7 de març
(S'ha redirigit des de: 7 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1523: Arriba a la ciutat de Palma un gran estol reial per reprimir la revolta dels agermanats Revolta de les Germanies.
- 1714 - Rastatt (Baden-Württemberg, Alemanya): Àustria i França van signar el Tractat de Rastatt que completava el Tractat d'Utrecht al final de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest tractat, Àustria va obtenir les possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos espanyols i França es va haver de retirar del marge dret del riu Rin. Aquest tractat, el primer redactat en francès, representa l'inici de l'ús d'aquesta llengua com a llengua franca de la diplomàcia.
- 1978: Estrena mundial a Palma (Mallorca) de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró.[1]
- 2009: Manifestació Deu Mil a Brussel·les a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.[2]
- Resta del món
- 1775 - l'Índia: l'Imperi Britànic obté el control de Salsette i Vasai en el Tractat de Surat abans de la primera Guerra Maratha.
- 1876 - Boston, Massachusetts, EUA: Alexander Graham Bell patenta el telèfon.
- 1936 - Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.[3]
- 1938 - mar Mediterrània, Batalla del cap de Palos enfront del far de cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares del bàndol nacional, guerra Civil espanyola).[4]
- 1972 - Madrid, Espanya: la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 1989 - Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 1991: El Congrés dels Diputats espanyol aprova la creació de l'Institut Cervantes.
- 1996 - Ramallah, Cisjordània: s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 2009: Llançament de la Missió Kepler, una missió de la NASA a la recerca d'exoplanetes.
- 2010: Kathryn Bigelow, primera guanyadora d'un Oscar a la millor direcció, per The hurt locker (2008).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1610 - Barcelona: Miquel Parets i Alaver, assaonador i cronista català.
- 1879 - Barcelona: Joan Ventosa i Calvell, polític i economista català (m. 1959)[5]
- 1901 - Barcelona: Montserrat Campmany i Cortés, pianista i compositora catalana (m. 1995).[6]
- 1907 - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (m. 1974).[7]
- 1927 - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (m. 2023).
- 1931 - Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català.
- 1938 - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana.[8]
- 1960 - Mercè Lorente i Casafont, filòloga catalana, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.
- 1971 - Barcelona: Toni Comín, polític català.[9]
- 1973 - Sencelles: Antònia Vallès Ramis, política mallorquina, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.
- 1997 - Vilassar de Marː Alba Farelo –Bad Gyal–, cantant, productora i compositora catalana de dancehall, reggaeton, trap i hip-hop.[10]
- 1989 - Igualada: Diana Gómez i Raich, actriu de cinema i televisió catalana.[11]
- Resta del món
- 1687 - Auxerre: Jean Lebeuf, historiador, músic i erudit francès.
- 1850 - Hodonín, Moràvia: Tomáš Garrigue Masaryk fundador de la República de Txecoslovàquia.(m. 1937).[12]
- 1857 - Wells, Imperi Austrohongarès: Julius Wagner-Jauregg, neuròleg i psiquiatre, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1927 (m. 1940)[13]
- 1875 - Ziburu, França: Maurice Ravel, compositor francès (m. 1937).[14]
- 1887 - Durand, Wisconsinː Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat (m.1973).[15]
- 1904 - Halle (Alemanya): Reinhard Heydrich va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia (m. 1942).
- 1908 - Roma: Anna Magnani, actriu italiana (m. 1973).[16]
- 1917 - Brihuega, Guadalajara: Tomasa Cuevas, militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones a les presons franquistes.[17]
- 1922 - Kologriv: Olga Ladíjenskaia, matemàtica russa coneguda pel seu treball sobre l'equació diferencial en derivades parcials (m. 2004).[18]
- 1936 - París, França: Georges Perec, escriptor francès (m. 1982).[19]
- 1938:
- Nova York EUA: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1975 [20]
- Carcassona, Occitània: Albert Fert, físic francès, Premi Nobel de Física de 2007.[21]
- 1942 - Copenhaguen, Dinamarca: Erik Clausen, actor, guionista i director de cinema danès.
- 1943 -
- Oakland: Carolyn Carlson, coreògrafa de dansa contemporània d'origen finlandès.[22]
- Madrid: Elisa Serna, cantautora espanyola de la dècada de 1970 (m. 2018).[23]
- 1945 - Schaan, Liechtenstein: Gerta Keller, paleontòloga.[24]
- 1951 - Crimea: Irina Iermakova, poeta i traductora russa.[25]
- 1959 - París: Marisol Touraine, política francesa, que ha estat diputada i ministra d'Afers socials i de Salut.[26]
- 1962:
- Nova York, Nova York, EUA: Taylor Dayne, cantant Estatunidenca.
- Sevilla, Espanya: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català.
- 1964 - Los Angeles, Califòrnia: Bret Easton Ellis, escriptor nord-americà.
- 1970 - Londres, Anglaterra: Rachel Weisz, actriu i model britànica.[27]
- 1980 - Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 1985:
- Markham, Gal·les: Gerwyn Price, jugador de dards i rugbi gal·lès.
- Redhill, Anglaterra: Charlotte Best, migfondista anglesa.
- 1989 - Esparraguera: Cristian Lobato, futbolista.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1839 - Barcelona: Vicenç Cuyàs i Borés, compositor.
- 1880 - València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià.
- 1943 - Sant Just Desvern: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català
- 1955 - Barcelona: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
- 1962 - Madrid, Espanya: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
- 1972 - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900).
- 1984 - Buenos Aires: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (n. 1903).[28]
- 1991 - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora.[29]
- 1998 - Barcelona: Josep Escolà i Segalés futbolista i entrenador, conegut com a 'Escolà'.
- 2001 - Barcelona: Salvador Mel·lo i Nicola, ballarí i coreògraf de dansa catalana.[30]
- 2002 - Deià: Mati Klarwein, pintor.
- 2008 - Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana.[31]
- Resta del món
- 322 aC, Eubea, Grècia: Aristòtil, filòsof grec.
- 1274, monestir de Fossanova, Priverno, Campània, Estats Pontificis: Sant Tomàs d'Aquino, filòsof cristià.
- 1724, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom d'Innocenci XIII.
- 1842 - Huete: Eusebio de Bardaxí y de Azara, advocat, diplomàtic i polític aragonès (n. 1776).
- 1908, l'Havana, Cuba: Manuel Curros Enríquez, escriptor en gallec.
- 1913, Vancouver, Canadà: Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa[32]
- 1931, Davos, cantó dels Grisons, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès.
- 1932, París, França: Aristide Briand, polític francès.[12]
- 1942, Chicago: Lucy Parsons, dirigent laboral anarquista nord-americana, una de les més influents del seu temps [33]
- 1954, Kiel, Alemanya: Otto Paul Hermann Diels, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 [34]
- 1959, Tòquio, Japó: Ichirõ Hotoyama, polític japonès [12]
- 1967, París: Alice B. Toklas, escriptora estatunidenca, companya de Gertrude Stein [35]
- 1971, Londres, Stevie Smith, poeta i novel·lista britànica [36]
- 1975, Baltimore, Maryland: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del segle xx (n.1894).[37]
- 1982, New Haven, Connecticut: Ida Barney, astrònoma americana, que enregistrà 150.000 estrelles [38]
- 1990, París, França: Claude Arrieu, compositora francesa (n. 1903).[39]
- 1997, Cambridge, Massachusetts, EUA: Edward Mills Purcell, enginyer i físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1952 [40]
- 1999, Mansió Childwickbury, Hertfordshire, Anglaterra: Stanley Kubrick, guionista, productor i director de cinema estatunidenc[41]
- 2004, Port-au-Prince: Ricardo Ortega Fernández, periodista espanyol mort assassinat per l'exèrcit estatunidenc a Haití.
- 2017, Seattle, Washington, EUA: Hans Georg Dehmelt, físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 [42]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- santes Perpètua i Felicitat, màrtirs;
- sant Pau el Simple, eremita;
- sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm del Quersonès, bisbes i màrtirs;
- sant Ardó d'Aniana, abat;
- venerable Maria Clotilde de França, reina.
Referències
[modifica]- ↑ «Mori el Merma». Institut del Teatre. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ «Milers de catalans es manifesten a Brussel·les per reclamar l'estat català!». directe!cat, 07-03-2009. Arxivat de l'original el 18 gener 2018 [Consulta: 16 desembre 2020]. Arxivat 18 de gener 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Slavicek, Louise Chipley. The Treaty of Versailles (en anglès). Infobase Publishing, 2010, p. 99. ISBN 1438131321.
- ↑ Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española (en castellà). Círculo de Lectores, 1976, p. 856. ISBN 84-226-0874-X.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Montserrat Campmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Maria Teresa Vernet. 1907-1974». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. Plural femení. Tarragona: Museu d'Art Modern i Diputació de Tarragona, p. 125.
- ↑ «MEPs European Parliament». [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ García Clarés, Aarón. «¿Quién es Alba Farelo?» (en castellà). Pabellón 9, 17-12-2019. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Les actrius Diana Gómez i Ana Polo protagonitzen avui a l’Ateneu l’acte de les Joventuts d’Esquerra Republicana, sobre el Dia de la Dona». La Veu de l'Anoia, pàg. 16.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Július Wagner-Jauregg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Helen Parkhurst» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Anna Magnani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Tomasa Cuevas Gutiérrez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ López, Alberto «Olga Ladyzhenskaya, la investigadora que sorteó la tragedia gracias a las ecuaciones» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «David Baltimore. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Albert Fert. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Craine, Debra; Mackrell, Judith. The Oxford Dictionary of Dance (en anglès). OUP Oxford, 2010-08-19, p. 87. ISBN 978-0-19-956344-9.
- ↑ «Elisa Serna» (en castellà). Radio Alegria Libertaria, 01-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «DINOSAUR WARS: Extinction by Asteroid or Volcanism? Are we the Dinosaurs of the 6th Mass Extinction?». Pacific Institute for the Mathematical Sciences (PIMS). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Amelin, Maxim.. Esperit i fang = Duh i grâz' : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, XXIII : poetes rusos. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2015. ISBN 978-84-16473-03-8.
- ↑ «Marisol Touraine - Activité Parlementaire» (en francès). Datan. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Rachel Weisz». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Un libro recoge la historia de Helena Cortesina, la valenciana pionera del cine» (en castellà). Culturplaza, 26-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Vilanesca», 20-01-2011. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «María Josefa de Riba de Salas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Lucy Parsons (1853-1942) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Otto Paul Hermann Diels. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Alice B. Toklas». Find a grave. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Stevie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Isabella Mary “Belle” Moore Cameron (1894-1975) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Ida Barney (1886-1982) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Claude Arrieu (1903-1990) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «E. M. Purcell. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Hans G. Dehmelt. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
