Eskimoïta

Eskimoïta
Fórmula química	Ag₇Pb10Bi15S36
Epònim	Esquimals
Localitat tipus	Dipòsit de criolita d'Ivittuut, Fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.40b
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.40b
Dana	3.6.2.1
Heys	5.7.26
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 30,194(8) Å; b = 4,100(5) Å; c = 13,495(5) Å; β = 93,35(1)°
Macles	on {010}, macles lamel·lars paral·leles a [001] sovint presents
Duresa (Mohs)	4
Diafanitat	opaca
Densitat	7,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Cu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-005
Any d'aprovació	1977
Símbol	Ekm
Referències

L'eskimoïta o esquimoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom dels esquimals, els primers pobladors de Groenlàndia, on va ser descoberta.

Característiques

L'eskimoïta és una sulfosal de fórmula química Ag₇Pb₁₀Bi₁₅S₃₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eskimoïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de criolita d'Ivittuut, situat al fiord Arsuk, al municipi de Sermersooq, Groenlàndia. Posteriorment, també ha estat descrita a Àustria, Bulgària, República Txeca, França, Hongria, Portugal, Romania, Tadjikistan, el Japó i els Estats Units.