Constel·lació d'Àries

Constel·lació d'Àries
Llista d'estrelles d'Àries
Nom en llatí	Aries
Abreviatura	Ari
Genitiu	Arietis
Simbologia	El corder
Ascensió recta	01h 46m 37.3761s–03h 29m 42.4003s
Declinació	31.2213154°–10.3632069°
Àrea	441 graus quadrats Posició 39a
Estels principals	4, 9
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	61
Estels amb planetes	6
Estels més brillants (magnitud < 3)	2
Estels més propers (< 10 pc)	2
Estel més brillant	Hamal (α Ari) (2,01m)
Estel més proper a la Terra	Estel de Teegarden (SO 0253+1652) 12,58 a.l. 3,86 pc
Objectes Messier	0
Meteors	Ariètids de maig Ariètids de tardor Delta ariètids Èpsilon ariètids Ariètids de dia Triangúlids àries
Limita amb	Perseu, Triangle, Peixos, Balena i Taure
Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de desembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol , és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Estels principals

Els estels d'Àries són febles, exceptuats Hamal (α Arietis) i Sharatan (β Arietis). Entre els estels principals d'Àries, s'hi troben Mesarthim (γ) i Botein (δ).

Hamal (α Arietis)

Hamal (α Arietis), nom que significa el Xot en àrab i que designa per tant ella tota sola a la constel·lació sencera, és l'estel més lluent d'Àries. És una gegant groga, 15 vegades més gran que el Sol i 90 vegades més brillant.

Sheratan (β Arietis)

Sheratan (β Arietis) és el segon estel més brillant de la constel·lació d'Aries. És una estrella blanca de la seqüència principal, tan sols dos vegades més massiu que el Sol. És també una estel doble: la seva companya, una estrella de la mateixa massa que el Sol, va ser detectada per anàlisi Doppler fa més d'un segle. La seva òrbita és extremadament excèntrica (0,88), tots dos estels són molt pròximes una de l'altre, (0,08) ua quan són més a prop, 1,2 ua quan són més lluny, i volten una sobre l'altre en 107 dies. Tots dos estels són doncs virtualment inseparables pel telescopi i cal un interferòmetre per a separar-les.

Mesarthim (γ Arietis)

Mesarthim (γ Arietis) no és pas el tercer estel de la constel·lació, és el quart. El seu rang dins la designació de Bayer prové de la seva proximitat amb Hamal i Sheratan.

Mesartim és un estel doble. La primària, γ ² Arietis, és de la magnitud 4,75. La seva companya, γ ¹ Ari (el seu «1» ve de la seva localització, a l'oest de «2», és de la magnitud 3,38. Són allunyades almenys 500 ua i volten l'una entorn de l'altra en 5.000 anys.

El tipus espectral de γ ² Arietis és «A1p», de «particular»: Aquest estel té un camp magnètic extremadament intens, més de 1.000 vegades més gran que el de la Terra.

53 Arietis

53 Arietis, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 6,13, dista uns 750 anys llum, és una de les tres «estrelles errants» («runaway stars») en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són μ Columbae i AE Aurigae, i les tres semblen fugir a devers 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió, de ι Orionis, més concretament. Segons una hipòtesi, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat per l'explosió en supernova d'un dels membres, fa 3 milions d'anys, la qual cosa hauria projectat les tres altres estrelles en direccions diferents.

Altres estrelles

Sense ser una constel·lació molt extensa, Aries té un gran nombre d'estrelles visibles per l'ull nu sense que siguin particularment brillants. En conseqüència, les designacions són bastant nombroses: nom propi (com Botein, δ Arietis, quarta estrella de la constel·lació), designació de Bayer (ε Arietis, sexta), designació de Flamsteed (41 Arietis, tercera estrella, més brillant que Mesarthim), catàleg Henry Draper (HD 20644, quinta estrella).

Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms i altres designacions	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància anys llum	Tipus espectral	Comentaris
α	13	Alfa Arietis, Hamal, Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath, Arietis	2,01	0,48	65,9	K2III	< رأس الحمل ra's[u] al-ħamal Cap del moltó < النطح an-naţħ La tossada (banya)
β	6	Beta Arietis, Sheratan, Sharatan, Al Sharatain	2,64	1,33	59,6	A5V	< الشراطان aš-šarāţān Els (dos) signes (originalment β i γ Ari)
c	41	41 Arietis, Bharani	3,61	0,16	159	B8Vn
γ¹,²	5	Gamma Arietis, Mesarthim, Mesartim	3,88			204	sistema estel·lar triple; magnitud dels component: 4,75, 4,83, 9,6 γ² és una estrella variable del tipus Alfa2 Canum Venaticorum
δ	56	Delta Arietis, Botein	4,35	0,79	168	K2IIIvar	< بطين al-buţayn La panxeta
	39	39 Arietis	4,52
ε	48	Èpsilon Arietis	4,63	-0,13	293	A2Vs	sistema estel·lar triple; magnituds dels component: 5,2, 5,5, 12,7
	35	35 Arietis	4,65
λ	9	Lambda Arietis	4,79	1,73	133	F0V	estrella binària; magnituds dels components: 4,9, 7,4
ζ	58	Dseta Arietis	4,87	-0,22	340	A1V
	14	14 Arietis	4,98	0,02	320	F2III
κ	12	Kappa Arietis	5,03		187		binària espectroscòpica
ι	8	Iota Arietis	5,09		660		binària espectroscòpica
τ²	63	Tau2 Arietis	5,10		319
	38	38 Arietis	5,17
η	17	Eta Arietis	5,23		98,3
π	42	Pi Arietis	5,26		600		quasi binària espectroscòpica
τ¹	61	Tau1 Arietis	5,27		462		sistema estel·lar triple binari eclipsant. Fluctuació de la magnitud: 5,26–5,32. Magnitud de les Components: 5,4, 7,9, 8,4
	33	33 Arietis	5,30
ν	32	Ni Arietis	5,45		347
	52	52 Arietis	5,45				estrella binària; magnitud de les components: 6,8, 7,0
ξ	24	Xi Arietis	5,48		600
	64	64 Arietis	5,50
σ	43	Sigma Arietis	5,52		480
	62	62 Arietis	5,55
	21	21 Arietis	5,57
θ	22	Theta Arietis	5,58		387
ρ³	46	Ro-3 Arietis, Ro Arietis	5,58		115
	10	10 Arietis	5,64
	31	31 Arietis	5,64
	15	15 Arietis	5,68
	19	19 Arietis	5,72
μ	34	Mi Arietis	5,74		338
	55	55 Arietis	5,74
ρ²	45	Ro-2 Arietis, RZ Arietis	5,76		404		variable semiregular
	7	7 Arietis	5,76
ο	37	Òmicron Arietis	5,78		482
	56	56 Arietis	5,78
	20	20 Arietis	5,79
	47	47 Arietis	5,80
	1	1 Arietis	5,83				estrella binària; magnitud de les components 6,2, 7,3.
	40	40 Arietis	5,83
	4	4 Arietis	5,86
	49	49 Arietis	5,91
	59	59 Arietis	5,91
	29	20 Arietis	6,00
	11	11 Arietis	6,01
	16	16 Arietis	6,01
	30	30 Arietis	6,01				estrella binària; magnitud de les components: 6,51, 7,09
	66	66 Arietis	6,03
	65	65 Arietis	6,07
	53	53 Arietis	6,13
	26	26 Arietis	6,14
	60	60 Arietis	6,14
	27	27 Arietis	6,21
	54	54 Arietis	6,24
	36	36 Arietis	6,40
		HD 20367	6,41		88,4		té un planeta
	25	25 Arietis	6,45
	3	3 Arietis	6,55
	51	51 Arietis	6,62
ρ¹	44	Ro-1 Arietis	7,10
		HD 12661	7,44		121		té dos planetes
		BD+20°307	9,01		300
		TZ Arietis	12,1		14,5		estrella fulgurant
		Estrella del Dr. Bonnard Teegarden, SO025300.5+165258	15,4		12,6		molt a prop gran moviment propi

Procedència de les dades: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Objectes celestes

En aquesta constel·lació hi ha pocs objectes, i són tots poc lluminosos. S'hi troben les galàxies NGC 697 (al nord-oest de β), NGC 772 (al sud-est de β), NGC 972 (en el nord de la constel·lació) i NGC 1156 (al nord-oest de δ).

Història i mitologia

Ara Àries és reconegut com una constel·lació oficial, encara que com una regió específica del cel, per la Unió Astronòmica Internacional. Originàriament es va definir en textos antics com un patró específic d'estrelles, i ha estat una constel·lació des de l'antiguitat; ara inclou el patró antic i les estrelles circumdants. A la descripció del catàleg babilònic d'estrelles de les tauletes d'argila conegudes com a MUL.APIN, la constel·lació, ara coneguda com Àries, era l'estació final al llarg de l'eclíptica. El MUL.APIN era una taula completa del naixement i la posta de les estrelles, que probablement servia com a calendari agrícola. L'actual Àries era conegut com ^MULLÚ.ḪUN.GÁ, "El treballador agrari" o "L'home contractat". Tot i que probablement es va compilar al segle xii o xi aC, el MUL.APIN reflecteix una tradició que marca les Plèiades com l'equinocci vernal, que era el cas amb certa precisió al començament de l'Edat del Bronze Mitjà. La referència identificable més antiga d'Àries com a constel·lació diferent prové de les pedres de frontera que daten del 1350 al 1000 aC. En diverses pedres de frontera, una figura de moltó zodiacal és diferent dels altres personatges. El canvi en la identificació de la constel·lació com el treballador agrari a moltó probablement es va produir en la tradició babilònica posterior a causa de la seva creixent associació amb Dumuzi. Quan es va crear el MUL.APIN, l'any 1000 aC, l'Àries modern s'identificava tant amb l'ariet de Dumuzi com amb un treballador contractat. El moment exacte d'aquest canvi és difícil de determinar a causa de la manca d'imatges d'Àries o altres figures de moltó.

A l'astronomia egípcia antiga, Àries estava associat amb el déu Amon-Ra, que es representava com un home amb cap de moltó i representava la fertilitat i la creativitat. Com que era la ubicació de l'equinocci de primavera, es va anomenar "Indicador del Sol Renascut". Durant les èpoques de l'any en què Àries era destacat, els sacerdots feien construir estàtues d'Amon-Ra als temples, una pràctica que va ser modificada pels astrònoms perses segles més tard. Àries va adquirir el títol de "Senyor del Cap" a Egipte, fent referència a la seva importància simbòlica i mitològica.

En la mitologia grega, aquesta constel·lació representaria el marrà, el velló d'or del qual inspirà la saga de Jàson.

El rei Atamant tenia dos fills Frixos i Hel·le, del seu matrimoni amb Nèfele. Després de la mort de la seva mare, Atamant es va tornar a casar amb Ino, amb la que va tenir també dos fills. La reina Ino volia que els seus fills heretessin el tron, per la qual cosa s'havia de desfer de Frixos i Hel·le. Per això va idear un estratagema pervers. Va encendre foc sota la terra dels graners, així quan es va sembrar el blat el gra torrat no va néixer. Davant l'amenaça de la fam el rei va enviar emissaris a consultar l'oracle de Delfos. Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els deus exigien el sacrifici de Frixos i Hel·le. El déu Hermes envià als nens un moltó alat amb la llana d'or. Muntat sobre el moltó viatjarem cap a orient, però Hel·le va caure al mar que rebé el nom d'Hel·lespont en honor d'Hel·le. Aquest accident va fer que Frixos perdés la confiança en el moltó volador. El feu aterrar i continuà a peu amb ell fins al bosc d'Ares a la Còlquida. Allà va ser acollit pel rei Eetes, i es va casar a la filla del rei. Com a mostra d'agraïment, Frixos va sacrificar el moltó i va oferir el velló d'or al rei, qui el va penjar a una alzina del bosc sagrat d'Ares.

Sembla que els Babilònics, els Grecs, els Perses, i els Egipcis, tots anomenaven a la constel·lació «el Marrà».

Aquesta constel·lació era també la primera constel·lació del Zodíac quan va ser establert fa més de 2.000 anys: degut a la precessió dels equinoccis, l'equinocci de primavera estava en aquell temps situat a Aries (actualment a Pisces).

El nord d'aquesta constel·lació era anomenat Mosca boreal fins al segle xix. La seva estrella principal era 41 Arietis (la qual cosa explica l'absència de lletra grega per designar aquesta estrella).

• 
• 
• 

Bibliografia

• Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-509539-5. 
• Olcott, William Tyler. Star Lore: Myths, Legends, and Facts. Courier Dover Publications, 2004. ISBN 978-0-486-43581-7. 
• Pasachoff, Jay M. A Field Guide to the Stars and Planets. 4th. Houghton Mifflin, 2000. ISBN 978-0-395-93431-9. 
• Rogers, John H. «Origins of the Ancient Constellations: I. The Mesopotamian Traditions». Journal of the British Astronomical Association, vol. 108, 1, 1998, pàg. 9–28. Bibcode: 1998JBAA..108....9R.
• Staal, Julius D. W.. The New Patterns in the Sky: Myths and Legends of the Stars. The McDonald and Woodward Publishing Company, 1988. ISBN 978-0-939923-04-5. 

Vegeu també

• Llista d'estrelles d'Àries
• QSO B0307+169

Viccionari