Acantita
 Acantita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₂S |
| Epònim | espina |
| Nom IUPAC | sulfur d'argent |
| Localitat tipus | Jáchymov |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.30a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 |
| Dana | 2.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | prismàtic monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | rarament cristalls primari; prismàtic a prismàtic llarg; allargat [001], pot ser tabular; massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 4.229 Å, b = 6.931 Å, c = 7.862 Å; β = 99.61°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínic 2/m |
| Color | negre ferro |
| Macles | polisintètica {111}, pot ser molt complexa degut a inversions |
| Exfoliació | indistinta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2,0 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,20 a 7,22 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Aca |
| Referències | [1] |
L'acantita és un mineral de la classe dels sulfurs que va ser descrit per primera vegada el 1855 per Gustav Adolf Kenngott, qui la va trobar a Jáchymov, Bohèmia, República Txeca. El nom prové de la paraula grega akantha que significa espina o fletxa, en referència a la seva forma cristal·lina. És isostructural amb l'aguilarita. Pertany i dona nom al grup de l'acantita.
Propietats
[modifica]L'acantita, amb fórmula Ag₂S, cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral tou, ja que la seva duresa va de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. És la forma estable de sulfur d'argent per sota de 177 °C. Quan aquest sulfur sobrepassa aquesta temperatura es converteix en argentita.
L'estructura química de l'argentita és cúbica, però quan es refreda per sota dels 177 °C i es converteix en acantita es torna monoclínica. El nom argentita s'utilitza de manera errònia per descriure seudomorfismes pseudo-cúbics de sulfur d'argent on la forma cristal·lina cúbica original de l'argentita s'ha mantingut al refredar-se. La forma correcta d'etiquetar aquests espècimens hauria de ser "acantita, pseudo-cúbica" o "acantita pseudomòrfica després d'argentita".[2] Tots els sulfurs de plata trobats a la naturalesa a temperatura ambient són acantites.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'acantita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral comú de plata que es troba a les vetes hidrotermals de baixa temperatura i en zones d'enriquiment secundari. Es presenta en associació amb plata nativa, pirargirita, proustita, polibasita, estefanita, aguilarita, galena, calcopirita, esfalerita, calcita i quars. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat acantita a la pedrera Berta (El Papiol, Barcelona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona) i a la mina Balcoll (Falset, Tarragona).
Varietats
[modifica]Existeix una varietat d'acantita anomenada acantita zínquica (Zincian Acanthite, en anglès), que com el seu nom indica conté zinc a la seva fórmula. Va ser trobada a la mina Hiaco, Potosí (Bolívia).[3]
Referències
[modifica]