Mckinstryita
 Mckinstryita | |
|---|---|
.JPG) Mckinstryita de Silver City (Nou Mèxic, Estats Units) | |
| Fórmula química | Ag5-xCu3+xS₄ |
| Epònim | Hugh Exton McKinstry  |
| Localitat tipus | mina Foster, Coleman Township, regió Cobalt-Gowganda, districte de Timiskaming, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.04 |
| Dana | 2.4.5.1 |
| Heys | 3.2.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,043Å; b = 7,803Å; c = 15,677Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris acer |
| Exfoliació | indistinta |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris acer fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,61 g/cm³ (mesurada); 6,57 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-012 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Mck |
| Referències | [1] |
La mckinstryita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Hugh Exton McKinstry (1896-1961), professor de geologia de la Universitat Harvard.
Característiques
[modifica]La mckinstryita és un sulfur d'argent i coure, de fórmula química Ag5-xCu3+xS₄, un sulfur de baixa temperatura, sovint associat amb les químicament relacionades stromeyerita i jalpaïta. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats granulars de cristalls entrellaçats, de fins a 3 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mckinstryita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]És d'origen supergènic hidrotermal; probablement formada per sota de 94,4◦C, el límit superior d'estabilitat per a la mckinstryita. Sol trobar-se associada a molts altres minerals com: plata, arsenopirita, stromeyerita, actinolita, wittichenita, bismut, rammelsbergita, balkanita, cinabri, pirita, calcita, barita o aragonita, entre altres.[2] Va ser descoberta l'any 1966 a la mina Foster, a Coleman Township (Ontario, Canadà).
Referències
[modifica]
- ↑ «Mckinstryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Mckinstryite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 febrer 2016].