Vés al contingut

Carlos Manuel O'Donnell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carlos Manuel O'Donnell y Álvarez de Abreu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1834 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid
  Ministre d'Estat
16 de maig de 1879 – 9 de desembre de 1879

5 de juliol de 1890 – 5 de desembre de 1892

23 de març de 1895 – 19 de gener de 1896

5 de març de 1896 – 4 d'octubre de 1897
  Diputat al Congrés dels Diputats
2 d'abril de 1872 – 24 d'agost de 1872
CircumscripcióLlucena
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal
Partit Conservador
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Grandesa d'Espanya
Comte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Vargas (1861–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Victoria O'Donnell, Maria del Mar O'Donnell, Maria de Mercedes O'Donnell, Maria Luisa O'Donnell, Juan O'Donnell y Vargas, Carlos Luis O'Donnell, Leopoldo O'Donnell Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos O'Donnell Modifica el valor a Wikidata  i Maria Alreu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903). Militar i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Biografia

[modifica]

Després lluitar a les Filipines el 1854, actuarà com a ajudant de camp del seu oncle, Leopoldo O'Donnell, a la Guerra d'Àfrica on resultarà ferit i obtindrà la Creu de Sant Ferran de primera classe.

Membre de la Unió Liberal participarà en les eleccions de 1863, 1864 i 1865 obtenint acta de diputat per la circumscripció de Valladolid.

El 1867, a la mort del seu oncle, hereta els títols de duc de Tetuan i comte de Lucena i donarà suport activament la Revolució de 1868 després de la qual és novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1872 novament per Valladolid i per Llucena. El 1876, ja com a militant del Partit Conservador, és elegit senador per Castelló de la Plana sent nomenat senador vitalici a 1881

Va ser ministre d'Estat fins en quatre ocasions: Entre el 16 de maig i el 9 de desembre del 1879 ocuparia per primera vegada aquesta cartera ministerial en un govern Martínez Camps. Posteriorment, entre el 5 de juliol del 1890 i l'11 de desembre del 1892 tornarà a exercir aquest ministeri en dos gabinets presidits per Antonio Cánovas. Sota la presidència de Cánovas tornarà a ocupar la cartera d'Estat entre el 23 de març del 1895 i el 19 de gener del 1996 i finalment, entre el 5 de març del 1896 i el 4 d'octubre del 1897 tornarà a exercir en un primer moment sota la presidència de Cánovas, i després de l'assassinat d'aquest, amb Marcelo Azcárraga y Palmero com a president del govern.

A més dels títols nobiliaris heretats del seu oncle, va ser nomenat marquès d'Altamira i exercí les funcions d'ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Roca de Togores
Antonio Aguilar y Correa
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
José Elduayen Gorriti
Ministre d'Estat

1879
1890 - 1892
1895 - 1896
1896 - 1897
Succeït per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Antonio Aguilar y Correa
José Elduayen Gorriti
Pío Gullón e Iglesias