Estació Central de Brasil

Estació Central de Brasil
Central do Brasil
Fitxa
Direcció	Walter Salles
Protagonistes	Fernanda Montenegro; Vinícius de Oliveira; Matheus Nachtergaele; Marília Pêra; Caio Junqueira; Otávio Augusto; Stella Freitas; Othon Bastos
Producció	Arthur Cohn, Donald Ranvaud, Robert Redford i Walter Salles
Guió	Walter Salles, João Emanuel Carneiro i Marcos Bernstein
Música	Jaques Morelenbaum i Antonio Pinto
Fotografia	Walter Carvalho
Distribuïdor	BiM Distribuzione i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Brasil
Estrena	16 gener 1998
Durada	113 min i 105 min
Idioma original	portuguès
Rodatge	Rio de Janeiro
Color	en color
Pressupost	2.900.000 $
Recaptació	22.000.000 $ (mundial); 5.969.553 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Rio de Janeiro
Representa l'entitat	Central do Brasil (en)
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1999); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1999); National Society of Film Critics Award a la millor actriu (1998); National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1998); National Board of Review Award a la millor actriu (1998); Os d'Or (1998); Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1998); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1998); Os de Plata a la millor interpretació femenina (1998); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu (1998); Premi Chlotrudis a la millor actriu (1999); Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1999); Premi Satellite a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1999); BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa (1999); Online Film Critics Society Award for Best Foreign Language Film (en) (1999); Premi Satellite al millor guió original (1999); César a la millor pel·lícula estrangera (1999); Premi Satellite a la millor actriu (2000); candidata internacional als Premis Oscar (1999) ;
Premis	Os d'Or (1998); Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1998); National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1998); National Board of Review Award a la millor actriu (1998); Os de Plata a la millor interpretació femenina (1998); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu (1998); Premi Satellite a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1999); BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa (1999) ;
Lloc web	miramax.com…

Estació Central de Brasil , títol original Central do Brasil, és una pel·lícula franco-brasilera de Walter Salles estrenada el 1998. Ha estat doblada al català ^[1]

Central do Brasil en l'obra de Walter Salles

Nascut el 1956, Walter Salles és una de les principals figures del renaixement d'un cinema brasiler que havia desaparegut quasi durant prop d'una desena d'anys, després de la generació del "Cinema Novo" dels anys 1960 (Glauber Rocha, Carlos Diegues...) Després d'Exposure (1991) realitza amb Daniela Thomas Terra llunyana que obté el premi de la "Millor pel·lícula de l'any 1996" al Brasil. Amb una magnífica imatge en blanc i negre, conta la història d'un jove brasiler de São Paulo, Paco, la mare del qual acaba de morir, i que decideix anar al descobriment de Lisboa, que la seva mare considerava com una "Terra promesa". Allà, troba una cambrera brasilera, Alex, amb la qual intentarà escapar a una organització mafiosa especialitzada en el tràfic de droga i d'objectes valuosos.
Però sobretot és l'escriptura negra i poètica d'aquesta pel·lícula que ha fet conèixer l'originalitat d'un autor que s'assenta amb ganes a Central do Brasil. L'any anterior havia dirigit per a ARTE un episodi de la sèrie "l'Any 2000" vist per... Walter Salles.

Argument

A Rio de Janeiro, Josué, un jove de deu anys, la mare del qual ha estat víctima d'un accident de circulació, es troba sense família. Dora, una mestra jubilada, exercint l'ofici d'escriptora pública al hall de l'estació, l'ajudarà a trobar el seu pare a l'àrida regió del Sertão (Nordeste). En el transcurs d'aquest viatge iniciàtic, els dos personatges es descobriran progressivament l'un a l'altre. Una pel·lícula extremadament emocionant que descriu el difícil aprenentatge de la vida per al nen, i per a Dora, el dolorós descobriment d'ella mateixa.

Os d'or a Berlín i Premi a la millor actriu per a aquest realitzador procedent del cinema publicitari i documental.^[2]

Comentari

Sense ser un documental-ficció, Central do Brasil no perd mai l'ocasió d'informar-nos de certs aspectes d'una realitat social prou fosca: escriptor públics, nens vagabonds, tràfic d'òrgans, trens atapeïts, alcoholisme, violència, loteries... Però la imatge del Sertão que ens proposa Central do Brasil és molt diferent a aquella donada pel "Cinema Novo" als anys 1960. La severitat de la terra aquí és endolcida en benefici d'una mirada que subratlla permanentment la bellesa i la immensitat dels paisatges salvatges.

El nen de la pel·lícula representa l'esperança de la generació ascendent. És "l'àngel-transformador" de la fatalitat, exigint dels adults que agafin les seves responsabilitats. Dora acabarà descobrint els valors morals i les qualitats humanes que la ciutat li havia fet oblidar. Central do Brasil deixa emergir a poc a poc la idea d'un món en el qual l'acció hauria vençut finalment l'apatia, la solidaritat a l'individualisme, i la confiança al menyspreu. En aquesta esperança, el cinema tindria un paper a jugar com ho mostra la simbologia de les imatges finals: una petita foto que reuneix, més enllà del temps, l'espai i les diferències.