Vés al contingut

Distribució de Bates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Distribució Bates)
Infotaula distribució de probabilitat Distribució de Bates
Funció de densitat de probabilitat

Cas
Funció de distribució de probabilitat

Cas
Tipusdistribució de probabilitat i distribució de probabilitat simètrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimGrace Bates Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres
nombre natural
Suport
fdpvegeu text
Esperança matemàtica
Variància
Coeficient de simetria
Curtosi
FC

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Bates, que duu el nom de Grace E. Bates,[1] és la distribució de probabilitat de la mitjana de n variables aleatòries independents, cadascuna amb distribució uniforme en l'interval unitat [0,1].[2] Aquesta distribució està relacionada amb la distribució d'Irwin–Hall,[2] que és la distribució de la suma de n variables aleatòries independents amb distribució uniforme a l'interval [0,1], i, a vegades, es confonen ambdues.[3] Malgrat els noms de Bates, Irwing i Hall, aquesta mena de distribucions van ser estudiades per Joseph Luis Lagrange el 1770 [4] i per Nicolai Lobatxevski el 1832 [5], i redescobertes per nombrosos autors.[6]

Definició i funció de densitat

[modifica]

Siguin variables aleatòries independents, totes amb distribució uniforme en l'interval [0,1]. Designem per la mitjana d'aquestes variables: La distribució de és coneguda com a distribució de Bates. És una distribució contínua amb funció de densitat[7]on és la part entera del nombre real .


Alternativament [8] on Ambdues expressions són equivalents, ja que a la segona expressió, per a , tenim que .

Totes les propietats de la distribució de Bates (moments, funció característica,....) es dedueixen de les corresponents propietats de les distribucions uniformes i de la independència de .

Generalització

[modifica]

Com a la secció anterior, designem per la funció de densitat de Bates

Siguin variables aleatòries independents, amb distribució uniforme en l'interval , amb , sigui la funció de densitat de la mitjana aleshores


Aproximació normal

[modifica]

Tal com mostra el gràfic del principi de la pàgina, a l'augmentar , la distribució de Bates s'assembla cada cop més a una distribució normal. Això es degut a que podem aplicar el teorema central del límit. Concretament, considerem el cas general que hem considerat a l'apartat anterior amb amb distribució uniforme en l'interval , i Atès que tindrem que on te una distribució normal estàndard . També es diu que és asimptòticament normal amb mitjana i variància  :


El cas de Lobatxevski

[modifica]

Lobatxevski considera el cas i , és a dir, les variables de partida tenen distribució uniforme a l'interval , que interpreta com els errors en prendre mesures repetides de determinada quantitat (en unes unitats no especificades). Llavors la densitat de la seva mitjana és Vegeu Renyi [9] per a l'expressió de la densitat de la suma de variables independents uniformes en [-1,1].

D'acord amb Maistrov ,[10] Lobatxevski tenia interès en aquesta distribució perquè volia estimar, tenint en compte els errors de mesura, si la suma dels angles d'un gran triangle astronòmic era menor que , amb la qual cosa es tindria una prova que la geometria de l'univers era no euclidiana hiperbòlica. Vegeu Brylevskaya.[11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bates, Grace E. «Joint Distributions of Time Intervals for the Occurrence of Successive Accidents in a Generalized Polya Scheme». The Annals of Mathematical Statistics, 26, 4, 1955, pàg. 705–720. ISSN: 0003-4851.
  2. 2,0 2,1 Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, Section 26.9. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  3. «The thing named "Irwin-Hall distribution" in d3.random is actually a Bates distribution · Issue #1647 · d3/d3» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2018].
  4. Lagrange, Mémiore sur l'utilité de la méthode de prendre le milieu entre les résultats de plusierurs observations. Miscellania Tourinencia, t. V, 1770-1772. Reproduït a Oeuvres de Lagrange, (M. J.-A. Serret), Vol. 2, pp. 173-234, Gauthier-Villars, Paris, 1868
  5. Lobatschewsky, Probabilité des résultats moyens tirés d'observations répetées. Journal für die reine und angewandte Mathematik, vol. 1842, no. 24, 1842, pp. 164-170. https://doi-org.are.uab.cat/10.1515/crll.1842.24.164
  6. Seal, H. L., Spot the prior reference, The Journal of the Institute of Actuaries Students' Society, 1950. https://www.cambridge.org/core/services/aop-cambridge-core/content/view/7A07C679478E54AD8D92AD2AA4B04046/S0020269X00004606a.pdf/div-class-title-spot-the-prior-reference-div.pdf
  7. Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, p.297. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  8. Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones, Volumen II. Segunda edición. Mèxico: Editorial Limusa, 1978, p. 55. 
  9. Rényi, A.. Calcul des probabilités. Paris: Dunod, 1966, p. 182. 
  10. Maĭstrov, L. E.. Probability theory: a historical sketch (en engrus). New York: Academic Press, 1974, p. 167. ISBN 978-0-12-465750-2. 
  11. Brylevskaya, Larisa I. «Lobachevsky's geometry and research of geometry of the universe». Publications of the Astronomical Observatory of Belgrade No. 85, 2008, pàg. 129-134.

Bibliografia

[modifica]
  • Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 2. 2a edició. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 0-471-58494-0.