Portal:Literatura/annals
Portal:Literatura/annals 1947 1950 51 52 58 62 67 77 78 79 1970 71 72 73 74 75 76 77 78 79 1980 81 82 83 84 85 86 87 88 89 1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 01 02 03 04 05 06 07 08 09 2010 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2020 21 22 enguany
| Any | Efemèrides | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2022 |
El 25 de gener morí a París el dramaturg francòfon Jean-Pierre Grédy. El 2 de març morí el novel·liste francés Frédérick Tristan (Goncourt 1983); el 3, el novel·liste policíac Kyotaro Nishimura (n. 1930); el 4, la poeta anglòfona gal·lesa Ruth Bidgood (n. 1922); el 9 morí a Berlín la periodista supervivent de l'Holocaust Inge Deutschkron (n. 1922); el 14, l'escriptor genovés Gianluca Ferraris (n. 1976); el 31, el solsoní Ramon Gualdo i Montanyà (n. 1931). El 2 d'abril morí a Nova York l'escriptor bonaerenc Sergio Chejfec (n. 1956); el 5 de maig, el poeta palmesà Joan Manuel Pérez i Pinya. Al juliol, el novel·liste australià David Ireland. El 22 de setembre, l'escriptora anglesa Hilary Mantel (Premi Booker 2019 i 2012). El 3 d'octubre, el castellonenc Albert Garcia Pascual; l'11, l'editora palmesana Diana Zaforteza Rodés. El primer de novembre, l'autor francòfon ivorià Charles Nokan (n. 1936); el 24, el xinés Li Guowen (n. 1930). El 9 de desembre, l'escriptor basc Txomin Peillen (n. 1932); el 10, l'historiador monistrolenc Llorenç Soldevila i Balart (n. 1950); l'11, l'escriptor de Doctor Who Chris Boucher (n. 1943); l'12, l'assagista i dramaturga Drucilla Cornell (n. 1950)…
| |||||||||
| 2021 |
Morts[modifica]El 3 de gener moriren l'assagiste hispànomexicà Enrique de Rivas Ibáñez, malalt d'Alzheimer, i el poeta extremeny Juan José Alcolea; el 4, l'editor barceloní Josep Fornas i Martínez; el 7, el premi Pulitzer d'assaig Neil Sheehan i l'autor dominicà Norberto James Rawlings; el 29, el poeta moçambiqués Calane da Silva. El primer de febrer morí el teòleg Jean-Pierre Jossua; el 3, l'editor valencià Vicent Raga; el 27, el poeta provençal Sèrgi Bec. El 15 de març, el novel·liste barceloní Estanislau Torres i Mestres; el 25, l'escriptor benicarlando Josep Igual i Febrer. El 9 d'abril, l'activista estatunidenca Judith Reisman; el 10, el poeta mauricià Édouard J. Maunick; el 19, el poeta gironí Josep Tarrés i Fontan; el 28, el filòsof parisenc François Fédier; el 29, l'escriptor capverdià Onésimo Silveira. El 12 de maig, l'escriptor irlandés Seamus Deane; el 29, el novel·liste furlà Paolo Maurensig; el 31, el poeta barceloní Enrique Badosa Pedro. El 6 de juny, el novel·liste francòfon Michel Host; l'11, el filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía i la novel·lista irlandesa Lucinda Riley; el 18, el poeta igualadí Pius Morera i Prat; el 20, el traductor txec Jan Schejbal. El 16 de juliol, el novel·liste barceloní Carles Macià i Vives; el 22, la poeta mont-realera Michèle Lalonde. El 5 d'agost, l'historiador Michel Duchein; el 6, l'assagiste donostiarra Mikel Azurmendi Intxausti; el 16, el toquiota Hiroshi Sakagami; el 19, el poeta tibetà Tsepa. El 28 de setembre morí a Cambrils el poeta lleidatà Ramon Pedrós Martí. El 16 d'octubre, l'escriptora irlandesa Máire Mhac an tSaoi. Al novembre, Ricard Creus i Marzo; el 13, el biògraf John Pearson; el 23, l'escriptor de ciència-ficció Miquel Barceló García i el murcià Antonio Prieto Martín. El 14 de desembre, la novel·lista suïssa Maja Beutler; i, el 18, l'escriptora francòfona rossellonesa Adrienne Cazeilles (n. 1923).
| |||||||||
| 2020 |
Vicent J. Sanz i Guerrero guanyà el 26é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida amb la novel·la No puc viure sense tu.[1]
El 3 de gener morí la dramaturga xilena Mónica Echeverría Yáñez; el 5 morí l'escriptor i traductor andorrà Antoni Morell; el 9, l'escriptor de ciència-ficció Mike Resnick, guanyador de cinc premis Hugo; el 13 de gener, la novel·lista alcoiana Isabel-Clara Simó; el 31, l'autora de suspens Mary Higgins Clark. El 3 de febrer faltà el crític literari George Steiner; el 22, la poeta grega Kikí Dimulà. El 8 de març morí l'escriptor Lluís Racionero; el 29, l'escriptor rus Iuri Bóndarev; el 31, el novel·liste gallec Xosé Luís Franco Grande. El 16 d'abril traspassà el novel·liste xilé Luis Sepúlveda; el 21, el dramaturg italià Antonio Tarantino; el 25, el suec Per Olov Enquist; i el 29, el jove poeta danés d'origen palestí Yahya Hassan. El primer de maig morí la novel·lista África Lorente Castillo; el 23, l'escriptora lisboeta Maria Velho da Costa. El 14 de juny morí l'escriptora sud-africana Elsa Joubert; el 15 traspassaren el periodiste mataroní Manuel Cuyàs i el divulgador gascó Michel Roquebert, expert en catarisme; el 19, el novel·liste barceloní Carlos Ruiz Zafón.
| |||||||||
| 2019 | Portal:Literatura/2019 | |||||||||
| 2018 | Portal:Literatura/2018 | |||||||||
| 2017 | Els autors andorrans Manel Gibert, Albert Villaró, Robert Pastor i Agustí Franch publicaren obra nova est any.[2]
El 6 de gener l'editorial Destino lliurà els seus guardons anuals a Barcelona: la novel·la La fada negra guanya el 49è Premi Josep Pla, i La media vida el 73è Premi Nadal.[3] El 17 de gener, Òmnium Cultural anuncià la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Isabel-Clara Simó.[4] El 25 de gener, el President de la Generalitat Valenciana inaugurà l'Espai Joan Fuster, als vint-i-cinc anys de la mort de l'escriptor.[5] La cinquena edició del festival Tiana Negra homenatjà l'escriptor Antoni Serra i Bauçà.[6] El 21 de març, Urbà Lozano rebé el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2016 per Vindrà la mort i tindrà els teus ulls en una gala celebrada per primera vegada a Castalla, poble natal de Valor.[7] El festival biennal Kosmopolis se celebrà del 22 al 26 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona al voltant de dos temes: el canvi i les «constel·lacions femenines».[8] La quinta edició de VLC Negra tingué lloc del 5 al 14 de maig a València i la Font de la Figuera.[9] El xativí Xavier Aliaga guanyà el Premi Pin i Soler de narrativa.[10] El Premi Nobel de Literatura fon atorgat a Kazuo Ishiguro. Com cada 15 d'octubre, el lliurament del Premi Planeta de novel·la en castellà tingué lloc a Barcelona: el guanyador fou El fuego invisible; la finalista, Niebla en Tánger.[11] | |||||||||
| 2016 | Portal:Literatura/2016 | |||||||||
| 2015 | Portal:Literatura/2015 | |||||||||
| 2014 |
L'autor gandià Lluís Miret Pastor guanyà el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb L'ombra del mal; Robert Cortell i Giner guanyà el Premi de poesia Ibn Jafadja.[12] | |||||||||
| 2013 | Portal:Literatura/2013 | |||||||||
| 2012 | Portal:Literatura/2012 | |||||||||
| 2011 | Portal:Literatura/2011 | |||||||||
| 2010 | Portal:Literatura/2010 | |||||||||
| 2009 | Portal:Literatura/2009 | |||||||||
| 2008 | Portal:Literatura/2008 | |||||||||
| 2007 | Portal:Literatura/2007 | |||||||||
| 2006 | Portal:Literatura/2006 | |||||||||
| 2005 | Portal:Literatura/2005 | |||||||||
| 2004 | Portal:Literatura/2004 | |||||||||
| 2003 | Portal:Literatura/2003 | |||||||||
| 2002 | Portal:Literatura/2002 | |||||||||
| 2001 | Portal:Literatura/2001 | |||||||||
| 2000 | ===Morts===
| |||||||||
| 1999 | Portal:Literatura/1999 | |||||||||
| 1998 | Portal:Literatura/1998 | |||||||||
| 1997 | Portal:Literatura/1997 | |||||||||
| 1996 | Portal:Literatura/1996 | |||||||||
| 1995 | Portal:Literatura/1995 | |||||||||
| 1994 | Portal:Literatura/1994 | |||||||||
| 1993 | Portal:Literatura/1993 | |||||||||
| 1992 | Portal:Literatura/1992 | |||||||||
| 1979 |
El 9 de setembre Jaume Vallcorba i Plana fundà l'editorial barcelonina Quaderns Crema; al novembre, diversos escriptors publicaren el primer número de la revista literària Cairell, de la qual se'n publicaren huit números fins a 1981.
El 23 de setembre nasqué el poeta palestí Refaat Alareer… | |||||||||
| 1978 | Portal:Literatura/1978 | |||||||||
| 1944 |
El 16 de juliol —ara fa 80 anys— nasqué la crítica barcelonina Carme Arnau i Faidella. |
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
_(headshot).jpg)
.JPG)
_(headshot).jpg)
_by_Erling_Mandelmann_-_3_(cropped).jpg)
.png)
.jpg)
_Conversaciones_Jorge_Mart%C3%ADnez_Reverte.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(headshot).jpg)
.jpg)
_by_Erling_Mandelmann_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(headshot).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
,_Prague.jpg)
.jpg)
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Vicent J. Sanz guanya el 26é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida». VilaWeb Ontinyent, 20-07-2020 [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «2017: un any de ficció». Bon Dia, 20-10-2017 [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Xavier Theros guanya el premi Pla i Care Santos el Nadal». El Nacional, 06-01-2017 [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Isabel-Clara Simó: ‘He estimat bojament els Països Catalans i avui me’n sent corresposta’». VilaWeb, 17-01-2017 [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Un Consell 'fusterià' fa seu l'Espai dedicat a l'escriptor de Sueca». La Veu del País Valencià, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «El Tiana Negra 2017 arrenca a Palma». VilaWeb, 13-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ «'Vindrà la mort i tindrà els teus ulls' d'Urbà Lozano, guanya el premi Enric Valor 2016». Alicante Plaza, 21-03-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Kosmopolis 2017, quan tot canvia». VilaWeb, 21-03-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «El festival València Negra programa dies de vins i literatura de misteri». La Veu del País Valencià, 22-03-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Xavier Aliaga s’endú el 27è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la». La Ciutat de Tarragona, 14-05-2017 [Consulta: 23 maig 2017].
- ↑ «Javier Sierra guanya el Premi Planeta 2017 amb una intriga sobre el Sant Graal». Nació Digital, 15-10-2017 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Lluís Miret guanya el Premi de Novel.la i Robert Cortell el de Poesia dels Ciutat d’Alzira (RIBERA TV)». Ribera Express, 15-11-2014. [Consulta: 25 juny 2020].