 2006.

L'any 2007, l'aeroport va arribar al màxim històric dels 52 milions de passatgers anuals, però des d'aquest any ha anat experimentant una baixa progressiva fins als 45 milions de l'any 2012.

Infraestructures i serveis

[modifica]

Edificis

[modifica]

L'aeroport de Barajas consta de tres edificis terminals, un edifici satèl·lit i dues dàrsenes (una de les quals pot considerar-se gairebé una terminal). A més, disposa d'una terminal dedicada exclusivament a la càrrega. La divisió de la superfície utilitzada en la nomenclatura de l'aeroport (T1, T2, T3, T4 i T4-S) no coincideix exactament amb la divisió real arquitectònica de l'aeroport.

  • Terminal Nacional: És el més antic dels que es troben en operació a l'aeroport. Va ser unit al terminal nacional per un edifici d'interconnexió, que li va permetre augmentar en 4 noves portes d'embarcament. Compta amb 22 portes d'embarcament (portes C43 a C50 i D53 a D66).
  • Terminal Internacional: Pel que fa a l'àrea d'embarcament, compta amb 16 portes d'embarcament, però està dividit entre el T1 (portes B20 a B33, corresponents a la zona internacional) i T2 (portes C34 a C43, corresponent a la zona Schengen).
  • Dic Nord: El T3 és un terminal integrat a l'edifici del dic nord, però que només es tracta d'una àrea de facturació separada (sense operacions en l'actualitat), ja que tant les sales d'embarcament com de recollida d'equipatges estan integrades en el T2. El dic nord es va plantejar com una externsión del terminal nacional, al qual aportava once taulells de facturació, cinc cintes de recollida d'equipatges i 20 portes d'embarcament.
  • Dic Sud: És un edifici annex al Terminal Internacional. Compta amb 10 portes d'embarcament (portes A1 a A14), 5 d'elles amb fingers. Inclòs íntegrament dins el T1.
  • Terminal 4: Denominat T4, té 6 plantes, 3 sobre rasant i 3 sota rasant. A la primera planta compta amb 22 cintes de recollida d'equipatges dividides entre 2 sales, 10 i 11, la primera destinada a vols d'arribada internacionals i la segona a vols d'arribada nacionals. Compta amb 2 cintes dobles i 2 cintes per a recollida d'equipatges especials. La primera planta disposa de 76 portes d'embarcament.
  • Satèl·lit: Denominada T4-S. Té tres plantes sobre rasant. La primera està dedicada a sortides Schengen i compta amb 19 portes d'embarcament. La segona està dedicada a sortides internacionals, compta amb 48 portes d'embarcament. La tercera està dedicada a rebre els vols d'arribades internacionals pel que compta amb els filtres de seguretat adequats per a tal fi.

Terminals

[modifica]
  • T1: Portes A i B.
  • T2: Portes C i D.
  • T3: Portes E i F. Compta amb onze taulells de facturació, cinc cintes de recollida d'equipatges i 20 portes d'embarcament (de la E68 a la E82 i del F90 a la F94, aquestes últimes destinades exclusivament a vols regionals).
  • T4: Portes H, J i K. A la primera planta compta amb 22 cintes de recollida d'equipatges dividides entre 2 sales, 10 i 11, la primera destinada a vols d'arribada internacionals i la segona a vols d'arribada nacionals. Compta amb 2 cintes dobles i 2 cintes per a recollida d'equipatges especials. La primera planta disposa de 76 portes d'embarcament (de la H1 a la H37, de la J40 a la J59 i de la K62 a K98).
  • T4S: Portes M, R, S i U. Compta amb 19 portes d'embarcament (portes M22 a M48) a la zona Schengen. La segona planta està dedicada a sortides internacionals, comptant amb 48 portes d'embarcament (portes R1 a R18, S20 a S51, i U55 a U74). La tercera està dedicada a rebre els vols d'arribades internacionals pel que compta amb els filtres de seguretat adequats per a tal fi.
Panoràmica del vestíbul de facturació de la terminal T4.

Aerolínies i destinacions

[modifica]
Companyia Destinacions
Aegean Airlines Atenes
Aer Lingus Dublín
Aeroflot Moscou-Xeremètievo
Aerolíneas Argentinas Buenos Aires-Ministro Pistarini
Aeroméxico Ciutat de Mèxic
airBaltic Riga
Air Algérie Alger
Air Arabia Maroc Tànger
Air Canada Toronto-Pearson
Air China Pequín-Capital, São Paulo-Guarulhos
Air Europa Alacant, Almeria, Amsterdam, Astúries (comença l'1 de març del 2019),[3] Asunción,[4] Barcelona, Bilbao, Brussel·les, Buenos Aires-Ministro Pistarini[4] Cancún, Caracas, Córdoba, la Corunya, Düsseldorf,[5] Eivissa, Frankfurt, Fuerteventura, Gran Canària, Guayaquil, l'Havana,[6] Lanzarote, Lima, Lisboa, Londres-Gatwick, Màlaga, Marràqueix,[7] Miami, Milà-Malpensa, Montevideo,[8] Múnic, Nova York-JFK, Palma, Panamà (comença el 25 de febrer del 2019),[9][10] París-Orly, Porto, Puerto Iguazú (comença l'1 de juny del 2019),[8] Punta Cana, Quito,[11] Recife, Roma-Fiumicino,[12] Salvador, San Pedro Sula, Santa Cruz de la Sierra–Viru Viru, Santo Domingo, São Paulo-Guarulhos,[13] Sevilla (comença l'1 d'abril del 2019),[3][14] Tel-Aviv–Ben Gurion, Tenerife-Nord, València, Venècia,[15] Vigo, Zuric
de temporada: Atenes, Copenhaguen, Eilat–Ovda,[16] Estocolm-Arlanda, Kiribati, Yaren, Alofi, Majuro, Nadi, Suva, Papeete, Funafuti, Nukunonu Village, Atafu Village, Rarotonga, Bora Bora, San Marino i Dili.
Air France París-Charles de Gaulle (finalitzat el 30 de març del 2019)[17][18]
Air India Delhi[19]
Air Moldova Chisinau
Air Transat de temporada: Montréal-Trudeau
Alitalia Milà-Linate, Roma-Fiumicino
American Airlines Dallas/Fort Worth, Filadèlfia, Miami, Nova York-JFK
de temporada: Charlotte
Avianca Bogotà, Cali, Medellín
Beijing Capital Airlines Chengdu, Hangzhou
Blue Air Bacău, Bucarest-Otopeni, Torí
Boliviana de Aviación Santa Cruz de la Sierra–Viru Viru
de temporada: Cochabamba
British Airways Londres-Heathrow
Brussels Airlines Brussel·les
Bulgaria Air Sofia
Cathay Pacific Hong Kong[20]
CEIBA Intercontinental Malabo
China Eastern Airlines Xangai-Pudong
Cubana de Aviación L'Havana, Santiago de Cuba
Czech Airlines Praga
Delta Air Lines Atlanta, Nova York-JFK
easyJet Berlín-Tegel, Bristol, Edimburg, Lió, Lisboa, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Milà-Malpensa, París-Charles de Gaulle
easyJet Switzerland Basilea/Mulhouse, Ginebra
EgyptAir el Caire
El Al Tel-Aviv–Ben Gurion
Emirates Dubai
Estelar Latinoamérica Caracas
Ethiopian Airlines Addis Abeba
Etihad Airways Abu Dhabi
Eurowings Viena
Evelop Airlines Cancún,[21] l'Havana,[21] Punta Cana[21]
de temporada: Maurici
Finnair Hèlsinki
Hainan Airlines Shenzhen[22][23]
Iberia Atenes, Astúries, Barcelona, Basilea/Mulhouse, Bilbao, Bogotà, Boston, Brussel·les, Bucarest-Otopeni, Budapest, Buenos Aires-Ministro Pistarini,[24][25] Caracas, Chicago-O'Hare,[25] la Corunya, Dakar, Dubrovnik,[26] Düsseldorf, Estocolm-Arlanda, Florència, Frankfurt, Fuerteventura, Ginebra, Granada, Guatemala,[24][27] Hamburg, l'Havana, Jerez de la Frontera, Johannesburg,[28] Lima,[24] Lisboa, Londres-Heathrow, Los Angeles, Marràqueix, Medellín, Ciutat de Mèxic,[24][29] Miami, Milà-Linate, Milà-Malpensa, Montevideo,[24] Múnic, Nova York-JFK,[30][31] Orà, Panamà, París-Orly, Porto, Praga, Quito,[24] Rio de Janeiro-Galeão, Roma-Fiumicino, San José de Costa Rica, San Salvador,[24][27] Santander, Santiago de Compostel·la, Santiago de Xile, Santo Domingo, São Paulo-Guarulhos, Tel-Aviv–Ben Gurion, Tòquio-Narita,[32] Venècia, Viena, Vigo, Zagreb,[26] Zuric, Xangai-Pudong
de temporada: Moscou-Domodédovo, San Francisco,[24][25][33] San Juan, Split[26]
Iberia Express Amsterdam, Berlín-Tegel,[34] Birmingham,[35] Bordeus, Copenhaguen, Dublín,[36] Fuerteventura,[34][36][37] Gran Canària,[34][36] Lanzarote,[36] Lió,[34] Londres-Gatwick, Màlaga, Manchester, Nantes, Nàpols,[34] Niça, Palma,[36][38][39] La Palma,[36] París-Charles de Gaulle, Rennes,[40][41] Santiago de Compostel·la,[34] Sevilla, Stuttgart, Tenerife-Nord,[36] Tenerife-Sud[36]
de temporada: Bucarest, Càller, Cardiff, Cork, Cracòvia, Edimburg, Eivissa, Iràklio, Malta,[42] Menorca, Míkonos, Oslo-Gardermoen, Palerm,[43] Reykjavík-Keflavík,[42] Santorí,[44] Tolosa de Llenguadoc
Iberia Regional operat per Air Nostrum Alacant, Alger, Almeria, Astúries, Badajoz, Bolonya, Bordeus, Casablanca, Eivissa, Estrasburg, Frankfurt, Granada, Jerez de la Frontera, Lió, Lisboa, Logronyo, Marràqueix, Marsella, Melilla, Menorca, Nantes, Niça, Palma, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Tànger, Tolosa de Llenguadoc, Torí, València, Vigo
de temporada: Biarritz, Faro, Funchal, Malta, Òlbia, Perpinyà, Split
Icelandair de temporada: Reykjavík-Keflavík[45]
Joon París-Charles de Gaulle (comença el 31 de març del 2019)[17][18]
KLM Amsterdam
Korean Air Seül-Incheon
LATAM Brasil São Paulo-Guarulhos
LATAM Chile Frankfurt, Santiago de Xile
LATAM Ecuador Guayaquil
LATAM Perú Lima
Laudamotion Viena (comença el 28 d'octubre del 2018)[46]
LOT Polish Airlines Varsòvia
Lufthansa Frankfurt, Múnic
Luxair Luxemburg
Middle East Airlines Beirut[47]
Norwegian Air Shuttle Copenhaguen, Estocolm-Arlanda, Göteborg, Gran Canària, Hèlsinki, Londres-Gatwick, Los Angeles, Nova York-JFK, Palma, Reykjavík-Keflavík, Tenerife-Nord
de temporada: Bergen, Catània, Dubrovnik, Fort Lauderdale,[48] Malta, Marràqueix
Plus Ultra Líneas Aéreas Caracas, Lima
Qatar Airways Doha
Royal Air Maroc Casablanca
Royal Jordanian Amman
Ryanair Bari, Bèrgam, Berlín-Schönefeld, Birmingham, Bolonya, Breslau, Brussel·les-Charleroi, Càller, Catània, Colònia/Bonn, Copenhaguen, Cracòvia, Dublín, Eindhoven, Eivissa, Fes, Frankfurt, Fuerteventura, Glasgow, Gran Canària, Hamburg, Lamezia Terme, Lanzarote, Londres-Stansted, Luxemburg, Malta, Marràqueix, Marsella, Nàpols, Newcastle upon Tyne, Nuremberg, Ouarzazate,[49][50][51] Palerm, Palma, París-Beauvais, Pisa, Porto, Poznan, Praga, Rabat, Roma-Ciampino, Santiago de Compostel·la, Sofia, Tànger, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Tolosa de Llenguadoc, Varsòvia-Modlin, Verona, Vílnius
de temporada: Menorca
Saudia Jiddah, Riyadh
SmartWings Tel-Aviv–Ben Gurion
Swiss International Air Lines Ginebra,[52] Zuric[52]
TAP Air Portugal Lisboa, Porto
TAROM Bucarest-Otopeni
Transavia France París-Orly
Tunisair Tunis
Turkish Airlines Istanbul-Atatürk
Ukraine International Airlines Kiev-Boryspil, Lviv
United Airlines Nova York-Newark
de temporada: Washington-Dulles
Volotea Bordeus,[53] Gènova, Nantes
de temporada: l'Alguer
Vueling Airlines Barcelona, Eivissa, Florència, París-Charles de Gaulle, Roma-Fiumicino
de temporada: Menorca
Wamos Air Cancún, Guatemala, Punta Cana, Varadero
xàrter: Aruba, Atenes, Bogotà, Bolonya, Hèlsinki, Malmö, Santa Cruz de la Sierra–Viru Viru, Santo Domingo, Tallinn, Trondheim
xàrter de temporada: Miami
Wizz Air Bucarest-Băneasa, Budapest, Cluj-Napoca, Craoiva, Sibiu, Sofia, Timişoara, Viena (comença el 15 de febrer del 2019)[54]

Aerolínies de càrrega

[modifica]
Companyia Destinacions
ASL Airlines Belgium Brussel·les, Lieja
Atlantic Airlines Lieja
Cygnus Air Frankfurt, Gran Canària, Tenerife-Nord
DHL Aviation Casablanca, Copenhaguen, East Midlands, Frankfurt, Leipzig/Halle, Londres-Heathrow, Miami, Milà-Malpensa, París-Charles de Gaulle, Pequín-Capital
Emirates Sky Cargo Dubai-Al Maktoum
FedEx Feeder Dublín, París-Charles de Gaulle
MASkargo Frankfurt, Kuala Lumpur
Qatar Airways Cargo Doha
Swiftair Alger, Atenes, Barcelona, Bilbao, Casablanca, Gran Canària, Làrnaca, Lisboa, Milà-Malpensa, Palma, París-Charles de Gaulle, Tenerife-Nord
Turkish Airlines Cargo Alger, Belgrad, Casablanca, Houston-Intercontinental,[55] Istanbul-Atatürk,[55] Miami[55]
UPS Airlines Casablanca, Chicago-O'Hare, Colònia/Bonn, Londres-Stansted

Estadístiques

[modifica]
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

See source Wikidata query and sources.

Connexions amb transport públic

[modifica]

Autobús

[modifica]

Autobusos urbans

[modifica]
  • 101 (Canillejas - Barajas): Uneix les terminals T1-T2-T3 de l'aeroport amb el nucli històric del barri de Barajas per un extrem i amb l'intercanviador de Canillejas per l'altre.
  • 200 (Avenida de América - Aeropuerto): Connecta l'àeroport amb l'àrea intermodal de Canillejas i l'intercanviador d'Avenida de América. Anteriorment existia una línia (la 89) d'autobús que comunicava l'aeroport amb la plaça de Colón a Madrid, però va ser eliminada poc després que la línia que parteix des d'Avinguda d'Amèrica comencés a prestar servei.
  • Exprés Aeropuerto (Atocha/Cibeles - Aeropuerto): Des de novembre de 2010, hi ha una nova línia d'EMT que surt de l'estació d'Atocha, amb parades a Plaça de Cibeles i O'Donnell. Des d'allà va directament a l'aeroport de Barajas amb parada a les terminals T1, T2 i T4. La línia funciona les 24 hores al dia, els 365 dies l'any amb una tarifa de 5 euros per persona (no són vàlids en aquesta línia ni els metrobús ni els abonaments de transport o turístics). De nit, la capçalera és a la plaça de Cibeles, connectant amb totes les línies d'autobusos nocturns de Madrid.

Autobusos interurbans

[modifica]

Hi ha diverses línies del Consorci Regional de Transports de Madrid que connecten les l'àeroport amb municipis de l'àrea metropolitana de Madrid:

Metro

[modifica]

La línia Línia 8 del Metro de Madrid (Nuevos Ministerios - Aeropuerto T4), uneix l'estació de Nuevos Ministerios amb les terminals de l'aeroport en uns 15-20 minuts. Hi ha 2 estacions de metro a l'aeroport: la que dona servei a les terminals T1, T2 i T3 (Aeropuerto T1-T2-T3) i la de la terminal T4 (Aeropuerto T4). Per entrar o sortir de qualsevol de les dues estacions de metro és necessari un suplement de 3 € que es pot comprar per separat o afegir-se al pagament corresponent.

En el futur, està previst que la línia 5 arribi fins a l'estaciò d'Aeropuerto T1-T2-T3,[56] i que la línia 11 tingui parada a l'estaciò d'Aeropuerto T4.[57]

Rodalies

[modifica]

La terminal T4 té una estació de rodalies (Aeropuerto T4) que es capçalera de les línies C-1 (Príncipe Pío - Aeropuerto T4) i C-10 (Villalba - Aeropuerto T4).

Accidents rellevants

[modifica]
  • El 30 de setembre de 1972, un Douglas C-47 de la companyia Spantax de matrícula EC-AQE es va estavellar durant l'enlairament en un vol d'entrenament. Va morir 1 dels 6 ocupants de l'avió.
  • El 27 de novembre de 1983, un Boeing 747-200 HK-2910 d'Avianca que operava el vol AV 011 procedent de l'Aeroport de París-Charles de Gaulle, es va estavellar a la població de Mejorada del Campo durant les maniobres d'aproximació per aterrar a l'aeroport. L'avió va xocar contra un turó i va quedar partit en 5 trossos. Només 11 dels 169 passatgers van sobreviure, i no hi va haver supervivents entre els 23 tripulants.[58]
  • El 7 de desembre de 1983 un Boeing 727 EC-CFJ que operava el vol IB 350 d'Iberia amb destinació a l'Aeroport de Roma-Fiumicino, va topar durant l'enlairament amb el DC-9 EC-CGS d'Aviaco que operava el vol AO 134 amb destinació a l'Aeroport de Santander. El DC9 d'Aviaco havia entrat per equivocació a la pista mentre el vol d'Iberia s'estava enlairant. Varen morir 135 persones, 93 de l'avió d'Iberia i 42 del d'Aviaco.
  • El 20 d'agost de 2008 a les 14:25 h, el vol JK 5022 de Spanair (operat per un MD-82) amb destinació a l'Aeroport de Gran Canària es va estavellar durant la maniobra d'enlairament. L'aeronau anava gairebé plena, amb 166 passatgers i 6 tripulants a bord. De fet, només 11 seients, dels 175 que constituïen la configuració total de l'Sunbreeze,[59] Hi va haver 154 morts i 18 supervivents, tots ells ferits.
Article principal: Vol 5022 de Spanair

Referències

[modifica]
  1. ↑ L'aeroport de Madrid passarà a denominar-se Adolfo Suárez, Madrid-Barajas
  2. ↑ Airports Council International. «Passenger Traffic 2013 FINAL» (en anglès), 22-12-2014. Arxivat de l'original el 2018-01-01. [Consulta: 8 febrer 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Air Europa reliera Madrid à Séville et Oviedo» (en francès). Air Journal, 09-11-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Air Europa aumenta su oferta a Paraguay y Argentina» (en castellà). Europa Press, 30-05-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  5. ↑ «Air Europa lanza una ruta Madrid-Düsseldorf que eleva un 32% su oferta en Alemania con 95.000 asientos» (en castellà). Europa Press, 18-06-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  6. ↑ «Air Europa S19 Havana aircraft changes» (en anglès). Routes Online, 09-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  7. ↑ «Air Europa lance un Madrid – Marrakech» (en francès). Air Journal, 20-11-2017. [Consulta: 21 octubre 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Air Europa doubles planned Iguazu service from June 2019» (en anglès). Routes Online, 09-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  9. ↑ «Air Europa adds Panama City from Feb 2019» (en anglès). Routes Online, 16-08-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  10. ↑ «Air Europa volará a Panamá a partir de febrero de 2019» (en castellà). Europa Press, 20-09-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  11. ↑ «Air Europa completa el vuelo inaugural de su nueva ruta a Quito con un 80% de ocupación» (en castellà). Europa Press, 03-01-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  12. ↑ «Air Europa añade una tercera frecuencia en la ruta Madrid-Roma» (en castellà). Europa Press, 30-01-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  13. ↑ «Air Europa NS18 Sao Paulo aircraft changes» (en anglès). Routes Online, 17-01-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  14. ↑ «Air Europa unirá Madrid con Sevilla con cuatro vuelos diarios desde el 1 de abril» (en castellà). Europa Press, 07-11-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  15. ↑ «Air Europa inaugurará su nueva ruta a Venecia el próximo domingo» (en castellà). Europa Press, 21-03-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  16. ↑ «Air Europa acercará el desierto de Israel a España con su nuevo vuelo a Eliat» (en castellà). Europa Press, 05-07-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Air France cede sus vuelos en Madrid a su filial Joon» (en castellà). Expansión, 27-09-2018. [Consulta: 22 octubre 2018].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Joon irrumpe en Madrid: octava aerolínea en volar a París» (en castellà). Revista Preferente, 26-09-2018. [Consulta: 22 octubre 2018].
  19. ↑ «Air India to fly Delhi-Madrid route» (en anglès). Business Traveller, 06-10-2016. [Consulta: 21 octubre 2018].
  20. ↑ «Cathay Pacific se renforce vers Adélaïde, Francfort, Madrid et Tokyo» (en francès). Air Journal, 06-10-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Evelop schedules A350 operation from September 2019» (en anglès). Routes Online, 04-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  22. ↑ «Hainan Airlines inaugure sa ligne directe Shenzhen-Madrid» (en francès). Air Journal, 25-03-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  23. ↑ «Hainan Airlines is heading to Madrid in March» (en anglès). Business Traveller, 22-01-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «Iberia continues to “bet strongly” on Latin America» (en anglès). Business Traveller, 26-10-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Iberia revient à San Francisco et ajoute des routes en A350» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 29-10-2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Iberia restera en Croatie l'hiver prochain» (en francès). Air Journal, 29-05-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Iberia incrementa su oferta hacia Guatemala y El Salvador con vuelos diarios» (en castellà). Revista Preferente, 01-10-2018. [Consulta: 22 octubre 2018].
  28. ↑ «Iberia to return to Johannesburg» (en anglès). Business Traveller, 15-12-2015. [Consulta: 22 octubre 2018].
  29. ↑ «Iberia refuerza vuelos a México en la temporada de invierno 2018» (en castellà). Noticias Aéreas, 18-08-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Iberia to launch A350 on New York route» (en anglès). Business Traveller, 22-01-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  31. ↑ «Iberia se pose à New York en Airbus A350» (en francès). Air Journal, 08-06-2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  32. ↑ «Iberia redobla su apuesta por Tokio con más vuelos» (en castellà). Revista Preferente, 18-10-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  33. ↑ «Iberia to launch routes to San Francisco and Managua» (en anglès). Business Traveller, 18-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2018].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 «Iberia Express conectará Madrid y Gran Canaria con 43 vuelos semanales» (en castellà). Revista Preferente, 17-10-2018. [Consulta: 22 octubre 2018].
  35. ↑ «Iberia Express to launch Birmingham service» (en anglès). Business Traveller, 18-09-2015. [Consulta: 22 octubre 2018].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 «Iberia Express estrena temporada de invierno con refuerzos a Canarias y Baleares» (en castellà). Europa Press, 05-11-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  37. ↑ «Iberia Express más vuelos a Fuerteventura en invierno 2018» (en castellà). Noticias Aéreas, 21-09-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Iberia Express ofrecerá 35 conexiones semanales entre Palma y Madrid este invierno» (en castellà). Europa Press, 23-10-2018. [Consulta: 23 octubre 2018].
  39. ↑ «Iberia Express: 5 vuelos más a la semana entre Palma y Madrid» (en castellà). Revista Preferente, 23-10-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  40. ↑ «Début des vols directs Rennes-Madrid d'Iberia Express» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 01-05-2016. [Consulta: 21 octubre 2018].
  41. ↑ «Aéroport. En provenance de Madrid, les touristes espagnols raffolent de Rennes» (en francès). Ouest-France, 25-05-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  42. ↑ 42,0 42,1 «Iberia Express retoma vuelos a Malta y Reikiavik, Islandia» (en castellà). Noticias Aéreas, 23-05-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  43. ↑ «Iberia Express estrena vuelos a Palermo, Italia» (en castellà). Noticias Aéreas, 04-07-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  44. ↑ «Iberia Express retoma vuelos a Santorini» (en castellà). Noticias Aéreas, 06-06-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  45. ↑ «Icelandair conecta Madrid con la capital de Islandia» (en castellà). Revista Preferente, 20-10-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  46. ↑ «LaudaMotion diez vuelos semanales desde Viena a España» (en castellà). Noticias Aéreas, 28-05-2018. [Consulta: 23 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  47. ↑ «MEA reliera Beyrouth à Madrid» (en francès). Air Journal, 05-03-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].
  48. ↑ «Norwegian converts Spain – Ft. Lauderdale service to seasonal in 2018/19» (en anglès). Routes Online, 02-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  49. ↑ «Ryanair adds Madrid – Ouarzazate service in W18» (en anglès). Routes Online, 16-07-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  50. ↑ «Ryanair desservira Essaouira et Ouarzazate» (en francès). Air Journal, 20-06-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  51. ↑ «Ryanair unirá Madrid y la ciudad marroquí de Ouarzazate a partir de octubre» (en castellà). El Heraldo de Aragón, 14-06-2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
  52. ↑ 52,0 52,1 «SWISS refuerza sus vuelos con Madrid en invierno 2018» (en castellà). Noticias Aéreas, 23-10-2018. [Consulta: 28 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ «Volotea : recrute à Toulouse et débute la ligne Bordeaux–Madrid» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 01-05-2017. [Consulta: 21 octubre 2018].
  54. ↑ «Wizz Air tweaks Vienna operations in 2018/19» (en anglès). Routes Online, 18-05-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 «Turkish Cargo adds 7 destinations in Jan 2018» (en anglès). Routes Online, 22-12-2017. [Consulta: 24 octubre 2018].
  56. ↑ «Arrancamos la prolongación de la línea 5 de Metro hasta el aeropuerto de Barajas» (en castellà), 23-12-2020. [Consulta: 29 maig 2022].
  57. ↑ «La Línea 11 de Metro se convertirá en la gran Línea Diagonal de Madrid» (en castellà). [Consulta: 29 maig 2022].
  58. ↑ «Informe tècnic de l'accident del vol AV 011 d'Avianca per la Comissió d'Investigació i Incidents d'Aviació Civil». Arxivat de l'original el 2009-02-12. [Consulta: 19 desembre 2010].
  59. ↑ Anatomia completa de l'accident del vol JK 5022 de Spanair a elmundo.es

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aeroport_Adolfo_Suárez_Madrid-Barajas&oldid=34281996»