Proudita
 Proudita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22 |
| Localitat tipus | Mina Juno, Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.25d |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.25d |
| Dana | 3.6.1.1 |
| Heys | 5.7.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 31,814(1) Å; b = 4,1002(2) Å; c = 36,560(1) Å; β = 109,226(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | gris platejat |
| Exfoliació | bona: una direcció paral·lela a l'elongació del cristall, una segona en un angle aparent de 40 graus en relació a la primera. |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 7,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r > v molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-028 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Pdi |
| Referències | [1] |
La proudita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenat l'any 1976 per W. G. Mumme en honor de Sir John Seymour Proud, un enginyer de mines i director de la Peko-Wallsend mining company, una empresa minera que explotà els dipòsits d'or de Tennant Creek, on va descobrir-se el mineral. En la primera publicació, el mineral fou anomenat wittita B.[1][2]
Característiques
[modifica]La proudita és una sulfosal de fórmula química CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Nova Anglaterra.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proudita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, cosalita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.[1]
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en grans cossos de magnetita afectats per hidrotermalisme (Austràlia), sovint associada a or natiu, junoïta, heyrovskýita rica en seleni, krupkaïta i magnetita.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Proudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Mumme, William G. «Proudite from Tennant Creek, Northern Territory, Australia: its crystal structure and relationship with weibullite and wittite». American Mineralogist, 1976, pàg. 839-852.
- ↑ «Proudite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 29 desembre 2019].