3 de febrer
(S'ha redirigit des de: 3 febrer)
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 331 dies per finalitzar l'any i 332 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1112 - Arle: el compte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i la comtessa de Provença, Dolça de Provença, contrauen matrimoni. A conseqüència, la Provença s'incorpora al Comtat de Barcelona.[1]
- 1485 - Granollers: el capitost remença Pere Joan Sala s'apodera de la ciutat.[2]
- 1492 - Girona: el convent de Cadins decideix instal·lar-se al Mercadal, Girona, procedent de Cabanes (Alt Empordà).[3]
- 1714 - La Gleva (Les Masies de Voltregà, Osona): en la Batalla de la Gleva 1.200 vilatans es defensen de l'atac dels borbònics durant la guerra dels catalans.
- 1924: Terres de Ponent: s'inaugura el tram de ferrocarril entre Lleida i Balaguer.
- 1973 - Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat): s'inaugura el nou Hospital de Sant Joan de Déu.[4]
- Resta del món
- 1509 - Sultanat de Gujarat: els portuguesos derroten la flota del sultanat en la batalla de Diu en la que és la primera victòria europea a Àsia.
- 1813 - San Lorenzo (Província de Santa Fe, Argentina): els independentistes de les Províncies Unides del Riu de la Plata guanyen el combat de Sant Lorenzo durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 1930 - Hong Kong: Ho Chi Minh funda el Partit Comunista del Vietnam.
- 1959 - Iowa (EUA): en un accident d'avió moren Buddy Holly, Ritchie Valens, The Big Bopper i el pilot; la data serà coneguda com "El dia que la música va morir".[5]
- 1994 - El Japó llença l'OREX, una càpsula espacial no tripulada mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima.
- 1995 - Centre espacial John F. Kennedy, Florida (EUA): per primer cop una dona, Eileen Collins, pilota en l'enlairament de la missió STS-63 el Transbordador espacial Discovery.
- 2004 - Darwin (el Territori del Nord, Austràlia): hi arriba, procedent d'Adelaida, el tren The Ghan, el primer de passatgers que recorre la nova línia de 2.979 quilòmetres entre aquestes dues ciutats; el 15 de gener hi havia circulat el primer tren de mercaderies.
Naixements
[modifica]Països Catalans
- 1833 - Bocairent: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor valencià establert a París (m. 1917).[6]
- 1894 - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (m. 1985).[7]
- 1912 - Barcelona: Albina Francitorra i Aleñà, periodista i escriptora (m. 2013).[8]
- 1933 - Cervera, La Segarra: Rosa Fabregat, escriptora, Creu de Sant Jordi 2017.[9]
- 1934 - Barcelona: Alfred Lucchetti i Farré, actor català (m. 2011).
- 1946 - Barcelona: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil (m. 1984).[10]
- 1966 - Massamagrell: Fani Grande, escriptora i guionista valenciana.
- 1986 - Barcelona: Blanca Llum Vidal, poeta, editora i traductora catalana.[11]
- Resta del món
- 1736 - Klosterneuburg (Àustria): Johann Georg Albrechtsberger, organista i compositor austríac (m. 1809).[12]
- 1790 - Lewes, Regne Unit: Gideon Algernon Mantell, la primera persona que va identificar un fòssil de dinosaure i en va inaugurar l'estudi científic (m. 1852).
- 1809 - Hamburg, Alemanya: Felix Mendelssohn, compositor, pianista i director d'orquestra alemany (m. 1847).[12]
- 1821 - Bristol: Elizabeth Blackwell, primera dona graduada en Medicina dels Estats Units (m. 1910).[13]
- 1830 - Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Robert Gascoyne-Cecil, comte de Salisbury, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1885-1886, 1886-1892, i 1895-1902) (m. 1903)
- 1874 - Allegheny, Pennsilvània: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca que va viure la major part de la seva vida a França (m. 1946).[14]
- 1877 - Boston, Anglaterra: Janet Lane-Claypon, metgessa anglesa, una de les fundadores de la ciència de l'epidemiologia (m. 1967).[15]
- 1892 - Las Palmas de Gran Canaria: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (m. 1956).
- 1893 - Tainan (Taiwan): Xu Dishan (xinès:许 地 山), escriptor, traductor xinès, especialista en el Budisme.També se'l coneix pel seu nom de ploma Luo Huasheng (m. 1941).[16]
- 1894 - Nova York, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà (m. 1978).
- 1898 - Memphisː Lil Hardin, pianista, compositora, arranjadora, directora i cantant de jazz americana (m. 1971).[17]
- 1901 - Xalamera, Baix Cinca: Ramón J. Sender, escriptor aragonès (m. 1982).
- 1904 - Pisino d'Istria (ara Pazin, Istria, Croàcia): Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià (m. 1975).[18]
- 1909 - París: Simone Weil, filòsofa francesa (m. 1943).[19]
- 1912 - Montpeller, Occitània, França: Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès (m. 1990).
- 1918 - Fulton (Missouri), Estats Units: Helen Stephens, atleta nord-americana, guanyadora de dues medalles d'or olímpiques (m. 1994).[20]
- 1920 - Wilmington, Delaware (EUA): Henry Heimlich, cirurgià toràcic estatunidenc àmpliament reconegut com l'inventor de la maniobra de Heimlich (m. 2016).
- 1935 - Houston, Texas (EUA): Johnny "Guitar" Watson, guitarrista i cantant de jazz estatunidenc (m. 1996).
- 1939 - Viena, Àustria: Helga Dernesch, soprano austríaca.[21]
- 1943 - Filadèlfia, Pennsilvània: Blythe Danner, actriu estatunidenca de teatre, cinema i televisió; activista mediambiental.[22]
- 1947 -
- Newark (Nova Jersey), Estats Units: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc (m. 2024).[23]
- Saragossa: Soledad Puértolas, escriptora aragonesa en llengua castellana, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.[24]
- 1948 -
- Estocolm: Henning Mankell, escriptor suec (m. 2015).
- Wailakama, Baukau (Timor Oriental): Carlos Filipe Ximenes Belo, bisbe catòlic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1996.
- Gatchina, óblast de Leningrad, (URSS): Guennadi Moisséiev, pilot de motocròs (categoria de 250 cc).
- 1950 -
- Montevideo (Uruguai): María Julia Muñoz, metgessa i política uruguaiana, Ministra de Salut Pública entre 2005 i 2010.
- Dallas, Texas, EUA: Morgan Fairchild, actriu estatunidenca.
- 1953, Winthrop, Estats Units: Sophia Hayden Bennett, arquitecta nord-americana d'ascendència xilena (n.1868).[25]
- 1965 -
- Lohja, Finlàndia: Marjo Matikainen-Kallström, esquiadora de fons, ja retirada, i política finlandesa.
- Boston, Massachusetts (EUA): Maura Tierney, actriu estatunidenca, coneguda per haver interpretat Abby Lockhart a la sèrie de televisió Urgències (E.R.).
- 1970 - Epsom, Surrey (Regne Unit): Warwick Davis, actor anglès.
- 1971 - Essex: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (m. 1999).[26]
- 1976 - Masqat, Oman: Isla Fisher, actriu i autora australiana.[27]
- 1978 - Beirut: Amal Clooney, nascuda Amal Alamuddin, advocada britànica especialitzada en dret internacional i drets humans.[28]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1912 - Barcelona: Joan Brull i Vinyoles, pintor català de finals del segle xix, representant del simbolisme català.
- 1967 - Sabadell: Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
- 2001 - Barcelona: Eudald Solà i Farrés, conegut també com a Alexis Eudald Solà, lingüista i neohel·lenista català.[29]
- 2009 - Barcelonès: Mercè Conesa González, periodista d'El Periódico de Catalunya, i feminista (n. 1953).[30]
- 2022 - Barcelona: Toni Miró, dissenyador de moda català (n. 1947).
- Resta del món
- 1468 - Magúncia, Sacre Imperi: Johannes Gutenberg, orfebre i inventor alemany.
- 1568 - Vilabertran: Cosme Damià Hortolà, teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, abat de Vilabertran i rector de la Universitat de Barcelona.
- 1837 - Lió: Claudina Thévenet, religiosa que fundà la Congregació de Jesús-Maria.[31]
- 1915 - Mulanje, Nyasalàndia: John Chilembwe, pastor baptista i revolucionari contra el colonialisme (n. 1871).[32]
- 1924 - Washington DC (EUA): Woodrow Wilson, 28è president dels Estats Units, Premi Nobel de la Pau de 1919 (n. 1856).
- 1944 - Ais de Provença: Yvette Guilbert, cantant, actriu i compositora francesa, immortalitzada pel pintor Toulouse-Lautrec (n. 1867).[33]
- 1956 - París: Émile Borel, matemàtic i polític (n. 1871).
- 1961 - Santa Monica, Califòrnia: Anna May Wong, actriu estatunidenca del cinema mut (n. 1905).[34]
- 1959:
- Clear Lake, Iowa, EUA: Buddy Holly, cantant americà (n. 1936).
- Clear Lake, Iowa, EUA: Ritchie Valens, cantant americà (n. 1941).
- 1974 - Madrid: Juan de Orduña, actor espanyol (n. 1902).[35]
- 1975 - El Caire: Umm-Kulthum, cantant solista, compositora i actriu egípcia, coneguda com l'Estrella d'Orient (n. 1904).[36]
- 1981 - Madrid: Isabel Garcés, actriu espanyola.[37]
- 1989 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): John Cassavetes, actor, guionista i director estatunidenc (n. 1929).
- 1993 - Wellington, Nova Zelandaː Edith Farkas, meteoròloga i investigadora antàrtica, líder en el control de l'ozó (n. 1921).[38]
- 2011 - París: Maria Schneider, actriu francesa (n. 1952).[39]
- 2012 - Nova York (EUA): Ben Gazzara, actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre (n. 1930).
- 2019 - Los Angeles: Julie Adams, actriu estatunidenca (n. 1926).[40]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sant Blai és la festa major de l'Aleixar (el Baix Camp), de Bocairent (la Vall d'Albaida), i a Pedreguer (la Marina Alta).
- Santoral:
- Sant Blai, bisbe d'Armènia;
- Anscari d'Hamburg, bisbe;
- Claudina Thévenet;
- Siméo el Just, ancià de Jerusalem;
- Anna (profetessa)., entre els ortodoxos (els catòlics la celebren l'1 de setembre):
Referències
[modifica]- ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 62,63-65,69,70. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 86. ISBN 8497889266.
- ↑ Mirambell i Belloc, Enric «Les religioses Bernardes al Gironès». Revista de Girona, núm. 155, nov-des 1992, pàg. 60-67.
- ↑ Casassas i Simó, Oriol; Ramis, Joaquim. Metges de nens: cent anys de pediatria a Catalunya. Edicions de la Magrana, 1993, p. 133. ISBN 9788474106527 [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 11-04-2007. [Consulta: 30 gener 2009].
- ↑ Sánchez García, María Belén «Proyección del piano valenciano en el París de entre siglos (XIX-XX): Blas María Colomer». Cuadernos de Investigación Musical, Núm. 4, 2018, pàg. 32-53.
- ↑ «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Del silenci estant: d'Albina Fransitorra a Montserrat Roig». La Independent. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «Rosa Fabregat i Armengol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «3 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Blanca Llum Vidal». Elixir. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 12,0 12,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Elizabeth Blackwell». Biography. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000, pàg. 741. ISBN 978-0-415-92040-7.
- ↑ McDougall, Bonnie S., 1941-. The literature of China in the twentieth century. Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11084-7.
- ↑ Albertson, Chris. «Lil Hardin-Armstrong (1898-1971)» (en anglès). The Syncopated Times. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ Waterhouse, John C.G.; Bernardoni, Virgilio. «Dallapiccola, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.07081 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Simone Weil | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ (anglès) www.olympic.org - Helen Stephens
- ↑ «Helga Dernesch | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «Biografia de Blyte Danner». The New York Times.
- ↑ «Paul Auster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Soledad Puértolas Villanueva» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sophia Gregoria Hayden Bennett». Pioneering Women of American Architecture. Edited by Mary McLeod and Victoria Rosner. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sarah Kane | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Isla Fisher Biography (1976-)». FilmReference.com. [Consulta: 23 octubre 2012].
- ↑ «Amal's Big 40! George Clooney Celebrates Wife's Birthday on 24-Hour Getaway». People, 05-02-2018. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Marcos Hierro, Ernest «Eudald Solà i Farrés (1946 - 2001)» (pdf). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 42, 2002, pàg. 593-597 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Mor Mercè Conesa, mare del periodisme compromès de BCN». El Periódico, 04-02-2009. [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑ «History and Foundation» (en anglès). Congrégation des Religieuses de Jésus-Marie. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «John Chilembwe's wife and progeny» (en anglès). africabib.org. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Yvette Guilbert, la diva du café-concert» (en francès). Occitanie Musées.. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ The Anna May Wong Society Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 444. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Oum Kalsoum, la quatrième pyramide» (en francès). Institut du monde arabe. Arxivat de l'original el 2009-07-24. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 240. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Rosslyn Shanks» (en anglès). iwonderweather. Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Maria Schneider | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Julie Adams, Damsel in Distress in 'Creature From the Black Lagoon,' Dies at 92
