Selenojalpaïta
 Selenojalpaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₃CuSe₂ |
| Localitat tipus | mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25c  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,939Å; c = 11,844Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | gris fosc |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,64 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-048 |
| Símbol | Sjal |
| Referències | [1] |
La selenojalpaïta és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques
[modifica]La selenojalpaïta és un selenur de fórmula química Ag₃CuSe₂. Va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Típicament forma intercreixements amb eucairita i berzelianita, en agregats de diversos centenars de micres.[2] També se'n troba en forma de grans anèdrics a subèdrics de fins a 200 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la selenojalpaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons de calcita hidrotermal mineralitzada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, calcopirita, berzelianita, altaïta, coure, covel·lita, umangita, athabascaïta, klockmannita, ferroselita, schesserita, crookesita, bukovita, clausthalita o aliatges de plata i or, entre altres minerals.[2] La seva localitat tipus es troba a la mina Skrikerum, a Valdemarsvik (Östergötland, Suècia), sent l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències
[modifica]- ↑ «Selenojalpaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Selenojalpaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 febrer 2016].