Vés al contingut

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòcesi de Cortona)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri
Imatge
La Catedral d'Arezzo
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 30′ N, 11° 54′ E / 43.5°N,11.9°E / 43.5; 11.9
Itàlia Itàlia
bandera de la Toscana Toscana
Parròquies247
Població humana
Població367.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata (107,15 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície3.425 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Abadia de Monte Oliveto Maggiore, sud-est
bisbat de San Marino-Montefeltro, nord-est
arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, nord-est
bisbat de Città di Castello, est
arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, sud-est
bisbat de Cesena-Sarsina, nord-est
bisbat de Fiesole, nord-oest
bisbat de Forlì-Bertinoro, nord
arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, oest
bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
CreacióSegle III (Arezzo)
1325 (Cortona)
1515 (Sansepolcro)
30 de setembre de 1986 (unió plena)
PatrociniSant Joan Evangelista
Sant Donat
Santa Margherita da Cortona.
CatedralSanti Pietro e Donato , Santa Maria Assunta
San Giovanni Evangelista (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe
(a títol personal)		Riccardo Fontana
Lloc webdiocesiarezzo.it
Facebook: diocesiarezzo Modifica el valor a Wikidata


El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El nom en intalià és diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro i el nom oficial en llatí Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri. El 2012 tenia 335.000 batejats d'un total de 353.700 habitants. Està regida per l'arquebisbe, a títol personal, Riccardo Fontana.

Els patrons de la diòcesi són Sant Joan Apòstol i Evangelista, Sant Donat, el segon bisbe d'Arezzo, i Santa Margherita da Cortona.

Territori

[modifica]
Mapa de la diòcesi

La diòcesi comprèn gran part de la província d'Arezzo (Arezzo, Cortona, Sansepolcro, Pergine Valdarno, Sestino, Anghiari, Bibbiena, Castiglion Fiorentino, Capolona, Terranuova Bracciolini, Chiusi della Verna, Civitella in Val di Chiana, Castel Focognano, Bucine, Badia Tedalda, Marciano della Chiana, Loro Ciuffenna, Lucignano, Monterchi, Foiano della Chiana, Monte San Savino, Montevarchi, Poppi, Caprese Michelangelo, Subbiano, Monterchi, Pieve Santo Stefano, Ortignano Raggiolo, Talla, Laterina, San Giovanni Valdarno, Chitignano, Castiglion Fibocchi), i 4 municipis de la província de Siena (Gaiole in Chianti, Sinalunga, Rapolano Terme, Castelnuovo Berardenga).

La seu episcopal és la ciutat d'Arezzo, on es troba la catedral de Sants Donat i Pere. A més són cocatedrals de la diòcesi l'església de Santa Maria Assunta de Cortona i la de Sant Giovanni Evangelista a Sansepolcro.

El territori s'estén sobre 3.425 km², i està dividit en 244 parròquies.

Formen part de la diòcesi nombrosos santuaris, entre els quals estan:

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Cortona.
La cocatedral de San Giovanni Evangelista de Sansepolcro.
El palau episcopal d'Arezzo.
El santuari de la Verna.
La Basílica de Santa Margherita a Cortona.

Història

[modifica]

Diòcesi d'Arezzo

[modifica]

La diòcesi d'Arezzo és molt antiga. La tradició senyala a sant Romolo, deixeble de sant Pau i més tard llegendari bisbe de Fiesole, el primer evangelitzador d'Arezzo.

A l'arxiu capitular hi ha un pergami del segle xi, a la part posterior de la qual hi ha un catàleg dels bisbes d'Arezzo des del segle iv fins a Teobaldo el 1036: es tracta d'una sèrie ininterrompuda de bisbes copiat de díptics antics, és a dir, a partir de taules de fusta que fins al segle x, va servir per recordar a la litúrgia de Tots Sants, el nom dels bisbes anteriors pels quals pregar.

Aquesta llarga llista, després del segle xvi, va ser manipulada per canviar l'ordre original dels noms, amb la interpolació de noms inventats de bisbes o l'omissió dels noms dels altres bisbes. El catàleg modificat, amb l'addició de les cites més o menys fantasioses, va ser acceptada per Ughelli en la seva «Italia sacra», per Cappelletti a l'obra «Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni», i per Pius Bonifacius Gams a la «Series episcoporum Ecclesiae Catholicae». A principis del segle xx l'erudit Ubaldo Pasqui va publicar el catàleg original, amb un assaig crític, a «Documenti per la storia della città di Arezzo nel medioevo», restituint d'aquesta manera l'ordre exacte dels bisbes d'Arezzo.

El primer bisbe del catàleg és Sant Sàtiro, que segons la «Passio Donati» moriria durant el pontificat del Papa Juli I (337-352). El successor, Sant Donat, és el sant patró de la ciutat i de la diòcesi; és recordat al Vetus Martyrologium Romanum el 7 d'agost, i d'ell parla Gregori el Gran en els seus «Diàlegs».

Al principi del segle xi sant Romuald va fundar l'Ermita de Camaldoli. El bisbe Teobald va donar la parcel·la i va consagrar l'església el 1027.

A la catedral d'Arezzo, a més de Sant Donat, està enterrat el papa Gregori X ; en el mateix edifici se celebrà el conclave que va triar el 1276 el seu successor, Innocenci V. Va ser el primer conclave en què els cardenals es van reunir en clausura per elegir un papa, segons el que estableix la Ubi Periculum del 1274.

Secular va ser la lluita entre l'arxidiòcesi de Siena i d'Arezzo per la jurisdicció de dinou parròquies, al territori de Siena, però sota l'autoritat eclesiàstica dels bisbes d'Arezzo. Al segle xii, el papa Honori II va donar la raó a Arezzo, a la qual aquestes esglésies pertanyien a tempore Romanorum.

La gran diòcesi d'Arezzo, que des del principi va ser immediatament subjecta a la Santa Seu, es va sotmetre a diversos desmembrament a partir del segle xiv per l'erecció d'altres diòcesis a la Toscana: Cortona (1325), Pienza (inclòs el territori de l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore) i Montalcino (1462), Sansepolcro (1515), Montepulciano (1561) i l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore (1765).

En el període post-tridentí va distingir-se el bisbe Tommaso Salviati que, arran del milanès Carles Borromeu, introduí les reformes conciliars a la diòcesi i va fundar el seminari en 1639.

Durant l'episcopat del cardenal Giovanni Antonio Guadagni (segle xviii), el Papa Climent XII va concedir a perpetuïtat als bisbes d'Arezzo les insígnies arxiepiscopals, el pal·li i la creu processional.[1] L'últim bisbe d'usar les insígnies arquebisbals del pal·li i la creu processional va ser Giovanni Telesforo Cioli; finalment, el 1986 es va revocar el privilegi. Els bisbes d'Arezzo portaven també els títols Príncep de l'Imperi Romà a la Toscana i de Comte de Cessa.

El bisbat d'Arezzo mai ha estat vacant durant llargs períodes: el màxim va ser de set anys, entre 1860 i 1867, en el període inicial de la unificació d'Itàlia, quan les autoritats del govern van impedir el lliure establiment de la jerarquia eclesiàstica.

Diòcesi de Cortona

[modifica]

Cortona, anteriorment part de la diòcesi d'Arezzo, va ser elevat a diòcesi el 19 de juny de 1325 pel Papa Joan XXII mitjançant la butlla Vigilis speculatoris, com a recompensa a la lleialtat de Cortona, güelfa, mentre que Arezzo, ciutat gibel·lina, era excomunicada i el bisbe Guido di Pietramala va ser deposat. El territori va ser pres principalment de la diòcesi d'Arezzo, mentre que algunes parts van ser preses dels territoris de les diòcesis de Chiusi i de Città di Castello. La diòcesi estava immediatament subjecta a la Santa Seu.

El primer bisbe va ser Raniero Ubertini, que en 1331 va escapar a una conspiració en contra seva. Altres bisbes coneguts de Cortona van ser el cardenal Silvio Passerini (1521), Matteo Concini (1560) i Gerolamo Gaddi (1562), present al Concili de Trento.

La primera catedral de la diòcesi va ser l'església de Sant Vicenç, antiga església del priorat dels benedictins d'Arezzo; el 9 de juny de 1507, amb una butlla del Papa Juli II, la seu es va traslladar a l'actual catedral.

Es deu al bisbe Francesco Perignani la institució del seminari diocesà en 1573, un dels primers d'Itàlia, tot i que no va entrar plenament en funcionament fins a un segle després.

Diòcesi de Sansepolcro

[modifica]

La ciutat de Sansepolcro va créixer en el territori de la diòcesi de Città di Castello al voltant d'una capella que contenia una relíquia de Terra Santa, que s'atribueix als pelegrins del segle x; posteriorment els monjos camaldulesos van construir un monestir on l'abat, almenys des de 1013, amb títols confirmats pels emperadors i papes, tenia jurisdicció temporal sobre els territoris de propietat abadia i també estava exempt de la jurisdicció eclesiàstica del bisbe de Città di Castello (abadia nullius dioecesis).

Al segle xiv els arentins van prendre possessió de la ciutat i el bisbe Guido di Pietramala en va fer un bastió fortificat gibel·lí; a l'àmbit civil-temporal els bisbes aretins van entrar en conflicte amb els abats camaldulesos, que reclamaven els drets temporals antics sobre la ciutat de Borgo San Sepolcro. Així, el 1402 el Papa Bonifaci IX va reafirmar l'exempció de la jurisdicció episcopal dels camaldulesos i reiterà una sèrie de privilegis en l'àmbit civil.

Per finalment posar fi al conflicte, el toscà Papa Lleó X erigí Sansepolcro en seu episcopal amb la butlla Praeexcellenti praeeminentia del 22 de setembre de 1515.[2] A la nova diòcesi se li van assignar les fèrtils terres de l'abadia nullius camaldulesa de Sansepolcro i els d'una altra abadia camaldulesa, suprimida en aquell moment, de Santa Maria in Bagno; tots dos territoris es van incloure en el territori de la diòcesi de Città di Castello. A més, es van assignar 34 parròquies de la diòcesi d'Arezzo.[3]

L'execució de la butlla papal es va retardar durant cinc anys i el primer bisbe va ser nomenat el 17 de setembre de 1520. Va ser Galeotto Graziani, abat camaldulès del monestir ciutadà, que va esdevenir la nova seu episcopal, mentre que l'església de l'abadia, dedicada a Sant Joan Evangelista, va ser erigida en la catedral diocesana. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Florència.

Entre els bisbes més famosos recordar ricordano Niccolò Tornabuoni, Dionisio Bussotti, Giovanni Lorenzo Tilli (que va fundar el seminari en 1711), Roberto Maria Costaguti, Pompeo Ghezzi, Domenico Bornigia i Abele Conigli.

Al segle xviii, la diòcesi es va ampliar amb la incorporació de l'arxiprestat nullius de Sestino (1788) i de l'abadia nullius de Sant'Ellero di Galeata (1784), per a un total de 46 noves parròquies, tres dels quals estaven en el territori de la diòcesi de Montefeltro.

El 7 d'octubre de 1975 va cedir a les parròquies de la vall del Bidente a la diòcesi de Forlì i les de la vall del Savio a la diòcesi de Cesena.

Diòcesi d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

[modifica]

El 7 d'octubre de 1975 Telesforo Giovanni Cioli, ja bisbe d'Arezzo, també va ser nomenat bisbe de Sansepolcro. El mateix Cioli el 15 de febrer de 1978, també va ser nomenat bisbe de Cortona: d'aquesta manera els tres llocs es van trobar units in persona episcopi.

El 30 de setembre de 1986, en virtut del decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les tres diòcesis; el nou districte eclesiàstic va prendre el nom de diòcesi d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro i va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Florència.

El bisbe Giovanni D'Ascenzi s'ocupà d'aquesta delicada etapa institucional, inclòs el suport a la redefinició de la quantitat i el territori de les parròquies, rectories i les zones pasturals.

La diòcesi va ser visitada pels papes Joan Pau II el 1993 (Arezzo, Cortona, Camaldoli i La Verna) i Benet XVI el 2012 (Arezzo i Sansepolcro).

Actualment el territori diocesà, que per superfície està en la desena posició de la llista de les diòcesis italianes,[4] es caracteritza per una gran heterogeneïtat geogràfica i sociocultural. Les dades que figuren en la taula a continuació destaquen com els primers vint anys de la vida de la nova diòcesi es va caracteritzar per una reducció dràstica en el nombre de sacerdots diocesans, a conseqüència d'una disminució de les vocacions que s'ha convertit una altra vegada més evident que en altres llocs, i el tancament de diverses cases religioses, tant masculines com femenines. Això ha portat a un profund replantejament de les estructures pastorals i pastorals.

Episcopologi

[modifica]
Bisbes d'Arezzo
Bisbes de Cortona
  • Raniero Ubertini † (19 de juny de 1325 - 12 de setembre de 1348 mort)
  • Gregorio de Fasciani † (5 de novembre de 1348 - 9 de febrer de 1364 mort)
  • Benedetto Vallati, O.P. † (23 de juliol de 1364 - ?)
  • Giuliano de Chinibaldi, O.P. † (citat el 1382)
  • Lorenzo Coppi † (11 de febrer de 1388 - ?)
    • Ubaldino Bonamici † (23 de gener de 1391 - 8 de març de 1393 nomenat arquebisbe de Torres) (bisbe electe)
  • Bartolomeo da Troia, O.F.M. † (13 de gener de 1393 - 1404 mort)
  • Enoc de Cioncolari, O.E.S.A. † (17 de novembre de 1404 - ? mort)
  • Matteo Testi, O.S.M. † (7 d'octubre de 1426 - 9 de setembre de 1439 deposat)
  • Bartolomeo Lopacci Rimbertini, O.P. † (23 de setembre de 1439 - 27 de juny de 1449 nomenat bisbe de Corone)
  • Matteo Testi, O.S.M. † (27 de juny de 1449 - 1455 renuncià) (per la seconda volta)
  • Mariano Salvini, O.S.M. † (31 de gener de 1455 - 1477 mort)
  • Cristoforo Bordini † (12 de febrer de 1477 - 13 de novembre de 1502 mort)
  • Raniero Guicciardini † (28 de novembre de 1502 - 2 de febrer de 1504 mort)
  • Francesco Soderini † (6 de març de 1504 - 23 de maig de 1505 renuncià)
  • Guglielmo Capponi † (25 de maig de 1505 - 1515 mort)
  • Giovanni Sernino de Cucciati † (1516 - 1 d'octubre de 1521 mort)
  • Silvio Passerini † (15 de novembre de 1521 - 20 d'abril de 1529 mort)
  • Leonardo Buonafede, O.S.B. † (24 de maig de 1529 - 1538 renuncià)
  • Giovambattista Ricasoli † (25 d'octubre de 1538 - 14 de febrer de 1560 nomenat bisbe de Pistoia)
  • Matteo Concini † (14 de febrer de 1560 - 1562 renuncià)
  • Gerolamo Gaddi † (16 de desembre de 1562 - 1572 mort)
  • Francesco Perignani † (3 de març de 1572 - 1577 mort)
  • Costantino Piccioni, O.E.S.A. † (25 de febrer de 1577 - 1585 mort)
  • Giovanni Alberti † (15 de juliol de 1585 - 2 d'octubre de 1596 mort)
  • Cosimo de Angelis † (24 de gener de 1597 - 1603 mort)
  • Filippo Bardi † (19 de desembre de 1603 - 1622 mort)
  • Cosimo Minerbetti † (19 de desembre de 1622 - de juny de 1628 mort)
  • Lorenzo della Robbia † (11 de desembre de 1628 - 6 d'agost de 1634 nomenat bisbe de Fiesole)
  • Ludovico Serristori † (25 de setembre de 1634 - d'agost de 1656 mort)
  • Filippo Galilei † (28 de maig de 1657 - 1677 mort)
  • Niccolò Oliva, O.E.S.A. † (22 de novembre de 1677 - 1684 mort)
  • Pietro Ludovico Malaspina, C.R. † (2 d'octubre de 1684 - 11 de maig de 1695 nomenat bisbe de Massa Marittima)
  • Giuseppe Ciei, C.O. † (28 de novembre de 1695 - de març de 1704 mort)
  • Sebastiano Zucchetti † (27 d'abril de 1705 - de setembre de 1714 mort)
  • Pietro Giovanni Battista Puccini † (13 de gener de 1716 - vers 1726 mort)
  • Luigi Gherardi † (9 de desembre de 1726 - octubre de 1752 mort)
    • Sede vacante (1752-1755)
  • Giuseppe Ippoliti † (12 de maig de 1755 - 15 d'abril de 1776 nomenat bisbe de Pistoia i Prato)
  • Gregorio Alessandri † (20 de maig de 1776 - 15 d'octubre de 1802 mort)
  • Filippo Ganucci † (20 de setembre de 1802 - 6 d'octubre de 1806 nomenat bisbe de Livorno)
  • Nicolò Laparelli † (23 de març de 1807 - 23 de setembre de 1821 mort)
    • Sede vacante (1821-1824)
  • Girolamo Conversini † (12 de juliol de 1824 - 21 de juny de 1826 mort)
    • Sede vacante (1826-1829)
  • Ugolino Carlini † (27 de juliol de 1829 - 13 de setembre de 1847 mort)
  • Giuseppe Antonio Borghi, O.F.M.Cap. † (5 de novembre de 1849 - 31 de juliol de 1851 mort)
    • Sede vacante (1851-1854)
  • Feliciano Barbacci, O.F.M. † (30 de novembre de 1854 - 24 de novembre de 1869 mort)
  • Giovanni Battista Laparelli Pitti † (23 de febrer de 1872 - 22 de gener de 1896 mort)
  • Guido Corbelli, O.F.M. † (22 de juny de 1896 - 8 d'agost de 1901 renuncià)
  • Michele Angelo Baldetti † (16 de desembre de 1901 - 30 d'abril de 1923 mort)
  • Riccardo Carlesi † (23 de maig de 1923 - 9 de gener de 1932 mort)
  • Giuseppe Franciolini † (2 de març de 1932 - 15 de febrer de 1978 jubilat)
  • Telesforo Giovanni Cioli, O.Carm. † (15 de febrer de 1978 - 11 d'abril de 1983 jubilat)
  • Giovanni D'Ascenzi † (11 d'abril de 1983 - 30 de setembre de 1986 nomenat bisbe d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro)
Bisbes de Sansepolcro
Bisbes d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

Demografia

[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 335.000 batejats sobre una població de 353.700 persones, equivalent al 94,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
diòcesi d'Arezzo
1905 ? 250.000 ? 712 563 149 ? ? ? ? 330
1950 225.000 250.000 90,0 465 355 110 483 150 410 336
1959 265.000 270.000 98,1 433 329 104 612 157 400 324
1970 194.000 205.000 94,6 386 283 103 502 118 527 327
1980 199.800 201.400 99,2 395 257 138 505 154 345 333
diòcesi de Cortona
1905 30.200 ? ? 121 85 36 ? ? ? ? 50
1950 32.665 32.684 99,9 95 60 35 343 86 103 52
1970 23.075 23.100 99,9 68 54 14 339 21 88 53
1980 24.000 24.200 99,2 61 47 14 393 17 83 53
diòcesi de Sansepolcro
1905 ? 60.500 ? 216 190 26 ? ? ? ? 135
1950 79.500 80.000 99,4 108 90 18 736 21 36 136
1970 45.000 45.000 100,0 136 117 19 330 23 114 136
1980 29.000 29.400 98,6 63 53 10 460 11 53 95
diòcesi d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
1990 265.329 268.350 98,9 403 307 96 658 3 141 507 245
1999 259.980 260.000 100,0 374 257 117 695 9 161 312 247
2000 259.980 260.000 100,0 362 245 117 718 9 161 312 247
2001 259.985 261.626 99,4 390 273 117 666 8 135 266 246
2002 259.999 267.099 97,3 372 268 104 698 12 112 255 244
2003 257.000 267.000 96,3 374 270 104 687 12 112 252 244
2004 285.000 300.000 95,0 337 233 104 845 16 108 257 244
2006 290.000 305.000 95,1 325 250 75 892 18 79 253 244
2012 335.000 353.700 94,7 223 177 46 1.502 24 66 410 247

Notes

[modifica]
  1. ↑ Da Catholic Encyclopedia.
  2. ↑ El text de la butlla a: Cappelletti, op. cit., pp. 252-257.
  3. ↑ La relació de les parròquies a: Cappelletti, op. cit., p. 260 i següents.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.catholic-hierarchy.org/country/scit4.html
  5. ↑ Absent del catàleg aretí, però mencionat per Gams i Cappelletti.
  6. ↑ Al catàleg aretí, hi ha un únic Cipriano, qui participà en el sínode romà del 680 i que succeí a Servando; els altres noms (Bonomo, Vitaliano e Servando II) són absents del catàleg, però són mencionats per Gams i Cappelletti.
  7. ↑ Durant la vacant de la seu, van fer d'administradors apostòlics Paolo Micallef (1867 - 1871) i Giuseppe Moreschi (1871 - 1872), bisbe de Città di Castello.
  8. ↑ Durant la vacant de la seu, va fer d'administrador apostòlic Telesforo Giovanni Cioli, bisbe d'Arezzo.

Vegeu també

[modifica]

Fonts

[modifica]
Per la seu d'Arezzo
Per la seu de Cortona
Per la seu de Sansepolcro
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_d%27Arezzo-Cortona-Sansepolcro&oldid=33983257»