Djurleïta
 Djurleïta | |
|---|---|
 Djurleïta pseudomorfitzant pirita; exemplar procedent de Nou Mèxic. Midaː 2,4 cm | |
| Fórmula química | Cu31S16 |
| Epònim | Seved Djurle  |
| Localitat tipus | Barranca de Cobre, Chihuahua, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.01 |
| Dana | 2.4.7.2 |
| Heys | 3.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 26,897Å; b = 15,745Å; c = 13,565Å; β = 90,13° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre, gris en llum reflectida |
| Macles | comunes en {110} |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,749 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Ag, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Dju |
| Referències | [1] |
La djurleïta és un mineral de la classe dels sulfurs que forma part del grup de la calcocita-digenita. Fou anomenada l'any 1962 per Eugene Holloway Roseboom, Jr. en honor del Dr. Seved Djurle, professor de química a la Universitat d'Uppsala, el qual va sintetitzar l'equivalent al mineral abans que fos descobert.[1]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la djurleïta pertany a «02.BA.05: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita. Segons la classificació de Dana, el mineral forma part del grup 2.4.7.2 (sulfurs).[1]
Característiques
[modifica]La djurleïta és un sulfur de fórmula química Cu31S16. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3. És molt similar a la calcocita; per a diferenciar-los calen anàlisis de raigs X.[1]
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en zones d'enriquiment secundari en dipòsits de coure. Ha estat descrita en tots els continents.[1]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Calabona (L'Alguer, Sardenya)[2] i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Djurleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Bernhardini, G. P.; F. Corsini, G. Tanelli «Djurleite from Calabona, Sardinia». Mineralogical Magazine, 39, 1973, pàg. 25-29 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
Bibliografia
[modifica]- Roseboom, E.H. (1962) Djurleite, Cu1.96S, a new mineral. American Mineralogist: 47: 1181-1184.
- American Mineralogist: 48: 215.
- Zeitschrift für Kristallographie: 150: 299-320.
- Pósfai, M. & Buseck, P. R. (1994): Djurleite, digenite, and chalcocite: Intergrowths and transformations. American Mineralogist, 79, 308-315.
