Vurroïta

Vurroïta
Fórmula química	Pb20Sn₂(Bi,As)22S54Cl₆
Epònim	Filippo Vurro (en)
Localitat tipus	Cràter La Fossa crater, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs (sulfosals)
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.65
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.65
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 45,824Å; b = 8,368Å; c = 53,99Å;
Color	gris argentat
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	6,15 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	no visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-027
Símbol	Vur
Referències

La vurroïta és un mineral de la classe dels sulfurs, concretament una sulfosal. Fou anomenada així per Anna Garavelli, Nadezhda N. Mozgova, Paolo Orlandi, Elena Bonaccorsi, Daniela Pinto, Yves Moelo, i Yuri S. Borodaev l'any 2005 en honor de Filippo Vurro, professor de mineralogia de la Universitat de Bari, pel seu treball en la mineralogia i geoquímica dels dipòsits volcànics moderns.

Característiques

La vurroïta és un sulfur de fórmula química Pb₂₀Sn₂(Bi,As)₂₂S₅₄Cl₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls aciculars.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vurroïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, diaforita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, wittita i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

S'ha descrit només a la seva localitat tipus: Cràter La Fossa (Illes Eòlies, Sicília). Es forma en fumaroles i s'ha descrit associada a bismutinita, lil·lianita, kirkiïta, heyrovskýita i galena.