Pankararú
| Tipus | llengua no classificada, llengua, llengua morta i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Alagoas i Pernambuco |
| Estat | Brasil |
| Codis | |
| ISO 639-3 | paz |
| Glottolog | pank1250 |
| Ethnologue | paz |
| IETF | paz |
El pankararú (Pancaré, Pankaré, Pancaru, Pankaruru, Pankarará, Pankaravu, Pankaroru, Pankarú, Brancararu) és una llengua extinta de l'est del Brasil. Hi ha 6.000 pankararús ètnics, però tots parlen portuguès. El 1961, només dos ancians recordaven alguna cosa de la llengua. Avui viuen a Brejo dos Padres i altres pobles de Tacaratu, estat de Pernambuco. La llengua es parlava originalment entre el riu Moxotó i el riu Pajeú.[1]
Al segle xix l'ètnia es va dividir en dos grups ètnics, els pankararú i els pankararé. Una quarta part dels parkararé conserven la seva religió tradicional. La seva llengua, però, no és testimoniada,[2] i només es pot suposar que és un dialecte de pankararú.
Classificació
[modifica]El pankararú no té parents provats i continua sense classificar-se. Hi ha similituds amb tupí i tucano. Meader (1976) va trobar que de 80 ítems lèxics coneguts, un terç (26) són clarament relacionats amb les llengües tupí. Especula que, per tant, els darrers parlants de pankararú podrien haver estat bilingües amb tupí. La identitat de la resta del vocabulari no s'ha identificat, i el pankararú pot ser una llengua aïllada.
L'atikum es parlava a prop, però és una llengua aïllada i no està relacionada amb el pankararú.
Loukotka (1968) també enumera aquestes llengües com a parlades anteriorment a Tacaratu, estat de Pernambuco. No se sap si estaven o no relacionats amb el pankararú:[1]
- Jeriticó o Jiripancó – vila de Pindaé vora Brejo dos Padres a Tacaratu, Pernambuco. Ara els supervivents només parlen portuguès..
- Macarú – vila de Brejo dos Padres, Tacaratu. Uns pocs supervivents ara només parlen portuguès.
- Koiupanká[3] i Karuazu[4] podrien haver estat relacionats.
- Kalankó (Cacalancó), amb descendents que ara viuen a Água Branca (Alagoas), també podrien havaer estat relacionats amb els pankararú.[5]
Vocabulari
[modifica]Loukotka (1968)
[modifica]Loukotka (1968) va llistar els següents ítems de vocabulari.[1]
glossa Pankarurú home porkiá sol panyé terra zyobazyí tabac azyó
Pompeu (1958)
[modifica]Varietat lingüística de Pompeu (1958), originalment recollida per Carlos Estêvam:[6]
Portuguès
(original)Anglès
(traduït)"Brejo dos Padres" fogo fire obaí água water jinikací; jatateruá; jai, já brejo swamp ibiji, arôto lagoa pond joo terra earth jobají pedra stone tóitú; ipá sal salt tuká cachimbo smoking pipe kuna kuní cachimbo cerimonial ceremonial pipe matrinadô; matrigó maracá maraca káma, kabá eyá pinheiro pine burúti menino boy jorã, óibo parente relative gôyáji irmã e prima sister and cousin dakatái onça preta black jaguar tupé maracajá margay Gwariatã porco pig tarací mocó cobai rupestre
(Kerodon rupestris)kewí tatu-peba six-banded armadillo
(Euphractus sexcinctus)kuriépe boi ox kanarí vaca cow tú ovelha sheep pusharé; sumui íra passarinho small bird iushií pena feather tik ovo egg aji papagaio parrot umaiatá periquito parakeet glyglilin peixe fish kamijo abelha bee axxaó madeira, pau wood, tree dáka flor flower barkíra milho corn ta, mõni tabaco, fumo tobacco, smoke põi; ajó bonito beautiful limin
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ «Pankararé». Glottolog 4.3, 2020.
- ↑ «Koiupanká» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «Karuazu» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «Kalankó» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.
Bibliografia
[modifica]- Fabre, Alain (2005): Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: PANKARARU / PANKARARÉ
- Meader, Robert E. (1976): Índios do Nordeste: Levantamento sobre os Remanescentes Tribais do Nordeste Brasileiro
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
| Famílies |  | |
|---|---|---|
| Aïllades o sense classificar | ||
| Grups proposats | ||