Melanotequita

Melanotequita
Melanotequita (negre) sobre cristalls d'alamosita
Fórmula química	Pb₂Fe3+₂(Si₂O₇)O₂
Epònim	negre i fusibility (en)
Localitat tipus	Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.14
Dana	56.2.10.1
Heys	14.13.9
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,93 Å; b = 10,98 Å; c = 10,06 Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Grup espacial	c2 2 21
Color	negre, gris fosc, verd negre
Exfoliació	molt bona
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5
Lluïssor	grassa, metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	negre grisós
Densitat	5,73 a 6,28 g/cm³ (mesurada); 6,30 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,120 nβ = 2,170 nγ = 2,310
Birefringència	δ = 0,190
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r < v
Impureses comunes	Ti, Al, Mn, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mtk
Referències

La melanotequita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del grec μελανός, negre i τήκεσθαι, fondre, en al·lusió a la seva aparença.

Característiques

La melanotequita és un silicat de fórmula química Pb₂Fe³⁺₂(Si₂O₇)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanotequita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, dins el municipi de Filipstad, al comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Alemanya, Noruega, Anglaterra, Itàlia, Namíbia, el Japó, els Estats Units i Mèxic.