Vés al contingut

Tequiraca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTequiraca
Tipusllengua morta, llengua no classificada, llengua i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües tequiraca-canichana Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ash Modifica el valor a Wikidata
Glottologabis1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueash Modifica el valor a Wikidata
IETFash Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3665 Modifica el valor a Wikidata

El tequiraca (Tekiráka), també coneguda com a Abishira (Avishiri)* i Aiwa (Aewa) i Ixignor,[1] és una llengua parlada al Perú. El 1925 hi havia entre 50 i 80 parlants a Puerto Elvira al llac Vacacocha (connectat amb el riu Napo). Es presumeix que s’ha extingit a mitjan segle xx, tot i que el 2008 es van trobar dos recordadors i es van registrar 160 paraules i frases curtes.[2]

Les poques dades disponibles mostren que està estretament relacionat amb altres idiomes, tot i que Kaufman (1994) va proposar una connexió llunyana amb el canichana.

Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha similituds lèxiques amb el taushiro, probablement com a resultat d'un contacte prehistòric dins l'esfera d'interacció circum-Marañón.[3]

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]
Bilabial Dental/Alveolar Palatal/Postalveolar Velar Uvular
Nasal m n ñ ŋ
Oclusiva Sorda p t k q
Aspirada
Ejectiva p' t' k' q'
Africada č
Fricativa s x
Aproximant Central v j w
Lateral l ʎ
Sonorant
Ròtica r

Un únic apòstrof ['] indica la glotalització de la consonant corresponent. Un doble apòstrof [ '' ] indica aspiració.

Vocals

[modifica]
A I U O E
curta /a/ /i/ /u/ /o/ /ɛ/, /e/
llarga /aː/ /i:/ /u:/ /o:/ /ɛː/, /eː/

[:] és el verbalizador

Semivocals
/y/
/w/

[4]

Vocabulari

[modifica]

Michael & Beier (2012)

[modifica]

Ítems lèxics aiwa registrats per Michael & Beier (2012):[5]

glossa Aiwa (aˈʔɨwa)
‘(El meu) maritʼ (kun) aˈʃap
‘(El meu) cap’ (kun) ˈhuti
‘(El meu) germàʼ (kun) uˈʃaʔ
‘(El meu) genollʼ (kun) kuˈpɨnu
‘Pronom de 1a persona’ kun
‘Pronom de 2a persona’ parent
‘Pronom de 3a persona, demostratiuʼ gener
‘Agouti ʼ aʃˈpali
‘Sol, solter’ jo sóc
‘Aproximació’ jasik
‘Autònim’ aˈʔɨwa
‘Ayahuasca ʼ lukˈʔãk
‘Verí de peix’ malahi
‘Cistella’ jaja
‘Banyeu-vos! ʼ haɾ kin tsuk
granʼ tuˈkut
“Cap gran” Hutuˈluk
‘Persona de panxa grossa’ aˈɾuh tʃuˈluk
‘Ocell sp. (picot) ʼ isaˈɾawi
‘Ocell sp. (paujil) ʼ wiˈkoɾõ
‘Ocell sp. (perdiu) ʼ Hola
‘Ocell sp. (Guan de Spix) ʼ hola ell
‘Ocell sp. (Aní becllís) ʼ kʷãˈʔũli
‘Guacamai ararauna ʼ alkahˈneke
‘Pit’ aˈkiʃ
‘Caimà ʼ amihala
‘Canoa’ aˈtɾewa
‘Cebins sp.ʼ ɾũtɾũˈkʲãwã
‘Cebins sp.’ waˈnaha
‘Gat sp. (gat tigrat) ʼ hũhũkũˈpanʔ
‘Camí netejat’ tasˈʔãʔĩ
‘Roba’ kuhˈpaw
‘Coati ʼ ʃakˈɾaɾa
‘Menja! ʼ sikʷas
‘Foc de cuina’ asˈkʷãwa
‘Blat de moro’ suˈkala
‘Cotó’ nuiˈnui
‘Cérvol’ atɾiˈwaʔa
‘Terra’ ahuˈtaʔ
‘Menja! ʼ iˈtakʷas
‘Ull’ jaˈtuk
‘Llenya’ wiɾuˈkawa
‘Jardí’ sí
‘Donarʼ wɨt
‘Tenir sexeʼ hytinuinus
‘Aquíʼ hiɾwas
‘Colpejarʼ pɨwas
‘M’estic banyant’ kun inˈtsukwas
‘Jaguarʼ miˈala
‘Fullaʼ iˈɾapi
‘Dona menuda’ aslantania
‘cop petitʼ iˈʃikta
‘masato, cervesa de iucaʼ nutˈnɨt
‘saqui monjo sp.ʼ kʷɨˈɾiɾi
‘mosquitʼ wiˈʃala
‘noʼ ˈtʃahtaɾ
‘persona no indígenaʼ ˈpaɾi
‘penisʼ jatˈhaka
‘pebreʼ aˈlaha
‘patataʼ jaunaˈhi
‘Guacamai roig alaverdʼ milahˈneke
‘veureʼ uˈkaik
‘serpʼ auˈʔek
‘mona esquirolʼ siˈaʔa
‘Myliobatoidei sp.ʼ hamˈham
‘Myliobatoidei sp.ʼ makɾaˈlasi
‘canya de sucreʼ raiwãˈʔãk
‘sol, lluna, déuʼ akɾeˈwak
‘Saguinusʼ aslʲaˈʔãũ
‘tapirʼ ˈsahi
‘arbreʼ ˈau
‘Pècari de barba blancaʼ ɾaˈkãʔõ
? niˈkʲaw

Taula que compara aiwa (tequiraca) amb Huao terero, iquito i maijiki (mã́ḯhˈkì; Orejón) de Michael & Beier (2012):[5]

glossa Aiwa (aˈʔɨwa) Huao terero Iquito Maijiki (mã́ḯhˈkì)
Pècari de barba blanca ɾaˈkãʔõ ˈɨɾæ̃ anitáaki bɨ́ɾɨ́
tapir ˈsahi ˈtitæ pɨsɨ́kɨ békɨ́
Pècari de collar iˈhaɾa ˈãmũ kaáʃi káókwã̀
cérvol atɾiˈwaʔ koˈwãnʲɪ ʃikʲáaha nʲámà, bósá
Guacamai roig alaverd milahˈneke ˈæ̃wæ̃ anápa má
mosquit wiˈʃala ˈgʲijɪ anaáʃi mɨ́tè
(meva) mare (kun) ˈama ˈbaɾã áni, (ki) niatíha (jì) hàkò, bɨ́ákò
(mru) pare (kun) ha ˈmæ̃mpo ákɨ, (ki) kakɨ́ha (jì) hàkɨ̀, bɨ́ákɨ̀
persona, compatriota aˈʔɨwa waɨɤˈɾãni árata ɨyáana mã́ĩ́
(meu) marit (kun) aˈʃap nãnɨˈɡæ̃ŋã ahaáha, (ki) níjaaka (jì) ɨ̃́hɨ̃́
cap ˈhuti ɨˈkabu ánaka tʃṍbɨ̀
orella ʃuˈɾala ɨ̃nɨ̃ˈmɨ̃ŋka túuku ɡã́hòɾò
pit aˈkiʃ ɤɨˈɨ̃mæ̃ ʃipɨɨ́ha óhéjò
pebre aˈlaha ˈɡʲĩmũ napɨ́ki bíà
cotó nuiˈnui ˈdajɨ̃ sɨ́wɨ jɨ́í
fulla iˈɾapi ɨ̃ˈnʲabu, ɨdʲɨ̃ iímɨ, naámɨ hàò
bananes aˈlaʔa pæ̃ˈæ̃næ̃ samúkʷaati ò
dacsa suˈkala kaˈɤĩŋɨ̃ siíkiraha béà
cuinar asˈkʷãwa ˈɡɨ̃ŋa iinámi tóà
canoa aˈtɾewa ˈwipu iímina jóù
casa atˈku, atˈkua ˈɨ̃ŋkɨ̃ íita wè
foguera wiɾuˈkawa tɪ̃ˈnɪ̃wæ̃ háraki héká
iuca or corn beer nutˈnɨt ˈtɪpæ̃ itíniiha gónó
pedra nuˈklahi ˈdika sawíha ɨ́nò, ɡɨ́nò
sol akreˈwak ˈnæ̃ŋkɪ nunamíja mã́ĩ̀
petit iˈʃikta ˈɡʲiijã sɨsanuríka jàɾì
què? iˈkiɾi kʲĩnɨ̃ saáka ɨ̃́ɡè
on? ˈnahɾi æjɨ̃ˈmɨ̃nɨ̃ tɨɨ́ti káɾó
no ˈtʃahtar ˈwĩĩ kaa -mà
vine! sik, ˈsikʷas ˈpũɪ aníma dáímà

Loukotka (1968)

[modifica]

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per auishiri.[1]

glossa Auishiri
un ismáwa
dos kismáõ
cap a-waréke
ull o-toroã
dona aslané
foc yaháong
sol akroák
moresc sukála
casa atkúa
blanc sukeé

Fonts

[modifica]
  • Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]
  • Alain Fabre, 2005, Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: AWSHIRI[2]
  • Michael, Lev; Beier, Christine. (2012). Phonological sketch and classification of Aewa. (Manuscript).
Primeres fonts lèxiques
  • Tessmann, Günter. 1930. Die Indianer Nordost-Perus: Grundlegende Forschungen für eine Systematische Kulturkunde. Hamburg: Friederichsen, De Gruyter & Co. (112 lexical items)
  • Espinoza, Lucas. 1955. Contribuciones lingüísticas y etnográficas sobre algunos pueblos indígenas del Amazonas peruano. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Bernardino de Sahagún. (17 lexical items)
  • Villarejo, Avencio. 1959. La selva y el hombre. Editorial Ausonia. (93 lexical items)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  2. ↑ «Cabeceras Aid Project Winter 2010 Update». [Consulta: 14 abril 2013].
  3. ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016. 
  4. ↑ Cole, Peter; Hermon, Gabriella; Martin, Mario Daniel. Language in the Andes. United States of America: Latin American Studies, 1994, p. 301–317. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Michael, Lev and Christine Beier. 2012. Phonological sketch and classification of Aʔɨwa [ISO 639: ash]. Paper presented at the 2012 Winter meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA), Portland, OR, January 6, 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tequiraca&oldid=32186190»