El Tolbàtxik (en rus: Толбачик, Толбачикский) és un volcà complex que es troba a la península de Kamtxatka, a Rússia. Es compon de dos volcans, un volcà en escut amb una cimera aplanada, el Ploski Tolbàtxik, i un estratovolcà amb una cimera punxeguda, l'Ostri Tolbàtxik.[1] Com que l'Ostri és el més elevat dels dos, sovint el volcà complex sencer és anomenat "Ostri Tolbàtxik". No s'ha de confondre amb Ostry, un altre volcà situat més al nord de la mateixa península.
La història eruptiva del Tolbàtxik es remunta a milers d'anys i l'erupció més notable -coneguda com la "gran erupció fissural del Tolbàtxik" - va ocórrer l'any 1975. Va ser precedida per un eixam sísmic que va conduir a una predicció encertada de l'erupció pels científics de l'Institut de Vulcanologia i Sismologia de Rússia. L'erupció va crear diversos nous cons de cendra, i en termes de volum de lava emès va ser l'erupció basàltica més gran de Kamtxatka coneguda.
El 27 de novembre de 2012 es va produir una erupció estromboliana a partir de dues fissures. Els fluxos de lava basàltica es van desplaçar amb una velocitat relativament alta i van destruir alguns edificis a una distància de 4 km. L'erupció va durar més d'un mes i la lava va continuar sortint de les fissures durant aquest període. En la vessant sud del volcà, la lava va fluir des d'una línia de fissures sobre una distància de 20 kilòmetres. Segons el KVERT (Kamchatka Volcanic Eruption Response Team), l'erupció va seguir activa fins al 10 de setembre de 2013.[2][3][4]
Els dipòsits a les fumaroles de Tolbàtxik són rics en minerals. Fins el mes març de 2022 se n'han trobat 292 espècies minerals diferents i 137 d'aquestes han estat descobertes en aquest volcà,[5] de les quals 124 han estat descobertes a l'erupció de la gran fissura.[6] A la muntanya 1004, que pertany al volcà, se'n van descobrir dues espècies més, i al Plosky Tolbàtxik altres quatre.[7][8]
Minerals descoberts a l'erupció de la gran fissura
Les 137 espècies descobertes en aquesta zona les podem dividir segons la seva localització exacta a dins del volcà: el con de cendra Naboko, l'avanç nord i l'avanç sud.
A l'avanç del nord podem distingir entre el primer con d'escòria, també conegut com el primer con de cendra, i el segon con d'escòria. El segon con d'escòria el podem dividir en les sis fumaroles en les que han estat descrits diferents minerals: fumarola Arsenàtnaia, fumarola Glavnaya Tenoritovaya, fumarola Novaya, fumarola Pyatno, fumarola Treschina i fumarola Yadovitaya.
Al primer con d'escòria s'han descrit 44 espècies, de les quals 10 han estat descrites per primer cop en aquest indret.[10] D'aquestes deu espècies, quatre han estat localitzades al camp de fumaroles del nord.[11] Una d'aquestes noves espècies és la tolbatxita, que rep el seu nom en honor del volcà.
A la fumarola Yadovitaya s'hi troben fins a 64 espècies minerals diferents, 22 de les quals han estat descrites en aquesta fumarola per primera vegada. Aquesta localitat tipus té el rècord mundial d'espècies minerals noves per metre quadrat: se n'han trobat quinze nous minerals en dos metres quadrats.[13]
Hi ha tres minerals que també han estat descoberts a l'avanç nord, però que no pertanyen a cap dels indrets mencionats, i tenen l'avanç com a localitat tipus.
A l'avanç del sud, concretament a la fumarola Glavnoye, s'hi troben una quantitat escassa de minerals. No obstant, l'any 1996 s'hi va descobrir una nova espècie, l'ilinskita, gràcies en part també a les mostres recollides al segon con d'escòria de l'avanç sud, fet que fa que aquest mineral tingui tots dos indrets com a localitats tipus.[18] Se n'ha descrit també cotunnita, georgbokiïta i sofiïta.[19]
Al Plosky Tolbàtxik s'han descobert un total de cinc espècies minerals. A més d'aquestes espècies també se n'ha trobat d'altres com la thenardita, la tenorita i l'or.[20] Dues d'aquestes espècies descobertes en aquest volcà, la belomarinaïta i la medvedevita, van ser trobades concretament al camp de lava de Toludskoe.[21]
A la muntanya 1004, pertanyeny al Tolbàtxik, s'hi han descobert quatre espècies minerals entre les gairebé cinquanta diferents que que s'hi poden trobar: la cromviskontita, la paramolibdomenita, la pliniusita i la viskontita.
Algunes de les espècies han estat descobertes al volcà i no pertanyen a cap de les dues grans erupcions, fent constar com a localitat tipus el mateix volcà.[22]