11 de juny
(S'ha redirigit des de: 11 juny)
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 203 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans
- 1795 - Pontós (Alt Empordà): L'exèrcit espanyol guanya la batalla de Pontós contra el francès.
- 1922 - Barcelonaː Primera edició de la cursa automobilística «Pujada a l'Arrabassada».[1]
Resta del món
- 1183/84 aC: captura de Troia per part dels grecs, segons els càlculs d'Eratòstenes.[2]
- 786 - Fakhkh, Aràbia: Es lliura una batalla en la qual els abbàssides derroten els alides.
- 1580 - Argentina: Segona fundació de Buenos Aires.[3]
- 1873 - Espanya: Francesc Pi Margall és nomenat president del govern d'Espanya de la Primera República Espanyola.
- 1955 - Le Mans, França: Un accident provoca 85 morts a les 24 hores de Le Mans.
- 2006 - París, França: Rafael Nadal guanya el seu segon Roland Garros.
- 2014: Taxistes d'arreu del món es manifesten en contra de l'aplicació Uber
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1838 - Reus, Baix Camp: Marià Fortuny, pintor català. (m. 1874).[4]
- 1903, Barcelona: Vicenç Piera i Pañella, futbolista del FC Barcelona.
- 1914 - Tauste (Aragó): Gregorio López Raimundo, polític d'esquerres català d'origen aragonès (m. 2007).[5]
- 1935 - l'Hospitalet de Llobregatː Núria Espert, actriu catalana de teatre, cinema i televisió, directora teatral i operística.[6]
- 1946 - Barcelonaː Maria Remei Hofmann i Roldós –Mey Hofmann– destacada cuinera catalana, pionera de l'hostaleria catalana (m. 2016).[7]
- 1954 - Barcelonaː Aurora Chamorro i Gual, nedadora catalana, campiona de Catalunya i Espanya.[8]
- 1960 - Valènciaː Carme Manuel Cuenca, professora universitària de literatura, novel·lista, assagista, traductora i acadèmica de l'AVL.[9]
- Resta del món
- 1456 - Castell de Warwickː Anna Neville, reina d'Anglaterra (m. 1485).[10]
- 1572 - Westminster, Regne Unit: Ben Jonson, dramaturg i poeta anglès (m. 1637).[11]
- 1654 - Verdun, França: Jean-François Gerbillon, jesuïta missioner a la Xina (m. 1707).[12]
- 1719 - Düsseldorf: Francesc Carles de Velbrück, príncep-bisbe de Lieja. (m. 1784).
- 1815 - Calcuta, Índia britànicaː Julia Margaret Cameron, fotògrafa britànica (m. 1879).[13]
- 1843 - Kvívík, Illes Fèroe: Joen Danielsen, poeta feroès (m. 1926).
- 1847 - Aldeburgh, Suffolk,(Anglaterra): Millicent Fawcett, nascuda com a Millicent Garret, política pacifista i dirigent feminista britànica (m. 1929).[14]
- 1853 - Preußlitz: Emil Riebeck, explorador, mineralogista, etnòleg i naturalista alemany (m. 1885).
- 1864 - Múnic, Alemanya: Richard Strauss, compositor i director d'orquestra alemany (m. 1949).[15]
- 1877 - Londres, Anglaterraː Renée Vivien, poeta britànica que va escriure les seves obres en francès (m.1909).[16]
- 1880 - Missoula, Montana (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (m. 1973)[17]
- 1885 - Lleó, Espanya: Félix Gordón Ordás',' president del Govern de la República espanyola en l'exili. (m. 1973)
- 1895 - Nijni Nóvgorod (Rússia): Nikolai Bulganin (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Булга́нин), militar i polític soviètic (m. 1975).[17]
- 1898 - Sant Sebastià: Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física i primera dona a ingressar al Cuerpo Superior de Meteorologia d'Espanya (m. 1979).[18]
- 1910 - Sent Andriu de Cubzac (França): Jacques-Yves Cousteau, oficial de la marina, oceanògraf i cineasta francès (m. 1997).[19]
- 1919 - Dublín, Irlanda: Richard Todd, actor britànic. (m. 2009)
- 1928 - Madrid: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues.[20]
- 1931- Sedan, Ardenes (França): Frédérick Tristan, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de 1983.[21]
- 1937 - Adelaida (Austràlia). Robin Warren, patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005.[22]
- 1945 - El Caire, Egipte: Roland Moreno, inventor francès (m. 2012).[23]
- 1946 - Romaː Biancamaria Frabotta, poeta, crítica literària, periodista, docent universitària italiana.[24]
- 1959 - Oxford, Regne Unit: Hugh Laurie, actor britànic.
- 1961 - Màlagaː María Barranco, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[25]
- 1976 - Santo Domingo, República Dominicanaː Ines Thomas Almeida, cantant lírica, mezzosoprano.[26]
- 1980 - Martinsburgː Jennifer Armentrout, escriptora nord-americana de novel·les juvenils, també coneguda com a J. Lynn.[27]
- 1986 - Huanta (Perú): Magaly Solier Romero, actriu de cinema i cantautora peruana.[28]
- 1990 - Annecy, França: Christophe Lemaitre, atleta francès.[29]
- 1999:
- Atlanta: Katelyn Nacon, actriu estatunidenca.
- Aquisgrà: Kai Havertz, futbolista alemany.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1876, Tortosa: Maria Rosa Molas i Vallvé -o mare Molas-, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (61 anys) [30]
- 1892, Le Havre: Giovanna Rossi-Caccia, soprano catalana que inaugurà el Liceu (n. 1818).[31]
- 1969, Barcelona: Joan Massià i Prats, violinista i compositor català (79 anys)
- 1994, Montevideoː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (111 anys)[32]
- 1996, Sant Pere de Ribes: Jordi Ginés i Soteras, conegut com a Gin, dibuixant d'humor i caricaturista català (65 anys) [33]
- 1999, Tarragona: Lluís Maria Saumells i Panadés, escultor, dibuixant i pintor (84 anys)
- 2008, València: Gonzalo Anaya, mestre, pedagog i catedràtic de filosofia espanyol (93/94 anys)
- Resta del món
- 1557, Lisboa, Regne de Portugal: Joan III de Portugal, rei conegut com a Joan el Pietós (55 anys).
- 1604, Lióː Isabella Andreini, primera gran actriu italiana, que donà nom a l'arquetip de l'enamorada de la commedia dell'arte: Isabella (n. 1562).[34]
- 1852, Manziana, prop de Roma: Karl Briul·lov, pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme (n. 1799).[35]
- 1859, Viena, Imperi Austríac: Klemens Wenzel Lothar von Metternich, príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein, polític austríac (86 anys) [14]
- 1891, Robertsbridge, Anglaterra: Barbara Bodichon, pedagoga i artista britànica, activista pels drets de les dones (n. 1827).[36]
- 1908, Charlottenburg, Berlín: Carl Müllerhartung, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1834) [37]
- 1934,
- Bromma, Estocolmː Ester Almqvist, artista expressionista sueca (n. 1869).[38]
- Belarús: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg belarús (37 anys)
- 1970, Nova York, EUA: Aleksandr Kérenski, advocat de professió, líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia (86 anys) [17]
- 1974, Rio de Janeiro: Eurico Gaspar Dutra, President de Brasil (91 anys)[39]
- 1979, Krefeldː Elisabeth Kadow, artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (n. 1906).[40]
- 1988, Roma, Itàlia: Giuseppe Saragat, president de la República italiana (89 anys)[41]
- 1984: Enrico Berlinguer, polític italià (62 anys)[42]
- 1995. Londres (Anglaterra): Christoph von Fürer-Haimendorf, etnòleg d'origen austríac (n. 1909).
- 1996, Ascona, Suïssaː Brigitte Helm, actriu de cinema alemanya, protagonista de film mut Metropolis (1927) (n. 1906).[43]
- 1998, Seattleː Lucia Valentini Terrani, mezzosoprano italiana especialitzada en els papers de Rossini (59 anys) [44]
- 1999, Woodland Hills, Califòrnia: DeForest Kelley, actor estatunidenc (79 anys)
- 2001,
- Terre Haute, Indiana (EUA): Timothy McVeigh, terrorista nord-americà, autor de l'Atemptat d'Oklahoma City el 1995 (n. 1968).[45]
- Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (n. 1923).[46]
- 2006, Toronto, Canadà: Suzanne Morrow, patinadora artística sobre gel canadenca (n. 1930).[47]
- 2013, Oak Lawn, Illinois, Estats Units: Robert Fogel, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (86 anys)[48]
- 2015, Manhattanː Ornette Coleman, destacat músic del moviment free-jazz, saxofonista, trompetista, violinista i compositor nord-americà (85 anys)[49]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la lluita contra el càncer de pròstata.[50]
Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):[51] Bernabé apòstol; Juan de Sahagún, agustí; Maria Rosa Molas i Vallvé fundadora de les Germanes de la Consolació; Màxim de Nàpols, bisbe i màrtir (segle iv); Rembert d'Hamburg, bisbe (888); Aleida de Schaerbeek, verge (1249); Parisi de Treviso, monjo camaldulès (1267); Paola Frassinetti, verge i fundadora (1882).
- Beats Bardó de Magúncia, bisbe (1051); Iolanda de Polònia, abadessa (1298); Stefano Bandelli, dominic (1450); Maria Schininà Arezzo, fundadora (1910); Ignasi Choukrallah Maloyan, bisbe màrtir (1915).
- Sants: Blitari de Seganne (s. VII); Herebald de Bretanya, eremita (s. VIII); a Chioggia: Fèlix i Fortunat d'Aquileia (296).
- Beats Hug de Marchiennes, abat (1158); Tochumra de Kilmore, verge; Pere Rodrigues, Damià Vaz i companys, màrtirs (1242).
- Venerable Hildegard Burjan, laica (1933)
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Màrtirs de Damiata.
Església Copta
[modifica]- 4 Paoni: Martiris de sant Sanusi; Amó el Màrtir i Sofia; Joan d'Heraclea; Hor; Joan VIII d'Alexandria, papa (1320)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 24 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 29 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Teodòsia de Tir, verge i màrtir; Joan d'Ustiug, foll per Crist (1494); Teodòsia de Constantinoble, verge i màrtir (726-730); Alexandre d'Alexandria, patriarca; Andreu, màrtir; Joan d'Esmirna, màrtir (1802); Olbià d'Aneus, hieromàrtir. Primer Concili Ecumènic (325); mort de Miquel de Valaam, monjo (1854).
Església d'Anglaterra
[modifica]- Sant Bernabé apòstol.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Sant Bernabé apòstol.
Esglésies luteranes
[modifica]- Sant Bernabé apòstol.
Notes
[modifica]- ↑ M. D., C. «La carretera albergó carreras legales durante más de 60 años» (en castellà). El Periódico, 07-12-2009. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ Guinart Parra, Oriol «L'incendi i saqueig de Troia segons Eratòstenes». Ab Origine [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «11 de juny de 1580: Segunda fundación de Buenos Aires» (en castellà). Buenos Aires Ciudad. Arxivat de l'original el 2014-02-27. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «Núria Espert i Romero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Islas, Ana Luisa «Maestra de cocineros. Necrológica May Hofmann en Barcelona». ABC, 22-02-2017.
- ↑ «Aurora Chamorro Gual | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Carme Manuel Cuenca». Autors a les Aules, Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Hicks, Michael. Anne Neville: Queen to Richard III (en anglès). History Press, 2011-08-26, p. 48. ISBN 978-0-7524-6887-7.
- ↑ «Ben Jonson». [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «Julia Margaret Cameron». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Richard Strauss | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «La passió segons Renée Vivien | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Martin Bravo, Felisa - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). [Consulta: 11 juny 2019].
- ↑ «Jacques-Yves Cousteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Fabiola Mora y de Aragón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Roland Moreno» (en francès). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, pàg. 349. ISBN 978-1-134-75877-7.
- ↑ «María Barranco García» (en castellà). Diputación de Málaga. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Inês Thomas Almeida». Opera-Arias.com. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Jennifer L. Armentrout» (en anglès). Writers Write, 11-06-2014. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «“Cuento las horas para que Magaly (Solier) vuelva y poder abrazarla”» (en castellà). El Comercio, 17-02-2009. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christophe Lemaitre» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint camí van canviar la història. 1. ed. Barcelona: Viena Edicions, 2020. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo. Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, 01-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Fallece el dibujante Gin, alma de la revista 'El Jueves'». El País, 12-06-1996 [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «CANALI, Isabella» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Karl Pavlovich Bryullov». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «Barbara Leigh Smith Bodichon» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Fagerström, Linda. «Ester Dorothea Almqvist» (en anglès). skbl. Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «Eurico Gaspar Dutra | president of Brazil» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Kunst und Krefeld | Kuenstler_Archiv». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «SARAGAT, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-28. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «BERLINGUER, Enrico in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Sudendorff, Werner. «Obituary: Brigitte Helm» (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Lucia Valentini Terrani (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «FOXNews.com - Timothy McVeigh Put to Death for Oklahoma City Bombings - U.S. & World», 13-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-04-13. [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ «Amalia “La Tariácuri” Mendoza (1923-2001)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Suzi Morrow Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1993» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Ornette Coleman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Federació Catalana Entitats contra el Càncer». Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 de juny