Kirkiïta
 Kirkiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb10Bi₃As₃S19 |
| Localitat tipus | mina Agios Philippos, Mines de Kirki, Hebros, Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.30b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.30b |
| Dana | 3.4.17.1 |
| Heys | 5.6.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Impureses comunes | Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-030 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Krk |
| Referències | [1] |
La kirkiïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de les mines de Kirki (Grècia), on es troba la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La kirkiïta és una sulfosal de fórmula química Pb10Bi₃As₃S19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kirkiïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Agios Philippos, una de les mines de Kirki situades a Hebros, a la perifèria de Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia. També ha estat descrita a la mina Guadalupe, a l'estat de Chihuahua (Mèxic) i al cràter La Fossa, a Sicília (Itàlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]