Wittita

Wittita
Wittita (plaquetes metàl·liques) amb bismutinita (cristalls aciculars metàl·lics) del cràter La Fossa (Sicília, Itàlia)
Fórmula química	Pb9Bi₁₂(S,Se)27
Epònim	T. Witt (en)
Localitat tipus	Mina Falun, Falun, Dalarna, Suècia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.04 – Anhang
Dana	3.6.5.2
Heys	5.6.31
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 29,15Å; b = 4,07Å; c = 15,83Å; β = 98,5°
Grup espacial	grup espacial 10
Color	gris plom clar
Exfoliació	bona/distingible. Les superfícies d'exfoliació presenten estries de 57° a 57,5°
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Any d'aprovació	1924
Símbol	Wit
Referències

La wittita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per T. Witt, un enginyer de mines suec de la mina Falun. Alguns estudis consideren que són necessàries investigacions sobre la distribució de seleni en l'estructura cristal·lina per a determinar si la wittita és una espècie independent o una varietat de cannizzarita rica en seleni.

Característiques

La wittita és un sulfur de fórmula química Pb₉Bi₁₂(S,Se)₂₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wittita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, diaforita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

S'ha trobat en amfibolites (Falun, Suècia) i en tactites (una espècie de skarn calco-silicatat) amb granats (Arizona, EUA). S'ha descrit associada anordströmita, friedrichita, magnetita, pirita, cordierita, quars.