Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina Usuari Discussió:MALLUS.
Hola MALLUS! Sigueu benvingut/da a la Viquipèdia i al coneixement lliure. Us encoratgem especialment, abans de res, a visitar la introducció per a un començament fàcil en tres senzills passos . Si preferiu aprendre mitjançant un tutorial, podeu seguir el curset d'autoaprenentatge.
Aquesta és la pàgina de discussió del vostre compte d'usuari, que us servirà per a rebre missatges d'altres col·laboradors. Per a contestar, no ho feu a la vostra pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que us ha escrit. A més, teniu la vostra pàgina d'usuari, on podeu posar les vostres dades, interessos, etc.
Si voleu trobar idees per a contribuir al projecte, visiteu el Portal del Viquipedista, on podreu coordinar-vos amb la resta dels viquipedistes. Així mateix, disposeu també de la taverna, per plantejar-hi els vostres dubtes, suggeriments o comentaris. Podeu signar en les discussions amb el botó de signatura de dalt de la barra d'edició , o bé amb el codi --~~~~.
Podeu visitar el Viquiprojecte Babel per a classificar-vos segons els idiomes que conegueu o a la pàgina d'Etiquetes d'usuari per a descriure-us. També podeu afegir-vos a la llista de viquipedistes, o connectar-vos al xat per a coordinar la feina de forma ràpida.
Viquipèdia és un projecte col·laboratiu multilingüe. Si voleu traduir un article d'un altre idioma abans d'ampliar-lo i millorar-lo esteu seguint l'esperit del projecte.
Consell del dia: Si teniu alguna consulta general a fer a ningú en concret, la podeu fer a la taverna de la Viquipèdia.
Hola! Jo també penso que ens ha quedat un article força reeixit. I aprofito per donar-te la benvinguda a la Viquipèdia. M'agrada la mena de contribucions que has fet fins ara, aquests darrers dies, des que vas començar. Però també m'agradaria que sàpigues que m'ha sorprès força la manera com has entrat en aquest article, sense avisar ni res, quan la traducció l'estava fent jo. M'has estalviat feina, però no calia, de debò. Hem de ser agosarats, i podem contribuïr tots en tots els articles, però també hem de ser respectuosos. Ah! i gràcies per les aportacions des de la wiki polonesa. De debò: aquesta mena d'ajuts sempre van bé. Salut!--Climent Sostres (disc.) 17:26, 24 jul 2010 (CEST)
Prova amb [[Fitxer:Confederate National Flag since Mai 1 1863 to Mar 4 1865.svg|20px|border]] (), és la de la plantilla de la guerra, i si pots posar-la en totes les batalles, ens fas un favor, doncs aquest problema és generalitzat. --Panotxa (disc.) 23:52, 26 jul 2010 (CEST)
Onada de calor a l'hemisferi nord del 2010
Hola, ja he vist la teva contribució a l'article.
Si volguéssis revisar termes geogràfic t'estaria molt agrait. En concret hi ha termes com baixos Alps suïssos, resultat de traduccións literals de l'anglès que no m'acaben de convencer. --Cameta (disc.) 00:45, 29 jul 2010 (CEST)
Espere que em perdonaràs aquesta intrusió... Em dic Claudi Balaguer i sóc membre de l'associació "Amical de la Viquipèdia" Amical Viquipèdia que està maldant per a ser un Chapter secció local de Wikimedia però fins ara no ho hem obtingut ja que es diu que només es poden crear chapters d'estat. Per mor de fer entendre que els Chapters haurien de ser oberts a totes les llengües s'ha engegat una campanya de suport i creat la plantilla d'usuari Wikimedia CAT que tens a la teua disposició per tal de posar-la a la teua pàgina d'usuari i/o signar al llistat de "Members and Supporters" seguint l'enllaç de la plantilla... Et necessitem, el suport de tots i cadascú de nosaltres és valuós per tal de poder assolir l'objectiu. Gràcies i disculpa la intrusió a la teva pàgina, fins prompte, cordialment Capsot (disc.) 14:34, 13 ago 2010 (CEST)
Bona nit i gràcies pel suport. Si necessites alguna cosa sobre occità, no dubtes en demanar-m'ho. Que et vaja tot molt bé, fins una altra, records, Claudi/Capsot (disc.) 22:46, 16 ago 2010 (CEST)
Bogotà
He vist que vas ficar mà a Bogotà, queda molt per millorar. És un dels articles del Viquiprojecte:Els 1.000 que no sé si coneixes (t'animo a participar-hi mentre continues fent les teves batalles) i és el que més enllaços en vermell acumula de tots, potser podràs omplir-ne algun. Gràcies! --barcelona (disc.) 21:50, 3 set 2010 (CEST)
Recordatori
Recorda: Cada article ha d'estar classificat almenys en una de les categories existents a la Viquipèdia. De no ser així, costarà molt trobar-lo en mig de 765.178 articles. Pots aprendre com categoritzar un article aquí. Aquest recordatori és en motiu de les teves contribucions a l'article Raó d'estat.
Dues coses: 1. Les categories no es poden reanomenar, per tant n'hauràs de crear de noves. Les que tenguin un nom erroni, posa'ls la plantilla que t'he dit. 2. Millor que esperis a crear les noves categories fins que tenguis efectivament els cinc articles tal com s'explica a VP:CAT. Pau Cabot · Discussió11:26, 5 set 2010 (CEST)
Sense deixar de donar-li la raó a en Góngora que ho ha explicat molt bé
traduïnt township per municipalitat
(Tots els acabat en ship indican "qualitat de.. alló amb què comencen": relationship, fellowship, membership, ownership...)
"municipalitat" (DIEC)
1 f. Qualitat de municipal.
2 Municipi (ACC. 2).
Però crec que el que li escau millor és "terme", atès que en moltes ocasions vol dir districte...
"terme" (DIEC)
3 Porció de territori limitada, (especial: la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat).
Per tant pot ser
un "Terme" compost per varis municipis
un "Terme" que forma part d'un municipi (p.e.:un districte)
És a dir municipalitat és correcte, però en:township és massa general (vol dir massa coses, hi haurà ocasions en que no serà vàlid..
Perdoneu.. pot-ser no he stat prou clar (ho he corregit):
Hi ha molts tipus de en:township, i respecte als EUA que ens ocupen hi ha casos que no es poden traduir per municipalitat (en:municipality) (és incorrecte ja que són "termes" que no tenen res a veure amb "municipi", caldrà triar la paraula en cada cas)
«
..townships, counties, and parishes are sometimes not considered to be municipalities. In many states, counties and townships are organized and operate under the authority of state statutes..
»
«
..townships, counties, and parishes are sometimes not considered to be municipalities. In many states, counties and townships are organized and operate under the authority of state statutes..
»
No vull imposar-vos "terme", només l'he proposat perqué al ser tan universal no hi ha ni un dels significats de township que no s'hi avingui..--Mcapdevila (disc.) 09:25, 15 set 2010 (CEST)
Totalment d'acord amb el comentari de la taverna (que ja m'havies respost a mí)..Fas molt bona feina a les batalles de EUA! Salutacions..,-)--Mcapdevila (disc.) 15:50, 16 set 2010 (CEST)
Bona nit, Mallus. He vist les teves contribucions a la plana de la Viquitrobada. Ets de la Salut, o bé coneixes la zona? Respon-me quan puguis, gràcies. --Judesba(digues...)00:31, 29 set 2010 (CEST)
Home! Doncs potser estarem de sort i tot...!! Jo visc a Canyadó, al final del passeig; per tant, a l'altra punta de la ciutat i mal connectada amb la resta del món. En realitat fa molt poquet que visc a Badalona. El cas és que al principi de l'organització de la trobada s'havia pensat en el centre, zona que em conec i que no tinc problemes en anar i venir, trobar lloc de reunió i de dinar, etc; i em vaig oferir a ajudar en el que calgués. Però amb el canvi de zona, no puc ajudar gaire per més que vulgui: ho tinc a tres quarts d'hora en bus i no conec res en absolut. El principal "problema" és que no sé quants serem, però al migdia haurem de dinar... i no conec cap lloc pel barri; ni en Pallares, ni les meves amistats de Badalona m'han sabut informar al respecte. Així que si tu saps d'algun lloc que estigui prou bé ens servirà el teu savi consell. :-) Jo ara mateix no sé en què puc ajudar, ja que és la meva primera Viquitrobada formal... Si pots col·laborar amb aquesta informació serà més que benvinguda; si no, tocarà dur tàpers, entrepans, o bé encarregar pizzes o menjar xinès... Gràcies per endavant, Mallus, i perdona el rotllo. --Judesba(digues...)01:31, 29 set 2010 (CEST)
Hola novament, Mallus. Doncs si pots mirar-ho un d'aquests dies, estaria bé poder tenir el telèfon per tal de preguntar si accepten un grup per aquell dia. M'ho podràs comentar, quan en sàpigues alguna cosa, si us plau? :-) També he pensat que el Màgic és a 10 minuts a peu, però crec que justament un dissabte al migdia estarà força ocupat... això sí, tenim oferta per triar i remenar! Bé, ja diràs quan puguis. Jo també tinc ganes d'aquesta Viquitrobada: així ens veiem les cares i ens coneixem una mica més, i també perque es tractaran temes interessants :-) Seguim en contacte. Gràcies per endavant, Mallus. Fins aviat! --Judesba(digues...)22:43, 29 set 2010 (CEST)
Jejeje. Veig que t'agrada el xinès, eh? :-) Doncs si trobes alguna cosa interessant avisa'ns, si us plau; ja he quedat amb en Pallares que ens ho miraríem. I si no, una excursioneta al Màgic o al mega-restaurant xinès (per tal de tenir-te content ) Salut! --Judesba(digues...)14:36, 30 set 2010 (CEST)
Ja ho havia fet abans de dinar: [2] Això sí que és telepatia, tu! Per cert, el xinès que comentes suposo que és el que hi ha al costat del Màgic, oi? No recordo que n'hi hagi cap dins del centre comercial... Les primeres tres hores d'aparcament són per la patilla, però la resta costa uns 2.50€, crec. De tota manera, aquest lloc sota el pont que em comentes... ara mateix no m'ubico... Bé, pots explicar el que creguis oportú a la plana de la Viquitrobada. Gràcies, Mallus! --Judesba(digues...)17:22, 30 set 2010 (CEST)
Ara ja sé a quin xinès et referies... Fa bona pinta. He afegit el mexicà a la llista; podràs votar tu també, si us plau? Així anem veient quanta gent som i què es prefereix, i llavors mirem si es pot resevar. D'altra banda, et sembla bé si et proposo com a voluntari del tema culinari, juntament amb en Pallares i amb mi? Així es canalitzarien una mica les consultes. --Judesba(digues...)18:38, 30 set 2010 (CEST)
He arxivat per renovar les propostes i perquè feia setmanes que no hi havia activitat. Si ho creus convenient, el pots presentar a votació per alguna distinció.--Peer (disc.) 20:20, 30 set 2010 (CEST)
Petició de traducció
Em sap greu, company, estic mirant de fer funcionar altre cop el traductor, sento els inconvenients. Salut --Anskar (disc.) 21:51, 20 gen 2013 (CET)
Primer de tot, felicitats pel 007, és un molt bon article. Com que veig que t'agrada l'aviació (o no, si és el cas diga-m'ho i oblida el que et diré), i has manifestat que el nivell aeronàutic català és baix a la taverna (amb raó), m'agradaria proposar-te matar-ho fent un viquiprojecte d'aviació. De moment he començat personalment, recategoritzant, etc. Proposo que ho separem en diferents temes:
La gràcia del viquiprojecte és que es coordinen tots els esforços i es té control de la situació. De fet, què vols que t'hi digui, tampoc en sóc un expert. De fet, no hi entenc gairebé gens però m'agrada el tema. Tradueixo de l'anglès, i no em fa res fer el portal ja que hi entenc en codi wiki. Si volguessis que t'ajudés en res jo cap problema. Per cert, un article greu que no tenim: bombarder! L'intentaré fer aviat. --Joancreus (discussió) 18:38, 7 oct 2010 (CEST)
Al viquiprojecte també podríem fer un glossari per traductors, sempre útil per temes tècnics. (Ara, falta que algú hi entengui...) --Joancreus (discussió) 18:39, 7 oct 2010 (CEST)
VT2010
Ei Mallus, jo vinc des de Girona en cotxe, aviam si em pots recomanar algun lloc on aparcar i tal. El Magic és prop del pavelló del Joventut no? (és l'únic que em conec de Badalona). Gràcies per avançat. --Arnaugir (disc.) 00:27, 21 oct 2010 (CEST)
Això de traduir “Vereinigung” per associació ha de ser cosa del “Google traductor”, perquè tradueix aquesta paraula del Deutsch (“Vereinigung” en “Alemannisch”?) com a “Associació” en català, “Association” en anglès, una paraula semblant en francès, “asociación” en castellà, etc. Com que ací s'escau he de fer el comentari següent: farà uns dos dies que vaig voler comprovar com llegia l'”escolta” del “Google traductor” el francès i hi vaig posar l'article den Borís Skossyreff, en aquest idioma, i resulta que hi han posat “Boris Ier”, que no sé si es molt acurat, i ho llegia com si digués “Boris hier”, o molt semblant, i en anglés: Boris I, ho diu “Boris i”, es a dir, “i” per “first”, el mateix fa amb “George I of Great Britain”, i amb “Isabel I de Castilla” diu: sic “Isabel i de Castilla” (en castellà), o jo ho duc molt malament o el google no és massa perfecte, que jo no sé res, només som un humil viquipediste que intenta entendre alguna cosa en aquest món de bojos. Aries (disc.) 12:52, 30 oct 2010 (CEST)
Internationale Vereinigung für Rechts und Sozialphilosophie (IVR), gegründet 1909
International Association for Philosophy of Law and Social Philosophy, founded in 1909
Association Internationale de Philosophie du Droit et de Philosophie Sociale, fondée en 1909. Aries (disc.) 15:15, 30 oct 2010 (CEST)
vermells
veig que estàs fent feina a Bogotà, t'animo a acabar-lo per treure-li la plantilla i sobretot omplir els vermells, ja que és un dels articles més extensos dels 1000 més importants. Ens veurem al drumbeat? --barcelona (disc.) 12:44, 30 oct 2010 (CEST)
I Llibre blanc (Palestina); Mallus, jo et vaig avisant (estic repassant tota la llista), veig que tens bastants articles pendents de traduir, i no sé si te n'has oblidat o ho tens tot controlat. Si prefereixes que no t'avisi només cal que m'ho diguis.--Arnaugir (disc.) 21:41, 16 nov 2010 (CET)
OK Mallus, no m'havia fixat que tots els articles estaven relacionats amb el sionisme. Deixaré d'avisar-te, doncs, donat que veig que ho tens tot controlat (excepte que trobi algun article que realment comencessis i dugui setmanes oblidat). Gràcies per la teva comprensió. --Arnaugir (disc.) 00:20, 17 nov 2010 (CET)
Bona feina amb l'article. N'arxivo l'avaluació. Crec que pots presentar-lo a votació per a una distinció. Crec que article bo, segur, no sé si de qualitat. Sobre la introducció, com a idea, cal pensar que sigui un petit resum de l'article; que llegint-la, ja saps de que va l'article; per tant un pèl més llarga no fa mal (però sobre gustos n'hi ha de tots colors).Hi ha detalls de millora, però té moltes qualitats. Si tens dubtes de com presentar-lo a votació, et dono un cop de mà.--Peer (disc.) 16:28, 9 nov 2010 (CET)
Ja està posat en votació. He vist que a la viquipèdia anglesa des de fa un any és article bo.--Peer (disc.) 08:52, 10 nov 2010 (CET)
Avions de combat
Salutacions MALLUS. Estic molt d'acord en el que dius del gran buit que hi ha a la Viquipèdia sobre avions de combat. De fet jo ho faria extensiu a tot l'àmbit militar modern. No sóc un entès en la matèria però sí que m'agrada en general i de fet he fet o millorat algun article sobre armes de foc, míssils i vaixells de guerra. Però anant al que et volia dir crec que estaria molt bé anar fent els articles sobre els avions de combat, almenys els més important de la segona meitat del s.XX i fins avui en dia. Jo mateix he traduït bona part de l'article "Caça (avió)" i els últims dies m'he aficionat a anar traduint l'article sobre el MiG-21, ja sé que el vas començar tu espero que no et faci res la meva aportació. El que també et volia dir és que aprofitar el traductor automàtic és quasi contraproduent, hi ha molt vocabulari específic i tècnic, posa en minúscules les inicials, punts de més... Jo sempre vaig traduint mica en mica de l'anglès, per al vocabulari tècnic et recomano aquest llibre. No tinc massa temps però si vols ens anem repartint la feina, vols que m'ocupi de més avions soviètics o que comenci pels occidentals (com l'F-86 Sabre, F-6, F-105, F-4....)?? Gràcies per la feina feta i endavant!! --Planvi (disc.) 19:08, 23 nov 2010 (CET)
Antisionisme
Hola MALLUS, salutacions cordials, gràcies per l'oferiment, de fet la pàgina sobre la que he fet feina és aquesta Usuari:Lliura/prova, està un poc més completa. El problema d'aquesta traducció és que l'original no és per tirar coets, així que en bona part és, també, una traducció de l'anglès i amb afegits d'articles d'aquí i d'allà. Des del meu punt de vista hi manquen millors referències a l'antisionisme feixista dels anys 20-45 (inclòs el franquista) i una aproximació a la situació actual (tema dificil), agraesc la teva ajuda, però te propòs treballar a la pàgina de prova.--Lliura (disc.) 10:37, 7 des 2010 (CET)
Ei MALLUS!
Ahir vaig crear un viquiprojecte d'història de Catalunya. Pots entrar-hi i donar la teva opinió. Tingues en compte que els criteris poden ser modificables. Ja em diràs el què! Que vagi bé. --Catalaalatac (Parlem-ne) 21:04, 15 des 2010 (CET)
Fa poc vaig parlar amb el de la generalitat que porta el tema i no em va dir pas que tanquessin però sí que l'amaguen. No tenen pressupost per ampliar l'ample de banda i han mort d'èxit. Suposo que ha de continuar funcionant però deu haver caigut i la persona que l'ha de reiniciar deu estar de vacances. Ara mateix el de Lucy també esta caigut: http://www.lucysoftware.com/catala/traducci-automtica/lucy-lt-kwik-translator-/lucy-lt-quick-translator.html. D'una forma o un altre ho arreglarem però em temo que durant festes ens faran la punyeta. --Gomà (disc.) 11:51, 29 des 2010 (CET)
== Traductor de la Generalitat amb menys idiomes ==
Bon Nadal a tots! El meu sistema encara que manual..manual empra Google i queda prou bé ja li vaig passar fa un temps a en Joan Ramon..;-)--Mcapdevila (disc.) 10:10, 31 des 2010 (CET)
Ararat
Hola MALLUS! Volia recordar-te que vas iniciar l'article Ararat (Armènia) però el vas deixar abandonat. Ara mateix està tot en castellà i és un article candidat a ser suprimit. Si per ara no el pots arreglar, tu mateix pots etiquetar-lo per a eliminació ràpida i ja es crearà més endavant. Salutacions. --Àlex Esp (Discussió) 23:53, 30 des 2010 (CET)
Hola. Hauries de vigilar amb les transcripcions. No les pots fer automàticament, sinó que cal buscar en cada cas l'original per veure quina és la transcripció correcta segons un criteri o altre de transcripció. Aquí a la wiki seguim la proposta de transcripció simplificada de l'IEC, però no és l'única. Sigui quina sigui, però, sempre cal anar a la font (el mot àrab original). Així, per exemple, a Ishaq el dígraf sh no representa el s /x/ sinó /s/ i /h/, per tant no pots anar sistemàticament canviant sh per x. També cal vigilar amb els Shah / Xa. Si bé, xa és la forma catalana del títol que en anglès es diu Shah (el xa de Pèrsia, per exemple, the shah of Persia), sovint, com a nom propi o com a títol o làqab, requereix la h final, ja que no estem traduint sinó transcrivint!... així ملك شاه es transcriu Màlik-Xah i no Màlik-Xa. Les diferents parts del nom àrab també recomana la norma que seguim unir-la amb un guió, excepte el nàssab; així tenim Abu-Alí, an-Nàssir li-din-Al·lah, Nàdir-Xah... però en canvi Ibn al-Labbana o Banu Ummaya. Si tens cap dubte, tot i que a vegades no pugui contestar al moment, no hi ha cap problema que m'ho consultis, com fan altres usuaris com en Hinio i en Jolle (amb en Hinio tenim una pàgina de transcripcions dubtoses a repassar aquí. --CarlesVA (parlem-ne) 16:12, 26 gen 2011 (CET)
Pel que fa al turc otomà, que jo sàpiga no hi ha cap criteri per a la llengua catalana. L'EI transcriu com si fos àrab, així el que en turc modern és paşa ho transcriuen per a personatges otomans com pasha, marcant amb el subratllat que és el so /x/. Jo no sóc especialista en imperi otomà, però personalment, tenint en compte que el turc modern descendeix del turc otomà, crec que el més correcte seria transcriure els noms turcs otomans en turc modern (i per tant acceptant ş, ç, ü, ö, ı...) sobretot si són personatges ètnicament turcs. Caldria estudiar què fan les altres viquis al respecte. Tot i que defenso la transcripció simplificada per a l'àrab (és a dir una elevada adaptació al sistema fònic i ortogràfic català), crec que aquesta es justifica solament pel fet que l'àrab empra un altre alfabet, si emprés l'alfabet llatí no hi hauria cap necessitat d'adaptació i, personalment, repeteixo, respectaria les formes pròpies (aquest seria el cas de l'amazic, per exemple, no té sentit usar transcripcions del tifinag o de l'àrab, ja que actualment l'amazic tendeix a escriure's en caràcters llatins o, com a mínim, s'usen simultàniament diverses grafies)... i així és com crec que cal fer-ho amb tota llengua que usi el nostre alfabet, encara que sigui amb diacrítics que ens són estranys (sempre, si cal, es pot indicar la pronunciació exacta o aproximada del mot). Repeteixo, però, que expresso opinions personals que no tenen el mateix valor que qualsevol altra opinió. --CarlesVA (parlem-ne) 10:41, 27 gen 2011 (CET)
Estàs fent una gran feina però deixa'm que et transmeti unes reflexions. Transcriure d'un altre alfabet no és fàcil. Cal conèixer bé la llengua d'origen, a més de controlar la pròpia. T'ho comento perquè no sé quin sentit té, per exemple, anar canviant sistemàticament totes les sh per x, no sempre cal fer-ho! Per exemple, si Chella o Chellah, al Marroc, és coneguda arreu per Chellah, perquè inventar-se Xal·là, que a més no té gaire fonament (el nom, llegit en àrab clàssic (tot i que no és un nom àrab, evidentment, contradiu l'ortografia àrab!) seria Xal·la, potser Xàl·lah). Que transcrivint de l'àrab el so de la lletra xin es transcrigui "x" no té perquè implicar que totes les xins s'hagin de transcriure per x quan la llengua és una altra: persa, turc otomà, urdú, etc. D'altra banda, quin sentit té canviar Muhammad per Muhàmmad, però en canvi deixar ben Khalid i no corregir-ho també per ibn Khàlid... Muhammad ben Khalid i Muhàmmad ibn Khàlid són coherents, segueixen uns criteris clars de transcripció i, per tant, es poden cercar i es pot saber la forma original, si en canvi s'usa la forma híbrida Muhàmmad ben Khalid, ja no te'n pots refiar i ja no pots buscar-lo... automàticament penses que hi ha un error. Bé, són solament unes reflexions. --CarlesVA (parlem-ne) 15:10, 9 maig 2012 (CEST)
A part de les categories de prenoms àrabs masculins i femenins, hi ha una Llista de prenoms àrabs que et pot ser força útil i que miro d'anar ampliant. Estava pensant en crear una llista de nisbes, però realment és una tasca molt difícil (quins criteris de selecció emprar, bàsicament)... a part de la feinada de cerca la forma en àrab, transliterar-la i transcriure-la. Per qualsevol dubte concret, ja sap com contactar-me. --CarlesVA (parlem-ne) 11:43, 10 maig 2012 (CEST)
Rages versus rajàs
Hola noi. t'explico el proces: primer posava rajah i evitava el plural, després vaig passar a rajes, i llavors un membre del grup, que escriu be el català, em va dir que havia de ser rages. Ara veig que tu poses rajàs, i em sembla que això es degut a que quan la "a" va accentuada no passa a "e" i per tant la "j" no es canvia a "g". Et prego em confirmis si vaig be, perquè encara faig alguns articles de rajàs. Lamentablement soc de la generació de la postguerra que no varem aprendre el català; jo mai l'havia escrit abans de començar a la vikipèdia vers 2004. Soc oficial de notari i les escriptures es redactaven en castellà i als anys vuitanta els que ho volien en català el Col·legi de Notaris els ho traduïa; ara ha canviat molt, fins i tot hi ha notaris que fan tot en català i només en castellà quan que es demana expressament que són molt poques (menys que abans en català). --joc (disc.) 01:50, 7 feb 2011 (CET)
Gracies per la comprensió. Em sap greu no saber prou be el català, no haver arribat a temps. Amb l'ajuda dels companys vaig millorant dia a dia. He corregit les coordenades. No se si em vaig equivocar al copiar-les o les vaig treure d'algun llibre antic que no eren molt precisos, però ara estan ajustades. Afectuosament, --joc (disc.) 10:55, 7 feb 2011 (CET)
D'acord. Tot son maneres de fer, tot i que personalment no m'agrada deixar els articles a mig fer gaires dies. Bona feina! --Beusson (disc.) 08:10, 7 feb 2011 (CET)
Efectivament els anglosaxons estan incapacitats "genèticament"(je, je) per distingir una ciutat d'un districte que porti el mateix nom. El 90% dels articles de districtes es referien a la ciutat i molts els vaig haver de rectificar però no escric prou be l'anglès i encara n'hi uns quants de malament. El més greu és a les estadístiques (no sols de l'Índia) que mai saps si la població que donen es referix a la ciutat o al districte i has de buscar a les altres wikipèdies. La francesa és molt fiable, les portugueses i italianes en aquest aspecte al menys són prou bones, i la castellana generalment són traduccions de l'anglesa i arrossega els mateixos errors. L'alemanya no la miro gaire perquè no tinc idea d'alemany.
Tinc mapes molt bons dels principats, però mels va enviar Joaquin Vara del Rey i encara que no em va posar límits considero que són per us privat ja que ell els ven a la seva pàgina web.
D'altra banda per les fotos, el 99% de les imatges de la wiki en anglès sobre l'Índia només es poden utilitzar a la wiki en anglès doncs no estan a commons. Hi havia pàgines amb 20 i 30 fotos i només 1 o cap estaven a Commons; era "alucinant". Diuen que hi ha un programa per traslladar imatges lliures d'una wiki cap a Commons, però es veu que només es per administradors o burocrates ja que cal un password que no et volen donar; el procés de gravar-lo al meu ordinador i després carregar-lo a Commons havent d'omplir tants apartats, reanomenaments, explicació en anglès, llicencies etc... requeriria mesos. Ja vaig advertir del que passava al seu dia, i crec que es va fer una gestió, però com que als anglosaxons no hi van voler posar remei, no es va poder solucionar, al final vaig pensar que si volen les imatges per ells sols doncs que se les confitin. En aquell moment la wiki anglesa tenia 800.000 imatges i Commons com un milió, estic parlant de fa uns tres anys, o sigui que contra el que recomanen als demés, molts d'ells ho carregaven i acaparaven tot a la seva wiki, no se si això ha canviat.
De totes maneres tornaré a l'Índia més endavant i llavors miraré de fer això que em dius però només amb els mapes. Ningú (ni el mateix govern) sap quants estats hi ha (comptant els jagirs i els zamindars), però són com un miler i nosaltres en devem tenir al menys la meitat. Els principats, que són més de 500, hi són quasi tots, però de jagirs i zamindars segur que en falten molts, però no hi cap base de dades per saber-ho.
Salutacions cordials. --joc (disc.) 18:08, 8 feb 2011 (CET)
Indexació de les províncies turques dins la categoria
Hola! Quina feinada que estàs fent amb les províncies turques! Per cert, jo hi passo de tant en tant, i no sé si t'hi deus haver fixat, però sempre faig un canvi en la categoria "Províncies de Turquia", de manera que quan obris la pàgina de la categoria les vegis organitzades alfabèticament (Aydin a la A, Istanbul a la I, Mersin a la M, etc.) i no com fins ara, que totes anaven a parar automàticament sota la P, ja que el títol de tots els articles és "Província de XXXX". Per evitar-ho, és senzillíssim, només cal fer això: "Categoria:Províncies de Turquia|XXXXXXX", on XXXXXX és el nom de la província, sense diacrítics, per tal que l'organització alfabètica sigui la correcta (així, "|Kirklareli" i no "|Kırklareli", "|Elazig" i no "|Elâzığ", "|Izmir" i no "|İzmir", "|Gumushane" i no "|Gümüşhane", etc.). Ho pots fer tu directament quan en creïs de noves? Gràcies, i endavant les atxes otomanes! --Enric (discussió) 16:22, 9 feb 2011 (CET)
Please you could translate en:Podolsk in Catalan? Naturally if you have available time!
Good day to you! please, could you translate in Catalan the article about this city in Russia? Meanwhile I thank you in advance.--Переход Артур (disc.) 17:19, 11 feb 2011 (CET)
Vólkhov
Sí, la o en rus és sensiblement tancada, per tant cap problema en l'accentuació en ó. La e ja presenta més problemes, de vegades és oberta i altres més tancada, i jo acostumo a accentuar-la sempre oberta... --Enric (discussió) 16:18, 18 feb 2011 (CET)
Transcripció del búlgar
Hola! En búlgar hi ha un sistema oficial de romanització (en:Romanization of Bulgarian), de manera que totes les llengües ho escriuen igual, a diferència del que passa per exemple amb el rus (ш en rus dóna sh en anglès, ch en francès, sch en alemany, x en català, sj en neerlandès, etc., mentre que el ш búlgar es transcriu sempre sh en tots els idiomes). Passa com amb el pinyin del xinès. Per tant, en els noms de les províncies i ciutats búlgares, cal escriure per exemple Haskovo (i no Khaskovo), Yambol (i no Iambol), Dobrich (i no Dobritx), Kardzhali (i no Kardjali), Targovishte (i no Targovixte), etc., i no fer servir accents. --Enric (discussió) 04:20, 20 feb 2011 (CET)
Tot i el que t'he dit, he vist que en moltes interviquis les ciutats búlgares també les transcriu tothom com vol (de fet aquest sistema oficial de romanització és del 2006 revisat el 2009, em sembla, per tant bastant recent). En aquest cas, si volguéssim transcriure-ho a la catalana, hauríem de fer servir els accents. Pel que fa a les províncies, els noms segons la transcripció a la catalana serien Blagóevgrad, Burgàs, Dóbritx, Gàbrovo, Iàmbol, Kàrdjali, Khàskovo, Kiustendil, Lóvetx, Montana, Pàzardjik, Pèrnik, Pleven, Plóvdiv, Ràzgrad, Ruse, Silistra, Sliven, Smólian, Sofia (nom català de la ciutat; la transcripció del nom búlgar seria Sófia), Stara Zagora, Targóvixte, Varna, Veliko Tàrnovo, Vidin, Vratsa i Xumen. --Enric (discussió) 04:59, 20 feb 2011 (CET)
Per això, un cop t'havia escrit això de les formes "oficials", com que vaig veure que cadascú tirava una mica per on volia, vaig mirar-me una a una les capitals de província per veure com "sonaven" a la catalana. I és cert el que dius, no és el mateix so kh [χ] que h [h], però en la transcripció que fan a Grècia dels topònims grecs també utilitzen la h pelada per representar el so [χ]; és la força de l'anglès, que no té aquest so... Per cert, l'únic problema que presenta el búlgar per fer-ne la transcripció catalana és el de la lletra Ъ, que representa el so de la vocal neutra i que pot ser tònic (com per exemple a Kàrdjali, ['kɘrdʒali]), i que he optat per representar-lo per a perquè és la lletra que es proposa a la transliteració oficial del búlgar, tot i que en la transliteració del rus aquest so el representem amb una i (de fet podríem fer-ho ben bé amb e, ja que en mallorquí també hi ha la neutra tònica: Mercè [mɘr'sɘ], tot i que no sabríem mai quan cal pronunciar-ho [ɛ], ja que la e en búlgar sempre és oberta, i quan [ɘ]).--Enric (discussió) 20:11, 20 feb 2011 (CET)
Articles repetits
Gràcies per aixó del article repe. Ara ho corregiré; justament fa un parell de dies vaig trobar a l'Enciclopèdia de l'Islam dos articles seguits ¡del mateix personatge! un darrera l'altra amb el nom una mica canviat (un més abreujat que l'altre) escrit per dos erudits diferents, i articles diferents però que en paraules no iguals venen a dir el mateix. No entenc com els correctors d'una enciclopèdia de paper i d'aquesta categoria (a 1200 euros cada volum, per sort només son 12 + 1 apèndix) no ho van veure. Hi trobo molts petits errors en dates o coses més justificables, però articles repetits només hauria de passar a les enciclopèdies en línia.
Com dius, tens raó amb això dels iw. Quan faig un article busco a la francesa i anglesa a veure s'hi hi es i en teoria poso els iw (alguna vegada si l'article es curt ja l'ignoro i me'n descuido), i d'altres no els trobo, i encara hi ha un tercer grup: quan penso que no hi seran i passo...
Ja he vist les províncies de Turquia. A veure si t'animes i fas algun estat més. Suggerències: Iran, Síria, Algèria, Marroc, Sudan i Iemen. Crec que la resta dels principals estats islàmics ja esta (jo he fet Afganistan, Tunísia, Emirats i algunes d'Egipte). Quedarien només els estats menors (Líban, Oman) i Líbia que no està gens clar. Després de treballar-hi un temps penso que es important que a les províncies que es faci article, i hagi la corresponent subdivisió, perquè un dia farà falta (a les d'Afganistan i Tunísia ja ho vaig fer, però abans se'm va escapar en algunes)
Salutacions cordials.--joc (disc.) 20:01, 24 feb 2011 (CET)
Reis àrabs
Tens raó, no hi els sobirans de les monarquies àrabs excepte algun aquí i allà; del Marroc em sembla que no hi ha ni el Hassan II. Hi ha algun de Tunísia, algun d'Egipte, els d'Iraq, alguns de l'Aràbia Saudita i em sembla que prou. Dels petits emirats, Oman, i les antigues monarquies de Iemen i Líbia no hi ha res. I de Jordània no recordo. Però ho tinc en ment. Ara tinc un viatge pendent, i després vull treballar en un llibre que estic llegint. Després veurem que puc fer. Salutacions cordials --joc (disc.) 20:40, 24 feb 2011 (CET)
Quan vaig fer els articles de ciutats antigues, la ciutat moderna no tenien article encara. Estem malament de ciutats italianes, gregues, turques i altres però es van fent poc a poc. Però hi ha moltes wikis que tenen doble article per la vella i la nova. De fet sovint són estrictament la mateixa ciutat però l'antiga i la moderna no estan ni al mateix lloc (per exemple Hispalis i Sevilla).--joc (disc.) 09:00, 25 feb 2011 (CET)
Fusió d'art mesopotàmic amb art sumeri i art babilònic
Hola. Tal com deies he fet la fusió d'art mesopotàmic amb el de Babilònia i de Sumer. L'art mesopotàmic no tenia enllaç amb altres llengües, l'art sumeri estava fet com sinònim de mesopotàmic (que no ho és) i en altres idiomes els enllaços porten l'art mesopotàmic a l'art assiri. Tot un embolic, és que han passatmolts anys...--Victor M. Vicente Selvas (disc.) 09:50, 7 març 2011 (CET)
Més sobre la transcripció del rus
Uf, quina pila de noms que hi ha en aquest article! Necessitaré mitja vida per posar-m'hi, però ja aniré fent. La pega (bé, pega relativa, en realitat és un avantatge perquè així es troben tots els noms literaris agrupats) és que molts caldrà reanomenar-los i arreglar-ne l'article corresponent. Coses: discrepo en absolut de la pràctica de representar la essa russa com una essa simple o doble depenent de la pronúncia; jo sempre substitueixo una essa per una altra, i quan hi ha dues esses llavors n'hi poso també dues (cas de Россия, per exemple: Rossia); si sempre que la essa intervocàlica és sorda en posem dues, no sabrem mai amb quantes esses s'escriu la paraula original russa. En canvi amb el so [z], escrit з en rus, no es plantegen pas de substituir-lo per una essa en català quan és intervocàlica, i em sembla bé. L'accentuació de la e la faig sempre oberta (hi ha vacil·lacions, i quan vaig optar per fer-ho així desconeixia el document de l'IEC), i l'IEC proposa fer-la tancada; què hi farem... (jo faig totes les transcripcions segons la "proposta Enric", ja que vaig començar fent-ho fa molt de temps així, i perquè fos coherent; ara coexisteixen dos sistemes, o tres, o quatre...). També hi ha el tema de la щ, que l'IEC proposa fer-ho sx perquè diu que xtx és una combinació molt estranya, com si l'altra no ho fos també; jo ho he fet sempre xtx perquè és com ho fan tots els altres idiomes en les seves respectives variants (shch en anglès, schtsch en alemany, chtch en francès, sjtsj en neerlandès, szcz en polonès, etc.), tot i que realment el so d'aquesta lletra és com una xeix allargada, però en origen en rus es pronuciava així i d'aquí ve el costum de transcriure'l d'aquesta manera. Després hi ha la qüestió dels cognoms d'origen no rus, russificats en la manera d'escriure'ls: com si Shakespeare se n'hagués anat a viure a Rússia, ells el transcriurien Шекспир (com, de fet, fan) i nosaltres el "retranscrivíssim" Xekspir. Proposo que quan siguin fàcilment identificables els restituïm en la forma originària no russa, com Eisenstein (no Eizenxtein), Mandelstam (no Mandelxtam), Ehrenburg (no Erenburg), etc. (molts jueus russos tenen cognoms d'origen germànic), i els que ja estiguin més allunyats no: Fet (no Foeth), Kiuí (no Queuilly), etc. --Enric (discussió) 12:52, 9 març 2011 (CET)
Recordeu: La Viquipèdia no és una font primària segons Viquipèdia:Els cinc pilars. En crear o ampliar un article, afegiu les fonts d'on heu extret o adaptat la informació per a que els lectors puguin verificar i valorar els continguts que heu aportat. Si simplement l'heu traduït parcialment d'un article penseu a informar als altres usuaris afegint la plantilla {{traduït de}} en la discussió de l'article, així es podrà traçar les referències emprades en aquell article. Us encoratgem a què treballeu en millorar l'article en aquests sentits. Podeu aprendre com citar les fonts aquí. Aquest recordatori és en motiu de les vostres contribucions a l'article Tatikios.
--Bestiasonica (disc.) 01:04, 13 març 2011 (CET)
Hola company. Compateixo el teu punt de vista i naturalment estic interessat. Vaig fent els grans visir (per orde alfabètic) i els soldans. He treballat la part històrica i les ciutats principals fins a la lletra M i en aquest any tinc previst seguir amb la N i posteriors. Manquen molts rius, caps, golfs i muntanyes. Tinc molta informació i imatges sobre els partits polítics de Turquia però l'he publicat fa poc i he d'esperar una mica (fins l'any que ve al menys) a posar-la lliure. Jo aniré fent tot això, però des de un punt de vista més general tu posem els deures que jo faré el que pugui. De l'Índia s'haurien de fer els districtes; la informació a la wiki anglesa es molt dolenta i a més, encara que els hi he arreglat alguns, si la capital del districte porta el mateix nom que aquest sovint són incapaços de distingir la ciutat del districte; però generalment hi ha pàgines oficials on es troba la informació principal; però millor comencem per Turquia; fes un planing i passeme'l; de l'Índia val més no escarrassar-s-hi massa fins acabar els districtes; la major part dels rius, muntanyes i ciutats, i els antics principats, ja hi són; de les dinasties històriques estic reunint informació; la mitologia índia no m'interessa, els seus deus i reencarnacions no es compten per milions sinó per bilions, és inabastable. --joc (disc.) 16:23, 29 març 2011 (CEST)
Tema Turquia. Hi ha dues coses importants que caldria fer: Primera: completar els districtes que falten (a part dels barris d'Istanbul). Pel que fa als districtes, també cal crear una plantilla de navegació (alguns ja la tenen) que es posa a la part d'abaix de l'article.
Segona: Als districtes que ja estan fets, s'hi ha d'afegir una infotaula amb les dades principals. Per cert, en el cas de les ciutats petites, només cal fer un article que englobi els dos (en això podem prendre com a referència la Viquipèdia turca). És possible que alguns articles s'hagin de reanomenar amb el nom actual de la ciutat. Altres no: per exemple: Esmirna no l'he tocat perquè el topònim té força vigència en català, i perquè İzmir deriva d'Esmirna (així ho fan, per exemple, les viquipèdies espanyola i portuguesa). Però hi haurà altres casos en què caldrà posar el topònim nou.
Bé, aquestes són les meves idees. Dels partits polítics turcs principals estem bé (falta algun d'històric que caldria fer). Dels primers ministres i presidents estem pitjor (l'actual primer ministre, Erdoğan, encara el tinc a mig traduir de l'alemany). Tampoc tenim article sobre el Tribunal Constitucional d'allà (un organisme important que de tant en tant es dedica a il·legalitzar partits que poden semblar islamistes o separatistes) ni sobre fets històrics importants, com els cops d'estat que hi ha hagut allà (aquí caldria fer esment a un article de la Constitució Turca que parla de per què l'exèrcit té aquesta dèria). Ah, tampoc hi ha article que parli d'aquesta Constitució.
Pel que fa l'Índia, en general crec que estem molt millor d'articles (en qualitat) que la Viquipèdia anglesa. Aniré fent els dos que tinc a mig traduir i si surt alguna cosa pel mig que cregui que és important, també. Però vaja, posats a treballar, m'estimo més Turquia que Índia.
Toqtamix ja hi era, justament aquesta tarda l'estic ampliant. Tipu Sultan certament fa molta falta; demà el faré. No l'havia fet perquè les biografies i lloc geogràfics segueixo l'orde alfàbetic, i per la "T" encara em falta, però m'ho agafo a llarg termini, pas a pas, un dia o altre hi arribo; aquest any tinc previst fer la N, O, P, Q, R i part de la S, i l'any que ve la reste de la S, T, U, V, W, Y i Z. El 2013 miraré els appendix a veure que cal afegir.--joc (disc.) 19:03, 31 març 2011 (CEST)
He fet la segona i la quarta guerres de Mysore. Havia oblidat que el traductor de la Generalitat només serveis per texts curts i havia demanat la primera i la tercera, però no me les ha traduït (de la primera ni una paraula). De moment no les he esborrat i li he preguntat al Gomà si sap a que es deu i si ho pot arreglar, però de fet sempre ha estat un traductor bo en quant a vocabulari i nefast en tot el demés, fantàstic per articles curts i inútil pels altres. Segueixo amb els khans mongols.--joc (disc.) 00:15, 2 abr 2011 (CEST)
Mercès per l'elogi de Toktamix. En realitat ara que hi has intervengut està molt millor amb més imatges i correccions (a Urush Khan m'havia equivocat i era Urus Khan, i Eduvigis de Polònia té article amb aquest nom i no com Edvigis de Polònia, per això els he restaurat). Simplement intento fer una traducció d'una biografia ja escrita per Howorth així que el mèrit seria seu; tots aquestos personatges són molt difícils de trobar en català; ja sé això de les transcripcions i em sap greu, però no m'agrada estar dos dies escrivint perquè després el nom sigui ilocalitzable en una busca a Google; ni els mateixos catalans ho buscaríem segons la transcripció normativa, perquè no hi ha llibres en català sobre aquestos temes amb el nom en català i la gent no té idea de com es fan les transcripcions. D'altra banda les transcripcions del idioma original al català són una cosa i del anglès/francès al català un altra. Ara quan arribi als khans de la dinastia Yuan, tinc un problema, ja que tinc tots els noms en la transcripció antiga, i sembla ser que no hi ha ningú que sàpiga fer la transcripció de l'antiga a la moderna, en canvi alguns la saben o poden fer del xinès original al català, però això no em serveix de res perquè jo el xinès no el sé. --joc (disc.) 14:28, 2 abr 2011 (CEST)
Mysore
Fins ara mai he presentat un article per cap qualificació, ara be que sigui article bo o de qualitat no em molesta en absolut; ja veus que jo faig la mateixa feina, amb distincions o sense. Estic acabant els khans de Crimea, em queden uns 25. Espero acabar-ho entre demà dilluns i el dimarts, i després faré alguns dels enllaços vermells de Mysore. No te té molts, quasi tots són reis i dinasties de l'Índia que és un tema que gairebé no s'ha tocat i que tinc al cap, de fet vaig arribar a tenir un parell de llibres damunt la taula per fer les principals dinasties, però em va semblar que no tenia prou dades i ho vaig posposar. Me'n alegro que li hagis posat la plantilla, a vegades veig advertències de que falta aquesta plantilla (i algunes altres) però això de les plantilles no està al meu abast, no recordo els noms i no les se trobar i si les trobo no les se omplir, em costa menys omplir les quatre línies efectives incloent el "títol" de cada dada, que buscar-la, copiar-la i enganxar-la i omplir les dades sense saber ben be a que corresponen fins que previsualitzo. Abans agafava les plantilles de la francesa o anglesa i canviava al català el "títol" de cada dada, però ara ja no funcionen; si les he de fer servir varies vegades les faig noves agafant-les de l'anglesa, i de manera que sàpiga que vol dir cada enunciat i que no siguin gaires línies; es l'única manera.--joc (disc.) 01:23, 11 abr 2011 (CEST)
Altona
Gràcies. Com que visc a Hamburg, he canviat l'article, al qual hi havia confusió entre l'antiga ciutat d'Altona i el bezirk. Em vaig permetre intervencions majors, com que l'article francès no era gaire complet ni correcte. Només n'he tret els errors majors i la discriminació, típica francesa, de parlar de dialecte regional tret de la llengua baix alemanya, molt més amenaçada encara que la catalana. Encara a l'article Altona Altstadt s'hi troben coses que haurien de trobar-se a l'article del bezirk o d'un dels altre 13 barris. No et preocupis, ara estàn fets tots dos lemes en forma d'esborrany. Pots completar si vols, m'agradaria molt. --Flamenc (disc.) 13:17, 12 abr 2011 (CEST)
Flamenc - Neerlandès
Benvolgut Mallus,
Flamenc i holandès són les mateixes llengües, i per surt, l'academia reial de la llengua neerlandesa (que és el seu nom oficial i legal) va mantenir-ne la unitat. Les diferències són tan petits o llargs - com vulguis - com les entre català i valencià. Quant a les paraules Flandes, Holanda, flamenc, holandès, podries llegir els lemes Flandes (desambiguació) i Països Baixos (topònim) al qual vaig col.laborar molt. La confusió ja data de l'època de la colonització espanyola de nostres regions, invasors que no tenen molta competència quant a les llengües altres que la seva i les diferències culturals, com sabeu ben bé al comtat i al principat. Si tens qüestions, m'escriguis quan vulguis. si trobèssis faltes d'ortografia i d'estil als lemes als quals col.laboro, estimo molt com que m'ajuda a millorar el meu coneiximent de la teva llengua. --Flamenc (disc.) 13:33, 12 abr 2011 (CEST)
Molt bon article!! Clar que el posaré per al mes de maig, hui mateix estava pegant-li voltes al cap per a trobar un article per a maig i no n'he trobat cap, m'has solucionat un problema :D Gràcies! --Fajardoalacant (disc.) 00:47, 23 abr 2011 (CEST)
et poso feina per quan puguis: dins de la plantilla de Guerra freda només ens queda un vermell per omplir sobre la crisi del 61. Una altra opció de conflicte: la segona intifada --barcelona (disc.) 12:59, 19 set 2011 (CEST)
Avaluació
Mallus, estic fent una mica de neteja de les avaluacions. Et pots passar per la de l'İstiklâl Marşı i replicar al comentari de'n Paucabot? I si vols passar-lo a votació i que decideixi la comunitat, o sinó simplement arxivar la votació. Salut --Arnaugir21:35, 31 ago 2011 (CEST)
Arxivo l'avaluació, doncs, i fes el que creguis convenient: passar-ho a votació, passar-ho a viquitexts o deixar-lo com "article normal". Salut, mallus--Arnaugir11:07, 1 set 2011 (CEST)
Llista de Codis IATA dels aeroports/A
Hola! T'escric perquè he trobat aquest article que vas demanar de traduir i està inacabat. Vols acabar-lo o en fem una proposta d'esborrament per si algú vol fer-ho? Ànims, que fas una bona feina! --Beusson (disc.) 06:16, 22 set 2011 (CEST)
Guerres Habsburg-Otomanes
Bona feina. Li donaré un nou cop d'ull, però has fet servir un sistema molt diferent al meu per repassar: Jo començo pels enllaços en vermell, un a un, detectant si hi ha un article fet, llavors miro què enllaça a aquest article vermell, perquè al ser traduccions automàtiques, acostuma a haver més articles amb la mateixa traducció, llavors aquest enllaç incorrecte el corregeixo en aquest i tots els altres articles, i passo al següent enllaç vermell. --Panotxa (disc.) 05:51, 2 gen 2012 (CET)
Hola, a actualitat hi ha espai suficient per a quatre notícies, que és el nombre de notícies que hi acostuma a haver. No fa falta que esborris la quarta.
--f3RaN (disc.) 19:37, 6 gen 2012 (CET)
Ah, ok. T'ho comento perquè pensava que no ho savies. De fet, a vegades són tan curtes les notícies que fins i tot n'hi cabrien 5 o més, però segons la "norma" Davidpard sempre ho acaba reduïnt a quatre. Crec que és una norma no escrita... jo sóc partidari de més flexibilitat --f3RaN (disc.) 20:07, 6 gen 2012 (CET)
Akbar Haixemi Rafsanjani
Hola MALLUS! S'ha demanat l'esborrament de l'article Akbar Haixemi Rafsanjani, donat que és una traducció que vas deixar a mitges fa molt de temps. Segurament s'esborrarà en un parell de dies. Si tens temps, pots passar-te i deixar almenys un petit esborrany amb la introducció i la infotaula per a mantenir-lo. Gràcies--Àlex (Discussió) 12:02, 10 gen 2012 (CET)
Traducció a mitges
L'article Partició de l'Imperi Otomà està a mig fer i fa temps que no hi treballes. Que vols fer? si vols treballar-hi el deixo un temps, si no vols fer-ho l'esborro directament. Ja em diràs alguna cosa. Per cert, gran feina la que estàs fent amb tot lo relacionat amb Turquia!--Beusson (disc.) 07:28, 12 feb 2012 (CET)
Repassant els 1000 (aquest mes ens cal molta ajuda o els anglesos ens superaran) he vist que tens l'article de Bogotà inacabat des de fa un any i mig. Com els tens??? Veig que ja t'ho han recordat més amunt, però volia anar fent memòria ja que dóna mala imatge, a més de ser un dels considerats imprescindibles. Salut! --Davidpar (disc.) 22:23, 14 feb 2012 (CET)
Com veig que les meves col·laboracions en l'article, que s'han fet seguint les teves pròpies indicacions a la discussió de l'article, les has anat revertint, abandono la revisió de l'article. --Panotxa (disc.) 17:13, 26 feb 2012 (CET)
"resulta absurd fer un article per a cada carrer mitjanament important. Em limitaria (i potser ja fóra massa) a la Panamericana (que sí es mereix un article, i no el té)", "la meva idea és polir l'article d'enllaços innecessaris", [una taula] feta amb plantilles de columnes, per deixar una taula casolana que no es veu bé en tots els formats de pantalles... Que et vagi de gust l'article. --Panotxa (disc.) 17:28, 26 feb 2012 (CET)
Articles de l'Índia
Hola. Efectivament sobre l'Índia vaig fer un pilot d'articles. Al final vaig començar a recollir alguns llibres per fer articles sobre els regnes i dinasties principals perquè els articles a l'anglesa no són bons, i ja he reunit bastanta documentació. Ara estic acabant els articles "musulmans" (ja estic a la Z) i estic també fent traduccions dels comtes de Provença, i personatges merovingis, però quan pugui m'hi posaré.--joc (disc.) 10:30, 20 feb 2012 (CET)
Hola! Molt bona feina. Una cosa: "Single blanket, jackass prospector." La "traducció" no és exacte ni literalment ni metafòricament. Aquí "single blanket" és adjectiu-- un cercador amb una sola manta (és a dir, pobre, però això no és una frase feta), i jackass, aquí també adjectiu, és una manera molt forta de dir "ximple." RangerRichard (disc.) 00:25, 1 març 2012 (CET)
He afegit això: "↑ Aquests miners rebien el malnom de "single-blanket, jackass prospector", la qual cosa feia referència a la seva poca preparació i al fet que sempre anaven sols, amb poques eines, i una manta i un ase per tota companyia. Dit això, el significat del malnom és ambigu, potser deliberadament. D'una banda, "single-blanket, jackass" suggereix un cercador de minerals amb només una sola manta i ase. D'altra banda, "jackass" quan no s'utilitza literalment vol dir imbècil, estúpid o tossut. Vegeu més informació sobre el tema a www.nevadasilvertrails.com i jackass." RangerRichard (disc.) 17:06, 2 març 2012 (CET)
P.D. Vaig aprendre que "jackass" en el sentit de "imbècil" es anglès britànic i anglès nord-americà, cosa que no sabia! Em semblava només nord-americà. RangerRichard (disc.) 19:39, 2 març 2012 (CET)
Antiquities Act
Hola! Tinc altra petició i altre favor, la redacció de Llei d'Antiguitats. Em vaig imaginar com un advocat que és un projecte perfecte per a tu. El meu proper treball és la relacionada Llei de Conservació de Terres d'Interès Nacional d'Alaska (ANILCA) de 1980. RangerRichard (disc.) 21:53, 3 març 2012 (CET)
Noms dels governs locals als EUA
Una cosa més ... veig la teva conversa sobre "municipi" i "township." En un tema similar, crec fortament que a Alaska, un "borough" és l'equivalent d'un "comtat" i per tant s'ha de traduir com així (naturalment indicant el nom anglès). M'agradaria "parlar" amb tu sobre les teves opinions. RangerRichard (disc.) 19:56, 21 feb 2012 (CET)
Hola senyor advocat! Tinc altre projecte per la teva consideració - el parc i reserva de casa meva (bé, la cabina meva, el meu habitatge públic). Vaig tornar a escriure la versió en anglès, i després va tornar a escriure la versió en català. Crec que el to de totes maneres és força neutral. RangerRichard (disc.) 23:57, 4 març 2012 (CET)
Transcripcions
Hola! He estat fora uns dies i he vist ara la teva pregunta. A l'hora de transcriure "a la catalana", l'accentuació segueix les normes catalanes, per tant com que aquest mot ucraïnès Khmelnytskyi és pla i acaba en vocal, no ha d'anar accentuat (només s'accentuaria si la pronúncia fos aguda o bé esdrúixola). Igualment, a Bohdan Khmelnytskyi, el nom del personatge és agut i segons la normativa ortogràfica catalana no ha d'anar accentuat. Una altra cosa és que no sé per què en les transcripcions del rus fem servir les directrius de l'IEC de simplificació del diftong ий i la unificació de и i ы també en i, i en canvi en ucraïnès no, quan es tracta de dos fenòmens similars, i així es quedaria com a Khmelnitski ras i curt; però bé, això són figues d'un altre paner... Ah, no som veïns, perquè sóc terrassenc però fa molts anys que visc a Barcelona --Enric (discussió) 02:31, 10 març 2012 (CET)
El so que en ucraïnès es transcriu com a y coincideix amb el rus ы (és una [i] menys clara, a mig camí de la [e], si fa no fa com la de bird en anglès), i de fet el so rus internacionalment també se sol transcriure y, però les normes de l'IEC aconsellen transcriure-la simplement i, per tant no sé per què en rus ho fem d'una manera i en ucraïnès d'una altra, tractant-se del mateix so. --Enric (discussió) 12:58, 10 març 2012 (CET)
fa molt que no em passo per aquí, com va tot? Continues currant?. Hi ha un article dels 1000 que porta molt temps demanant que algú el pugi, Restauració Meiji, potser el podràs fer puntuar més. Gràcies!--barcelona (disc.) 11:09, 25 març 2012 (CEST)
T'atorgo aquesta viquiestrella per l'incansable esforç per a adoptar articles iniciats per altres.
Hola, MALLUS: He percebut que estàs adoptant la millora de diversos articles, alguns dels quals no has iniciat tu mateix. Crec que et mereixes aquest reconeixement. No sé si és habitual això de felicitar, però m'agrada aquesta part de la teva feina. Salut! --Bestiasonica (disc.) 21:45, 20 abr 2012 (CEST)
Bubo bubo
Hola! Efectivament, tens raó en el que dius... Faré el que em demanes en el decurs d'aquesta setmana. Salutacions!--Panellet (disc.) 20:12, 24 abr 2012 (CEST)
Història d'Iraq
Ei, hola, bona feina. Aprofitant que estas amb el tema, et voldria comentar que a mi em semblaria millor titular-ho Història de l'Iraq. No sé què et semblaria un reanomenament?.--Xamil (disc.) 17:13, 8 maig 2012 (CEST)
jo també et felicito per totes aquestes històries de països asiàtics, que les necessitem, només vigila quan usis el castellà com a font de traducció, a vegades és massa assagístic :) Bona elecció de tema!--barcelona (disc.) 10:35, 9 maig 2012 (CEST)
Traducció
Hi ha hagut un conflicte d'edició amb un altre bot i ha avortat. No havia passat mai. L'he tornat a demanar a veure si va bé ara. --Gomà (disc.) 13:56, 12 maig 2012 (CEST)
desambiguacions
Efectivament, es fa a mà. Quan n'hi ha molts de semblants faig servir el beussonbot de forma semiautomàtica per avançar feina. Això que expliques dels russos no he acabat de entendre-ho. Podries explicar-ho altre cop. Gràcies a l'avançada! --Beusson (disc.) 20:00, 23 maig 2012 (CEST)
Ara ja t'entenc. En català també ho tenim, a Preferències del usuari busca dins l'apartat Ginys d'edició i selecciona la casella Marca els enllaços cap a pàgines de desambiguació. Ja ho podràs veure com a la VP rusa :-) Em pensava que em parlaves d'alguna altra forma de treballar-hi. Fins aviat! --Beusson (disc.) 19:15, 24 maig 2012 (CEST)
històries
continuo seguint el teu projecte d'històries nacionals, el trobo fonamental! Una de les que vas millorar va ser la de Bulgària, podries fer la biografia de Vasil Levski, considerat segons una enquesta el personatge més important d'aquell país? A
en:Vasil_Levski
hi ha força contingut--barcelona (disc.) 11:18, 15 juny 2012 (CEST)
Bona tarda, Mallus, què tal va tot? Que em podries indicar amb quin mitjà de transport vindràs a la viquitrobada? Així podem coordinar-nos per quedar tots a un mateix lloc. – Leptictidiumnasutum22:01, 14 ago 2012 (CEST)
m'alegra que t'ho passessis bé, tu ja tens deures així que no en posarem més ;) a la taverna surten algunes de les coses parlades, seguim--barcelona (disc.) 18:44, 27 ago 2012 (CEST)
En rus Mikhaïl té l'accent sobre la i, per això s'escriu amb dièresi, per desfer el diftong, però en ucraïnès Mykhailo és plana, amb accent sobre la a, no esdrúixola. Fixa't que s'escriu Михайло, i la й sempre té un so semivocàlic (o semiconsonàntic, com li vulguis dir), és a dir correspon al so [j] de l'AFI. --Enric (discussió) 15:13, 12 set 2012 (CEST)
som diversos que estem seguint com evoluciona aquest article, tan necessari com enorme. Faltaria la relació actual entre cristianisme i secularització a Occident, les darreres polèmiques amb l'església (capellans dones, absusos entre clergat catòlic...) a la secció contemporània. Veig que t'agraden els grans reptes, quan acabis amb aquest, sense cap pressa perquè ha de quedar bé que el tema ho mereix, tinc més idees d'aquestes llargues :) --barcelona (disc.) 11:52, 19 oct 2012 (CEST)
Molt bé! Esta molt bé fer aquestes coses, son molt entretingudes... Ara una cosa: Com ho has fet perque et quedes així (com una categoria)? --Marcbajona1 (disc.) 20:21, 23 nov 2012 (CET)
Hola MALLUS! Com anem? Com que sé que t'agrada la història (sobretot a la contemporània), et volia proposar que traduíssis Keep Calm and Carry On (en). Acaba de néixer una campanya a les xarxes socials que es diu Keep Calm and Speak Catalan, la pàgina de la qual enllaça a l'article en anglès. Seria qüestió de crear-lo en català i jo aviso al seu creador. Fet? --Davidpar (disc.) 11:40, 7 des 2012 (CET)
Hola, com va tot? Voldria saber com tens el projecte de fer la història de cada estat, càlculs futurs etc. Em semblen uns articles fonamentals, com ja et vaig dir--barcelona (disc.) 09:15, 17 des 2012 (CET)
Bones. Si no et poses a acabar els articles que t'estem comentant, els proposaré per esborrat en pocs dies. Gràcies per la col·laboració. --Panotxa (disc.) 20:07, 3 març 2013 (CET)
Està quedant un article molt maco, felicitats! Cap problema al respecte del gerundi, el què passa és que hi ha moltes correccions barrejades, mira de seleccionar només les parts amb errors gramaticals i no revertir tot el paquet. A més, estic mirant d'esponjar una mica el text, perquè l'original és bastant redundant, i hi ha bastantes referències redundants, i amb una n'hi hauria prou. A més, hi ha encara unes parts que es centren massa en la visió francesa (normal, sent l'original francès), i hauríem de buscar enfocs més catalanocèntrics, però no sé si és possible. Bona feina --Panotxa (disc.) 15:37, 27 març 2013 (CET)--Panotxa (disc.) 15:37, 27 març 2013 (CET)
Tu fas molt bona feina. Consistiria en pujar, entre tots, tots aquests articles als 30.000 octets abans que els russos. La teva ajuda serà molt agraïda.
Hola MALLUS. He vist que has agafat Aleksandr Puixkin i llavors l'ha deixat. El tenia adjudicat jo, però amb els exàmens finals m'hi puc dedicar poc. Si t'agrada el tema, ja el pots agafar tu sense cap problema. Salut ;-) --Davidpar (disc.) 19:06, 7 maig 2013 (CEST)
felicitats per l'empenta que estàs donant als 1000, a veure si en aquesta setmana pots fer un intensiu i el mes vinent ja veurem què fem amb els articles--barcelona (disc.) 17:04, 26 maig 2013 (CEST)
Piràmides de Gizeh
Hallo! Kannst du Deutsch? Ho dic perquè hauries d'anar en compte amb l'article, ja que conté terminologia específica d'egiptologia i/o termes on les equivalències no són 1:1 (p.e. no pots traduir "Bauwerk" per "edifici" referint-te a les piràmides, que són construccions/edificacions funeràries, i no cases de pisos). No em puc dedicar a traduir-lo jo perquè no tinc gaire temps ara mateix, però si vols, en podria fer alguna revisió puntual. Fins aviat, --Luna92 (disc.) 23:02, 1 juny 2013 (CEST)
Mira, te n'he traduït un bon tros, un altre dia més, però hauries de revisar l'ortografia i tot això, perquè ho he fet a tot drap. --Luna92 (disc.) 01:23, 2 juny 2013 (CEST)
OK, kein Problem. Nichts zu danken. Ja miraré de recordar-me'n i passar per la pàgina en algun moment a fer-hi una ullada, si et sembla bé. Per a ampliar l'article, què et semblaria afegir una mica d'història de l'origen d'aquest tipus de construcció, es pot incloure el tema de les piràmides satèl·lit de l'Imperi Mig, per exemple, potser una certa comparació amb altres piràmides famoses (maies, xineses, ... i, evidentment, Mesopotàmia - els temples), potser es pot parlar un pèl més de les mastabes dels prínceps i de les reines, de les barques solars i dels fossars, dels temples i de l'esfinx, ampliar el tema dels exploradors amb Leipsius i d'altres de fa un o dos segles i dels actuals, ... tinc entès que aquest és un d'aquells articles que ha d'arribar als no-sé-quants mil octets, oi? --Luna92 (disc.) 16:05, 2 juny 2013 (CEST)
Sí, noi, no creguis, jo el tinc força rovellat, sobretot el parlat... Vaig escriure diversos suggeriments a la pàgina de discussió de l'article. Les pàgines de cada piràmide, realment les trobo una mica "magres" ara mateix. Continuo pensant en parts que es puguin desenvolupar ... --Luna92 (disc.) 23:36, 2 juny 2013 (CEST)
He agafat una part de l'article en anglès de la necròpolis i l'estic adaptant, s'hauria de desenvolupar una mica més, ja busco bibliografia, ja que no ho vull fer de memòria. Quant de temps hi ha per a pujar-lo a la mida necessària? Tinc uns quants articles a mitges que volia acabar, ... sobretot un que tinc mig traduït de l'alemany sobre els funcionaris de l'Antic Egipte, que conté molts termes que he d'anar comprovant. --Luna92 (disc.) 00:23, 3 juny 2013 (CEST)
Què et semblaria afegir una galeria fotogràfica? Em sembla que n'he vist una a l'article en llatí o en romanès, no ho recordo. Jo hi posaria detalls com l'interior de la piràmide de Keops (si hi és) amb la Gran Galeria i la sala del sarcòfag o cambra funerària, o la cambra de la reina que encara no saben per a què servia, de la piràmide de Kefren, es podria afegir alguna foto de la part superior de la piràmide, on encara conserva part del revestiment de pedra calcària, la de Keops el té a la part de baix i no en queda gaire, suposo que hi deu haver alguna foto. De la de micerí, estaria bé veure el revestiment de granit, que no es mostra gaire, alguna mastaba, algun detall de l'esfinx, com l'estela, alguna part del Temple de la Vall de Kefren, potser també una foto del forat que van fer els àrabs per a entrar-hi i de la entrada original (tot això de Keops), potser l'estatueta de Keops de Saqqara, que és l'única del faraó que van trobar, ... T'hi animes?--Luna92 (disc.) 00:33, 3 juny 2013 (CEST)
Bona nit a tu també, seria genial, hi ha molta feina per a traduir-lo, però et podria orientar o revisar-lo per si queda res estrany que desconeguis, o sinó, m'ho preguntes. Pel que fa al nom de "Gran Piràmide", només s'aplica a la de Keops. Només una cosa, tinc una feina una mica boja i no sempre puc estar per aquí, però m'ho vaig mirant de tant en tant quan estic enfeinada i m'arriben avisos quan m'editen la pàgina de discussió. Qualsevol cosa, m'ho dius i quan tingui un moment, ho faig / m'ho miro / t'ho explico / ho busco / ...--Luna92 (disc.) 00:39, 3 juny 2013 (CEST)
Doncs sí, em sembla que a l'article de la necròpolis se'n parla i al de la Gran Piràmide també se n'hauria de parlar. També caldria afegir l'evolució de les tombes fins a arribar a la Gran Piràmide, em sembla, des de les rústiques mastabes del que sembla devia ser el rei Escorpí d'Abidos amb cambres subterrànies (i uns quants més, tema molt oblidat, per cert), passant per les mastabes amb cara i ulls (i més cambres subterrànies), a la piràmide esglaonada de Djoser, feta segurament a base d'apilar mastabes, l'evolució i els probables fracassos de diverses piràmides (com l'encorbada) fins arribar a la culminació del disseny arquitectònic amb la de Keops. Potser també es podria parlar del "fracàs" (alguns ho creuen) de les piràmides i de la separació de temples i tombes a la Vall dels Reis idea de Hatshepsut o de son pare sembla ser, potser per a evitar els saquejos. També hi ha les curioses piràmides núbies (p.e. Mèroe), algunes força posteriors, i les dels nobles (en diversos punts d'Egipte) i les dels treballadors (p.e. Deir al-Medinah), també hi havia, si no recordo malament, una teoria sobre l'estructura i la funcionalitat de la piràmide com a "conservant", sé que en algun lloc havien fet experiments recreant les formes, posició i climatologia amb trossos de carn, és una mica "gore" el tema, però ho feien com a estudi científic, potser es podria afegir com a curiositat, si en trobem algun font per alguna banda.--Luna92 (disc.) 01:02, 3 juny 2013 (CEST)
Hi ha un bon article sobre les piràmides en un volum d'una enciclopèdia d'història de l'art que tinc, el faré servir com a referència per a ampliar l'article de les piràmides, ja que està força ben estructurat i explicat, toca pràcticament tots els temes importants, així que em servirà també de "guia". --Luna92 (disc.) 13:00, 3 juny 2013 (CEST)
Què tal? Estava retocant cosetes del tema de les piràmides i de cop m'he adonat que l'article de la mastaba de la reina, Piràmide de Khentakus I, tenia un nom estrany, no és "Khentkaus" (em sona molt més aquest altre)? O es diu de les dues maneres? No m'ho he mirat, però sovint hi ha tantes versions i transcripcions d'un sol nom que no te'n pots fiar, per això he pensat a preguntar-t'ho. --Luna92 (disc.) 19:48, 4 juny 2013 (CEST)
Doncs no n'estava segura, però tinc una mica de dislèxia i em passa sovint això de canviar lletres, ... suposo que per això m'ha cridat l'atenció. Merci i fins aviat, --Luna92 (disc.) 20:15, 4 juny 2013 (CEST)
Estic revisant l'article, he trobat alguna coseta i l'estava retocant, quan estigui, t'aviso per a què hi facis una ullada. Si hi ha alguna cosa que no et sembli bé dels retocs, m'ho dius i ho canviem. Fins després, --Luna92 (disc.) 07:47, 5 juny 2013 (CEST)
Si et falta bibliografia o referències en algun article, he trobat això: Giza Archives Project és una base de dades/recull de tota mena de materials sobre la necròpolis de Gizah, hi ha tota mena d'imatges, articles, publicacions, etc, el projecte està supervisat per en Peter Der Manuelian, un egiptòleg de Harvard (Fitxa de Harvard de Der Manuelian).--Luna92 (disc.) 08:26, 5 juny 2013 (CEST)
Estic buscant bibliografia sobre el tema del piramidó (uns diuen que era d'or, d'altres de granit, etc), sobre la durada de la construcció (uns diuen que 10 anys, altres 20, altres més temps, ...), has vist que a l'article en anglès posa les dues coses? I no hi ha cap nota ni referència, i crea una mica de confusió. --Luna92 (disc.) 09:38, 5 juny 2013 (CEST) Al final ho he canviat per notes, si més endavant ho trobo en algun llibre o article, ja ho afegiré. --Luna92 (disc.) 09:39, 5 juny 2013 (CEST)
T'afegeixo notes a tall explicatiu per si et serveix per als articles de les altres piràmides. Per exemple, Tura és el nom d'una pedrera prop de Memfis (a uns 15/20 minuts de les piràmides, anant cap al sud en cotxe). --Luna92 (disc.) 09:43, 5 juny 2013 (CEST)
He afegit l'enllaç d'article principal a Arquitectura de l'antic Egipte, perquè és l'únic que tenim sobre l'arquitectura d'aquella època (si no se m'ha passsat cap article) tot i que és força horrible, et copio un paràgraf "La característica més evident de l'arquitectura de l'antic Egipte és el seu colossalisme: la construcció era desproporcionada en relació a la seva funció, car no era necessari un monument funerari tan immens per enterrar un faraó, ni els temples egipcis congregaven tantes persones. L'edificació desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grandària a l'ànima dels espectadors i imposa un sentiment de temor." Sense comentaris, serien massa llargs. --Luna92 (disc.) 10:14, 5 juny 2013 (CEST)
Sí noi, i amb les dates de construcció també hi ha un munt d'hipòtesis relacionades amb el tema, i també pots parlar de les terribles "restauracions" de l'esfinx (per exemple i si no recordo malamnet, va ser al segle XIX quan li van fer una mena de collarí de ciment -es veu molt bé, a sota del mocador del cap, té un color lleugerament diferent- que ara no hi ha qui el pugui treure sense carregar-se-la), de la hipòtesi d'una segona esfinx (pels dibuixos i per les descripcions antigues, sobretot del cap, hi ha uns muntatges d'imatges dels russos al commons, és una teoria de fa temps) que podria pertànyer o estar a prop del Temple de la Vall de Keops, de si representa o no a Kefren, de la seva funció (també diverseses hipòtesis), de la suposada cambra secreta sota l'esfinx (s'hi entra pel "cul"), de les moltes vegades que ha quedat colgada per la sorra (cosa que l'hauria salvat de més salvatgismes, igual que a molts monuments de l'època), del problema de la contaminació bestial del Caire (això també ho podríem posar als altres articles) i del turisme (que afecta a tots els monuments, sobretot a les tombes de la Vall dels Reis: la humitat i els gasos de la respiració, és una passada, els sostres es podreixen, a part de les trepitajades i les mans, també hi ha els grafitis des de temps immemorials arreu). També hi ha el mite de Napoleó fotent-li canonades durant la campanya d'egipte, i si en tens ganes, també hi ha la conya de l'Astèrix i Cleopatra, on s'explica que la història de què li falti el nas és culpa de l'Obèlix, qui, mentre intenta escalar-la, li trenca sense voler. Si se m'acudeix res més, ja t'ho diré. --Luna92 (disc.) 11:38, 5 juny 2013 (CEST)
Hola, m'acabo de mirar el tema de la piràmide de Kefren. He buscat directament les preguntes que em feies, ja que el francès no és el meu fort. Per començar, la porta, sí que és això, però no és del tot exacte. No sé si has vist la peli "Terra de faraons", allà en sortien. Són blocs de pedra mòbils que feien de porta/segell, funciona una mica com els ascensors. Es feia/preveia un forat al sostre del passadís (o al sostre del lloc a on anés) a on encaixés el bloc de pedra, a vegades també es feia un forat menys fons al terra, el bloc es situava elevat dins del forat i es fixava, i, en el moment de tancar la piràmide (amb el faraó mort a dins), es feia baixar fins al terra (o més avall, aprofitant el forat del terra), per a què ningú no el pogués moure mai més i no es pogués tornar a entrar. A la peli en surten una colla i és exagerat i té certa fantasia poètica, però està basat en un tema real. He trobat un video al youtube on surt aquest final, es comencen a veure cap al minut 2:50 més o menys. Per a la resta, a diferència de la de Keops on quasi tot està cosntruït emprant blocs de pedra tallats d'altres bandes i apilats, la major part dels passadissos i de les cambres estan excavades/tallades a la roca massissa del "plateau" (l'altiplà de Gizeh, és que tothom li diu així), això t'ho trobaràs també a la piràmide de Micerí, que encara està més sota terra que la de Kefren, com s'havia fet des de l'època de les primeres mastabes i com es va constinuar fent després.
Intento explicar-t'ho una mica, és un pèl enrevessat, però quan ho captes, tot comença a tenir molta lògica: primer cal que sàpigues que els faraons, quan es morien i segons les seves creences religioses, havien de passar una sèrie de proves -que també havia de passar la resta de la població a la seva mort- per a aconseguir arribar a l'altre món i fer de nexe entre els dos móns, els faraons eren déus/descendents dels déus (és una mica complicat) i també eren el màxim representant del país -si el faraó era fort i els déus el beneïen, per dir-ho d'alguna manera, el país també ho era. Cal tenir en compte també que el país depenia totalment de les crescudes del Nil, si el riu duia massa poca aigua, hi havia sequera, fam, malaties i mort, si era massa abundant, el terra trigava a eixugar-se i no podien tornar a conrear quan tocava, destruïa temples i cases, i la humitat provocava diversos tipus de malaties, amb el mateix resultat d'abans. I tot això passava, creien, quan el faraó no havia fet bé la seva feina (i el poble tampoc), i els déus estaven enfadats amb ells. Els faraons morts podien intercedir des de l'altre món, igual que la resta d'avantpassats (és a dir, l'altre món era una mena de mirall d'aquest món, i estava habitat pels morts -que per a ells no estaven morts exactament, i els dos mons estaven estretament lligats). La idea original, pel que se'n dedueix de les investigacions en general, és la de fer una mena de palau/habitacle sota terra, amb ofrenes per al faraó mort, per a la part de l'ànima que vivia dins la mòmia en aquest món, per això havia de tenir tot allò que li era menester, com aigua i menjar, però també cadires, llits, etc (hi ha tota una evolució sobre el tema des dels faraons o reis predinàstics fins a l'època de Ramsés II i més enllà, però les bases estan a les primeres dinasties), si el faraó mort estava satisfet d'una banda i havia aconseguit superar les proves (perquè era prou fort i havia rebut prou "ajuda" dels súbdits), tot això beneficiava als vius, d'aquí les sales adjacents, la protecció de la mòmia i les grans construccions. D'aquí també la curiositat que desperta la tomba de Keops, que va amunt i no avall, la de Kefren es queda en realitat en un pla més o menys horitzontal respecte al terra (si ignorem les pujades i baixades dels passadissos) i la de Micerí recupera totalment la forma de construir anterior (la tomba pròpiament sota terra i en sobresurt només el monument, la piràmide). Els temples formaven part de tot això, el ritual de la momificació durava fins a 70 dies, on es feien tota mena de festes i manifestacions religioses, però també es preparava la tomba,... els temples tenien un paper essencial, era on es realitzaven les ofrenes i on es momificava el cos i es feien els rituals. Les tombes que envolten les del faraó: com més a prop millor, més a prop estarien del faraó quan morissin. Total, una mescla de política, religió, economia i societat. No sé si ha quedat una mica massa espès o si ja ho sabies, però he pensat que et podria ajudar a entendre una mica més el perquè de tot plegat.--Luna92 (disc.) 02:22, 8 juny 2013 (CEST)
ho sento, porto uns dies enfeinada amb diverses coses que no tenen res a veure amb la Viquipèdia. Deixa'm un temps per a mirar-m'ho (llegir l'article en francès i totes aqrestes coses). Hi vaig ser dins fa uns anys, ho hauria de recordar quan ho llegeixi, hi havia una o dues cambres amb reixes, és veritat, les reixes eren modernes -n'hi ha a diversos llocs d'Egipte, per a evitar que hi entrin els turistes, també hi ha llocs que els tanquen amb aquestes reixes modernes durant la nit-, per a impedir que la gent entrés perquè estaven plenes de runa o una cosa similar, potser es refereix a això. Quan tingui un moment, m'ho llegeixo bé, per a veure a què es refereix dins del context dels paràgrafs que em dius. Si no ho trobés, puc provar amb una amiga arquitecte que m'ho aclareixi (ella coneix millor tota aquesta terminologia). Fins aviat i moltes gràcies, --Luna92 (disc.) 13:20, 7 juny 2013 (CEST)
Sí noi, t'entenc. Pel que fa a la reixa, em sona més de la piràmide de Micerí i d'algun lloc de Saqqara, però t'ho miro igualment. Si vols, posa't a fer alguna altra cosa quan tinguis temps i t'ajudo a acabar-lo aquest cap de setmana. --Luna92 (disc.) 13:49, 7 juny 2013 (CEST)
Vaja, m'he equivocat de tema, t'ho he posat tot sota la piràmide de Keops i no aquí. ho sento. Canviant de tema, quan parles del celobert, em sembla que en francès es deu referir literalment al "cel obert", a la part exterior, a la llum del dia (a dins és molt fosc i el sol d'Egipte, molt diferent del d'aquí) t'encega quan en surts. Amb "departament funerari" es refereix a la cambra funerària, no? Com que no sé prou francès, no m'atreveixo a afirmar res del cert, són deduccions. Abans m'he oblidat d'explicar-te un detall, feien servir cisells de coure per a picar la roca i excavar, escolpir, etc (també per a extreure material de les pedreres), picaven a mà, no es deu referir a això, no? Vull dir "maçons" (i paraules derivades) entesos com a "constructors" (?), no recordo haver vist ni haver llegit res del tipus Maçoneria referent a la piràmide de Kefren. Les mastabes, de fet moltes es construïen amb maons assecats al sol (no cuits), també es feien servir per a ajudar a construir i/o aixecar parets de blocs de pedra, un molt bon exemple és el temple de Karnak, a Tebes, on encara queden part d'aquests murs fets de maons, també creuen que van fer servir una variant d'aquest sistema per a construir la famosa sala hipòstila de Seti i Ramsès, però no em sona gens dins de les piràmides. Sí que hi ha runa escampada en alguns llocs, trossets de pedra, podria ser això? Ja em diràs què en penses, si creus que no pot ser res de tot això, m'ho dius i continuaré donant-li voltes. --Luna92 (disc.) 02:49, 8 juny 2013 (CEST)
Hawass
Ostres! És un article que tenia pendent de feia temps!!! És un tipus molt polèmic, té tant defensors a mort com detractors que l'odien profundament. Era "explorador resident" de la National Geographic, és a dir, li pagaven les investigacions a canvi de documentals i ell els "obria les portes" (parlant clar). Ha fet molt per l'ANtic Egipte a nivell de difussió mundial i per a aconseguir fons, ajuda, retorn d'antiguitats, però també té un gran ego. Estava molt barallat amb els alemanys, especialment amb Berlin on hi ha el famós cap de la Nefertiti, que volia recuperar com fos (els alemanys no el volen tornar, és la seva peça principal, la gran atracció turística), i com que els anglesos (Museu Britànic, sobretot, però també hi ha el sarcòfag d'alabastre de Seti I, que està en un museu privat i el bust de Ramsès II del Ramesseum, tots dos portat per Belzoni) i els francesos (Louvre, sobretot) encara un munt de peces, ... Per cert, la pedra rosetta era motiu de conflicte amb els anglesos (que ja havien tornat quasi totes les peces del tresor de Tutankamon), i els francesos suposo que quedaven disculpats fins a cert punt per les seves aportacions. Del tema del ministeri, pots trobar informació a l'article del Consell Suprem (em falta retocar la part dels francesos). Ostres, també has fet el de Mariette! No saps com agraeixo l'ajuda!!! Aquest va passar per tot arreu, va excavar a tot arreu i també va fer molt per les antiguitats egípcies. Ho sento, no t'he posat els enllaços, no em queda més temps. Si vols, prova amb la KV17 de Seti I, em sembla que hi vaig incloure el tema del sarcòfag, i l'article de Belzoni. En Hawass tenia una web, que fins fa poc funcionava, allà hi ha un munt de documentació sobre les excavacions i investigacions e la zona de Giza i d'arreu fins que el van fer fora. Si no recordo malament, hi havia fotos d'en Hawass amb l'Obama (li va fer de guia per Gizeh) i amb els jugadors del Barça (devia ser cap al 2011, era primavera o estiu), tot i que això dels jugadors dels Barça no ho recordo bé. També hi ha el tema de l'Indiana Jones, que feia servir com a reclam publicitari (sempre anava amb el mateix tipus de barret, les cmises blaves i els texans, i se'n venien copies de merxandatge), era una mena d'uniforme publicitari i mascota alhora, una mica com en Dalí, per a què m'entenguis. --Luna92 (disc.) 13:45, 7 juny 2013 (CEST)
Egiptòlegs famosos
Hola, (només per si en tens ganes i temps) he recuperat els enllaços dels egiptòlegs a l'article d'Egiptologia (hi ha una llista curta, que s'hauria de convertir en pàgina a part quan en tinguem prous, i quan s'ampliï l'article d'egiptologia), per si vols afegir algun article (i ja els ampliaria jo més endavant). No la vaig acabar, d'allà crec que els més importants que s'haurien de tenir són en Rossellini, en Gradner Wilkinson, n'Alan Gardiner, en Victor Loret (desaparegut rera l'ombra de Masperó) i en Burton, a més d'en Davis ("patrocinador" amb un paper clau, com Carnarvon amb Tutankamon) i en Henry Salt (principal responsable de les col·leccions del Museu Britànic i del Louvre) dels "antics" i dels "actuals" hi ha en Kent Weeks (Vall dels Reis i Necròpolis Tebana en general, Theban Mapping Project), en Günter Dreyer (Abidos, sobretot primers faraons d'època predinàtica), en Barry Kemp (Amarna, fa més de 30 anys que hi és), en Jürgen von Beckerath i en Kenneth Kitchen (dos super-experts), en Bob Brier ("Mr. Mummy"), n'Erik Hornung (especialista en religió i textos funeraris), Salima Ikram (paquistaní, gran especialista en la vida quotidiana i amb càrrecs importants a Egipte avui dia), Mark Lehner (especialista en l'Efinx i la zona de Gizah) i Rainer Stadelmann (ídem), en Miroslav Verner (excava Abusir des de fa uns 30 anys i és l'autor de molta bibliografia sobre les piràmides), segurament també s'hauria de parlar dels egiptòlegs japonesos de la univeristat de Waseda, que han excavat el palau de Malqatta, Dashur i una colla de llocs més, i, sobretot, la desapareguda Barbara Adams, personatge clau en la investigació de l'origen d'aquesta civilització (esp. Hierakòmpolis/Nekhen) amb troballes del 3.600aC i la conservació de gran nombre d'antiguitats de l'època, ... Em falta un o dos importants que arar mateix no em surten ...
Ah, i també hi ha la pel·lícula en:Pharaoh (film) , possiblement la millor sobre el tema i la més desconeguda perquè és polonesa. Està editada aquí, la tinc per alguna banda en DVD, puc mirar de buscar-la.--Luna92 (disc.) 15:21, 7 juny 2013 (CEST)
Has fet una ullada a la pàgina dels "Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien"? És una passada: hi ha mapes, dibuixos (estil foto), esquemes, reproduccions de decoracions i inscripcions,... és increïble. És un catàleg pràcticament complet de l'Antic Egipte (tot allò que era visible/visitable). És una de les obres de referència que encara es consulten avui dia, sobretot per la degradació que han sofert alguns monuments i per la desaparició d'altres (molts sota el llac Nàsser).--Luna92 (disc.) 11:16, 8 juny 2013 (CEST)
Hola, ho sento, no volia passar-me demanant-te coses, t'ho poso només per si en tens ganes, hi ha pocs articles i són molt magres, la majoria, sense referències ni fotos... però jo també tinc molts fronts oberts pendents. Potser m'he entusiasmat massa amb les explicacions. Tampoc sóc historiadora de professió, però porto des de petita amb el tema. --Luna92 (disc.) 11:52, 8 juny 2013 (CEST)
Sí, sí, és clar. Per això no m'hi he posat a fer-los jo, primer volia deixar enllestits els temes més rellevants, i millorar aquells que estan molt incomplets. Per cert, quina part de la història t'interessa més? Medieval, moderna, ...? Només és per curiositat. --Luna92 (disc.) 13:48, 8 juny 2013 (CEST)
Doncs aleshores, potser t'interessaria més tota la part de relacions internacionals, política i lluites de poder, legislació, judicis i sentències, economia i comerç exterior, etc. No parlo de què facis articles sobre el tema sinó que te'ls miris (millor en anglès, francès i alemany, de moment).--Luna92 (disc.) 14:38, 8 juny 2013 (CEST)
Sobre drets d'autor a altres països
Hola, molt bones. No se si tu en saps massa. Però volia entrar al commons fotos que he fet de països com França, Bèlgica, Perú, etc. El problema és que no quina legislació de drets d autor hi ha. A aquí es pot posar les fotos fetes en espai públics. Saps a on hi ha informació sobre quina legislació tenen per saber si hi puc entrar fotos? Merci. Si no ho saps, saps qui hem podria informar?--Pitxiquin (disc.) 21:49, 8 juny 2013 (CEST)
El cas és que un dia, per la viquipèdia o el commons, no ho tinc clar, vaig veure que hi havia informació sobre el tema del copyright a diversos països. Concretament, jo estaria interessat en els casos de Perú (del que tinc moltes fotos), França i Bèlgica. En el cas d'Itàlia vaig llegir que si la foto la feia un estranger es podia editar, però si la feia un italià no; el que no sé és a on ho vaig llegir. Merci.--Pitxiquin (disc.) 22:06, 8 juny 2013 (CEST)
Merci. Una altre pregunta sobre drets d'autors, ara que hi estem posats. És sobre un tema que vaig parlar ahir amb el director d'una coral. Si es volgués posar arxius sonors sobre alguna cançó, com per exemple Roseta de Gironella, com ho hauriem de fer. Ell m'ha dit que per a l'entitat els sembla bé que s'inclogui alguna cançó cantada per ells que tenen article a la viquipèdia o al commons.--Pitxiquin (disc.) 22:37, 8 juny 2013 (CEST)
Més sobre egiptòlegs
Ja, ja, ja. No canviarà mai, aquest home! Tornant al tema, sí, ja sé que no tenim article sobre el polèmic bust de Nefertiti, és un d'aquells que queden pendents per a la posteritat, perquè encara falten els articles de reines i d'altres personatges importants i perquè la majoria d'articles de faraons no tenen ni l'infotaula, ni referències, ni fotos, és igual... Actualitzo la llista d'egiptòlegs a egiptologia. Encara estic amb l'article de la piràmide de Kheops, ahir em mirava la web dels de Dassault Systèmes (vídeos i documentació) per a afegir-hi la teoria de la construcció de l'arquitecte Jean-Pierre Houdin, avui he de sortir per temes familiars, però quan torni, miro d'acabar tot això.--Luna92 (disc.) 10:48, 9 juny 2013 (CEST)
Fantàstic, al final seran els millors articles. Pels termes tècnics, em sembla que t'ajudaria a entendre-ho mirar-te els vídeos de la teoria aquesta d'en Houdin, perquè explica coses de l'arquitectura de les piràmides, però sobretot es basa en una recreació científica amb dades de varis especialistes i universitats, i està tot força clar si ho segueixes des del principi. De totes maneres, m'ho miro també quan torni. Per cert, quasi tinc la llista dels principals egiptòlegs acabada. --Luna92 (disc.) 11:06, 9 juny 2013 (CEST)
Hola,
estava fent una ullada a la piràmide de Micerí i m'he trobat amb la frase "La piràmide formava part d'un complex anomenat Temple de la Vall". El Temple de la Vall (falta fer l'article, tinc a mitges el del Temple del milió d'anys, que és complementari d'aquest, pensava fer-lo quan acabés el primer) era el temple on momificaven els faraons (on els tenien durant els 70 dies), n'hi ha un a la majoria de les piràmides. D'on has tret aquesta frase?--Luna92 (disc.) 22:45, 9 juny 2013 (CEST)
"Les parets estaven cobertes d'alleujament", quin fart de riure! El traductor del Google és la òstia! Estava repassant per sobre l'article de Khentkaus I i m'he topat amb això (en el tros de la piràmide & Co), en anglès posa "relief" parlant de relleus, ... Ja, ja, ja. --Luna92 (disc.) 00:32, 10 juny 2013 (CEST)
No ho havia llegit tot: "Les parets estaven cobertes d'alleujament, però les escenes són molt molt danyats. Fragments de socors es troben en les runes", totalment surrealista!--Luna92 (disc.) 00:33, 10 juny 2013 (CEST)
M'ho vaig passar bé, no ho puc negar, vaig riure molt. L'he anat retocant i em queda poca cosa -volia afegir un petit aclariment sobre el tema aquest de que no saben ben bé qui era ni qui paper va tenir, perquè ara queda un pèl enrevessat, i també queda pendent algun paràgraf on només vaig corregir els enllaços-, a veure si avui tinc un moment i el deixo acabat i li trec l'etiqueta. Un dels "problemes" que tinc és que vaig molt amunt i avall per coses de feina, i com que no paro quieta, no sé mai quan m'hi podré posar. Però si no és avui, demà l'acabo.
Per cert, el terme nou, períbol, es pot aplicar al mur que envoltava les piràmides? Suposo que sí, no? Perquè té la mateixa funció que als temples si no m'equivoco. Quasi tota la documentació sobre el tema està en d'altres idiomes, i no acostumo a trobar gaires coses en català amb la terminologia adient.--Luna92 (disc.) 11:10, 10 juny 2013 (CEST)
Hola! Molt bo allò de l'"ensemble" que em vas explicar. Estic repassant una mica l'article aquest de l'indi i m'he trobat la frase "que prové de l'expressió kautil neeti" (a "Identitat de l'autor"), queda una mica penjada, perquè no posa ni la traducció ni res semblant, d'on ho has tret? En la versió en castellà explica el significat dels dos noms (no sé si són correctes), però d'una altra manera. En el text anglès no ho he trobat i en el rus tampoc ho sé veure (però de rus en sé molt poc i no me'n fio). Un apunt, quan parles del tractat polític "Arthashastra" (per cert, en castellà ho separen amb un guió, no sé perquè, m'imagino que és una paraula composta, ja que he vist que hi ha varis "-shastra"), posa que és un tracta/text hindú, és realment hindú (de l'Hinduisme) o indi (de l'Índia) en general? Ho he canviat per indi, però no n'estic segura, perquè l'hinduisme és molt antic i perquè podria basar-se en les premises hinduistes. --Luna92 (disc.) 12:48, 12 juny 2013 (CEST)
Sense mirar-m'ho gaire, una bona manera d'ampliar l'article no seria fet cinc cèntims de les categories gramaticals que apareixen? Hi ha un llistat prou llarg, només que s'afegís una frase o dues a cada element, és possible que ja s'arribés als octets que demanen, no? --Luna92 (disc.) 14:43, 12 juny 2013 (CEST)
Enhorabona per la feinada feta amb els 1000! Mirem de no defallir ara que ja ens en queden quatre de comptats ;-) --Davidpar (disc.) 19:45, 16 juny 2013 (CEST)
Com va tot? No sé com, hem arribat al mateix lloc ... ja, ja. Sobre el nom de l'article, ja que l'estàs ampliant, et recomanaria canviar-lo pel de Shiji (el nom original i més conegut) o pel de Memòries Històriques, tal com diu la Dolors Folch, una eminència sobre el tema. Si necessites documentació sobre el tema, per a referències, etc, n'hi ha molta penjada per la Dolors a la web de la UPF, te'n poso un parell d'enllaços que et poden servir: Documentació sobre la història de la Xina, inclou una colla de textos extrets del Shiji i traduïts al català, i Resum de l'assignatura Història de la Xina, amb explicacions i enllaços sobre totes les èpoques, per a Sima Qian i els seus escrits, t'interessa la part del "Període Formatiu".
Per cert, estic retocant els articles d'Egipte, quan els tingui tots acabats, t'aviso, per si vols repassar-los. Fins aviat, --Luna92 (disc.) 13:57, 16 juny 2013 (CEST)
Bona tarda company! Doncs sí que me l'he mirat (la gramàtica), m'ha fet gràcia l'exemple d'en Tutankamon. Et volia comentar un detall de poca importància, a l'exemple de l'acusatiu (a les declinacions i tot això), poses a l'alemany un objecte directe neutre ("das" i no recordo què més), no seria millor posar un exemple de gènere masculí? Der (nominatiu)->Den (acusatiu), perquè els articles en femení o neutre no varien en acusatiu, si fos en datiu sí, der i das->dem, die->der (singular) i die->den (plural), o genitiu der i das->des i die->der (singular i plural). Ho sento, també tinc vocació frustrada de profe, no ho puc evitar. Pel que fa al ciríl·lic, no sé si ho tenies pensat, però hi ha unes quantes eines per Internet per a escriure'l sense un teclat rus (no és QWERTY!), això es podria posar a l'article com a informació extra o una cosa així, no? Per exemple, el traductor de Google que ja coneixes de sobres té aquesta opció - com a mínim amb el rus, també hi ha diccionaris, com el wordreference.com, on t'apareix un teclat o l'opció d'activar un teclat amb les lletres russes. Vaja, acabo de veure que ja hi ha alguna cosa sobre el tema, ... --Luna92 (disc.) 20:42, 16 juny 2013 (CEST)
Sí, noi, la Vall dels Reis, pobreta, la tinc una mica abandonada, i de la Vall de les Reines no he fet ni la QV66 de Nefertari, la més important. I també hi ha les tombes de les sis necròpolis de la Vall dels nobles, amb algunes tombes destacades, i una colla de temples importants per fer o millorar (p.e. Kom el-Hettan) o el de Medinet Habu, on hi ha un "cacau" entre el complex de Ramsès III (amb palau inclòs) i el propi temple, o com el del poble dels constructors Deir al-Madinah. També hi ha Amarna i les tombes de la dinastia XVIII (la de Tutankamon). Porto un parell de dies passant per l'època predinàstica, per Hieracòmpolis i els articles relacionats, que estaven fatal també, pobrets, i s'hauria d'arreglar el tema de Naqada. Però no t'atabalo més, que ja tens prou feina. --Luna92 (disc.) 20:52, 16 juny 2013 (CEST)
Hola. Mentre repassava l'article, li he estat donant voltes i no ho acabo de tenir clar. A veure si tu ho saps i m'ho pots dir: les piràmides de Gizah pertanyen al conjunt del patrimoni de la humanitat, cosa que en teoria significaria que han de dur la plantilla corresponent Plantilla:Patrimoni de la Humanitat, però només en són una part, ja que es va reconèixer com a tal una àrea molt extensa: Memfis, l'antiga capital, de la qual no queda pràcticament res, lamentablement, perquè fa temps que hi construeixen al damunt o la fan servir per a camps de cultius, i tooootes les piràmides de la zona, repartides en diverses necròpolis (moltes) que formarien part d'una macro necròpolis de Memfis, de moooolts quilòmetres de llargada (nord-sud). Aleshores, s'ha de posar la plantilla a cada article o només a un article dedicat a explicar tot això? ->Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur???? A més, hi ha el tema de la capital actual, El Caire, que també té una part declarada patrimoni de la humanitat (El Caire Històric), que no té res a veure, perquè són els monuments islàmics medievals (de Saladí & Co.), ja sé que el terme no és del tot precís, però suposo que s'enten a què em refereixo.--Luna92 (disc.) 16:50, 17 juny 2013 (CEST)
Bona idea! Merci! He vist articles amb dues plantilles d'aquest tipus sense problemes (els francesos ho fan molt). Suposo que aquí, si coincideixen dues plantilles similars (em refereixo a la forma, com ara que hi ha la plantilla de la necròpolis de Memfis a uns quants d'aquests articles, o a la Vall dels Reis, etc), no hi deu haver cap problema perquè en realitat una és més general (Patrimoni de la Humanitat d'Egipte) i una més concreta de la zona (p.e. a la Vall dels reis, la llista de tombes amb els seus enllaços), no? Miro de pensar-la i quan la tingui acabada, te l'ensenyo a veure què en penses. Consultaré la web de la UNESCO per a fer-la. --Luna92 (disc.) 01:45, 18 juny 2013 (CEST)
Bon dia! No sabia si començar un tema nou o seguir aquí, ... Maco això de Turquia, has passat per Çatal Hüyük, Hattusa o Karkemiš, per exemple? També estan molt "maltractats", igual que els jaciments prehistòrics de l'illa de Gozo (a Malta), o d'altres (p.e. Cultura dels kurgans o la Creta antiga). Pel que fa a Egipte, sí, continuo repassant els articles, a veure si els puc millorar una miqueta (fotos o altres temes que no apareguin), i estic repassnt i ampliant els meus que tenia pendents, perquè els tenia força abandonats, ... He de marxar que tinc un dinar familiar. Però merci pels comentaris, etc. I felicitats per les medalles! Fins ben aviat, --Luna92 (disc.) 14:01, 24 juny 2013 (CEST)
Viquiestrella
Un projecte com els 1000 es mereix felicitacions oficials als més actius en la darrera i agònica fase. I a tu especialment per la feina que fas en el camp de la història de països d'arreu, que com saps segueixo de prop
Et faig un petit resum i tu tries. Em sembla prou bé l'article que estas fent de la Piràmide de Sekhemkhet, seria genial tenir un article més extens, però hi ha tants articles importants pendents que potser és millor repartir el temps entre tots, però tu decideixes. Com a destacades, les piràmides d'Snefru (p.e. Piràmide encorbada), sobretot, per l'evolució de la construcció, perquè segurament els arquitectes van ser els mestres de l'arquitecte de la piràmide de Kheops (o els mestres dels mestres), uns articles que són força magres. Per importància d'articles que manquen: el temple de Karnak (s'hauria d'ampliar moltíssim, s'hi va construir durant segles i és una de les principals fonts d'informació), el de Luxor també és força magre. El de Memfis, quasi no explica res de la (les) necròpolis, només la plantilla enllaça una cosa amb l'altra, i si tenim en compte que va ser capital durant molts segles i que després va continuar sent una ciutat super important, ... m'ho vaig mirar fa un temps i a les altres viquipèdies tampoc hi havia gran cosa, mentida, ho acabo de mirar i la francesa sí que té un article com déu mana. Per cert, també volia afegir a l'article del rastell alguna cosa sobre els rastells de les piràmides per a què la gent ho entengui.
Pel que fa a la resta de monuments, les tombes de la Vall dels Reis, les de la Vall de les Reines (sobretot la QV66! de Nefertari) i unes quantes de la Vall dels Nobles, per aquestes tinc una debilitat especial i no hi treballo gaire perquè no paro de trobar articles i informacions pendents. He fet ja algunes de les més destacades. Com a font d'informació sobre la part de la necròpolis de Tebes, la web Theban Mapping Project, mira't l'atlas! Hi informació sobre totes les tombes, amb fitxes molt completes i molt fiables, amb una secció de fotos de cada tomba i molta bibliografia entre d'altres coses, llàstima que tanquessin la primera web (www.kv5.com), perquè hi havia molta informació que ha desaparegut -per cert, també falta l'article sobre el Theban Mapping Project i el d'altres projectes com el d'Amarna (aquí també manca molta informació sobre les tombes, els monuments i la ciutat en general)-. També vaig boja buscant informació sobre les fortaleses i les ciutats del delta, hi ha molt de caos, mescla d'informacions i de noms, ... però mica en mica.
I pel que fa als articles que no són de monuments , queda posar la plantilla {{Infotaula de faraó}} a molts faraons, a part de millorar els articles, molt desordenats i desestructurats, sense referències, etc, però jo començaria amb la plantilla per a tots. També manquen articles sobre personatges destacats, reines i altres familiars dels faraons amb un paper essencial, l'article de Summe Sacerdot, que ara porta als jueus i jo hauria d'acabar el de djati (el canceller reial, que encara a molts articles surt com a visir), segurament també n'hauria de fer una plantilla.
Després quedaria repassar Núbia, on no falta gaire cosa en comparació, tot i que la major part de la informació està concentrada en un únic article i que no estan gaire ben relacionats els diversos articles entre si. L'article del Virrei de Kush, aquest estaria molt bé.
En general, manquen imatges a molts dels articles que ajudarien a entendre molt millor tot plegat. No sé si coneixes algú que tingui fotos i que les vulgui "donar", jo en tinc algunes, però les he de repassar, perquè no totes valen i no tinc ni una petita part de totes les que voldria.
Com ja t'he dit, és cosa teva què vols triar i què vols fer, em sento com si t'estigués pressionant posant-te tot això, però no saps com t'agraeixo l'ajuda! Fins aviat i moltes gràcies!--Luna92 (disc.) 10:55, 26 juny 2013 (CEST)
Bona planificació, però i si et sembla bé, preferiria que "retoquéssis" Karnak, que certament fa molt mal d'ulls, abans que la tomba de la Nefertari, que és menys rellevant. És un article que em fa patir des que el vaig trobar, però és molta feina si es vol fer bé, perquè s'hauria de dividir en un de principal i varis sobre els diferents temples que el componen (com a Gizah i les piràmides, per entendre'ns), i s'hauria de complementar amb el del temple de Luxor i l'avinguda de les esfinx que els connecta, i que feien servir per a diverses cerimònies importants. Pel que fa als faraons, sí que és pesat, però no pateixis, ja ho aniré fent jo mica en mica, de totes maneres, és difícil que ho faci un bot (bé, no en sé prou per a afirmar-ho rotundament), perquè s'han de posar els diversos noms en jeroglífic (els faraons en tenien uns quants, p.e. el Nom d'Horus, el de Nesut-Bity o el de Sa-Ra), les transcripcions i comprovar-ho tot, no et pots acabar de fiar de les altres viquipèdies, perquè hi ha errors a vegades... Si et decidicis a fer-lo, avisa'm que t'ho explico una mica, perquè hi ha diverses maneres de plantejar-lo, una per zones (els grans temples, un de cada déu de la tríada, amb el d'Ammon-Ra com a principal) i l'altra per temples i elements constructius, o bé segons la cronologia de la construcció, etc...--Luna92 (disc.) 23:10, 26 juny 2013 (CEST)
Perfecte. Ja m'aniré revisant les traduccions, si vols, i si trobes res que no entenguis o que et sembla que no té sentit, demana-m'ho i t'ho explico, o el que sigui. Fins aviat i bona nit!--Luna92 (disc.) 00:32, 27 juny 2013 (CEST)
Piràmides
Hola,
compte amb els articles en anglès de les piràmides! Mentre repassava el de la Piràmide de Sekhemkhet m'ha semblat descobrir que l'article en anglès podria ser una traducció retocada de l'alemany, hi ha coses estranyes que podrien venir d'això, perquè no acaben de tenir sentit a no ser que et llegeixis l'article en alemany. Un cop passat al català queda tot força estrany i confús. Per avui plego. A veure si demà també tinc una estona i me'l continuo repassant. Per cert, a l'article en alemany s'esmenta que Goneim -l'egiptòleg que es va suicidar- no només es va trobar que no tenia mòmia, sinó que el van acusar d'haver robat uns objectes que, un cop ja era mort, es va descobrir que havien estat mal catalogats i que s'havien extraviat pel Museu Egipci del Caire, suposo que el suicidi va ser per això de ser acusat de "tomb raider" (ja, ja). Per cert, tens idea de perquè es diu "Museu Arqueològic del Caire" en català i no Museu Egipci del Caire o Museu d'Antiguitats Egípcies (del Caire)? No sé d'on ho han tret, ho vaig comentar una vegada i vaig rebre un esbufec, però em sembla que s'ho deu haver inventat algú. És igual, però és que cada vegada que veig el nom d'aquest article, ... No ho puc evitar. --Luna92 (disc.) 02:02, 27 juny 2013 (CEST)
Merci pel tema del Museu Egipci, ja he canviat els enllaços d'uns quants articles. Pel que fa a la piràmide i el maleït mur, em sembla que ja ho he entès, és semblant al de la piràmide de Djoser: SEKHEMHET / DJOSER(TE)TY, La pirámide de Sekhemkhet.Saqqara, en aquest queda molt clar; i Sekhemkhet Funerary Complex (bona foto), o sigui, que res de pedres irregulars, més aviat carreus ben tallats i polits, és la forma, com una mena de cremallera si es mira des de dalt. T'afegeixo unes fotos del Commons on es veu força bé, són del complex funerari de Djoser.--Luna92 (disc.) 22:40, 27 juny 2013 (CEST)
Me n'oblidava, el tema del suicidi de l'egiptòleg, només era un comentari, perquè ara sembla (que no ho diu però és fàcil d'interpretar així) que es va suicidar perquè no va trobar la mòmia, però tant se val, el pobre home ja no hi és. --Luna92 (disc.) 22:43, 27 juny 2013 (CEST)
Hola, ja he acabat de repassar l'article, hi he fet petits canvis, si hi ha res que no et sembli bé, ho canvies. Cap problema. Fins aviat, --Luna92 (disc.) 00:24, 28 juny 2013 (CEST)
Actualitatportada
Bones, Mallus! Quant de temps! He vist el teu canvi a 4 notícies i he pensat a comentar el que ja fa temps que penso. Abans la portada tenia una altra estructura, i més de 4 notícies quedava fatal. Ara, però, amb la portada "nova", hi ha més espai a la caixa de text de notícies i crec que si són curtes en podríem deixar 5. Què en penses? Perquè tal i com queda ara hi ha molt d'espai buit i visualment queda malament. Es pot plantejar a la pàgina de discussió, però em sembla que no hi ha gaire gent que editi a "Actualitatportada" ara per ara... Seria qüestió de canviar-ho aquí, no? T'ho pregunto perquè ets qui fas aquests canvis i tu sabràs millor que jo quins usuaris heu estat actius aquests últims mesos a la secció... Bé, ja diràs. :-) Salut! --Judesba(digues...)22:03, 27 juny 2013 (CEST)
Bon dia! No és que em semblin poques 4 notícies, però és que com són curtetes sí dóna la sensació de poca cosa. A en. en tenen 6, a es. 9, a fr. 5; em sembla que si ho fem com ho fem nosaltres (amb data) 4 llarguets o 5 normalets hauria de ser l'opció òptima. D'acord doncs, endavant amb la moció! :-) --Judesba(digues...)12:23, 28 juny 2013 (CEST)
el tema del nínxol, és que quasi sempre li diuen així, però és cert que pot dur a confusió. Els carreus, el problema que hi veig és que no sempre són polits, si no m'equivoco, però per la resta, sí que queda millor com a terme. Els pobles de la mar, gran tema, llargament discutit, t'explico una mica, és com els Xiongnu dels xinesos, ningú té clar qui eren perquè les fonts egípcies no en citen l'origen exacte, hi ha tota mena d'especulacions, hi ha qui descarta els fenicis perquè els egipcis hi tenien tractes comercials, els grecs, però a l'època que es comencen a esmentar no hi havia encara la civilització posterior com a tal (potser els micènics), uns possibles candidats són els habitants de Creta i les seves colònies, per allò de l'explosió de Thera que els va deixar segurament sense res i, els supervivents, es van haver d'espavilar. També podrien ser originaris de la península d'Anatòlia (micènics -a la costa- o Hittites, per exemple, a partir d'aquí hi ha qui tira cap a l'est buscant-los i hi ha qui parla d'altres pobles de la Mediterrània, des de Malta a la Península ibèrica. Altres opcions serien Gran Bretanya, França i Alemanya (més o menys, per a simplificar i per a què et situis ràpid), però també hi ha els víquings (o els seus avantpassats), que sempre han estat bons navegants i molt viatgers, i sembla ser que podrien haver entrat al Mediterrà per aquelles èpoques. Després hi ha les teories sobre la mescla de pobles: a l'estil dels pirates de finals de l'edat mitjana, renaixentistes i posteriors. Tot el tema recorda força el de la pirateria: feien incursions i saquejos, robaven i raptaven, les autoritats els perseguien i els temien, van emmurallar les ciutats costeres i van millorar les defenses de camins, rutes, ports i fortaleses per a intentar evitar els atacs o per a resistir-los millor, van negociar amb ells, alguns es van convertir en una mena de corsaris o mercenaris i es van aliar amb diversos regnes i/o imperis de la zona (Egipte, Orient Mitjà i la resta del mediterrani oriental), també tenien conflictes entre ells, com els pirates. Havien de ser poderosos, bons navegants, resistents i força imponents, perquè fins i tot en Ramsès II en va voler uns quants al seu exèrcit com a guàrdia/cossos d'èlit. Per cert, m'acabo de mirar l'article sobre els pobles de la mar i m'he tornat a trobar un comentari que no sé d'on el treuen, segur que és confusió d'algú, parlen dels habitants de Creta com a micènics, quan antigament van ser enemics (sobretot i bàsicament, tot i que sempre hi ha matisos, relacions diplomàtiques i comercials, etc), Micenes va acabar sometent Creta (minoics), però són molt diferents (tant a nivell històric, com cultural, etc).--Luna92 (disc.) 14:01, 28 juny 2013 (CEST)
He posat als enllaços externs de l'article unes quantes webs que funcionen, algunes són més riguroses que d'altres, però en general recullen les hipòtesis principals i les comenten. Cotinuaré aquest vespre o demà. --Luna92 (disc.) 15:01, 28 juny 2013 (CEST)
Alerta amb els Ramsès, que n'hi ha una colla, la batalla que poses al delta (article dels Pobles de la Mar), si no m'equivoco, va passar amb Ramsès III, però també n'hi va haver una semblant durant el regnat de Ramsès II (d'on van sortir els presoners que després van anar a Kadesh i que van formar part de la seva guàrdia personal), hi ha moltíssims paral·lelismes entre aquests dos faraons, tant a nivell històric (similarituds en la cronologia del regnat) com a nivell polític, arquitectònic, etc, però hi ha un segle de diferència entre els dos i pertanyen a dues dinasties diferents (la 19 i la 20).
Realment, tens tota la raó, l'egiptologia enganxa molt, i com més en saps, més flipes i més t'enganxa, a mi em meravellen les fortaleses, són talment com castells medievals, molt grans i sofisticades, amb fossars, merlets, torres de vigilància, sitges i graners, temples, etc. Però estan poc investigades i se'n parla molt poc, a més, les de l'imperi mitjà (com Buhen o Semna) van desaparèixer sota el llac Nàsser, i les de l'Imperi Nou (a la zona del delta) quasi no s'excaven, durant els últims anys han començat a investigar una mica, ...--Luna92 (disc.) 22:27, 29 juny 2013 (CEST)
A veure si et puc ajudar una mica, no sé exactament què necessites, però ... Medinet Habu, existeix un article confús, era un complex on hi havia un temple, un palau, unes capelles, etc, els temples o complexos de la zona de Tebes acostumaven a tenir moltes més funcions de les que es coneixen a nivell popular, per exemple, al Ramesseum hi havia una escola d'escribes, al Temple de Luxor (que no és un temple funerari sinó un temple de culte, per cert) es van trobar uns magatzems per al gra de l'època de Ramsès II (i potser anterior) que tenen el sostre de volta de canó, etc. Vaja, ho sento, no puc evitar abocar informació constantment. Els "sherden", la GEC els anomena "sards" i també ho he vist o llegit així per alguna altra banda, però ara no ho trobo. Apareixen esmentats abans, de fet, molt abans, en dinasties anteriors, però no trobo la docu d'on ho vaig treure. Recorda el tema de la Batalla del Delta, que és la de Ramsès III, no la de Ramsès II, Medinet Habu és de Ramsès III, Ramsès II tenia el Ramesseum, tots dos protagonitzen una batalla al Delta del Nil amb els pobles de la mar, molt similars; sobre les batalles, de Ramsès II és l'Estela d'Assuan i la 2ª de Tanis, de Ramsès III els relleus de Medinet Habu. Continuarà ... ja, ja.--Luna92 (disc.) 15:33, 1 jul 2013 (CEST)
Sí, sí, de Medinet Habu falta un article sobre el temple i refer el principal, això passa amb la majoria dels temples/complexos de la necròpolis, i en falten uns quants. També falten quasi totes les tombes dels nobles (n'hi ha una colla, centenars, però és que falten les més destacades que no són gaires en comparació), a Assuan, també falta molta cosa d'allà, no s'acaba mai, hi ha tants segles d'història, ... Sardenya, i Malta, i Creta, i ... les illes mediterrànies estn molt abandonades també, pobretes. També hi ha els jaciments prehistòrics d'Anatòlia, i els Maies & Co, també manquen molts articles, i de la Xina antiga, tinc moltes ganes de fer un article del mausoleu del primer emperador, ara només tenim un article incomplet i imprecís dels guerrers de terracota que representen una part relativament petita del conjunt del mausoleu, fa temps que busco informació i estava intentant fer-ne una reconstrucció amb la informació que hi ha, però és força difícil, perquè moltes fonts estan en xinès (i no em fio gens dels traductors automàtics amb un idioma amb tantes simbologies i sinònims), i moltes són notícies sensacionalistes o escrites per gent que no sap de què va. És molt més modern que les piràmides egípcies (del 210 aC, més o menys), i un del palau d'Afang, un macro complex de temples bestial, i la ciutat, amb una gran biblioteca, ...
Hola,
Potser convindria reordenar l'article, perquè ara mateix està una mica desordenat, almenys a mi m'ho sembla. Què et semblaria posar la llista dels pobles abans de les hipòtesis del seu origen? o potser en un altre lloc, però al final de tot no ho veig. Una altra cosa pendent seria re-redactar alguns dels paràgrafs que tot i estar en català son fruit d'alguna traducció automàtica i els fa confusos, cosa en la que ja hi estic treballant i possiblement ja t'hagis donat compte. --Xbosch (disc.) 19:03, 4 jul 2013 (CEST)
Si, he vist que hi has estat fent una feinada impressionant! I si, he vaig començar a completar alguns dels enllaços. Tot el meu suport a AdQ, comptes amb la meva col·laboració. Què creus sobre la organització de l'article? --Xbosch (disc.) 21:27, 4 jul 2013 (CEST)
M'agrada la idea del mapa, deixa que m'ho miri com fer-ho, el més complicat serà que no entenc un borrall de ciríl·lic, ja veurem com ho translitero per a saber quin és el nom a posar sobre el mapa. Potser també es podrien importar imatges del mateix article. L'ucraines esta realment ben fet, almenys ho sembla perquè no hi entenc res, és clar! --Xbosch (disc.) 00:22, 5 jul 2013 (CEST)
Hola, m'ho he estat mirant i he trobat algun tutorial de com fer mapes per a la wiki. Per mi endavant amb la producció del mapa a l'estil ucraïnès. Desapareixo fins dilluns, et dirè si ja tinc el mapa disponible. --Xbosch (disc.) 17:52, 5 jul 2013 (CEST)
Bona nit! Perdó, m'havia despistat entre els jocs de tauler de l'Antic Egipte. M'apunto al tema, si no us fa res. Espero que no t'hagis tornat boig amb l'article mentrestant. He trobat un article de 12 pàgines a les revistes d'Historia de la National Geographic que tracta sobre el tema (revista núm. 32): "Piratas de la Edad del Bronce. Los temidos Pueblos del Mar." Si t'interessa, te'l podria passar. Però no hi ha manera de trobar d'on vaig treure el tema dels víquings, ho he estat buscant, però de moment res, sé que tenia a veure amb les inscripcions de Ramsès, diria que del II, quan parlava dels que tenia al seu servei o una cosa semblant, si ho trobo, t'ho passo (en aquest cas no sé si m'atreviria a tocar-te l'article). No sé exactament de què va això del mapa, però potser et podria interessar el mapa de les tombes de la Vall dels Reis. També us puc traduir els noms de les ciutats i dels pobles que surten al mapa ucrainès, si voleu, sé una mica de rus i s'assembla força pel que veig. --Luna92 (disc.) 00:34, 8 jul 2013 (CEST)
de moment he traduït aquest mapa del francès http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Orient_Mitja_13segle_AC_ca.svg mijançant les eines que proporcionen aquí, doneu-hi un cop d'ull no sigui que hi hàgi algun error de traducció de moment ho he posat a l'article de Pobles de mar. La pròxima cosa que farè serà traduïr el mapa de l'ucraïnes usant el mapa que ens ha deixat aquí Luna92. Gràcies.--Xbosch (disc.) 07:07, 8 jul 2013 (CEST)
Bona tarda! De l'article de l'"Historia" (Nat. Geogr.), potser podríem agafar la idea d'una taula cronològica, la posen sovint en aquest tipus d'articles i ajuda molt a fer-se una idea. No sé si heu l'heu llegida mai, es tracta d'agafar les dates més significatives (6 o 7) posar-les en una banda de la taula, a l'altra posen un resum dels fets que s'expliquen, molt sintetitzats, una o dues línies amb les paraules/personatges clau. També hi ha un mapa com el que dieu. A més, afegixen fotos dels llocs que s'esmenten, per exemple, una foto de Hattusa, una de Tir, una altra de Sardenya (d'algun jaciment de l'època), etc. Pel que fa al mapa de la Vall dels Reis, em referia a què inclou enllaços als articles de les tombes, a més d'indicar-ne el nom, i pensava que aquí podria quedar molt bé, ja que hi surten tants pobles i ciutats esmentades.--Luna92 (disc.) 20:08, 8 jul 2013 (CEST)
Hola, no, no deia res de posar el mapa de la Vall dels Reis, no. Parlava d'aquest mapa com a exemple, de com està fet, de com funciona, amb els noms situats al seu lloc (només les tombes de la Vall Oriental, les 5 de la Vall Occidental apareixen llistades) que funcionen alhora com a enllaços als articles de les tombes (fes-hi una ullada): mapa. L'article, te'l puc passar per mail escanejat per a què el puguis llegir (no el pengis enlloc), es pot incloure en la bibliografia, les fotos, només com una referència, una idea, no cal que siguin les mateixes ni dels mateixos llocs, la taula, per a aclarir un tema tant complex, com a resum/esquema/sinopsi i cronologia simplificada, jo ho veig en el mateix sentit que el mapa i les altres imatges, ajuden a entendre l'extensa informació de l'article. Però només era una idea, si no us mola, doncs res.--Luna92 (disc.) 00:35, 9 jul 2013 (CEST)
Podria estar bé fer una taula síntesis, el problema que hi veig és que els fets son una mica confosos/hipotètics i aleshores no sé com es podria organitzar cronològicament els fets. Es podria separar en tres fases
Cronologia dels Pobles de la mar
Línea temporal
Fet
Personatge històric
Lloc
Any aproximat
Comentari
Antecedents
inici del moviment migratori
??
??
No es coneixen les causes ni l'origen d'aquesta onada migratòria i de devastació
És una taula molt improvisada, modifiqueu el que us sembli i si no us agrada la podeu no utilitzar, tot i que crec que pot ajudar a entendre l'article--Xbosch (disc.) 06:58, 9 jul 2013 (CEST)
Hola,
He creat la categoria Pobles de la mar i hi he posat a dins tots els pobles que la conformen i també he fet aquesta taula de navegació per tal de resumir en una pinzellada el més important
. Si la taula no és correcta modifiqueu-la adequadament o sino digue-m'ho i ho canviarè jo mateix. Si creieu que no ha de ser-hi la podeu esborrar. He posat una còpia d'aquesta taula de navegació a cada entrada que contè la mateixa. --Xbosch (disc.) 06:37, 9 jul 2013 (CEST)
A mi em sembla molt bé tot, sí que modificaria un parell de cosetes. No toco res, ho comento aquí i si hi esteu d'acord, es fan els canvis. La Taula Cronològica: A part de la Batalla de Cadeix, tenim la Primera Batalla del Delta, amb Ramsès II, que és quan s'hi enfronta, a Cadeix actuen com a mercenaris al servei dels dos bàndols. En comptes de nacions, jo hi posaria regnes i/o imperis, la diversitat de pobles que els componien era molt gran i encara es desconeix massa què passava a tota aquesta zona en aquella època (hi ha molts problemes per a investigar (excavar, etc) a tot l'Orient Mitjà des de fa anys, a Anatòlia tot just comencen es podria dir, i encara no tenen clar del tot què va passar amb Creta i Xipre, ni se sap ben bé d'on venien les migracions i invasions terrestres tampoc. També afegiria la caiguda dels imperis/regnes importants (p.e. hittites) i posaria en una única casella els fets de Ramsès III (ja que el personatge és el mateix, i el lloc i la data també), afegiria la batalla del fill de Ramsès II, Merenptah. Com a lloc d'assentament posaria "tota la Mediterrània (???)" o una cosa similar, perquè si els sherden van anar a parar a Sardenya, i els tereix a Etrúria, ... i vés a saber, perquè amb els avenços tecnològics i científics cada vegada descobreixen fets més curiosos i es desmunten més teories. Amb la batalla de Cadeix, per exemple, segurament el fet més estudiat de la vida de Ramsès II, un dels faraons més estudiats, encara es barallen sobre el tema de qui va guanyar, primer es van creure els textos egipcis i ho celebraven com una gran victòria igual que el propi Ramsès, després van començar a dir que no, que havien perdut i que havia estat un desastre, ara matisen més i la majoria parla d'un empat, tot i que n'hi ha algun que comença a pensar que Ramsès va rebre més que els hittites quan van signar el tractat de pau. A "fi de l'onada", on es comenta que Egipte queda molt debilitat, sí és veritat, després de Ramsès III ja no hi torna a haver cap gran faraó egipci (alguns dels Ptolomeus, però no eren egipcis, la més "egípcia" la famosa Cleopatra), però els pobles de la mar no en són l'únic motiu, tenim fam, revoltes, vagues, invasions estrangeres terrestres, etc. Segurament van ser, dels "supervivents" els qui van sortir més ben parats, per tant, hi posaria un comentari més genèric tipus "Els supervivents queden molt debilitats", per exemple.
La Taula de Navegació: Canviaria "nacions destruïdes" per "regnes desapareguts" o un terme semblant i "nacions supervivents" per "regnes supervivents" (pels mateixos motius que ja he esmentat abans) i l'ordre de les fonts i tot això, l'ordenaria de manera cronològica (aprox. a la inversa de l'ordre actual: Amarna, Merenptah, Medinet Habu, Harris). I "Egipte" ho enllaçaria amb Antic Egipte, que és un article més adequat=> Egipte. I em sembla que m'he tornat a passar amb la info, ho sento.
no pot ser a l'apartat de Ramsès II, perquè es tracta de la batalla de Ramsès III i no la de Ramsès II. Per mi o fem un article propi o ho treiem. --Luna92 (disc.) 10:05, 9 jul 2013 (CEST)
T'he enviat un e-mail per a què em passis el teu i et pugui passar l'article, si no t'arriba, envia-me'n un tu. --Luna92 (disc.) 10:21, 9 jul 2013 (CEST)
Maria Xaràpova
Hola Mallus, gràcies pel comentari. Sobretot per explicar-me els errors gramaticals, els desconeixia. Intentaré no repetir-los més en futurs articles. Quan tingui una mica més de temps, que últimament vaig molt atrafegat, em posaré a fer una repassada a l'article per si encara queden errors d'aquest tipus i ja de passada ampliaré la secció del 2013, que la tinc abandonada des de fa ja massa temps. De nou gràcies pel comentari.--Okerele (disc.) 19:44, 8 jul 2013 (CEST)
Enceto un nou apartat perquè ja quedava massa llarg. He esborrat l'e-mail, per cert (consell: millor que facis servir les "eines" des de la pàgina de discussió de l'usuari en qüestió, perquè sinó, se't podria omplir el correu d'spam). Ja te l'he enviat, si no t'arriba, m'avises. L'article del Temple de Medinet Habu, m'hi poso quan tingui un moment, tinc fotos pròpies que podrien servir i les puc penjar (me les he de mirar primer i sé que ja n'hi ha força de penjades) i tinc prou bibliografia. --Luna92 (disc.) 11:42, 9 jul 2013 (CEST)
Hola, em semblen molt bé els canvis suggerits a la plantilla de navegació, crec que ja estan fets. Pel que fa a la taula, em sembla perfecta que hagi estat moguda a la plana de discussió, crec que allí té més sentit que aquí. Avui farè un esborrany del mapa de la localització dels diferents pobles, el penjarè a la pàgina de discussió també! --Xbosch (disc.) 16:21, 9 jul 2013 (CEST)
Ja he fet un article sobre el temple, és magre, però de moment ja serveix. També he ampliat (i esclarit) un pèl el del complex general (Madinet Habu, que per cert, no sé perquè ho escriuen així) i el de Djeme. Ah, i he afegit la redirecció de "Medinet Habu (temple)" al principal.--Luna92 (disc.) 19:55, 9 jul 2013 (CEST)
He trobat això de la "Südstele", no val la pena fer-ne un article diria jo, et copio un tros de la descripció del primer piló, és del llibre d'en Kent Weeks (la referència sencera a l'article del temple), "EL PRIMER PILONO. El primer pilono tiene 27 m de altura y 65 m de longitud. Sus dos torres están decoradas con inmensas figuras de Ramsés III golpeando a los enemigos delante de Ra-Horakty en la torre derecha (norte) y de Amon-Ra en la torre izquierda (sur). Amon sujeta una espada de la victoria. Delante y detrás del dios aparecen los nombres de los enemigos derrotados. Entre los nichos para los mástiles de la torre norte, un largo texto narra la victoria del rey sobre Libia en su duodécimo año de reinado. En la torre sur, Ptah ofrece larga vida y victorias al rey. A cada lado de la puerta central hay tallada una estela. La de la derecha recoge un discurso de Ramsès III instando a sus súbditos a permanecer leales a él. Parece una petición bastante inusual y es un indicio de los problemas que había en la sociedad egípcia por entonces." Continua amb el primer pati i ja no n'esmenta res més. Pel que diu a l'article, ha de ser aquesta inscripció i segurament l'estela de la banda sud de la porta deu ampliar el text, però tenint en compte totes les dependències que hi havien, i les múltiples inscripcions, etc, no crec que sigui tampoc d'especial rellevància. Tinc més coses de Medinet Habu, ja miraré si surt res en algun dels altres, però aquest llibre és el més complet i fiable que tinc (de Medinet Habu 20 pàgines, més esquemes, fotos comentades, etc). Després miro de buscar-te alguna cosa sobre l'egiptòleg. De moment, podries consultar la bibliografia de la pàgina del Theban Mapping Project sobre el complex de Medinet Habu, potser hi ha alguna cosa penjada a Internet: Llistat bibliogràfic. --Luna92 (disc.) 23:19, 9 jul 2013 (CEST)
Per cert, quan parla de libis, no es refereix als libis actuals sinó a la resta de pobles del nord d'Àfrica, "blancs", més o menys serien els avantpassats dels berebers (pots mirar-te en:Ancient Libya , si en tens ganes).--Luna92 (disc.) 23:59, 9 jul 2013 (CEST)
Compte amb la terminologia, jo sempre ho he vist escrit com a "libis" i no "libus", però una cosa no treu l'altra, els libis que s'esmenten durant l'Imperi Nou, etc, acostumaven a atacar per l'oest, així que podrien ser perfectament els "libus", però no m'atreviria a afirmar-ho rotundament, potser podries posar que els libis dels egipcis "podrien ser" els libus de l'article en qüestió. M'he llegit la tesi que m'has dit (no sencera, però quasi), està bé com a guia, no li faria cas del tot, però m'agrada molt la taula dels faraons i les ètnies dels pobles de la mar (a la pàg. 56 de l'original), em recorda -visualment- una que vaig posar (em sembla que traduïda dels italians) a l'article de la KV62, aquella anava sobre els tresors de la tomba (impossible citar els centenars d'objectes i peces) agrupats per tipus/funció. --Luna92 (disc.) 01:16, 10 jul 2013 (CEST)
Sí, sí, només són comentaris. El llibre de Masperó, és que me l'he "trobat pel camí", no sabia si ja sortia o no (hi ha un munt de referències i si no has treballat directament en l'article (me l'he llegit i he fet quatre canvis tipus maquillatge i prou), és difícil saber-s'ho tot de memòria, però si ja el tenies, doncs perfecte, m'havia semblat interessant. Per cert, estava mirant de posar-li una mica de color a la taula de la pàgina de discussió. --Luna92 (disc.) 01:28, 10 jul 2013 (CEST)
Hola, has tret del tot la batalla del delta de Ramsès II, oi? Però sí que hi va haver una primera batalla del delta i en Ramsès II els va fer fora, és allò de l'estela de Tanis (provinent de Pi-Ramsés), el problema d'aquesta batalla és que devia estar descrita i documentada a l'antiga capital del delta, Pi-Ramsés, ciutat que es van carregar en les dinasties posteriors (bona part de Tanis estava feta a partir de peces de Pi-Ramsés, per això els primers en excavar a Tanis van creure que excavaven Pi-Ramsés). Per mi estava bé, només calia desvincular-la de la del Ramsès III (que seria la segona batalla del delta) i treure l'enllaç a la Batalla del Delta com a article principal.--Luna92 (disc.) 02:19, 10 jul 2013 (CEST)
Sí, noi, jo em referia a les mateixes coses, tant se val, la qüestió és anar millorant el tema. La primera batalla del delta, la llàstima és que no hi ha fonts originals egípcies, passa sovint, d'allò que en troben escrits en parlen molt, però costa que algú investigui coses menys descrites. No sé si faria un article -potser si continuen excavant per la zona o fan alguna troballa en algun altre vaixell enfonsat o a una altra banda, d'aquí a un temps se'n parli molt- però sí que l'esmentaria, reforça la idea que no va ser un fet puntual en època de ramsès III, sinó que venia d'abans i que era un tema important i conegut en aquella època, i que va durar força, encara que ara ens sembli poc. També el posaria per la poca documentació que hi ha, se'n devia parlar molt al delta, per força havia de ser la zona més afectada, però és una de les zones menys escavades i més destruïdes per les guerres, invasions, ... i per les característiques del lloc: les branques del Nil han anat canviant, les ciutats es situaven a prop del riu, allà on ara no hi passa el Nil no hi excaven, o no hi excavaven fins fa uns anys. I Ramsès II i la seva família devien provenir d'allà, i si hi va traslladar la capital política, tenint en compte tot el que va fer, segur que va fer escriure molt allà. --Luna92 (disc.) 10:34, 10 jul 2013 (CEST)
Bona tarda, m'ho he d'acabar de mirar, però diria que falta la hipòtesi d'Odisseu i la Odissea d'Homer, no? La teoria que diu que Odissseu i els seus homes, després del la guerra de Troia van anar a saquejar - estil víquing- la resta de la zona abans de tornar a casa i que aquest mite/llegenda/història de tradició oral és la que es reflexa a l'Odissea, hi havia algú que ho explicava en detall, si t'interessa, et busco referències. M'alegro que hagis trobat alguna cosa sobre el tal Greene, no he trobat que l'esmentin enlloc més, si trobés alguna cosa, ja l'afegiria. --Luna92 (disc.) 15:38, 13 jul 2013 (CEST)
(Nova secció pel tema de sempre)
És divertit, li dóna un punt atractiu i ho enllaça amb un tema molt conegut, i segurament, podria fer augmentar el nombre de visites de la pàgina. Vés a saber si és veritat o no, hi ha molts mites dels inicis de les civilitzacions dels quals n'estan trobant restes, com la pròpia Troia, els maies (molt més antics del que pensaven), la civilització xinesa, el rei escorpí (per cert, és probable que n'hi hagués 2), etc. Podria ser o no, però això ja queda clar a l'article, són "hipòtesis" i "teories".--Luna92 (disc.) 19:09, 13 jul 2013 (CEST)
Per mi, de conya, m'apunto, no m'havia atrevit a fer-ho sola, però amb uns col·laboradors així, fantàstic! Ara mateix estic mirant d'enllestir una plantilla sobre tots els nomós (divisió política, entre comarques i províncies) de l'Antic Egipte, quasi tots els articles dels nomós estan sense referències, amb algun error, i molts com a "esborranys", a més, a part de la viquipèdia francesa, ningú més (de moment, perquè russos i ucraïnesos s'hi estan posant) els té tots ({{Nomós egipcis}}). Les plantilles dels faraons, aquest també és un tema pendent, miraré de posar-m'hi, començant per les dinasties XVIII i XIX, continuant per la III i la IV i la XII com a prioritàries, repassaré els ptolomeus i després la resta. Miro de pensar una llista d'articles que manquen, n'hi ha uns quants que s'han de repassar a fons, p.e. Les Reines d'Amarna, Reina-Faraó, Karnak (i falten quasi tots els articles "secundaris"), de Memfis (últimament l'he retocat una mica) falten els temples de la ciutat, i hi ha un caos en la zona del Delta, ...--Luna92 (disc.) 21:51, 13 jul 2013 (CEST)
O sigui, que primer s'ha de fer un Viquiprojecte i després el Portal o podem passar directament al portal? M'ho vaig mirar fa força temps, però no ho recordo, la plantilla de les dinasties està bé, però només per a les èpoques i per a les pròpies dinasties, s'hauria de retocar, perquè o bé s'hi inclou la part prehistòrica i es detalla millor els primers segles, o es treu la conquesta àrab i l'otomana, que, en relació amb l'Antic Egipte i els faraons, només cal destacar que es van carregar una colla de monuments i que van destruir un munt de relleus i escultures, les croades, en Saladí i tota la resta són figues d'un altre paner. Per cert, acabo de trobar això: Viquiprojecte:Antic Egipte, veig que ja has començat, ja m'hi he apuntat. Ja hi afegiré coses, je, je. --Luna92 (disc.) 02:01, 14 jul 2013 (CEST)
Bona nit! Estava acabant l'eterna plantilla dels nomós (per cert, acabo de descobrir que tots els articles dels nomós en francès del Baix Egipte, uns 20 + les ciutats, no estan enllaçats amb els nostres!!!, ja miraré de solucionar-ho, perquè aniria bé per a ampliar-los) i m'he trobat amb un tema que tenia una mica oblidat, i que s'hauria de resoldre, tu que ets un "fletxa" traduïnt i refent articles, estaria de conya tenir l'article de Pi-Ramsès com déu mana, ara està redirigit cap a Àvaris (que està a uns 4 quilòmetres o així), fruit d'una teoria ara descartada sobre el fet que si Tanis no era la capital del Ramsès II, ho havia de ser Àvaris, he fet una ullada a l'article alemany
de:Pi-Ramesse
i al francès
fr:Pi-Ramsès
, el millor, l'alemany, però el francés afegeix coses que l'alemany no té. T'animes?--Luna92 (disc.) 05:24, 14 jul 2013 (CEST)
Hola, he reordenat els articles per temes, perquè la llista començava a ser massa llarga i t'hi perdies. Si alguna cosa no et sembla bé, modifica-ho. Fins aviat, --Luna92 (disc.) 09:22, 17 jul 2013 (CEST)
Perfecte, continuo amb articles sobre el tema, de moment m'he proposat mirar d'acabar els articles de les tombes de la Vall dels Reis, com a mínim les més importants i fer la QV66, de tant en tant miro de passar pels altres articles/temes també, he afegit coordenades als articles dels llocs que conec i/o he pogut trobar amb les eines del Google-Maps, també he mirat de buscar-los en d'altres idiomes per si tenien les coordenades, per cert, l'article Ferrocarril Alexandria-el Caire, per exemple, com li posem les coordenades, puc trobar el traçat de les vies, però és una extensió molt llarga, molts quilòmetres, he de buscar el punt mig (nord-sud) i situar-lo a on eren les vies en aquell punt, o posar l'estació d'Alexandria o la del Caire o què? O podem passar de les coordenades? --Luna92 (disc.) 09:41, 17 jul 2013 (CEST)
És molt possible que hi hagi un terme més específic, no paro de llegir coses, així que si el trobo, t'ho dic. També és possible que el sabés i que l'hagi oblidat (hi ha tanta cosa, ...) --Luna92 (disc.) 23:24, 17 jul 2013 (CEST)
No sé com vas, però aquest enllaç et podria anar bé: LOS COMIENZOS DE LA CIVILIZACION EGIPCIA, no és del tot fiable, però resumeix molt bé el tema i et podria servir com a guia. Per cert, ja m'avisaràs quan s'hagi de votar els Pobles de la Mar per a article de qualitat, que vaig una mica despistada i no voldria que se'm passés, ...--Luna92 (disc.) 23:33, 17 jul 2013 (CEST)
Per cert, sobre el tema "antic" o "Antic", suposo que és la tendència actual, aviat trobarem "mesopotàmia", "tarraco" i "emporion", és com allò del "barcu" i la "butella" que algú va decidir que eren millor que "vaixell" i "ampolla". Podem fer servir Kemet i au. Em pregunto quan trigaran a escriure "catalunya".--Luna92 (disc.) 15:44, 20 jul 2013 (CEST)
Hola, veig que tenim problemes amb el nom del "summe sacerdot d'amon". La veritat és que no sé perquè escriuen Ammon, en català no ho trobo per enlloc a part d'aquí, segons la GEC és "Amon" i com a cosa excepcional esmenten "Ammó" (que tampoc he trobat enlloc més), però en cap cas Ammon. El tema de les majúscules en Summe Sacerdot, és un títol i un càrrec com la Gran Esposa Reial, parlant d'Egipte, sempre ho he vist escrit en majúscules quan es parlava del càrrec/títol i a vegades en minúscules quan es parlava del col·lectiu/grup/nissaga. També existeix la versió "Primer Profeta" (p.e. Amon (GEC)). De totes maneres, posa-ho com vulguis, ja he llençat la tovallola amb el tema de l'Antic Egipte, que els lingüistes es neguen a reconèixer com a nom propi (modern) d'un imperi que va durar més de 3000 anys, amb una cultura, llengua, religió, sistema polític i administratiu, ... propis i únics, no paga la pena posar-s'hi per un sacerdot.--Luna92 (disc.) 13:10, 22 jul 2013 (CEST)
No passar res, és que vaig veure que no paràvem de canviar-ho tots dos i t'ho volia comentar, per la resta, és que estic una mica cremada amb el tema de l'Antic Egipte (sobretot amb les categories & Co), hi ha tants temes que necessiten millores abans que això i he perdut tantes hores en converses absurdes, ... Dóna gust poder-ho debatre amb la finalitat d'arribar a un acord de veritat. --Luna92 (disc.) 01:13, 23 jul 2013 (CEST)
Ostres, diria que ha pujat de preu. Sí, hi he anat unes quantes vegades des que van obrir. Depèn de l'exposició que tinguin. Tenen molta cosa de l'època greco-romana, que no m'entusiasma gaire, però també tenen objectes d'altres èpoques, com va dir el mateix Clos (el del museu, no l'antic alcalde), costa molt (diners i temps) aconseguir res egipci, avui dia només es pot accedir a aquestes obres o bé mitjançant intercanvis amb altres museus o bé en subhastes oficials amb objectes de col·leccions particulars, perquè tot el que es troba avui dia, es queda a Egipte (en teoria). Cada vegada tenen una millor col·lecció, en Clos va aconseguir comprar una tomba (d'un funcionari em sembla) a peces i la tenen allà, em sembla que provenia de la Vall dels Nobles o de Giza - fa temps que no hi vaig i no ho recordo. Ho he mirat, i encara tenen l'exposició de la tomba de Tutankhamon, és sobretot fotogràfica, però és possible que tinguin algun objecte d'Amarna i/o alguna reproducció (jo hi vaig anar fa anys, quan la van fer per primera vegada). Home, anar-hi una vegada està bé, i és fascinant llegir el llibre de Carter sobre el descobriment i imaginar-s'ho (si hi tens accés abans d'anar-hi, no és gaire llarg i val la pena), i després veure l'exposició. La bellesa i la delicadesa de les peces d'orfebreria d'en Tutankhamon és increïble. L'art d'Amarna és una passada. Després hi ha alguna cosa a Madrid, però el que val més la pena és primer el Museu Britànic (sembla un magatzem de trastos, no sé si hi has estat mai) i després el Louvre. Després els americans tenen molta cosa i sobretot el propi Egipte, però tal com estan les coses aquí (pasta) i allà (revoltes, cops d'estat, ...), valdrà la pena anar-hi quan tinguin el Gran Museu Egipci de Giza acabat - per flipar -, tot i que cada vegada costa més visitar les tombes de la Vall dels Reis perquè s'estan caient a trossos per culpa de la humitat dels visitants (l'alè humit de la gent, després de cents de persones, sembla que estiguis a la selva en comptes del desert). Vaja, ja m'he tornat a passar. Pel que fa a la Fundació Clos, m'encantaria anar als cursets i conferències, però són un pèl cars (no tenen subvencions) i encara més als viatges que organitzen (o organitzaven) per Egipte, amb un egiptòleg de guia i visitant realment tot allò que val la pena, però costa una fortuna, si ens toqués la loteria, en Barry Kemp, en Kent Weeks i d'altres grans egiptòlegs també feien de guia per a agències americanes, oh, i en Hawass, amb ell podies visitar les tombes d'en Seti I i de la Nefertari!!!!! ... Al Museu Britànic tenen el bust de ramsès II del ramesseum (portat per en Belzoni), la pedra rosetta, les cartes d'Amarna (una part em sembla), i un munt de coses més, ja no els queda pràcticament res d'en Tutankhamon, ho van tornar a Egipte fa més de 20 anys, també molts textos medievals (originals) - fins i tot catalans - i totes les escultures del fris del Partenó d'Atenes, tenen molta cosa de Mesopotàmia i de l'Orient Mitjà, però jo diria que en aquest camp guanyen els francesos.--Luna92 (disc.) 12:49, 23 jul 2013 (CEST)
No pateixis, anem fent i ja està, jo també porto una temporada "maca". La qüestió és no deixar-lo abandonat, però tampoc cremar-nos, que és un tema fascinant i ens ho podem passar molt bé i fins i tot aprendre molt de passada. Per cert, he començat a revisar Pi-Ramsès, perquè hi havia un parell de cosetes, sense gaire importància, em queda la part bíblica, que sí que té algunes frases estranyes, quan estigui, t'aviso i si hi ha alguna cosa en què no estiguis d'acord, ho canviem i ja està. Ànims, descansa i fins aviat!--Luna92 (disc.) 14:37, 26 jul 2013 (CEST)
t'he trobat unes quantes coses. Per començar sí que sé de què va tot el tema de la "Guerra dels Impurs", és una mena de guerra civil mesclada amb una guerra del món conegut i un cop d'estat: partidaris d'uns i d'altres, el "centre" (+ o - de Memfis a Tebes), que va en caiguda lliure, més "enemics"/"cosins" del sud -els nubis- i "enemics"/"socis" del nord -els "libis"-, tots finalment relacionats amb algun grau de parentiu; n'hi va haver una colla d'aquestes guerres (abans i sobretot després), t'estic buscant bibliografia/referències, perquè és una mica caòtic i no està clar del tot què va passar, i si hem de divagar una mica, com a mínim que sigui justificat. Abans que me n'oblidi, la novel·la "Faraó" que cites, és la novel·la en què es basa la peli del mateix nom de la qual em sembla que ja te'n vaig parlar fa un temps, et vaig dir que ho buscaria, però no la tinc a casa, deu estar en algun altre lloc. Per l'Imperi Nou (inicis), la dinastia XVII s'hauria de desenvolupar una mica més, fa temps en vaig estar buscant informació, perquè va ser clau (no només a nivell familiar) per a la fundació d'aquesta època, molt més del que sembla, he de trobar els apunts, ... De moment: Tomb reveals Ancient Egypt’s humiliating secret.
Pel final: evidentment no t'explico res dels pobles de la mar, ja t'ho saps prou, però tornant a Ramsès III, hi ha tota la part dels judicis, la conxorxa a palau i a l'harem, les enveges, la fam, etc, tot això està en varis papirs famosos, et busco les referències, perquè són importants, 1. moltes vegades són "la primera vegada que ..." (tret del primer tractat de pau, després de Cadeix, això és cosa de l'altre Ramsès, el II, però entra aquí també), 2. són una mostra clara de la situació de l'època, 3. mostren que no hem canviat gens (se'n pot trobar paral·lelismes per exemple amb els Kennedy, o amb el primer emperador de la Xina, etc), ... Incís, si no recordo malament el temple del qual parles és el Temple d'Ay, Horemheb i segurament Tutankamon (un article massa magre, pendent d'ampliar), els vaguistes dels quals se'n sap més cosa: els artesans de Deir el-Medina, al temple van fer una "sentada" ("no nos moverán") i van deixar de construir tombes (article també magre, ja l'ampliarem). Per cert, en comptes de "Rerefons", no quedaria millor "Situació històrica" (o un terme semblant)? Sincerament, em sobra el tema bíblic, d'entrada perquè encara no tenen res clar, jo ho deixaria per als articles "menors" perquè a més, en relació amb tot això, seria un tema secundari, però com vulguis. Referències: Dynasties XVIII to XX - The reassertion of Egyptian power and the building of an empire, Dynasties XXI to XXXI - The rule of the foreigners: Libyans, Ethiopians, Assyrians and Persians (només primera part), Records of the Harem Conspiracy against Ramses III,
Herodotus on Rhampsinitos, Ramsès III i Alí Babà, un conte curiós. Totes les referències d'aquesta web (reshafim.org) estan molt documentades, però són un pèl antigues.
Tornant al tema de la guerra -i tenint en compte que podria servir d'inici a l'article del Tercer Període Intermedi (en majúscula, ho vaig mirar, és llarg, però és "igual" que Imperi Nou, p.e.)-, tenim una mica de merder amb els protagonistes principals, ens caldria l'article del Summe Sacerdot d'Amon (tranquil, ja vindrà, de moment podem agafar idees de
en:High Priests of Amun
i en d'altres idiomes, com sempre), després en Ramsès XI (també té una colla de papirs), l'Smendes i en Herihor sobretot, també hi ha en Piankh, que no hauria de faltar. Crec que s'hauria de començar per parlar una mica d'aquests i del Regne de Kush, de la situació socio-econòmica del país, per a situar i per a què s'entengui què passava, i després parlar de les batalles, etc en si, què et sembla? He trobat uns quants enllaços: Smendes (inclou enllaços a d'altres articles similars sobre el tema, p.e. Herihor, 3r període intermedi, ...), Smendes (curtet, també amb enllaços a partir de la "Homepage"), per cert: 3r període interm., bibliografia interessant, tots en anglès. Herihor, S. Sacerdots d'Amon, comença amb Herihor (cal fer clic a l'enllaç de la barra vertical de l'esquerra a "Hohepriester von Theben", a mitja alçada més o menys), aquests 2 en alemany. Un que descriu molt bé els fets: Ramesses XI (Ramses XI), the Last New Kingdom Pharaoh of Ancient Egypt.
Si tens ganes de distreure't una mica però vols seguir treballant, potser podies traduir i ampliar aquest article:
en:Turin Erotic Papyrus
(una referència que només serveix de guia: The Turin Erotic Papyrus o millor Drink, drugs and sex), no es parla gaire d'aquests temes, com del maquillatge, i d'altres coses més "mundanes", receptes de cuina, ... a Deir el-Medina també hi havia casos d'adulteri i situacions similars documentades, i altres "curiositats" de l'Antic Egipte. --Luna92 (disc.) 20:14, 26 jul 2013 (CEST)
Hola, pels faraons, tenim uns qunts articles sobre els títols que duien, et poso el principal: Titulatura dels faraons. Per cert, tinc un familiar malalt i estic d'hospitals, però miraré d'anar-me passant a estonetes. --Luna92 (disc.) 13:30, 29 jul 2013 (CEST)
Pel que deies dels Mentuhotep, hi ha varis faraons en aquestes circumstàncies: només se n'han trobat objectes o el nom en alguna llista reial i res més, i no saben ben bé on ubicar-los, no saben si van existir, si van durar poc, a quina dinastia pertanyen - amb els articles d'història que estas fent ja deus haver vist que durant els períodes intermedis hi ha habitualment diverses dinasties que "funcionen" alhora, i que moltes vegades estane emparentades ni que sigui per matrimonis de tipus polític/diplomàtic -. No sé com els hauríem de posar, segurament en una llista a part per a què els articles no quedin despenjats, i potser també en una fila (o varies) a part a la plantilla {{faraons}}.--Luna92 (disc.) 13:42, 29 jul 2013 (CEST)
he detectat unes quntes coses, miro de corregir-ho, quan acabi t'aviso per a què ho revisis, etc. Per cert, Hashepsut (filla de Tuthmosis I) es casa amb el seu germà (mig germà) Tuthmosis II (no III), corregent de Tuthmosis III (el nebot), qui acaba odiant-la i fa destruir uns quants dels seus monuments o esborrar-ne el nom i se'ls "apalanca". Akhenaton i Amenofis IV són el mateix personatge, Amenofis (Amenhotep, de fet, Amenofis és en grec) és el nom original, se'l canvia a l'optar pel culte monoteïsta a Aton (Tut-ankh-amon neix com a Tut-ankh-aton, per exemple).--Luna92 (disc.) 16:32, 31 jul 2013 (CEST) Per cert, les dinasties, les escrivim en números romans, mentre que els alemanys fan servir els àrabs, això també passa, per exemple, amb els segles. --Luna92 (disc.) 16:33, 31 jul 2013 (CEST)
S'haurien de reanomenar els períodes intermedis i posar-los en majúscules, però hi ha un munt d'articles que en parlen, em sembla que hi ha una manera de fer-ho de forma automàtica o semi-automàtica (per estalviar el munt d'hores de feina), però no sé com. Tens alguna idea? --Luna92 (disc.) 00:18, 3 ago 2013 (CEST)
Hola, conec el vestit, ha sortit reproduït en pelis em sembla. He trobat això sobre vestuari egipci: Fashion Encyclopedia: The Ancient World - Egypt, i hi ha uns suecs o noruecs que han reproduït el vestuari de Tutankamon i n'havien fet una expo itinerant que ha passat pel nord d'Europa i pels USA, tinc l'enllaç en alguna banda. A la web del Museu Petrie Bead net dress t'explica com es fa, són boletes i tubets molt petits i foradats, de pasta de vidre (faiança), que es teixeixen amb fils formant aquest aspecte de xarxa, com si es tracté d'un pectoral o d'un collaret. A costums de l'Antic Egipte#Indumentària surt alguna cosa. No sé si et serveix. Quan pugui, continuo buscant, a veure si en trobo el nom, pots provar de preguntar-ho als del Termcat, a vegades triguen dies a repondre (i més ara, no sé si tanquen), però normalment t'ho diuen. T'has de registrar a la web (només demanen e-mail i contrassenya, si no recordo malament, i és gratuït. --Luna92 (disc.) 18:53, 2 ago 2013 (CEST)
T'havia escrit això, però com que vaig atabalada, m'ho vaig escriure a mi mateixa, no sé si et serveix de res, però t'ho copio: --Luna92 (disc.) 18:41, 3 ago 2013 (CEST)
També he trobat això Conferència, és una conferència al MET de Nova York presentant una exposició sobre el predinàstic, una mica lenta, però bona info i fiable per als articles, com a referència, per exemple. --Luna92 (disc.) 17:54, 30 jul 2013 (CEST) I també molt interessant i molta info d'egiptòlegs, etc: 4 docus temàtics. --Luna92 (disc.) 18:05, 30 jul 2013 (CEST)
Home, hi participen o treballen allà vàries egiptòlogues que, entre d'altres, escriuen articles al National Geographic i la societat organitza excavacions a Egipte, potser no tant "glamuroses" (les excavacions) com les d'altres arqueòlegs i universitats/entitats destacades arreu, però són de casa. --Luna92 (disc.) 18:45, 3 ago 2013 (CEST)
Hola, he intentat fer una consulta al Termcat, a veure què, i em surt que tot el mes d'agost tenen tancat, és probable que a Optimot també estiguin de vacances.--Luna92 (disc.) 10:24, 4 ago 2013 (CEST)
Vaja, però ja m'ho esperava després de la nota del Termcat. Fan por els de l'IEC, segons com els agafa, aproven cada bestiesa a vegades,... espero que consultin als experts i a les fonts preexistents. Canviant de tema, estic amb les Fortaleses de l'Antic Egipte a Núbia i he trobat que els francesos han aconseguit autorització per a penjar algunes de les fotos de la campanya de la UNESCO. A tu que t'agraden els temes medievals, flipa amb les fotos que hi ha -tot i que són poques- (ara estic ampliant un pèl Mirgissa, caldria fer un article molt més complet, perquè hi ha bibliografia per a fer-ho, mica en mica). --Luna92 (disc.) 14:51, 11 ago 2013 (CEST)
Hola, em mirava l'article i m'he topat amb el tema del "ba" i del "ka", és complicat i no sé si t'ho sabré explicar bé, més o menys és el que has posat, però tots dos formen part del que seria l'ànima (tal com s'enten en el món cristià), el "ba" és una mica com el fantasma, l'esperit, que pot abandonar el cos fins-i-tot quan és viu (tipus "projecció astral"), i també el caràcter, la personalitat d'algú, i el ka és més l'essència vital, la vida. Després continuo. --Luna92 (disc.) 14:41, 10 ago 2013 (CEST)
"Esdevenir un Osiris", correcte, però no sé si tothom ho entendrà, potser s'hauria d'afegir alguna explicació o nota. Bàsicament es refereix a ressucitar igual que Osiris (en cas dels faraons, "assimilar-se" amb Osiris, convertir-se en el déu de la ressurrecció i de la segona / altra vida). No sé si coneixes el mite, recorda una mica la mitologia grega (alguns mites de la creació) i la història de Cronos i els fills menjats i regurgitats, igual de "gore", intento simplificar i saltar-me tot allò no rellevant: tenim dos matrimonis de déus Isis, Osiris, Seth i Neftis, tots germans (d'aquí que els faraons es casessin amb les germanes), ens interessen sobretot els tres primers. Seth mata Osiris (rei d'Egipte) i en reparteix el cos trossejat per la terra, Isis en busca i recull els trossos, els uneix i el fa retornar a la vida, tenen relacions sexuals i d'aquí neix Horus (ampliat: en:Osiris myth - no mola en català, ni en alemany, perquè no està ben explicat, es basa en les versions gregues posteriors i no en les egípcies), que simbolitza, en part, la reencarnació del pare en el fill i legitima l'herència. També justifica moltes altres tradicions i creences egípcies. Osiris és, per tant, la primera mòmia, el primer faraó momificat i reencarnat / ressucitat.--Luna92 (disc.) 15:39, 10 ago 2013 (CEST)
El judici d'Osiris no correspon al mite que t'he esmentat, és després, quan Osiris es converteix en "rei dels morts" (una mena d'Hades), que jutja en un tribunal (acompanyat d'altres déus) si el difunt es mereix o no anar al "cel" ("Camps Elisis", per entendre'ns) o a l'"infern" (en aquest cas la sentència era ser devorat pel monstre Ammut). Per cert, el mite que cites és la versió grega, el peix és un Oxirrinc (i dóna nom a la ciutat, ja que n'era l'animal sagrat). --Luna92 (disc.) 15:54, 10 ago 2013 (CEST)
No totes les momificacions duraven 70 dies, només les més cares i completes, jo posaria "fins a 70 dies". --Luna92 (disc.) 16:00, 10 ago 2013 (CEST)
Els amulets i fòrmules màgiques també anaven entre les benes quan es tractava d'un faraó. Per això s'han "desembolicat" moltes mòmies. Durant tot el procés (si ho podien pagar) hi havia un o més sacerdots que recitaven fòrmules màgiques, ... tot plegat era un gran ritual. La momificació, si no recordo malament, es feia als temples de la vall, en època de les piràmides, després a l'Imperi Nou, havia de ser a Tebes, perquè recordo que hi havia una cerimònia amb cert sentit simbòlic que consistia en travessar el Nil, o potser era que primer es momificava als temples del milió d'anys, llavors es consagrava (o una cosa semblant) la mòmia al temple de Luxor (o Karnak?) i després tornava a travessar el riu per a ser enterrat a l'oest, on es pon el sol, on comença el viatge de Ra per l'Inframon (Duat). La momificació només era la primera part de l'enterrament, després venien altres ritus, com per exemple, el de l'Obertura de la boca. Si vols, t'ho busco. --Luna92 (disc.) 16:20, 10 ago 2013 (CEST)
Ostres: Les étapes de la momification, n'hi ha varis que són idèntics, no sé quin és l'original, potser l'article de la viquipèdia. He trobat un vídeo que et pot ajudar força amb l'article, dura uns 45 minuts, però no es fa gens pesat: Bob Brier, "Mummification: Resurrection of a Lost Art", es veu alguna foto d'un cadàver modern, si et fa cosa, pots veure el principi i (en Brier t'avisa abans) escoltar la resta. Continuo buscant-te els frescos de la tomba que em demanaves, a veure si els trobo, perquè en Brier parla d'una altra de les 2 tombes.--Luna92 (disc.) 17:56, 10 ago 2013 (CEST)
Referències: Mummification (Canadian Museum of Civilisation), An Overview of Mummification in Ancient Egypt, aquí parla de les tombes (Necròpolis tebana) TT23 i TT41 (pots mirar a la llista
en:List of Theban Tombs
, només en francès i anglès, i no posa gaire cosa. Continuo, a veure si ho puc confirmar.--Luna92 (disc.) 19:24, 10 ago 2013 (CEST)
T'has mirat el vídeo? Contradiu una mica parts de l'article, sobretot la part del taxista embalsamat, o el 70 dies només per a assecar el cos, ell diu que només en van necessitar 35, tal com afirmen els escrits antics, per exemple, i no diu res del "ferro roent".--Luna92 (disc.) 20:34, 10 ago 2013 (CEST)
A l'article sobre les mòmies, en anglès (
en:Mummy
) parla de la momificació de forma resumida i força actualitzada (investigacions, troballes). --Luna92 (disc.) 20:49, 10 ago 2013 (CEST)
Sí, 35 dies per a assecar-la, 70 dies del procés total. En la viqui anglesa posa 40 + 30 dies. Per la part del ferro, explica el mateix que diu la prota a la peli de La mòmia, primer va ficar el ferro (trencant l'os del nas) i després va remenar i va abocar el líquid posant el cadàver cap per avall i deixant que regalimés pel nas, al final hi van ficar amb el propi ferro unes gasses de lli per a acabar de recollir tot el "suc", a la peli sí que parlaven d'un ferro roent em sembla ... Ostres, això ja sembla en:Braindead (film).--Luna92 (disc.) 21:41, 10 ago 2013 (CEST)
Hola, uns comentaris: la conferència d'en Brier és sobre la mòmia que van fer ells (en brier i el seu equip), i és anterior al taxista momificat, per tant, el taxista no és la primera mòmia en 3000 anys, de fet no pot ser 3000 anys, perquè existeixen mòmies d'època ptolemaica, hauria de ser en uns 2000 anys. El mite d'Osiris, és la versió grega, no l'egípcia, a l'egípcia no sortia res del taüt/cofre/sarcòfag, per exemple. Per les fonts, no he trobat el sarcòfag del qual van arrencar el tros que parlava de la momificació amb el nom que deies, però sí Picture of "Mummification - Tomb of Senneden, Thebes, 1400BC" a varis llocs. De totes maneres, en Brier i altres fonts parlen de les tombes tebanes que et vaig esmentar, i que són de l'Imperi Nou 8i no d'època ptolemaica. Ni idea d'on ha sortit aquella imatge de la web francesa. --Luna92 (disc.) 02:09, 12 ago 2013 (CEST)
Home, no pretenia tant, hi ha l'article francès Les étapes de la momification que és anterior al de la viqui francesa (ho pots veure al codi font), però sí que la qüestió del nom, ... no la trobo, potser és en un museu? Com a mínim pots veure'n un dibuix en aquella pàgina, no crec que se l'hagin inventat... Buscant el refotut plafó de fusta he trobat una bona font d'info, molt fiable: Egyptian Mummies, de l'Smithsonian, tenen unes quantes pàgines sobre el tema, p.e. Mummy Science. --Luna92 (disc.) 12:47, 12 ago 2013 (CEST)
Hola, et volia demanar ajuda. Vaig començar l'article de les fortaleses a partir de l'alemany, l'he modificat força i l'he ampliat, encara hi he d'afegir alguna cosa, però ja li he tret la plantilla d'inacabat perquè ja està prou bé de moment. Però hi ha una plantilla alemana que aniria bé: "Linked Coordinates" (de:Vorlage:Linked Coordinates), prové de la plantilla "All coordinates" (en català {{Mapa llista coordenades}}). Si no m'equivoco, enllaça amb els mapes (Googlemaps, p.e.) treient les coordenades dels articles enllaçats i crea un mapa amb tots els punts. Està molt bé per totes aquestes llistes, però no controlo prou per saber ben bé com funciona. Saps a qui li podria demanar?--Luna92 (disc.) 11:45, 14 ago 2013 (CEST)
Bones, Mallus! Sí, faig Cinema i altres coses. T'ajudaré amb el tema de la pel·lícula, però no traduïré l'article original sinó que faré una fitxa més bàsica; es podrà ampliar quan vulguis, però a mi no em motiva escriure sobre aquest tema i tampoc no he vist la pel·lícula... Ho faré dimecres i, si no tingués temps, dijous, d'acord? :-) Salut! --Judesba(digues...)02:56, 21 ago 2013 (CEST)
Repassant el teu comentari... si hi ha més pelis sobre Egipte/Antic Egipte que creus que fan falta, podries proposar-ho al Portal de Cinema o al Viquiprojecte de Cinema, i així estaria tota la llista a mà de qui volgués/pogués col·laborar. Així, de memòria, no em sona cap peli més o menys fonamental que falti, però vaja... Bona nit! --Judesba(digues...)02:57, 21 ago 2013 (CEST)
Si feu les obres sobre Egipte estaria bé tenir les de Terenci Moix per locals i les clàssiques novel·les històriques sobre el tema. Per cert si necessiteu ajuda amb la transcripció AFI que demaneu dels jeroglífics m'avises. Esteu fent un gran projecte que seguim amb entusiasme--barcelona (disc.) 21:00, 21 ago 2013 (CEST)
Hola, últimament no tinc gaire temps, però faltaria comentar que la història original egípcia, molt i molt antiga, si no recordo malament com a mínim de l'Imperi Mitjà, era un text que es feia servir habitualment entre els aprenents d'escriba de la Casa de la Vida, per a fer pràctiques de cal·ligrafia, per això se n'han trobat tantes còpies. Manquen referències, s'han de buscar, ho sento, si trobo el temps...--Luna92 (disc.) 16:51, 25 ago 2013 (CEST)
estava una mica desconectada per temes familiars. Ja he afegit la meva a la pàgina de discussió, en general estic força d'acord amb les coses que has escrit. Continuaré pensant en el tema, a veure si se m'acudeixen més criteris i/o trobo alguna llista "oficial" o una cosa semblant. --Luna92 (disc.) 16:44, 25 ago 2013 (CEST)
Bona feina, n'he afegit algun al Viquiprojecte, m'havia deixat en Vivant Denon per exemple, sóc un desastre, la veritat és que no he comprovat si era a la llista o no. Ara ho miro. Ostres, no és a la llista, és un dels "antics", trobaràs l'enllaç a d'altres idiomes al Viquiproj. N'he afegit algun més, però ara no recordo qui. També he afegit (al Viquiprojecte, a sota dels egiptòlegs) una llista de bibliografia de la viqui francesa, inclou obres escrites per egiptòlegs de renom.--Luna92 (disc.) 15:09, 4 set 2013 (CEST)
Hola, una pregunta fora del tema egipci i una mica urgent. Vaig llegir que hi ha una important exposició a Berlin sobre la ciutat d'Uruk (Mesopotàmia), la primera de la història. Hi ha molt poc material al commons sobre el tema i seria genial aportar unes quantes fotos de l'exposició (no he trobat enlloc que no es puguin fer fotos), es veu que hi ha una colla de peces que fa fins i tot un segle que no s'exposaven o que no s'havien exposat mai, hi ha maquetes de la ciutat, etc, etc. (P.e. Ancient megacity of Uruk in Berlin) La expo només dura uns quants dies més, segons uns fins al 8 de setembre!!!! i segons d'altres fins al 14), coneixes algú que hi pogués anar? Tens compte a la viqui alemanya? Jo encara no, perquè hi va haver un usuari amb el mateix nom que va fer 4 edicions fa temps, i de moment, no me l'assignen, és la única viqui on no tinc compte, ... Conec gent alemanya, però ningú de Berlin o rodalies, ... --Luna92 (disc.) 10:59, 4 set 2013 (CEST)
Sí, noi, jo també, tampoc tinc ni peles ni temps, he, he. Els podries deixar un missatge en algun lloc? Si ho faig jo sense estar registrada, no sé si em faran gaire cas. Potser a aquests que et van demanar ajuda? Li he passat el missatge a Barcelona, m'ha dit que ho passava als encarregats del commons, però no queden dies i no sé si el missatge arribaria a temps. Merci! --Luna92 (disc.) 12:00, 4 set 2013 (CEST)
Viquiprojecte: Comentaris
Hola, he pensat que, en els temes que anem tancant, els comentaris que tenim, els podríem passar a la pàgina de discussió (per si els hem de tornar a consultar i per a mantenir-ne la "història"), i així "netegem" una mica la pàgina del Viquiprojecte. Què et sembla? No caldria fer-ho ara mateix tampoc, però sí tenir-ho en compte.--Luna92 (disc.) 12:49, 5 set 2013 (CEST)
Guai, doncs. Per cert, no em vas fer gaire cas en el tema de la momificació, eh? M'ho mirava i em sembla que només vas canviar el tema dels 3000 anys (una bestiesa per part dels periodistes o de qui ho afirmés) pels aprox. 2000, he, he. Insisteixo en el tema que en Bob Brier va ser el primer en momificar algú amb tant de rigor científic com va poder aleshores (van fabricar fins i tot les eines), que sapiguem del cert, perquè no m'estranyaria que els propis egipcis (mercat negre) haguessin "embalsamat" cadàvers per a estafar els turistes de pasta i col·leccionistes de finals del s.XIX i principis del XX (en corrien rumors).--Luna92 (disc.) 13:16, 5 set 2013 (CEST)
Completament d'acord amb el tema de la momificació, l'article s'hauria de millorar, l'apuntem al Viquiprojecte? No seria l'article principal pel que fa a Egipte, però ens afecta igualment. Pel que fa a la resta de civilitzacions/cultures, etc, ja sé que queda encara molt per fer, i no pensava proposar-ho encara, però ja que en parlem, què et semblaria treballar -MÉS ENDAVANT- altres civilitzacions que també tenen pocs articles i alguns que s'haurien de millorar molt? Hi ha la xinesa (jo proposaria des dels inicis mitològics fins als Qin i/o els Han, que és quan es fan més descobriments i invents científics rellevants, i on es creen les bases de la Xina moderna), ha millorat una mica darrerament, però està encara molt "pobra" tota aquesta part. Tenim les precolombines, una colla, jo començaria pels maies, que són un pèl més "fàcils" (falten moltíssims articles, els millors, en general, són en castellà, així que no ens hauria de costar gaire traduir-los) i repassaria els articles de les cultures que estan descobrint en les darreres dècades (sobretot a Sudamèrica), els pobles de l'Amèrica del Nord (caldria, com a mínim, un article sobre cadascun d'ells), ... També hi ha poca cosa sobre Creta i, finalment, Mesopotàmia, una feinada considerable. Tenim la Índia antiga (primeres civilitzacions de la Vall de l'Indus, ...), s'està estudiant força darrerament, també molt desconeguda - hi ha ja uns quants articles, seria qüestió d'ampliar-los, fer els que manquin i, sobretot, relacionar-los amb la resta de civilitzacions de l'època, ja que queda com "desconnectada"-. I finalment tenim els nostres avantpassats, els íbers. Me'n deixo una colla (Malta (Gozo, ni tan sols s'esmenta a l'article), les Illes Britàniques, primeres cultures europees, asiàtiques, ...), ho sé, però només és una primera proposta i, a més, segur que van sorgint articles relacionats amb d'altres cultures a mida que es crein i millorin els articles de les que ja he esmentat. Insisteixo, és una proposta a mig - llarg termini, que encara ens queda molta feina a Egipte (tot i que, noi, quin canvi en relativament poc temps!)--Luna92 (disc.) 13:00, 6 set 2013 (CEST)
L'article del Louvre, sí senyor, em sembla que ho vaig apuntar, l'article original estava molt mancat d'informació, fotografies, etc. --Luna92 (disc.) 13:00, 6 set 2013 (CEST)
Ja he posat l'article de la momificació al Viquiprojecte, queda pendent, és clar que hem d'anar fent, poc a poc, no és qüestió de "cremar-nos", ho apuntem i ja arribarà. Pel que fa al Louvre, totalment d'acord amb tu. Miro d'ajudar una mica.--Luna92 (disc.) 13:36, 6 set 2013 (CEST)
Bones! He vist que vas col·laborar al viquiprojecte de municipis del món. Només t'escric per informar-te que acabo de crear el viquiprojecte Municipis de Sèrbia i que si mai et ve de gust col·laborar-hi hi seràs molt benvingut! :) --Pepe.Cornet (disc.) 18:25, 9 set 2013 (CEST)
Hola, vaig fent petites aportacions quan tinc una estona. Has aconseguit voluntaris per a fer els articles dels pintors i de les pintures? Espero que sí, bé hi deu haver algú aficionat a la pintura renaixentista i barroca, no? Havia pensat que estaria bé, en acabar el Louvre, de repassar el Museu Britànic, falta actualitzar, millorar alguns enllaços i acabar (falta quasi tota la part final), poca cosa en comparació amb el Louvre i no tant dens, es noten les diferències culturals entre francesos i anglesos. Si et sembla bé, ho apunto al Viquiprojecte.--Luna92 (disc.) 13:17, 10 set 2013 (CEST)
OK. Apuntat, i també he inclòs el MET de Nova York, que també està a mitges, per s fer després. A veure si tinc un moment i puc fer l'article de Vivant Denon, que encara no tenim i que t'anirà bé pel Louvre, el problema és que tinc força feina aquest mes i no podré dedicar gaire temps al Viquiprojecte, però ho intentaré, potser el puc traduir d'alguna versió no tant llarga com l'alemany, ni que sigui per a tenir l'article.--Luna92 (disc.) 14:26, 10 set 2013 (CEST)
Sí, noi, com tots em sembla -o quasi tots- jo sóc d'aquells que pensen que "mica en mica s'omple la pica" (en el bon sentit), és qüestió d'anar fent, i ja tenim molt de fet, si mires enrere, i alguns articles força "xulos", com el dels Pobles de la mar!!!--Luna92 (disc.) 14:51, 10 set 2013 (CEST)
idees il·lustració història
Hola Mallus, suposo que em recordes d'algunes viquitrobades. Aquest any amb la iniciativa wikiArS tenim un profe d'història que assessorarà els estudiants de l'Escola d'Art del Treball (recinte Escola Industrial, Barcelona) per fer il·lustracions de recreació històrica (figura humana per indumentaria i equipaments, escenes històriques, recreació d'edificis i construccions, esdeveniments, ...). Sobretot ell pot assessorar en l'àmbit de la història antiga, especialment Egipte, o alt-medieval (visigots, musulmans, feudal...). Hem de crear encàrrecs que puguin ser útils a Viquipèdia per produir il·lustracions que siguin útils als articles. Ens falten idees, tu que has tocat temes d'història, quins encàrrecs podríem fer? A quins articles o seccions d'article els aniria bé aquest tipus d'il·lustració? Tenim una reunió dijous vinent (19 de setembre) per concretar els encàrrecs. Salutacions. --Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 18:26, 12 set 2013 (CEST)
Hola Mallus, serà fantàstic si podem fer una bona col·laboració entre el viquiprojecte i wikiArS. He respost a la Luna92 amb algunes possibilitats de com fer-ho i he creat una llista per anar posant què falta. Sobretot el més important ara mateix és completar la llista i generar-ne encàrrecs definits.
Pel que fa a retrats de personatges històrics els criteris que tenim són:
encarreguem retrats de personatges del s.XX (o finls del XIX) dels quals hi ha fotografies i/o vídeo no lliures però que poden servir de referència a l'estudiant. Insistim en que evitin fer una obra derivada.
no fem retrats de persones anteriors al s.XX de les quals ja hi ha un retrat contemporani al domini públic ni de persones vives de les quals es pot obtenir una foto lliure
hem començat a fer recreacions històriques de l'aspecte de personatges a partir del coneixement que se'n té. Fins i tot si hi ha retrats idealitzats quan aquest no són contemporanis sinó posteriors i no compleixen amb el rigor històric. Ja hi ha un d'aquests encàrrecs acabat File:Villarroel-a-la-VP-trace.svg
Si vols afegir propostes d'encàrrecs de retrats de persones del s.XX fes-ho a: pre-encàrrecs retrats. Millor si pots fer grups temàtics relacionats de 7 o 8 personatges. Si són personatges històrics a recrear millor diga'm-ho i en parlem.
Demà em reuniré amb en Ramon Serra, el professor de l'escola d'art del treball que assessorarà als estudiants, i mirarem del que ens heu dit què veu més clar de tirar endavant amb els 2 estudiants que faran les pràctiques a Amical. Estaria bé si podeu anar completant la llista d'aquí: Viquiprojecte:Antic Egipte/Imatges. I potser prioritzar el que us interessi més tenir. Un cop decidim què fer, per definir encàrrecs concrets tinc ja quasi apunt aquest mecanisme: outreach:WikiArS/assignments; si t'ho vols mirar ara estic buscant feedback per decidir si ja ho dono per bo i ho traduïm també al català. D'altra banda si t'animèssis a fer la tutoria dels estudiants o veus alguna altra manera de col·laborar només m'ho has de dir.--Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 19:01, 18 set 2013 (CEST)
En el cas de l'escola de Rubí, edRa, el professor em comenta que preferirien treballar en equemes tipus línies de temps. Coses com el que es pot veure aquí: commons:Timeline. Es podrien fer coses del tipus: o bé però de temes egipcis (evolució de les tecnologies, dels mètodes de construcció, de la construcció nàutica, ...; seqüència del tipus de tomba utilitzada; seqüència dinàstica; seqüència religiosa de culte a determinats dèus, ...). Bé, suposo que tindreu millors idees que no pas jo i que podeu fer propostes que realment siguin útils per a articles en els que esteu treballant. Ho parlarem també amb el professor d'història. --Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 17:37, 20 set 2013 (CEST)
Hola de nou. Amb el Museu i l'Escola d'Art de Tarragona farem il·lustracions relacionades amb August. Tu edites en articles sobre Roma? Coneixes més gent que ho faci? Hauríem de veure com tenim els temes que volen tractar, de moment ens proposen il·lustrar:
Hola MALLUS. Primer de tot, vull tornar-te a felicitar per la gran feina que estàs fent amb article d'història i relacionats. Vinc a avisar-te que tens des de fa una mesos l'article Sículs pendent de traducció... Caldria enllestir-lo. Salut! --Davidpar (disc.) 15:18, 12 oct
2013 (CEST)
Com ja saps... vinc a donar-te deures possibles :) Hi ha dos articles de personatges claus de la història búlgara que tenen moltes viquis i nosaltres no i com que tu has fet incursions a l'est i a la història de cada país he pensat que potser voldries fer-los:
en:Stefan Stambolov
i
en:Hristo Botev
(ambdós articles millorables!) Apart, ara em posaré en contacte amb la Luna92 per mirar que se sumi als esforços d'Amical, li voldràs fer de padrí?--barcelona (disc.) 11:22, 13 oct 2013 (CEST)
wikiArS i Egipte
Hola, feia dies que no parlàvem. Com va tot? He estat enfeinada fora de la Viquipèdia i no he pogut participar gaire. Vaig fer una ullada a l'article del Louvre, he retocat quatre cosetes de la part de la col·lecció egípcia, déu n'hi do quina feinada d'article! Me'l continuaré mirant a estones. Has aconseguit gent que col·labori en els articles dels artistes? He afegit al Viquiprojecte alguns temes relacionats amb el teu article com el Ganivet de Gebel el-Arak o els Retrats del Faium (li he posat el nom que surt a la GEC, per cert).
Canviant de tema, no sé ben bé com, però ja estic embolicada en el tema de wikiArS, al final hi ha un grup que farà una il·lustració d'Amarna, n'hi ha un altre que volia fer alguna cosa sobre el tema de la Primera vaga, pel que sé, encara no està decidit si faran això o no. Volen fer una excursió a Montserrat, a veure les peces que tenen de l'Antic Egipte, es veu que els monjos estan molt interessats a fer-ne difusió... --Luna92 (disc.) 14:00, 14 oct 2013 (CEST)
Problemes tècnics
Hola, estic intentant citar una web francesa en l'article d'un temple però no me'n surto, potser tu saps com fer-ho o a qui li ho puc preguntar, la web és: http://www.agence-nationale-recherche.fr/projet-anr/?tx_lwmsuivibilan_pi2[CODE]=ANR-08-BLAN-0202, com ja deus veure, la part "[CODE]" em desmunta l'enllaç i m'impedeix citar la referència correctament, també ho he provat amb plantilles, però no varia el resultat, he mirat a la web, a veure si trobava un enllaç directe menys problemàtic, però no l'he sabut trobar, he provat amb allò de "nowiki" i tampoc serveix, ... Merci. --Luna92 (disc.) 19:32, 14 oct 2013 (CEST)
Hola, m'ho he mirat, però no funciona, va a la web de l'agència francesa, però no a la pàgina que volia citar, encara que copiï l'adreça sencera i tregui la part "CODE": prova a copiar el nom sencer de la web, amb "[CODE]=ANR-08-BLAN-0202" inclòs, i enganxa'l al navegador, i veuràs què vull dir, t'hauria de sortir una pàgina amb una colla de dades i text que inclou els títols "Etude des principaux édifices construits sous le règne d'Akhenaton" i "Projet ANR Blanc (BLANC 2008): projet ATON 3D". Moltes gràcies! --Luna92 (disc.) 13:33, 15 oct 2013 (CEST)
Ja està! És qüestió de fer servir el botó de crear enllaços en comptes d'escriure'l manualment, i transforma els elements conflictius en altres opcions. --Luna92 (disc.) 15:32, 16 oct 2013 (CEST)
Ja, és un merder - perdona l'expressió, però m'ha semblat la més adequada -. La veritat és que no sé què dir-te, sempre havia vist Kush, Kuix, i tota la resta de versions escrites amb "K", però "cuixita" també ho havia vist amb "c", a vegades "kushita", i rara vegada "kuixita". Pel que sé i pel que ja has pogut veure després de tant de temps d'esperar, no ho saben ni ells i van improvisant sobre la marxa o uns van cap a una banda i d'altres cap a una altra, els criteris que fan servir per a triar una versió o una altra d'un terme, a vegades els he trobat dubtosos i no només en el camp de l'egiptologia, també depèn dels directius i de les tendències que tenen, recordo un catedràtic de català, una veritable eminència, renegant amb desesperació per les eleccions terminològiques que havia fet aprovar un col·lega seu que jo també coneixia i que en aquell moment dirigia l'IEC... A la reunió amb els nanos que fan les il·lustracions, el professor d'història que assessora els xavals es va empipar quan vam parlar d'Amarna i vaig explicar per sobre l'origen del terme "Tell el-Amarna" (incorrecte, però totalment popular, conegut i emprat arreu del món), ell acusava un catedràtic de la UB que té tendència a obligar als alumnes a transcriure/emprar/adaptar els noms egipcis (toponímics, etc) a partir del nom grec i no de l'original egipci, ... Evidentment, no era el cas, jo parlava dels topònims moderns en àrab i al final ho vam deixar estar, però és una anècdota més.
Una altra anècdota: em vaig emprenyar una vegada amb els del Termcat pel terme "stop-motion" (és de l'animació, dibuixos animats i tot això, per si no el coneixes), en català, tradicionalment, sempre s'havia dit "animació pas a pas", però els del Termcat van afirmar que "animació pas a pas" era un terme que no tenia futur i que "stop-motion" era el terme més internacional i conegut, és a dir, a prendre pel sac la terminologia autòctona encara que ja existeixi i hagi existit durant dècades, suposo que és el mateix cas que "barcu" i "butella", encara me'n faig creus ara, ...
Suposo que part del problema prové de la manca d'estudis reglats amb tradició aquí (l'especialització d'egiptologia apareix i desapareix dels plans d'estudi, en fan algun màster o postgrau de tant en tant, ...) i del fet que, en realitat, ningú no sap ben bé com era realment la llengua egípcia original, i menys la fonètica. Pel regne de Kuix (o com s'escrigui), els passa el mateix. Jo de tu faria servir el terme més emprat o en faria una redirecció (ja sé que ja n'existeixen, les pots utilitzar i/o "reciclar") i anomenaria l'article triant l'opció que més t'agradi, si algú et comenta alguna cosa (ehem), crec que tens fonts suficients de cada versió per a optar per un o per l'altre i justificar-ho. Personalment i en aquest cas triaria "Kush", que és el nom més internacional, però evidentment no és l'únic criteri vàlid, també podries deixar "Kuš" a veure si algú s'atreveix a contradir-te l'elecció, he, he. Un petit apunt sobre l'alemany, m'imagino que no t'explico res que no sàpigues però "sch" en alemany es pronuncia exactament com "sh" en anglès, i és clar (ja sé que ho saps), "x-" o "-ix" en català, els alemanys adapten els noms fonèticament, igual que els japonesos, en el cas d'Egipte i fins a on he pogut llegir, intenten seguir la fonètica internacional més consensuada o la tradició pròpia en els casos més coneguts i populars (zB. "Echnaton"), en castellà també he vist una colla de criteris, molts basats en la fonètica, però acostumen a fer servir sempre (tots o quasi) el mateix terme, encara que Tutanjamón, ai, cada vegada que ho llegeixo em fa riure.
Buscant altres fonts i criteris, m'he tornat a llegir uns quants articles de la Societat Catalana d'Egiptologia, i hi he trobat termes estranys i termes que m'han agradat, alguns catalanitzats amb seny i d'altres totalment inversemblants i difícils de reconèixer fora de context. Noi, ho sento molt, potser algun dia ...--Luna92 (disc.) 15:13, 18 oct 2013 (CEST)
Transcripció de noms egipcis al català
Ja, és un merder - perdona l'expressió, però m'ha semblat la més adequada -. La veritat és que no sé què dir-te, sempre havia vist Kush, Kuix, i tota la resta de versions escrites amb "K", però "cuixita" també ho havia vist amb "c", a vegades "kushita", i rara vegada "kuixita". Pel que sé i pel que ja has pogut veure després de tant de temps d'esperar, no ho saben ni ells i van improvisant sobre la marxa o uns van cap a una banda i d'altres cap a una altra, els criteris que fan servir per a triar una versió o una altra d'un terme, a vegades els he trobat dubtosos i no només en el camp de l'egiptologia, també depèn dels directius i de les tendències que tenen, recordo un catedràtic de català, una veritable eminència, renegant amb desesperació per les eleccions terminològiques que havia fet aprovar un col·lega seu que jo també coneixia i que en aquell moment dirigia l'IEC... A la reunió amb els nanos que fan les il·lustracions, el professor d'història que assessora els xavals es va empipar quan vam parlar d'Amarna i vaig explicar per sobre l'origen del terme "Tell el-Amarna" (incorrecte, però totalment popular, conegut i emprat arreu del món), ell acusava un catedràtic de la UB que té tendència a obligar als alumnes a transcriure/emprar/adaptar els noms egipcis (toponímics, etc) a partir del nom grec i no de l'original egipci, ... Evidentment, no era el cas, jo parlava dels topònims moderns en àrab i al final ho vam deixar estar, però és una anècdota més.
Una altra anècdota: em vaig emprenyar una vegada amb els del Termcat pel terme "stop-motion" (és de l'animació, dibuixos animats i tot això, per si no el coneixes), en català, tradicionalment, sempre s'havia dit "animació pas a pas", però els del Termcat van afirmar que "animació pas a pas" era un terme que no tenia futur i que "stop-motion" era el terme més internacional i conegut, és a dir, a prendre pel sac la terminologia autòctona encara que ja existeixi i hagi existit durant dècades, suposo que és el mateix cas que "barcu" i "butella", encara me'n faig creus ara, ...
Suposo que part del problema prové de la manca d'estudis reglats amb tradició aquí (l'especialització d'egiptologia apareix i desapareix dels plans d'estudi, en fan algun màster o postgrau de tant en tant, ...) i del fet que, en realitat, ningú no sap ben bé com era realment la llengua egípcia original, i menys la fonètica. Pel regne de Kuix (o com s'escrigui), els passa el mateix. Jo de tu faria servir el terme més emprat o en faria una redirecció (ja sé que ja n'existeixen, les pots utilitzar i/o "reciclar") i anomenaria l'article triant l'opció que més t'agradi, si algú et comenta alguna cosa (ehem), crec que tens fonts suficients de cada versió per a optar per un o per l'altre i justificar-ho. Personalment i en aquest cas triaria "Kush", que és el nom més internacional, però evidentment no és l'únic criteri vàlid, també podries deixar "Kuš" a veure si algú s'atreveix a contradir-te l'elecció, he, he. Un petit apunt sobre l'alemany, m'imagino que no t'explico res que no sàpigues però "sch" en alemany es pronuncia exactament com "sh" en anglès, i és clar (ja sé que ho saps), "x-" o "-ix" en català, els alemanys adapten els noms fonèticament, igual que els japonesos, en el cas d'Egipte i fins a on he pogut llegir, intenten seguir la fonètica internacional més consensuada o la tradició pròpia en els casos més coneguts i populars (zB. "Echnaton"), en castellà també he vist una colla de criteris, molts basats en la fonètica, però acostumen a fer servir sempre (tots o quasi) el mateix terme, encara que Tutanjamón, ai, cada vegada que ho llegeixo em fa riure. En els últims anys he vist una tendència, per part dels egiptòlegs i d'altres especilistes que escriuen sobre el tema en castellà, a fer servir transcripcions adaptades, suposo que de l'anglès, com "Akhenatón" (abans Ajenatón, he, he, no li queda malament, o també Ajnatón).
Buscant altres fonts i criteris, m'he tornat a llegir uns quants articles de la Societat Catalana d'Egiptologia, i hi he trobat termes estranys i termes que m'han agradat, alguns catalanitzats amb seny i d'altres totalment inversemblants i difícils de reconèixer fora de context. Noi, ho sento molt, potser algun dia ...--Luna92 (disc.) 15:19, 18 oct 2013 (CEST)
Vaja, no m'havia adonat que t'havia deixat el missatge dues vegades (esborra el primer, si vols), devia ser una de les cotorres (en tinc dues de recollides, se'm passegen pel teclat a vegades i provoquen coses com aquesta, he, he ... Tornant al tema, em sembla bé la decisió que has pres. Dubto que algú s'atreveixi a queixar-se després d'això, he, he. --Luna92 (disc.) 11:44, 19 oct 2013 (CEST)
Hola, estic treballant en l'Amarna Project i, és clar, en parlar de les excavacions que s'hi han fet, surt el tema de Borchardt i de la Deutsche Orient-Gesellschaft (i el bust, és clar), jo ho havia traduït ja en d'altres articles per Societat Oriental Alemanya, recordo que ho vaig buscar i ho vaig trobar en algun lloc, però no recordo on. Posa-ho com vulguis, però estaria bé fer servir si més no el mateix enllaç per si fem l'article algun dia, apunta-ho al Viquiprojecte o avisa'm per a tenir-ho igual quan hagis acabat. Merci.--Luna92 (disc.) 13:02, 20 oct 2013 (CEST)
Plantilles - tema tècnic
Hola!
Et volia demanar si en saps o si saps qui em podria ajudar amb una plantilla: {{Infotaula amb jeroglífics}}. És una plantilla similar a la de {{Hiero}}, però permet incloure fotos, comentaris, ... per a articles on calgui ampliar la informació. L'he traduïda de l'anglès i comparada amb l'alemany (que devia ser la original) i més o menys diria que tot està correcte, però hi ha una part que no acaba de funcionar bé, és la part del serekh i del cartutx, criden dues plantilles que inclouen els símbols del cartutx/serekh, que es "desmunten" dins de la infotaula (apareix la part de programació). Ho he revisat tot, incloses les dues plantilles "externes" ({{Hiero/Serekh}} i {{Hiero/Cartutx}}) i no trobo què falla, he tret els accents dels paràmetres i tampoc. Si ho vols comparar, mira els exemples de la plantilla en català i els exemples en anglès o en alemany. Podria eliminar aquesta part, perquè ja existeix la {{Infotaula de faraó}}, però és una llàstima no poder-ho incloure.--Luna92 (disc.) 09:11, 30 oct 2013 (CET)
recordeu que la Viquipèdia no és una font primària. Per això, en crear o ampliar un article, heu de citar les fonts d'on heu extret o adaptat la informació per a que els lectors puguin verificar i valorar els continguts que heu aportat.
Us encoratgem a treballar per millorar l'article en aquest sentit. Podeu aprendre a citar les fonts aquí. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Si teniu algun dubte, podeu deixar-me un missatge a la pàgina de discussió, traslladar-lo a la La taverna o, directament, al xat. Aquest recordatori és en motiu de l'article Organització Sionista Mundial.
--Judesba(digues...)09:58, 16 nov 2013 (CET)
Hola MALLUS, com va tot? Només volia dir-te que, durant el procès de revisió que estem fent a VP:QQ m'he trobat amb això Federació Luterana Mundial que sembla que vas iniciar fa temps i que es va quedar a mitges. Si t'animes.... bones festes! ;)--Kippelboy (disc.) 06:26, 26 des 2013 (CET)
Hola, fa un parell de dies va començar el Viquiprojecte:Llegir en català a la Viquipèdia, un viquiprojecte per animar-vos a llegir en llengua catalana i a conèixer els autors que publiquen llurs obres en català. He vist que tens l'etiqueta {{Plantilla:Lector}} al teu perfil d'usuari i he pensat que potser et podria interessar col·laborar-hi. Els 3 participants més actius del concurs tindran 3 lots de llibres en català. T'hi apuntes? Fins aviat! --Kippelboy (disc.), en nom d'Amical Wikimedia, 10:03, 21 gen 2014 (CET)
Ep, he vist que estàs fent una enorme feinada amb l'article EuroMaidan. He corregit algunes coses d'ortografia i traducció, però com que veig que encara estàs traduint jo em centraré més amb els articles relacionats (he fet ja un esbós de Berkut i AutoMaidan i també la Categoria:EuroMaidan). He posat també un avís i llista de possibles articles al Viquiprojecte:Actualitat. Simplement t'ho comento per coordinar-nos. Salut i endavant! --Habicht (disc.) 13:33, 21 feb 2014 (CET)
@MALLUS: @Habicht: Ei, com que en Habicht ha fet una crida al xat, m'hi poso una estona. Si et sembla, tradueixo l'apartat dels antimaidans i arreglo alguns enllaços. Espero no patir gaires conflictes d'edició, bona feina! --ESM (disc.) 18:12, 21 feb 2014 (CET)
Catalan Culture
Hola, no sé si estàs al cas del
en:Wikipedia:Catalan culture challenge
, espero que ens ajudis ampliant i traduint articles, hi ha noms històrics que segur que t'interessen. I després podrem traduir els articles demanats per compnays d'altres viquis (mira el primer premi), on acostumes a fer feina tu!--barcelona (disc.) 12:25, 11 març 2014 (CET)
Hola, com va? He vist que et vas apuntar al Catalan culture challenge però que encara no hi has participat. Volem batre un record mundial de participants i necessitem la teva col·laboració. Ampliar qualsevol dels articles llistats en qualsevol dels idiomes puntua. T'hi animes? Vaaa :-) --Kippelboy (disc.) 09:50, 3 abr 2014 (CEST)
Hi MALLUS! Thank you very much for participating in the Catalan culture challenge, we hope you had a great time. As promised, here you have the Catalan Culture Challenge Banstar, show it with pride!
If you enjoyed this experience, you'll be most welcome to join us next 10th May at the Joan Miró Global Challenge. Moltes gràcies!
Bon dia ! Veig que estàs traient de la llista de ciutats d'Ucraïna totes les de Crimea. Crec que aquesta modificació no és correcta, perquè una annexió "de facto" no reconeguda per la comunitat internacional no hauria de ser reflectida a la Viquipèdia. --MALLUS (disc.) 11:32, 3 maig 2014 (CEST)
Segons la Llei sobre Nous Territoris Federals, la península de Crimea es pot considerar part de Rússiad es del moment que es signen els acords (18 de març). A més a més, cal respectar la sobirania de Crimea, expressada en forma de referèndum. I cal tenir en compte que Ucraïna ha tallat tot subministrament de recursos (tant materials com econòmics) a la península, per tant, reconeixent que allò ja no és territori ucraïnès. A més a més, els mitjans de comunicació que arriben a Crimea són els russos, la moneda ja no és l'ucraïnesa, sinó el ruble rus, i l'administració de Crimea ara s'ha constituït dins un nou Districte Federal Rus (que han passat de ser vuit districtes a nou amb la incorporació de Crimea i Sebastòpol). Per tant, la viquipèdia ha de reflectir la realitat, no allò desitjat per Ucraïna o per un altre estat del planeta. Crimea ja no pertany a Ucraïna i així ho ha demostrat el Govern Ucraïnès quan va retirar les seves últimes forces militars de sòl crimeà i ha tallat tota unió amb la península. I per acabar, Google Maps ja no inclou Crimea dins d'Ucraïna. --asfarer (disc.) 11:52, 3 maig 2014 (CEST)
La seva història comença amb la fundació de l'estat modern, mentre que la resta està a Anatòlia. Penso que s'haurien d'unificar una mica, hom espera veure l'evolució cronològica completa del país, fins i tot si no existia com a tal--barcelona (disc.) 11:22, 12 jul 2014 (CEST)
Bones! En la plantilla de la guerra has inclòs una batalla a Girona que no tinc localitzada, no l'hi trobo la data, i no veig en les plantilles de l'espanyola ni anglesa. Tens alguna referència que em permeti posar-me a fer l'article? Gràcies! --Panotxa (disc.) 17:42, 19 ago 2014 (CEST)
nosaltres tenim religió de l'antic egipte que engloba la mitologia, en altres llengües són conceptes separats. Si els que feu articles egipcis penseu que és millor tenir un únic concepte (té sentit), llavors cal arreglar els interwikis, perquè si no ens figura com a concepte mancant. Si penseu que cal tenir les dues entrades, cal crear la de mitologia--barcelona (disc.) 14:00, 1 oct 2014 (CEST)
Distinció d'articles
Hola bon dia, sóc en Manlleus, em passo per aquí per comentar que tenim propostes d'articles per a ser distingides com a Articles de Qualitat o Bo. Encara que no siguin temes que toquis o que en tinguis domini potser seria una bona idea ajudar als altres per a que prosperi el seu treball. Potser, et pot treure uns minuts a mirar o revisar alguns dels articles però tots sabem que comentar i finalment votar és gratuït, el que resultaria de gran ajuda i contribució als usuaris que hi han col·laborat. Si poguéssim reduir els articles en avaluació per encarar-los en la votació, deixaríem pas a nous articles, agilitzant el procés. Com que has contribuït en algun moment en els articles de qualitat, m'ha semblat bé comentar el seu estat actual. Actualment tenim 12 articles en avaluació i 6 en votació. Moltes gràcies per llegir. Salutacions,--Manlleus (disc.) 17:46, 3 oct 2014 (CEST)
Hello! Could you translate an article about boycott of Russian goods in Ukraine for the Catalan Wikipedia? Thanks for the help. --Trydence (disc.) 02:10, 11 oct 2014 (CEST)
Edwin Smith
Hola, MALLUS. Em sembla que deus haver oblidat el pobre Edwin Smith, el vas començar l'agost del 2013, però diria que després et devies distreure amb alguna altra cosa. --Xamil (disc.) 12:06, 21 oct 2014 (CEST)
Antic Egipte
Hola!
Vaig desaparèixer durant un temps per motius de feina i personals, però ja torno a estar "en marxa".
Tens ganes encara de continuar amb el tema egipci? Encara queda molta feina pendent. No et vull "agobiar", amb articles llargs i complicats, per això et proposo que acabis l'article Piràmide de Djedkare-Isesi i, si encara et ve de gust, acabis les piràmides i mastabes que manquen de la
Si és massa, o si no trobes articles en d'altres idiomes (no cal que tradueixis els més llargs), o si necessites ajuda, o qualsevol altra cosa, ja saps ...
Hola! Doncs perfecte! No pateixis pel temps, no és qüestió de fer-ho tot en 4 dies -és impossible, d'altra banda-, només cal anar fent cosetes i anar-ho ampliant mica en mica. Jo també estic embolicada amb feina (i altres coses, la llista és massa llarga) i feia mesos que no feia res perquè no podia ... Què tal l'Escola Oficial d'Idiomes? No hi he anat mai a fer cap curs, però diuen que és prou complicat entrar als cursos d'anglès, felicitats, per cert. --Luna92 (disc.) 17:23, 20 nov 2014 (CET)
Ei! Bones festes també! Ho sento, no t'havia dit res, sóc una ... Temple egipci, m'ho miro. Perfecte si el fas de qualitat!!! M'apunto a revisar i ajudar amb el que sigui. Piràmide de Djedkare-Isesi, quan tingui un moment, hi faig una última ullada. Ara mateix m'estic barallant amb l'article Casa de la vida (per mi que hauria d'anar amb majúscules, perquè sona massa a "casa de putes" - amb perdó - i era més aviat una mena d'scriptorium / escola), tothom en parla, però hi ha poca informació, ja que no se n'han trobat (un a Amarna i crec que enlloc més) i només s'esmenten en textos diversos. Continuem parlant ... Bon any nou!!! I fins aviat. --Luna92 (disc.) 14:08, 28 des 2014 (CET)
M'he oblidat de contestar-te el tema dels sacrificis... Encara no m'he acabat de llegir l'article, així que no sé exactament on surt, hauries d'interpretar, però, el tema "sacrifici" amb el sentit més ampli segurament - es feien sacrificis varis (humans inclosos), sí, sobretot al "principi", com a Mesopotàmia, a l'Antiga Xina o a Mesoamèrica i el Perú, però després es van anar substituint per objectes -. També hi havia sacrificis tipus "menjar vegetarià" (cereals ...) i beure (cervesa ...), olis i perfums, roba, objectes diversos, etc. En molts temples hi havia mòmies d'animals (p.e. els braus del Serapeum de Saqqara, els cocodrils del temple ptolemaic de Kom Ombo (un temple curiós, dedicat a Sobek i a Horus alhora), no necessàriament provenien de sacrificis. També s'han trobat mòmies d'animals en algunes tombes (gossos, gats, falcons, ...) sovint eren les estimades "mascotes" del propietari de la tomba que havien mort en vida de l'amo, en el cas dels temples, eren el símbol / la representació del déu al qual estaven dedicats. A part, recorda que el concepte de "mort" a l'Antic Egipte era molt diferent al d'ara, i pel tema de la momificació, resultava molt car momificar a algú, imagina't gastar-se la pasta pels animals.
Els alemanys ... sí, tenen una llarga tradició egiptològica i molta bibliografia pròpia, i evidentment anglesos i francesos ... Però ens en podem aprofitar!
Tornant als temples, seria interessant explicar una mica els tipus de temples (una mica caòtic, cal vigilar amb les fonts documentals, ho tinc a mitges, pendent de fa temps), i ampliar/acabar/crear els articles complementaris. A l'evolució històrica no sé si hi surt el tema de les piràmides que tenien/podien haver tingut a sobre (p.e. els de Deir el-Bahari, Mentuhotep II i la teoria del de Tuthmosis III). Segur que em deixo alguna cosa, per variar. Quan ho recordi, torno. He, he. --Luna92 (disc.) 14:59, 28 des 2014 (CET)
"God's wife (of Amun)"->Ho he vist moltes vegades escrit com a "Divina adoratriu i esposa del déu (Amon)", van tenir un paper polític crucial a finals de l'Imperi Nou i les dinasties següents (XX i pico), tot i que és possible que moltes vegades fossin titelles dels seus parents mascles (embolics polítics d'alt nivell, rivalitats diverses, etc). Durant la dinastia XVIII (i la XIX) van ajudar a què el poder fos més proper a la família regnant: Amon era probablement el déu principal de l'època (excepte durant el regnat d'Akhenaton) i tenir família entre el clergat del déu anava molt bé, sobretot en un càrrec tant destacat.
He fet algun petit retoc a l'article de "Mammisi" (jeroglífics i nom egipci), per cert, Denderah (?) sempre ho he vist escrit sense la "h" final i File com a Philae.
L'obelisc: un dels molts obeliscs robats. Impressionant el de Hatshepsut a Karnak, de granit, amb uns jeroglífics perfectes, i força bon estat de conservació.
Gran Temple d'Amon: És una de les tres parts principals del temple (complex) de Karnak, és el recinte més gran, més famós i més visitat. El temple estava dedicat a la tríada tebana (Amon, Mut i Khonshu) -similar a la tríada més coneguda d'Osiris, Isis i Horus, i no les úniques existents-, cadascun d'ells tenia el seu propi temple (tenim el general a mitges: Karnak i el temple de Mut, alerta amb els articles en alemany: de:Karnak i de:Karnak-Tempel , i en anglès en:Karnak , hi ha cert caos entre els articles i en les equivalències entre idiomes per aquest tema) i junts formaven el cos principal del recinte de Karnak, també hi ha el Temple d'Aton, el llac sagrat, el temple de Tutmosis III, el temple de Montu (a l'exterior del recinte), etc. Per mi, hi hauria d'haver un article general sobre el complex i un article, com a mínim, de cadascun dels tres temples principals, el més extens, el d'Amon, és clar. Cap dels idiomes que m'he mirat està del tot bé, l'anglès té un llistat dels elements principals prou correcte, si no recordo malament i una plantilla de navegació, però els elements estan incomplets (falta explicació), en francès i alemany, són més complets pel que fa a la informació, però es deixen elements importants. Hi ha altres articles relacionats que tenim a mitges o no tenim: Gran inscripció de Karnak (relacionat amb els teus pobles de la mar), la capella roja de Hatshepsut (restaurada), Llista reial de Karnak, etc. Aquí sí que hi ha feina! Mai he tingut el valor de posar-m'hi del tot per això, tot i que tinc bibliografia de sobres a casa...--Luna92 (disc.) 23:22, 28 des 2014 (CET)
Continuo ...
Temple egipci: a l'article francès (magre, ja sé) hi ha un llistat d'alguns dels temples i una plantilla de navegació que complementa la llista i que permet veure les pàgines dels temples principals, està basada sobretot en els temples religiosos - dedicats a algun déu, com el de Karnak.
Em miro la plantilla, d'entrada veig que sí que hi ha algun tema de traducció, com en el cas d'Abu Simbel: dos temples, un és el que poses, l'altre, més petit i situat a relativament pocs metres, està dedicat a Nefertari (la Gran Esposa Reial de Ramsès II) i a Hathor. T'explico una mica: està situat a Núbia, diuen que probablement Ramsès el va construir allà per a evitar problemes polítics amb els sacerdots, ja que el temple està dedicat bàsicament a ell mateix i la resta de déus pràcticament només estan representats a la última sala, la més petita i més fonda, també cal dir que aquestes sales eren normalment les més importants. Ramsès -en aquella sala- seu entre els altres tres déus en un estatus d'igualtat. Una curiositat: és un dels temples que es van traslladar quan es va crear la moderna presa d'Assuan (ja n'hi havia una però molt menys important) i es va crear el llac Nàsser inundant tota la part del sud d'Egipte i nord de l'antiga Núbia (es van perdre molts temples i altres edificacions, com les fortaleses núbies), antigament estava situat uns metres més avall i amb una orientació lleugerament diferent, en aquella època, en determinats dies de l'any (coronació i naixement de Ramsès, si no recordo malament) la llum del sol entrava i il·luminava tot el temple, fins i tot els déus, excepte a un, Amon - l'ocult -. Avui dia, encara passa una mica, però com que van canviar lleugerament la orientació, la il·luminació ja no és tant perfecta. Hi ha una foto a l'article alemany.
Sincerament, trobo que manquen els temples commemoratius / funeraris en la llista, potser dividiria la plantilla en dos grans blocs, una la dels temples dedicats als déus i l'altra a la resta de temples.--Luna92 (disc.) 02:08, 29 des 2014 (CET)
Abu Simbel (cont). Estaria de conya tenir un article general i dos articles sobre els temples d'Abu Simbel, però de moment posaria els enllaços a cadascun dels apartats de l'article que ja tenim. Ni l'article alemany, AdQ, els té, només el francès, amb uns articles no gaire extensos. Ara, si t'animes ...--Luna92 (disc.) 04:55, 29 des 2014 (CET)
AMON:Oasi de Kharga ( de:Charga ): suposo que es refereix al temple d'Hibis, un temple dedicat a la tríada tebana ( en:Temple of Hibis ). El de Beit el-Wali, jo el posaria com en anglès ( en:Temple of Beit el-Wali ), no crec que calgui fer la distinció "temple d'Amon", sobretot perquè també està dedicat a d'altres déus. Al-Hiba, tenim un article: Teudjoi és un esborrany sobre el lloc i només esmenta el temple de passada. El d'Hermòpolis, tenim un problema, hi ha una colla d'Hermòpolis, suposo que es refereix al temple d'Amon que hi ha a Hermòpolis Magna, construït per Ramsès II, ¡como no!, i situat dins el recinte del temple de Thot (Refs. ràpides Hermopolis i Hermopolis). Karnak: potser empraria el terme Gran Temple d'Amon (no Amon-Ra, que són dos déus convertits en un), el trobo més adequat. Medinet Habu: ai, un altre pendent, ara mateix només tenim l'article general del recinte i el del temple principal, que és el de Ramsès III i no d'Amon, el d'Amon és un més petit situat al costat, sovint anomenat "Temple de Hatshepsut". Napata: per nassos ha de ser el temple de Gebel Barkal, en:Temple of Amun, Jebel Barkal (també en alemany, inclou plànols). Wadi al-Sabua: Pendent de revisar i ampliar, els articles en anglès i en alemany descriuen millor la zona i l'article francès el temple. Hi ha confusió entre dos temples, el d'Amenhotep III i el de Ramsès II (aquest darrer és el dedicat a Amon), a vegades posa que és el mateix temple remodelat i a vegades que són 2 de diferents un al costat de l'altre. No he trobat articles específics del temple. Algunes refs. afirmen que són 2 temples, un desaparegut x la maleïda presa d'Assuan i l'altre rescatat i traslladat: The Temple of Wadi al-Sabua (el-Sebua) in Nubia, per exemple. Oasi de Siwa: Un altre d'evident, tenim l'article, però és un esborrany Oracle d'Amon, hauríem d'ampliar-lo, com a mínim com l'article en alemany. No és l'únic temple que hi ha, però no he trobat referències als altres temples en cap dels idiomes. Tanis. no he trobat articles espec. del temple, el millor que he vist, el francès, inclou prou informació sobre els temples com per fer-ne un article a part i/o (potser optaria per aquest darrer) ampliar força l'article en català sobre la ciutat. Per la resta, els articles que ja tenim, en general s'haurien d'ampliar una mica.
ATON: a part del temple de Karnak, a Amarna, n'hi ha uns quants. Suposo que el de la plantilla és el "Gran Temple d'Aton" (en @Jaumellecha: està fent els articles que manquen d'Amarna). Caldria afegir potser i com a mínim, el Petit Temple d'Aton ( en:Small Aten Temple , magre), i potser el Maru Aton ( en:Maru-Aten , una mica antiquat) i el temple de Kom el-Nana ( en:Kom el-Nana , caldria ampliar un pèl). Recomano: Amarna the Place: fotos, mapes, plànols, referències extres, descripcions, etc, etc. La millor font.
Comentari sobre l'article: em molesten una mica els termes "naos" i "sancta sanctorum" (sobretot aquest darrer) que hi ha al principi del segon paràgraf, perquè pot dur a confusió, sobretot per l'associació amb els temples grecs: l'estructura acostumava a ser més aviat similar a la de les esglésies romàniques -si vols buscar una semblança-, els llocs més públics i accessibles a la gent en general eren a l'entrada/inici del temple, a mida que t'hi endinsaves, l'accés s'anava fent més restringit, fins a arribar a la sala del déu (al final/fons de tot, normalment) on, en principi, només hi podia accedir el faraó (evidentment hi va haver canvis segons l'època i segons la importància del temple en qüestió). Jo optaria pel terme "santuari", potser més genèric, però per mi més adequat, si necessites refs: La religió a l'Antic Egipte (Sàpiens).
Et poso la planta del temple gran d'Abu Simbel com a exemple: entrada (part de baix de la imatge, els "quadrats" que hi ha són les enormes estàtues de Ramsès que surten a tantes fotos i que envolten l'entrada al temple). A continuació hi ha dues sales hipòstiles, la primera, la més pública i més gran (normalment les sales anaven de més gran a més petita segons la gent que hi podia entrar, essent la més petita, la reservada al déu/déus), les sales horitzontals (no facis cas de la forma tant allargada que tenen, si no recordo malament les van fer així per les característiques de la roca que excavaven, és un speos, com les tombes de la Vall dels Reis) que surten de les sales hipòstiles són cambres / capelles secundàries / magatzems (depenent del temple), al final hi ha la zona de les ofrenes i actes especials i la cambra dels déus.
Un altre comentari: les sales hipòstiles, tot i que en principi -fa una colla d'anys ja- es pensava que anaven descobertes, normalment tenien sostre. Els únics elements que estaven descoberts eren els patis i els llacs sagrats (si n'hi havia).--Luna92 (disc.) 10:36, 30 des 2014 (CET)
OK! Intentaré repassar la resta de déus quan tingui un moment. També l'article, que de moment només he pogut fer la intro. Fins aviat!--Luna92 (disc.) 11:40, 30 des 2014 (CET)
Nota sobre l'article Temple funerari: dues coses, primer poses l'enllaç del "més enllà" a Aaru, d'acord fins a cert punt, era una part de l'Inframón, una mica a l'estil dels Camps Elisis grecs, però la totalitat del regne dels morts seria més aviat la Duat -el regne d'Hades- (per cert, sense article propi!!! Ho hauríem de canviar, és un tema massa extens i important). La segona, no queda clara l'explicació dels Temples del milió d'anys, un "subgrup" dels temples funeraris derivats dels antics Temples de la Vall de les piràmides (en realitat són una mena de fusió entre els temples de la vall, els temples solars i els temples funeraris pròpiament dits de les piràmides (recorda, per exemple, a Gizah, els dos temples de les piràmides -3 en el cas de la Piràmide de Khefren, un solar -el de l'esfinx-, un de la vall i un de funerari a tocar de la piràmide-), però més evolucionats i més complets, sovint grans complexos de culte, però també amb magatzems, centres administratius, etc), a partir de la dinastia XVIII (espec. tot l'Imperi Nou i espec. els situats a la Necròpolis tebana/Tebes Oest), l'article no està acabat i s'ha de revisar, és un problema de bibliografia sobretot. Un altre article que s'hauria de revisar és el del Temple de Tuthmosis III, són 3 articles en 1 (3 temples diferents), els hauríem de separar i afegir una pàgina de desambiguació, el problema torna a ser la bibliografia, podríem provar amb
de:Totentempel des Thutmosis III. (Qurna)
i
de:Totentempel des Thutmosis III. (Deir el-Bahari)
, però ens queda el del Mont Djeme (potser podríem aprofitar l'article Diamet), de Hatshepsut, a vegades atribuït a Tuthmosis III, destacat per antiguitat -prové d'un temple de l'Imperi Mitjà- i per ser un dels pocs més o menys "sencers" de la zona - està dins del complex de Medinet Habu). --Luna92 (disc.) 16:19, 3 gen 2015 (CET)
Hola, estic separant per temes, perquè la cosa es complica, com sempre. Ja m'he llegit això de la plantilla, noi, què hi farem, no pateixis. Pel que fa al tema dels temples del milió d'anys, em referia a què l'article pràcticament només parla d'un tipus de temples, els dels déus, ja sé que els articles originals ho plantegen així, a veure si trobo un moment i amplio aquesta part ... d'altra banda perfectament correcte això de "commemoratius". Un comentari sobre l"Esposa del déu ..." i la història de la "Divina Adoratriu ...", era un tema més polític que religiós, en molts casos el càrrec el va tenir la mateixa persona o va servir per a imposar una sobre una altra - buf, ara em mirava "El Padrino", força semblant ... Però no cal que ho comentis a l'article. Un favor, et volia demanar, si us plau, si us plau, si us plau, "Hatxepsut" nooooo! Els ho vaig dir ja, però no em van fer cas, és un invent! "Hatshepsut", hi ha alternatives, però no es pronuncia pas com "quètxup"!!! Ai no, ai no, ai no! "Mare de déu senyor!" Sembla que Tuthmosis III hi hagi ficat la grapa, amb la mania que li tenia ...
Un altre comentari, compte amb les traduccions de l'alemany, fan servir els números àrabs quan nosaltres fem servir els romans (p.e. les dinasties i els segles), tot i que parlant si que es diu "dotzena" dinastia, quan ho escrius, és millor parlar de la dinastia XII (o la XII dinastia, tot i que la primera opció és millor), per tradició i per a evitar confusions. Aton (Aten), tenim un article sobre l'Atonisme (Atenisme), per si t'interessa posar l'enllaç. Pels "Amenhotep" i companyia, sovint afegeixo, per exemple entre parèntesi, la versió grega "Amenofis", per a evitar confusions i malentesos: la gent que no coneix el tema es perd sovint. T'he canviat alguns noms de princeses i reines pels que tenim a d'altres articles, no he canviat enlloc l'horrorós "Hatxepsut" - t'ho deixo al teu criteri ... --Luna92 (disc.) 03:18, 5 gen 2015 (CET)
Falen, ja ho he trobat i ja hi he afegit comentaris, era a la pàgina de discussió sobre l'avaluació, no? Fet, doncs. --Luna92 (disc.) 11:30, 5 gen 2015 (CET)
Hola, a tu que t'agraden aquest tipus d'articles i que tens el valor de traduir-los, he trobat un article increïble en francès:
fr:Mystères d'Osiris
, no està ni en anglès, ni en alemany, ni en castellà. Parla de les festes en honor a Osiris i el seu mite. Està relacionat també amb l'Osireion (un article magre, com sempre, les millors versions, la francesa i l'alemana). La Societat Catalana d'Egiptologia, en les excavacions que fa a Oxirrinc, ha estat excavant l'Osireion que hi ha allà: Exposició al MAC: Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui (cap al final de l'article parla dels misteris d'Osiris i del temple).
Comentaris varis variats
Vaja, jo sóc més aviat pro-palestina, tot i que tinc el nom i un dels cognoms hebreus, bíblics i pel que sembla molt antics i coneguts allà -ma germana va ser a Israel i es veu que tothom flipava amb el cognom, no en teníem ni idea- (i l'altre possiblement àrab-convers, he, he, quina mescla!), tot i que tampoc tinc res en contra dels israelites, sí en contra d'algunes de les seves polítiques salvatges - però tampoc estic a favor dels atemptats, és clar. És un tema massa complex per a debatre ara, de totes maneres. Molta sort amb l'article, no m'hi penso pas ficar, sempre en surto escaldada, d'aquestes discussions...
Em sembla bé això de les notes d'actualitat. A veure si ho recordo quan trobi/llegeixi alguna notícia, sempre n'hi ha. Segons com vagi, potser hem de posar-les en una pàgina apart, he, he.
Canviant completament de tema, m'estic barallant amb una plantilla que va fer en Jaumellecha sobre els personatges rellevants egipcis: plantilla:Dignatari egipci. No acaba de funcionar bé, perquè no apareixen les imatges ni les descripcions de les imatges, no li vull canviar tota, només volia que funcionés, però no hi ha manera. Ho estic provant amb la pàgina Panehesy (noble), que té alguna imatge, però res! Si et va bé, podries fer-hi una ullada ràpida, please? Merci! Fins aviat i molta sort amb els exàmens, si necessites res de l'anglès, ja saps (francès no, que no el domino prou) - Jo m'estic barallant amb el japonès, he, he, sempre em fico en "camisa d'onze vares"! --Luna92 (disc.) 18:13, 12 gen 2015 (CET)
Per cert, a veure si acabo de revisar el tema dels temples (i recupero part de la plantilla que has eliminat), com sempre em poso a retocar tot allò que trobo i em perdo entre els articles, ho sento! --Luna92 (disc.) 18:17, 12 gen 2015 (CET)
Hola, company. Bones festes. Estic treballant en la Gran Quinzena i m'he topat amb l'article Llista dels decabristes que tens a mig traduir i en un format un tant precari. Si no tens intenció o temps d'acabar-ho en breu, perquè no t'ho passes a una pàgina personal i ja ho faràs sense presa ?. Salut !--amador (disc.) 22:10, 27 des 2014 (CET)
Com vas de viquifeina per al 2015? En què penses centrar-te? Per saber què puc encarregar heheh. Mentrestant, si pots tradueix
en:Kingdom of Funan
que tenen totes les viquis grosses i nosaltres no.--barcelona (disc.) 18:24, 10 gen 2015 (CET)
Molt bones!! Veig que t'agrada la història i ho aprofitaré per si em vols orientar o ajudar sobre la Primera Guerra Mundial.
Vaig fer una ullada a la viqui catalana i he vist que anem curts de batalles, així que vaig fer un tomb per les viquis francesa, alemanya i anglesa per a veure el que hi havia, i de en mica en mica he anat fent una plantilla (que encara està incompleta (dates i preparar enllaços)) que de moment la tindré en la meva pàgina de proves per tindre un control del que aniré fent -> Usuari:Jaumellecha/proves2
Totes les batalles de la plantilla ja les tinc localitzades a les altres viquis i aviat les aniré traduïnt fins tenir tota la plantilla blava, i de pas aniré ampliant els articles que ja tenim (ja tinc entreteniment per estona!!) XD
De moment et demano que quan tinguis un moment, li facis una ullada a la plantilla per:
catalanitzar-la correctament (gairebé és una traducció literal d'altres idiomes i no se si en català ja tenim noms més apropiats)
organitzar-la millor i/o dividirla per ficar una plantilla de batalles a cada batalla que es vagi publicant.
per més endevant -> infotaula de cada front o teatre d'operacions ((més que rés el color).
Molt bones!! Doncs em sembla que per fi ja tinc recollides totes les batalletes de la Primera Guerra Mundial (i si alguna se m'ha escapat, ja l'arreplegaré), i ja la aniré blavejant xino-xano (ja he començat amb la primera -> Batalla de Lieja)
El cas és que m'ha sortit una plantilla que fa por, malgrat que l'he deixat recollida i resumida (amb raó aquesta guerra va ser coneguda com «la Gran Guerra que tenia que acabar amb totes les guerres»)
Te la deixo per aquí perque la vegis quan puguis per a veure si la pots fer més petita però sense perdre informació (presentant-la d'una altra forma o fer-ne sub-plantilles independents) --Jaumellecha (disc.) 18:25, 21 feb 2015 (CET)
{{Batalles de la primera guerra mundial}}
<table cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible open " style="width:100%;background:transparent;color:inherit;;"><tbody>
! style=";" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"><div class="noprint plainlinks navbar" style="background:none; padding:0; font-weight:normal;;;border:none;; font-size:xx-small; ">[[Fitxer:Commons-emblem-notice.svg|link=Plantilla:Batalles_de_la_primera_guerra_mundial|alt=Vegeu aquesta plantilla|20x20px]]</div></div>
<span class="" style="font-size:110%;">'''Batalles de la [[Primera Guerra Mundial]]'''</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">'''[[Front occidental (Primera Guerra Mundial)|Europa Occidental]]'''</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg|150x150px|align=center]]
'''''- 1914 -'''''
[[Batalla de les fronteres|'''Les Fronteres''']]: [[Batalla de Lieja|Lieja (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mulhouse (1914)|Mulhouse (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dornach (1914)|Dornach (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Lorena (1914)|Lorena (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la trouée de Charmes|Charmes (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Halen|Halen (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Namur (1914)|Namur (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dinant|Dinant (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Charleroi (1914)|Charleroi (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de les Ardenes (1914)|Ardenes (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Rossignol (1914)|Rossignol (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mons (1914)|Mons (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Maubeuge|Maubeuge (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la Grand Couronné|Grand Couronné (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge d'Anvers (1914)|Anvers (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d' Yser|Yser (10-1914)]]
[[La gran retirada (1914)|'''La gran retirada''']]: [[Batalla d'Haspres (1914)|Haspres (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Le Cateau|Cateau (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sant Quintí (1914)|Guise (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Senlis (1914)|Senlis (9-1914)]]
[[Batalles del Marne|'''El Marne''']]: [[Batalla dels Marais de Saint-Gond|Marais de Saint-Gond (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de l'Ourcq|Ourcq (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla dels Deux Morins|Deux Morins (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Revigny|Revigny (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Vitry|Vitry (9-1914)]]
[[Cursa cap al mar|'''Cursa cap al mar''']]: [[Combat de la Rougemare et des Flamants|La Rougemare (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Flirey|Flirey (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Albert|Albert (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Combats del Bois-le-Prête|Bois-le-Prête (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Arràs (1914)|Batalla d'Arràs (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la Bassée|Batalla de la Basée (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla de Messines (1914)|1ª Messines (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Armentières|Armentières (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla d'Ieper|1ª Ieper (10-1914)]]
[[Batalla de Givenchy|Givenchy (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla de la Xampanya (1914)|1ª Xampanya (12-1914)]]
'''''- 1915 - '''''
[[Batalla d'Hartmannswillerkopf|Hartmannswillerkopf (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Neuve-Chapelle|Neuve-Chapelle (3-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla d'Ieper (1915)|2ª Ieper (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla d'Artois (1915)|1ª Artois (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Festubert (1915)|Festubert (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Linge (1915)|Linge (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla d'Artois (1915)|2ª Artois (9-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla de la Xampanya (1915)|2ª Xampanya (9-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Loos (1915)|Loos (9-1915)]]
'''''1916:'''''
[[Batalla de Verdun|Verdun (2-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Hulluch|Hulluch (4-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Fromelles|Fromelles (7-1916)]]
'''[[Batalla del Somme|1ª Somme]]''': [[Batalla d'Albert (1916)|Albert (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bazentin|Bazentin (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Bois Delville (1916)|Bois Delville (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Pozières (1916)|Pozières (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Guillemont (1916)|Guillemont (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Ginchy (1916)|Ginchy (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Flers-Courcelette|Flers-Courcelette (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Morval (1916)|Morval (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Thiepval (1916)|Thiepval (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Le Transloy|Le Transloy (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla dels Turons de l'Ancre|Turons de l'Ancre (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de l'Ancre|Ancre (11-1916)]]
'''''- 1917 - '''''
[[Batalla d'Arràs (1917)|Arràs (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la cresta de Vimy|Vimy (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Chemin des Dames|Chemin des Dames (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Tercera batalla de la Xampanya (1917)|3ª Xampanya (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Messines|2ª Messines (6-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Passchendaele|Passchendaele (7-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la Cota 70|Cota 70 (8-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla de Verdun (1917)|2ª Verdun (8-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Cambrai (1917)|1ª Cambrai (11-1917)]]
'''''- 1918 -'''''
'''[[Ofensiva de primavera]]''': [[Batalla de Lys (1918)|Lys (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Aisne (1918)|Aisne (5-1918)]]
[[Batalla del Bois Belleau|Bois Belleau (6-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla del Marne|2ª Marne (7-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Quarta batalla de la Xampanya (1918)|4ª Xampanya (7-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Château-Thierry|Château-Thierry (7-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Le Hamel|Le Hamel (7-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Amiens (1918)|Amiens (8-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva dels cent dies|Ofensiva dels cent dies (8-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla del Somme|2ª Somme (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la Línia Hindenburg|Línia Hindenburg (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva Meuse-Argonne|Meuse-Argonne (10-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Cambrai (1918)|2ª Cambrai (10-1918)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-even " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Front oriental (Primera Guerra Mundial)|Europa Oriental]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Defenders_NGM-v31-p369-A.jpg|150x150px|align=center]]
'''[[Front de Prússia]]''': [[Batalla de Stallupönen|Stallupönen (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Gumbinnen|Gumbinnen (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tannenberg (1914)|Tannenberg (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla dels Llacs Masurians|1ª Llacs Masurians (9-1914)]]
'''[[Campanya de Galítzia]]''': [[Batalla de Krasnik|Krasnik (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Komarów|Komarów (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Gnila Lip (8-1914)|Gnila Lipa (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Rawa|Rawa (9-1914)]]
[[Setge de Przemyśl|Przemyśl (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Vístula|Vístula (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Łódź (1914)|Łódź (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Limanowa|Limanowa (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bolimov|Bolimov (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla dels Llacs de Masurians|2ª Llacs de Masurians (2-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Gorlice-Tarnów|Gorlice-Tarnów (5-1915)]] <span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[La gran retirada rusa (1915)|Gran retirada (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Novogeorgievsk|Novogeorgievsk (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sventiany|Sventiany (9-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Llac Narotch|Llac Narotch (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva Brussílov|Brussílov (6-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kostiuchnówka|Kostiuchnówka (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kowel|Kowel (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalles de Nadal|Nadal (12-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva Kérenski|Kérenski (7-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Zborov|Zborov (7-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jugla|Jugla (9-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Operació Faustschlag|Faustschlag (2-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bakhmach|Bakhmach (3-1918)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">'''[[Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)|Itàlia]]'''</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Marcia_nella_valle_dell'Isonzo.jpg|150x150px|align=center]]
[[Guerra Blanca|Guerra Blanca (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de l'Isonzo|1ª Isonzo (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de l'Isonzo|2ª Isonzo (7-1915)]] <span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Podgora|Podgora (7-1915)]] <span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Col Basson|Col Basson (8-1915)]] <span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[3ª batalla de l'Isonzo|3ª Isonzo (10-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[4ª batalla de l'Isonzo|4ª Isonzo (11-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[5ª batalla de l'Isonzo|5ª Isonzo (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Trentin|Trentin (6-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Asiago|Asiago (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Sisena Batalla de l'Isonzo|6ª Isonzo (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[7ª batalla de l'Isonzo|7ª Isonzo (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[8ª batalla de l'Isonzo|8ª Isonzo (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[9ª batalla de l'Isonzo|9ª Isonzo (11-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[10ª batalla de l'Isonzo|10ª Isonzo (5-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Flondar|Flondar (6-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Mont Ortigara|Mont Ortigara (6-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[11ª batalla de l'Isonzo|11ª Isonzo (8-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[12ª batalla de l'Isonzo|12ª Isonzo (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tre Monti|Tre Monti (1-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Piave|Piave (6-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de San Matteo|San Matteo (8-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Vittorio Veneto|Vittorio Veneto (10-1918)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-even " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Front dels Balcans (1914-1918)|Balcans]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:French_soldiers-salonika-1915.jpg|150x150px|align=center]]
'''[[Front d'Albània]]''': [[Retirada de l'exèrcit serbi a Albània|Retirada de l'exèrcit serbi (11-1915)]]
'''[[Front de Macedònia]]''': [[Batalla de Krivolak|Krivolak (10-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kosturino|Kosturino (12-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Doiran (1916)|1ª Doiran (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Flórina|Flórina (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Struma|Struma (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Monastir (1916)|1ª Monastir (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Malka Nidzhe|Malka Nidzhe (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kaymakchalan|Kaymakchalan (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Crna Bend (1916)|1ª Crna Bend (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Monastir (1917)|2ª Monastir (3-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Doiran (1917)|2ª Doiran (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Crna Bend (1917)|2ª Crna Bend (5-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Skra-di-Legen|Skra-di-Legen (5-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Vardar|Vardar (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dobro Pole|Dobro Pole (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Doiran (1918)|3ª Doiran (9-1918)]]
'''[[Front de Romania]]''': [[Batalla de Transsilvània|Transsilvània (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tutrakan|Tutrakan (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dòbritx|Dòbritx (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Cobadin|1ª Cobadin (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Flămânda|Flămânda (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Turnu Roșu Pass|Turnu Roșu Pass (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Cobadin|2ª Cobadin (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jiu|Jiu (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Robănești|Robănești (11-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bucarest|Bucarest (11-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Prunaru|Prunaru (11-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Argeș|Argeș (12-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mărăști|Mărăști (7-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mărăşeşti|Mărăşeşti (8-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Oituz|Oituz (8-1917)]]
'''[[Front de Sèrbia]]''': [[Batalla de Cer|Cer (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Drina|Drina (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kolubara|Kolubara(11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Morava|Morava (10-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Ovce Pole|Ovče Pole (10-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Kosovo|Kosovo (11-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Montenegro|Montenegro (1-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mojkovac|Mojkovac (1-1916)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)|Orient Mitjà]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Turkish_heliograph_at_Huj2.jpg|175x175px|align=center]]
'''[[Campanya del Caucas]]''': [[Ofensiva de Bergmann|Bergmann (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sarikamish|Sarikamish (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Ardahan|Ardahan (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Van|Van (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Manzikert (1915)|Manzikert (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kara Killisse|Kara Killisse (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Erzurum|Erzurum (1-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Trebisonda|Trebisonda (2-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bitlis|Bitlis (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Erzincan|Erzincan (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sardarabad|Sardarabad (5-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bash Abaran|Bash Abaran (5-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Karakilisa|Karakilisa (5-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Expedició alemanya al Caucas|Expedició alemanya (6-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Baku|Baku (8-1918)]]
'''[[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Campanya dels Dardanels]]''': [[Operacions navals als Dardanels (1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Desembarcament de Cap Helles|''Cap Helles (4-1915)'']] [[[1ª batalla de Krithia|1ª Krithia (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Krithia|2ª Krithia (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[3ª batalla de Krithia|3ª Krithia (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Gully Ravine|Gully Ravine (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Krithia Vineyard|Krithia Vineyard (8-1915)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Desembarcament de Badia Anzac|''Badia Anzac (4-1915)'']] [[[1ª batalla de Badia Anzac|1ª Badia Anzac (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Badia Anzac|2ª Badia Anzac (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[3ª batalla de Badia Anzac|3ª Badia Anzac (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla per la Posició 3|Posició 3 (5-1915)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Desembarcament de Badia Suvla|''Badia Suvla (8-1915)'']] [[[Batalla de Sari Bair|Sari Bair (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Nek|Nek (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Pi solitari|Pi solitari (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Chunuk Bair|Chunuk Bair (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Turó Scimitar|Turó Scimitar (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Turó 60|Turó 60 (8-1915)]]
'''[[Teatre d'operacions de Mesopotàmia|Campanya de Mesopotàmia]]''': [[Desembarcament de Fao|Fao (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Basra|Basra (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Qurna (12-1914)|Qurna (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Shaiba (4-1915)|Shaiba (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Es Sinn (9-1915)|Es Sinn (9-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Ctesiphon (11-1915)|Ctesiphon (11-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Kut|1ª Kut (12-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Shiekh Sa'ad|Shiekh Sa'ad (1-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Wadi (1-1916)|Wadi (1-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Hanna|Hanna (1-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dujaila (3-1916)|Dujaila (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Kut|2ª Kut (2-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Caiguda de Bagdad (1917)|Bagdad (3-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Samarra|Samarra (3-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Ramadi|Ramadi (9-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció de Khan Baghdadi|Khan Baghdadi (3-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sharqat (10-1918)|Sharqat (10-1918)]]
'''[[Campanya de Sinaí i Palestina]]''': ''SINAI:'' [[Ofensiva del Canal de Suez|Canal de Suez (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Jifjafa|Jifjafa (4-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Katia|Katia (4-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Romani (8-1916)|Romani (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bir el Abd|Bir el Abd (8-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Magdhaba (12-1916)|Magdhaba (12-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Nekhl|Nekhl (2-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva de Bir el Hassana|Bir el Hassana (2-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''SUD DE PALESTINA:'' [[Batalla de Rafa (9-1917)|Rafa (9-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Gaza|1ª Gaza (3-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Gaza|2ª Gaza (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Estancament al sud de Palestina|Estancament al Sud de Palestina (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Buqqar Ridge|Buggar Ridge (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ofensiva al sud de Palestina (1917)|''Ofensiva al sud de Palestina (10-1917)'']] [[[Batalla de Beerxeba|Beerxeba (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Khuweilfe|Khuweilfe (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[3ª batalla de Gaza|3ª Gaza (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Hareira i Sheria (11-1917)|Hareira i Sheria (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Presa del Wadi el Hesi|Wadi el Hesi (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[La càrrega d'Huj|Huj (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de la cresta Mughar|Cresta Mughar(11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Ayun Kara|Ayun Kara (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jerusalem (1917)|Jerusalem (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Nebi Samwil|Nebi Samwil (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jaffa|Jaffa (12-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'El Burj|''El Burj (12-1917)'']]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''JUDEA:'' [[Batalla de Tell 'Asur|Tell 'Asur (3-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''JORDÀ I TRANSJORDÀ:'' [[Presa de Jericó (1918)|Jericó (2-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ocupació de la Vall del Jordà|Vall del Jordà (3-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla del Transjordà|''1ª Transjordà (3-1918)'']] [[[Batalla d'Hijla|Hijla (3-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla d'Amman|1ª Amman (3-1918)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla del Transjordà|2ª Transjordà (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Abu Tellul (7-1918)|Abu Tellul (7-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[3ª batalla del Transjordà|''3ª Transjordà (9-1918)'']] [[[Presa de Jisr ed Damieh|Jisr ed Damieh (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla d'Amman|2ª Amman (9-1918)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''NORD DE PALESTINA: ''[[Acció d'Arsuf|Arsuf (6-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Meguidó (1918)|Meguidó (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Sharon|''Sharon (9-1918)'']] [[[Batalla de Tulkarm|Tulkarm (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tabsor|Tabsor (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Arara|Arara (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Nazaret|Nazaret (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Presa d'Afulah i Beisan (9-1918)|Afulah i Beisan (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Presa de Jenin (9-1918)|Jenin (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Haifa (9-1918)|Haifa (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Samakh (1918)|Samakh (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Presa de Tiberíades|Tiberíades (9-1918)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Nablus (9-1918)|Nablus (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''SÍRIA:'' [[Presa de Damasc (1918)|''Damasc (9-1918)'']] [[[Càrrega d'Irbid|Irbid (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jisr Benat Yakub|Jisr Benat Yakub (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Càrrega de Kaukab|Kaukab (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Càrrega de Kiswe (9-1918)|Kiswe (9-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Càrrega de Khan Ayash|Khan Ayash (10-1918)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Persecució a Haritan|''Haritan (10-1918)'']] [[[Batalla d'Alep (1918)|Alep (10-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Càrrega d'Haritan (10-1918)|Haritan (10-1918)]]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> ''ARÀBIA:'' [[Rebel·lió àrab|Rebel·lió àrab (6-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de La Meca (1916)|La Meca (6-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Medina (6-1916)|Medina (6-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Taïf|Taïf (7-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Presa de Yanbo|Yanbo (12-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Àqaba|Àqaba (7-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Wadi Musa|Wadi Musa (10-1917)]]
[[Campanya de Pèrsia|Pèrsia (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Dilman|Dilman (4-1915)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-even " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Front africà (Primera Guerra Mundial)|Àfrica]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Congo_belge_campagne_1918.jpg|150x150px|align=center]]
'''[[Campanya del Nord d'África (1914)|Nord d'África]]''': [[Guerra de Zaian|Zaian (1914-1921)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Campanya Senussi|Senussi (11-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Campanya Darfur|Darfur (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Revolta de Kaocen|Kaocen (1916-1917)]]
'''[[Teatre d'operacions d'Àfrica oriental (Primera Guerra Mundial)|Àfrica Oriental]]''': [[Batalla de Zanzíbar|Zanzíbar (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Kilimanjaro|Kilimanjaro (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del delta del Rufiji|Rufiji (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tanga|Tanga (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jassin|Jassin (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bukoba|Bukoba (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del llac Tanganyika|Tanganyika (12-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Salaita|Salaita (2-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Latema Nek|Latema Nek (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kahe|Kahe (3-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kondoa Irangi|Kondoa Irangi (5-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kisaki|Kisaki (9-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kibata|Kibata (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Behobeho|Behobeho (1-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Mahiwa|Mahiwa (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Ngomano|Ngomano (11-1917)]]
'''[[Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental|Àfrica Sud-occidental]]''': [[Batalla de Sandfontein|Sandfontein (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Campanya d'Angola|Angola (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kakamas|Kakamas (2-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Trekkopjes|Trekkopjes (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Otavi (7-1915)|Otavi (7-1915)]]
'''[[Campanya de Togoland|Togoland]]''': [[Batalla d'Agbeluvhoe (8-1914)|Agbeluvhoe (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Chra (8-1914)|Chra (8-1914)]]
'''[[Campanya de Kamerun|Kamerun]]''': [[Batalla de Tepe|Tepe (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Laï|Laï (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Garua|1ª Garua (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Mora|Mora (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Kusseri|Kusseri (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Nsanakong|Nsanakong (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Ukoko|Ukoko (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jabassi|Jabassi (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla d'Edea|1ª Edea (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla d'Edea|2ª Edea (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Gurin|Gurin (4-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Jaunde|1ª Jaunde (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Garua|2ª Garua (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Ngaundere|Ngaundere (6-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Jaunde|2ª Jaunde (10-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Banjo|Banjo (11-1915)]]
''REBEL·LIONS'': [[Rebel·lió de Maritz (9-1914)|Maritz (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Rebel·lió de Chilembwe|Chilembwe (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Rebel·lió de Bussa|Bussa (6-1915)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Teatre d'operacions del Pacífic (Primera Guerra Mundial)|Àsia i Oceà Pacífic]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:BritishTroopsArriveTsingtao1914.jpg|175x175px|align=center]]
[[Teatre d'operacions del Pacífic (Primera Guerra Mundial)#L'ocupació aliada de les possessions alemanyes|Illes alemanyes del Pacífic (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Ocupació de Samoa|Samoa (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Bita Paka|Bita Paka (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Setge de Toma|Toma (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig de Madràs|Madràs (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig de Papeete|Papeete (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Atac a Fanning|Fanning (9-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Penang|Penang (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de les Illes Cocos|Illes Cocos (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Coronel|Coronel (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de les Malvines|Malvines (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Más a Tierra|Más a Tierra (3-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Guam|Guam (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Tsingtao|Tsingtao (8-1917)]]
''Vegeu també:'' [[Conspiració indo-alemanya]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Motí de Singapur|Motí de Singapur (2-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Motí de Ghadar|Motí de Ghadar (2-1915)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-even " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Batalla de l'Atlàntic (1914-1918)|Oceà Atlàntic]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:German_UC-1_class_submarine.jpg|175x175px|align=center]]
[[Batalla d'Odensholm|Odensholm (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla d'Heligoland|1ª Heligoland (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 22 de setembre de 1914|22 de setembre de 1914]] <span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Penang (10-1914)|Penang (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Texel|Texel (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Yarmouth|1ª Yarmouth (11-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Scarborough|Scarborough (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Cuxhaven|Cuxhaven (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de les Illes Falklands|Falklands (12-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de Dogger Bank|1ª Dogger Bank (1-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Noordhinder Bank|Noordhinder Bank (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Gotland|Gotland (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 19 d'agost de 1915|19 d'agost de 1915]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 24 de setembre de 1915|24 de setembre de 1915]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 16 de gener de 1916|16 de gener de 1916]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Dogger Bank|2ª Dogger Bank (2-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 29 de febrer de 1916|29 de febrer de 1916]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de Yarmouth|2ª Yarmouth (4-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Jutlàndia|Jutlàndia (5-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 19 d'agost de 1916|19 d'agost de 1916]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla de l'estret de Dover|1ª Estret de Dover (10-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Funchal|Funchal (12-1916)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 10 de març de 1917|10 de març de 1917]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 16 de març de 1917|16 de març de 1917]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Pas-de-Calais|Pas-de-Calais (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 4 de maig de 1917|4 de maig de 1917]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla de l'estret de Dover|2ª Estret de Dover (4-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Lerwick|Lerwick (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Détroit de Muhu|Détroit de Muhu (10-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 15 d'octubre de 1917|15 d'octubre de 1917]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 17 de novembre de 1917|17 de novembre de 1917]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla d'Heligoland Bight|2ª Heligoland Bight (11-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Zeebrugge|Zeebrugge (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla d'Ostend|1ª Ostend (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 4 d'abril de 1918|4 d'abril de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Zeebruges|Zeebruges (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[1ª batalla d'Ostende|1ª Ostende (4-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[2ª batalla d'Ostende|2ª Ostende (5-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 21 de maig de 1918|21 de maig de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Scapa Flow|Scapa Flow (6-1919)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 18 de juny de 1918|18 de juny de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Atac a Orleans (1918)|Orleans (07-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 5 de setembre de 1918|5 de setembre de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 14 d'octubre de 1918|14 d'octubre de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 24 d'octubre de 1918|24 d'octubre de 1918]]<br>
<br>
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Batalla de la Mar Bàltica (1914-1918)|Mar Bàltica]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Yermak_icebreaker.jpg|150x150px|align=center]]
[[Batalla de les Illes Åland|Illes Åland (7-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del Golf de Riga|Golf de Riga (8-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Operació Albió|Operació Albió (09-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Moon Sound|Moon Sound (10-1917)]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-even " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Batalla de la Mar Mediterrània (1914-1918)|Mar Mediterrània]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Austro-Hungarian_Dreadnoughts_At_Pula.jpg|175x175px|align=center]]
[[La cacera del Goeben i del Breslau|Goeben i Breslau (7-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Antivari|Antivari (8-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig d'Ancona|Ancona (5-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla de Durrës|1ª Durrës (12-1915)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla del canal d'Òtranto|Òtranto (5-1917)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Imbros|Imbros (1-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[La burla de Bakar|Bakar (2-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Acció del 8 de maig de 1918|8 de maig de 1918]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Premuda|Premuda (6-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla de Durrës|2ª Durrës (10-1918)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Atac a Pula|Pula (11-1918)]]
''Vegeu també:'' [[Campanya d'U-Boot a la Mediterrània (1914-1918)|Campanya d'U-Boot a la Mediterrània]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)|Campanya de l'Adriàtica]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bloqueig del canal d'Òtranto]]
</div>
|}
<div></div>
|- style="height:2px"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;;;" class="navbox-list navbox-odd " |
<div style="padding:0em 0.25em"></div>
{| cellspacing="0" class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="width:100%;;;;"
! style=";;font-size:100%;" colspan="2" class="navbox-title" |
<div style="float:left; width:6em;text-align:left;"> </div>
<span class="" style="font-size:100%;">[[Batalla de la Mar Negra (1914-1918)|Mar Negra]]</span>
|- style="height:2px;"
|
|-
| colspan="2" style="width:100%;padding:0px;font-size:95%;;;" class="navbox-list navbox-odd " |<div style="padding:0em 0.25em">
[[Fitxer:Black_Sea_Battleships.jpg|175x175px|align=center]]
[[Acció del 12 d'octubre de 1914|12 d'octubre de 1914]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla d'Odessa (10-1914)|Odessa (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig de Sebastopol|Sebastopol (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig de Novorossiïsk|Novorossiïsk (10-1914)]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Bombardeig de Feodosia|Feodosia]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Batalla de Cap Sarych|Cap Sarych]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Primera batalla de Kirpen|1ª Kirpen]]<span style="font-weight:bold;"> ·</span> [[Segona batalla de Kirpen|2ª Kirpen]]
</div>
|}
<div></div>
</tbody></table>
Hi! I've seen your activity on Wikidata. Here your can find all ca.wiki's articles about ancient Greece that are in lonely items. Feel free to cancel items you have controlled. Goodbye, --Epìdosis (disc.) 18:40, 27 març 2015 (CET)
I really like your effort in clearing up articles about ancient history on this Wikipedia and on Wikidata. If you want to collaborate with it.wiki about ancient Greece, contact me! Bye bye, --Epìdosis (disc.) 21:26, 4 abr 2015 (CEST)
Si, després de posar el comentar m'he adonat del que havies fet i ho intentat arreglar. El problema residia en que les dades de wikidata enllaçaven amb Menecm i l'article Manecme d'Alopeconnès no tenia enllaç a wikidata: això feia que no es veiessin les pàgines en altres idiomes ni els registres d'autoritat. Ara em sembla que ha quedat arreglat. El nom en català d'aquest senyor és difícil d'establir perquè no hi ha gens de bibliografia en català sobre ell; jo em sembla que vaig fer servir el nom que vaig escoltar d'un professor de mates.--Ferran Mir (disc.) 20:54, 31 març 2015 (CEST)
Per aclarir el tema de la transcripció del nom, vaig fer una consulta al OPTIMOT que em va contestar el següent:Optimot - D'acord amb la informació facilitada per l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, la forma recomanada en català és Menecme, amb -e final per compensar la pèrdua de la desinència grega -os. - L'Optimot és un servei de resolució de consultes que ofereix la Direcció General de Política Lingüística conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Per les característiques de la vostra consulta, en la resolució de la resposta hi ha intervingut l'Institut d'Estudis Catalans, que té, entre altres funcions, la d'acadèmia de la llengua catalana, i n'estableix la normativa per mitjà de la seva Secció Filològica. O sigui, que em sembla que ara està tot més correcte.--Ferran Mir (disc.) 17:50, 27 abr 2015 (CEST)
Ei Mallus que encara no es pot començar a puntuar fins la mitja nit!! Em sap greu però l'article de l'Alzamora no pot pas sumar. :S--Kippelboy (disc.) 20:28, 8 abr 2015 (CEST)
Demana ajuda
Bones Mallus, un viquipedista novell del Vallès està demanant un mentor. Si mires a la seva pàgina d'usuari Usuari:Rossend Mangot Casanoves he pensat que potser tu podries quedar amb ell un dia o donar-li una mica de suport en línia. Com ho veus? Està fent un article històric però no se n'acaba de sortir. Pots? --Kippelboy (disc.) 08:30, 22 maig 2015 (CEST)
Hola David, bon dia.
He inserit a Enllaços Externs fotografia de la darrera pàgina del treball "La cordial recerca" del Dr. Simeó Selga i Ubach, on figura la seva signatura: signatura del Dr Selga 001.jpg.
Aniré cercant les dades que falten, com vam quedar.--RMCcat 12:59, 29 maig 2015 (CEST)
He arxivat l'avaluació de Temple egipci per inactivitat (calia descongestionar la pàgina d'avaluacions). Recorda que en qualsevol moment pots tornar-ne a demanar l'avaluació o, si cal, presentar-lo a votació per ser article de qualitat. Fins aviat!!--Arnaugir (discussió) 12:00, 14 ago 2015 (CEST)
Aviació
Hola, MALLUS
He vist que portes unes quantes contribucions a l'apartat d'aviació de la Viquipèdia. Podries, sisplau, signar a la pàgina del Viquiprojecte? Estic intentant recopilar tots els usuaris que poden ser útils en aquesta "Renaixença"de l'apartat de l'aviació de la Viquipèdia. Gràcies.--Krauss64- És és? (disc.) 12:14, 19 ago 2015 (CEST)
Hi! Do you take photos in Sant Cugat del Valles? I would like for someone to take a picture of the Japanese School in Sant Cugat del Valles to put on Wikipedia.
WhisperToMe (disc.) 15:50, 13 set 2015 (CEST)
Viquiprojecte:27S
Moltes gràcies per la teva col·laboració al Viquiprojecte:27S, que acaba avui. Esperem que hagi servit per donar una bona cobertura wiki el més neutral possible a totes les candidatures i candidats, així com informació de context. Gràcies un cop més--Kippelboy (disc.) 07:09, 27 set 2015 (CEST)
Hola
Hola MALLUS! I'm contributing mainly to Ukrainian wikipedia, but I've just made an attempt to write a couple of articles for Catalan wikipedia. They seem to be within your sphere of interests: Comunisme nacional and Nacionalisme tàtar. Sure, this is kind of too self-confident to write articles in a language which I don't really know, but anyway... Just in case if you're interested, you may check them for mistakes. Best wishes, --Тутовий (disc.) 05:55, 9 oct 2015 (CEST)
Yes, the username was inspired by "silkworm"; however, without "шовкопряд" it doesn't make much sense, and leaves reader puzzled. It may also be an errative of "local" (тутешній), and contains an allusion to the en:Tutejszy. Anyway, it was a wordplay that came to my mind when I was pondering over a nickname for Wikipedia. Thanks for your welcoming words! Apart from articles that I've mentioned, there's something that surprised me in Catalan wikipedia. For example, see articles Donetsk and Ialta. Ukraine is not mentioned at all in these articles. Even in Russian Wikipedia Yalta is marked as Ukraine/Russia, and Donetsk is just Ukraine. Catalan wiki now appears the most supportive of Russian militarism, even more supportive than Russian wiki itself. These changes in all cities and provinces of Crimea and Donbas were made by just two users, but it's quite unfortunate that there was no one to oppose them. I'm not sure if it is a part of a bigger trend of confusion of Russian imperialism with self-determination or nothing more than activity of two users. --Тутовий (disc.) 06:28, 13 oct 2015 (CEST)
Thanks for your reply! First of all, just a small correction: Odesa in under Ukrainian control and has never been under Russian control during this war. Currently that articles are quite far from wikipedia standards of neutrality, that's the problem. Furthermore, they fall short of providing essential information about status of the cities. Sure, formulations like "* is recognized as belonging to Ukraine by most of the international community, but effectively controlled by Russia" are all right. However, I've seen something like "the city is claimed by Ukraine, but actually it forms a part of Russia" in the Catalan Wikipedia, which appears misguiding, as "claiming" implies some lack of recognition. Anyway, so far in the Catalan Wikipedia the cities are just in "Russia" and "DNR". --Тутовий (disc.) 23:08, 13 oct 2015 (CEST)
Viquitrobada 2015
Biblioteca Carles Rahola de Girona
Bones Mallus, com va tot? Ens veurem enguany a la Viquitrobada 2015 els propers 14 i 15 de novembre a Girona? No t'he vist a la llista d'inscrits encara. Vine! que la farem grossa! :-)--Kippelboy (disc.) 17:16, 23 oct 2015 (CEST)
Què tal? Doncs sí, fa força temps que només passo per aquí per a fer alguna consulta i no escric res. Motius varis: feina, personals, etc.
Molt guai, el tema. M'agrada. M'he mirat l'article per sobre... Els instruments mèdics de Kom Ombo, correcte, fins i tot potser en tinc alguna foto, tot i que són d'època ptolemaica. Has parlat de la momificació i els avenços mèdics gràcies a tot allò que van aprendre? En Bob Brier havia fet un documental i una xerrada sobre com "fer una mòmia" (ell i els seus col·laboradors en van fer una intentant seguir les tècniques egípcies, també els instruments mèdics i els ungüents, etc de farmacologia), juraria que ho vaig posar a la pàgina del projecte o en algun article relacionat com a referència. De la part d'ortopèdia, he vist la foto de la pròtesi de dit de Deir al-Madinah, n'hi ha més i hi ha altres troballes relacionades amb l'ortopèdia, no sé si n'hi ha cap article o foto per alguna de les viquis, si puc hi faig una ullada.
Crec que tenia algun article dels que surten a la revista d'Història del National Geographic o en algun llibre, a veure si el puc buscar, m'ho apunto. Podria servir com a referència i per a ampliar l'article.
Miro de buscar un moment també per a revisar l'article. Si no t'he dit res abans, avisa'm quan el tinguis més o menys acabat, si us plau.
Hi he fet una altra ullada, em sembla que si l'ampliem una mica, el podries presentar com a article de qualitat, perquè està molt bé. Un parell d'idees sobre l'apartat de nutrició, no parles de les crescudes del Nil ni dels mites sobre la construcció de les piràmides (especialment la de Kheops): les crescudes del Nil determinaven l'abundància del menjar i les fams (d'aquí que creessin els nilòmetres, també els magatzems de cereals i d'altres provisions dels temples, els impostos, la política, els viatges i el comerç exterior, etc... i, després de la construcció de la presa d'Assuan -la "nova"- tot això va desaparèixer i va crear alguns dels problemes que tenen avui dia, com la lenta desaparició del delta i la contaminació tant del riu com de les terres de cultiu, que han de ser fertilitzades artificialment... però això ja és aprofundir massa potser); pel que fa a la piràmide de Kheops, en Hawass i d'altres van estar investigant els pobles i els cementiris dels constructors, allà van trobar proves, entre d'altres coses, dels tractaments en traumatologia i de l'alimentació que van rebre els constructors (menjaven carn!). Continuo quan trobi un moment. --Luna92 (disc.) 12:52, 25 nov 2015 (CET)
. Si preferiu aprendre mitjançant un tutorial, podeu seguir el curset d'autoaprenentatge.
, o bé amb el codi 
.svg){kind=small}
), és la de la plantilla de la guerra, i si pots posar-la en totes les batalles, ens fas un favor, doncs aquest problema és generalitzat. --Panotxa (disc.) 23:52, 26 jul 2010 (CEST)
Pau Cabot · Discussió 17:58, 4 set 2010 (CEST)
) Salut! --Judesba (digues...) 14:36, 30 set 2010 (CEST)
Fet! Gràcies, doncs. Fins aviat! --Judesba (digues...) 19:00, 30 set 2010 (CEST)
--Judesba (digues...) 21:19, 21 oct 2010 (CEST)
--J. G. Góngora (disc.) 23:13, 7 feb 2011 (CET)
Tancat--Pp.paul.4 (disc.) 00:24, 6 ago 2013 (CEST)
Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 18:26, 12 set 2013 (CEST)
Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 12:19, 13 set 2013 (CEST)
o bé 
però de temes egipcis (evolució de les tecnologies, dels mètodes de construcció, de la construcció nàutica, ...; seqüència del tipus de tomba utilitzada; seqüència dinàstica; seqüència religiosa de culte a determinats dèus, ...). Bé, suposo que tindreu millors idees que no pas jo i que podeu fer propostes que realment siguin útils per a articles en els que esteu treballant. Ho parlarem també amb el professor d'història. --
--Xamil (disc.) 12:06, 21 oct 2014 (CEST)
