Bilibinskita
Bilibinskita | |
---|---|
Fórmula química | PbCu₂Au₃Te₂ |
Epònim | Yuri Bilibin (en) |
Localitat tipus | dipòsit d'or d'Aginskoe, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.80 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.55 |
Dana | 2.1.6.1 |
Heys | 3.3.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 4,095Å; |
Color | marró clar, marró rosat |
Duresa (Mohs) | 4,5 |
Lluïssor | submetàl·lica |
Color de la ratlla | marró daurat a marró |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 12,7 g/cm³ (mesurada); 14,44 g/cm³ (calculada) |
Impureses comunes | Ag, Fe, Se |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1977-024 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Bb |
Referències | [1] |
La bilibinskita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del geòleg rus Yurii Aleksandrovich Bilibin (1901-1952).
Característiques
[modifica]La bilibinskita és un sulfur de fórmula química PbCu₂Au₃Te₂. Cristal·litza en el sistema isomètric i sol trobar-se de manera massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bilibinskita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1978 al dipòsit d'or d'Aginskoe, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), en una zona d'erosió dels dipòsits de tel·luri. També se n'ha trobat a la mina Duolanasayi (Xinjiang, República Popular de la Xina) i als dipòsits d'or de Manka (Kazakhstan) i de Pionerskoye (Tuvà, Rússia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvanita, krennerita, or natiu i bezsmertnovita.
Referències
[modifica]- ↑ «Bilibinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ «Bilibinskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 febrer 2016].