5 de juliol
(S'ha redirigit des de: 5 juliol)
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1316 - Lluís de Borgonya desembarca a Acaia (Peloponès) i derrota Ferran de Mallorca a Manolada.
- 1392 - Barcelonaː S'acaba la construcció de la Llotja.[1][2]
- 1811 - Veneçuela s'independitza d'Espanya.
- 1917 - Barcelona: La Lliga Regionalista va organitzar una assemblea de parlamentaris catalans, en la qual hi van participar els lligaires, els republicans (tant reformistes com radicals) i alguns conservadors.[3]
- 1941 - Surten els membres de la División Azul de l'exèrcit espanyol que recolzarien l'exèrcit alemany al front rus durant la Segona Guerra Mundial.
- 1997 - Accident mortal a la Muntanya Russa Stampida, al parc temàtic PortAventura.
- Resta del món
- 1865 - William Booth funda l'exèrcit de Salvació al Regne Unit.
- 1943 - Inici de la batalla de Kursk.[4]
- 1962 - El país d'Algèria s'independitza de França.
- 1976 - Entra en vigor a Espanya la llei d'associacionisme polític.
- 1996 - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslin ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent.
- 2019 - Bakú, Azerbaidjanː La Unesco declara Patrimoni Mundiall de la Humanitat el jaciment arqueològic de Babilònia.[5]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1851 - Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.[6]
- 1883 - Bóixols: Rosa Viñals Lladós, cirurgiana, llevadora i editora de premsa especialitzada.[7]
- 1892 - Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (m. 1986).[8]
- 1900 - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres.[9]
- 1906 - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx.[10]
- 1921 - València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
- 1923 -
- Castelló de la Plana: Josep Sánchez Adell, historiador i cronista valencià (m. 2005).
- Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (m. 1991).[11]
- 1945 - Badalona: Maria del Mar Arnús de Urruela, historiadora i crítica d'art catalana.[12]
- 1958 - Barcelona, Imma Pedemonte, periodista esportiva catalana.[13]
- 1968 - Barcelona: Vicenta N'Dongo, actriu catalana d'ascendència equatoguineana, especialitzada en art dramàtic.[14]
- Resta del món
- 1182 - Assís, Estats Pontificis: Francesc d'Assís, místic i religiós italià.
- 1466 - Pesaro, Itàlia: Joan Sforza, noble italià.
- 1755 - País de Gal·les: Sarah Siddons, actriu gal·lesa (m. 1831).[15]
- 1761 - La Bassée, Nord – Pas de Calais: Louis Léopold Boilly, pintor francès (m. 1845).[16]
- 1782 - Senigalliaː Rosa Morandi, soprano italiana de renom (m. 1824).[17]
- 1794 - West Suffield, Connecticut (EUA): Sylvester Graham, nutricionista nord-americà, creador de la farina Graham i de la galeta Graham (m. 1851).[18]
- 1801 - Knoxville, Tennessee: David Farragut, militar nord-americà (m. 1870).[19]
- 1803 - (East Dereham, Norfolk (Anglaterra): George Borrow, escriptor anglès que deixà nombroses novel·les i llibres de viatge basats en les seves experiències personals per diversos països de l'Europa del segle xix (m. 1881).[20]
- 1805 - Suffolk, Anglaterra: Robert FitzRoy, explorador i meteoròleg anglès (m. 1865).[21]
- 1810 - Bethel, Connecticut (EUA): Phineas Taylor Barnum va ser un empresari i artista circense estatunidenc (m. 1891).[22]
- 1820 - Edimburg, Escòcia: William John Macquorn Rankine, enginyer i físic britànic (m. 1872).[23]
- 1849 - Embleton, Northumberland, Anglaterra: William Thomas Stead, escriptor, periodista i editor anglès, pioner del periodisme d'investigació (m. 1912).[24]
- 1853 - Hertfordshire, Anglaterra: Cecil Rhodes, empresari, colonitzador i polític britànic (m. 1902).[25]
- 1857 - Wiederau, Regne de Saxònia: Clara Zetkin, política socialista alemanya.[26]
- 1860 - Augsburg: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
- 1872 - Troyes (França): Édouard Herriot, polític francès i Primer Ministre de La República Francesa (m. 1957).[27]
- 1879:
- Varsòvia, Polònia: Wanda Landowska, clavecinista, compositora, pianista i musicòloga (m. 1959).[28]
- Saint Louis, Missouri (EUA): Dwight F. Davis, polític i jugador de tennis estatunidenc. És famós per la creació de la Copa Davis (m. 1945).[29]
- 1885:
- Casares, província de Màlaga, Espanya: Blas Infante polític, escriptor i advocat espanyol.
- Bordeus (França): André Lhote ,pintor i crític d'art francès (m. 1962).[30]
- 1886 - Amsterdam, Països Baixos: Willem Drees, polític neerlandès.
- 1888 - Platteville, Wisconsin (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (m. 1963).[31]
- 1889 - Maisons-Laffitte, Illa de França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.[32]
- 1891 - Yonkers, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc.
- 1893 - Luzzara, Reggio de l'Emília, Emília-Romanya: Giuseppe Caselli, pintor italià
- 1894 - Madrid: Margarita Nelken, escriptora i política feminista (m. 1968).[33]
- 1899 - Varennes-sur-Amance, Alt Marne (França): Marcel Arland, novel·lista, assagista, crític literari i guionista francès (m. 1986).[34]
- 1904 - Kempten, Alemanya: Ernst Walter Mayr, biòleg evolutiu alemany (m. 2005).[35]
- 1911 - Montboudif, França: Georges Pompidou, segon president de la República francesa (m. 1974).[36]
- 1914 - Budapest (Hongria): Annie Fischer, pianista clàssica hongaresa (m. 1995).[37]
- 1928 - Cartignies, França: Pierre Mauroy, polític francès i Primer Ministre de França (m. 2013).[38]
- 1932 - Budapest, Hongria: Gyula Horn (en hongarès: Horn Gyula), polític hongarès i Primer ministre d'Hongria entre els anys 1994 i 1998 (m. 2013).[39]
- 1936 - Minnigaff, Escòcia: James Mirrlees, economista, Premi Nobel d'Economia de 1996.
- 1941 - Altaussee, Àustria: Barbara Frischmuth, escriptora austríaca.[40]
- 1942 - Eitorf, Tercer Reich (ara Alemanya): Hannes Löhr, jugador i entrenador de futbol alemany.
- 1944 - Örebro, Suècia: Leni Björklund, política socialdemòcrata sueca.
- 1946 -
- Den Helder, Països Baixos: Gerardus 't Hooft, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.
- Amsterdam: Manja Croiset, poetessa i escriptora neerlandesa.[41]
- 1956 - Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.[42]
- 1960 - Madrid, Espanya: Eduardo Chozas, ciclista professional espanyol.
- 1964 -
- Pamplonaː Uxue Barkos Berruezo, periodista i política basca, presidenta del Govern de Navarra de 2015 a 2019.[43]
- Itàlia: Claudia Chiarelli, taekwondista italiana.[44]
- 1966 - Oliena, Itàlia: Gianfranco Zola, futbolista italià.
- 1968 - Wil, Suïssa: Alex Zülle, ciclista professional suís.
- 1979 - Saint-Germain-en-Laye, França: Amélie Mauresmo, extennista professional francesa.
- 1982 - Biella, Itàlia: Alberto Gilardino, futbolista italià.
- 1986 - Bérgam, Itàlia: Piermario Morosini, futbolista italià (m. 2012).
- 1989 -
- Hungerford, Berkshire, Anglaterra: Charlie Austin, futbolista anglès.
- Zenika, Iugoslàvia: Dejan Lovren, futbolista croat.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1817 - Palma: Luis de Lacy y Gautier, militar andalús (n. 1772).
- 1968 - Toledo: Enric Pla i Deniel, bisbe i cardenal català (n. 1876).
- 1998 - Barcelona (Barcelonès): Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.[45]
- 2010 - Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (n. 1913).[46]
- 2014
- Barcelona: Jordi Peix i Massip, un activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.
- Barcelona: Pierrette Prat i Galindo, monja i abadessa del Monestir de Pedralbes (n. 1927).[47]
- Resta del món
- 1572, Pequín, Xina: Zhu Zaihou, Emperador Longqing de la Dinastia Ming (n. 1537).[48]
- 1826:
- Londres (Anglaterra): Sir Thomas Stamford Raffles, polític i naturalista britànic, més conegut per la fundació de la ciutat de Singapur (n. 1781).[49]
- Angers, França: Joseph Louis Proust, químic francès La seva principal aportació a la química fou la Llei de les proporcions definides (n. 1754).[50]
- 1833, Saint-Loup-de-Varennes (França): Joseph-Nicéphore Niépce, inventor francès i pioner de la fotografia (n. 1765).[51]
- 1838, París (França): Jean Marc Gaspard Itard, metge occità (n. 1775).[52]
- 1875, Estocolm, Suècia: Maria Röhl, pintora retratista sueca (n. 1801).[53]
- 1894, Londres (Anglaterra): Sir Austen Henry Layard, viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud (n. 1817).[54]
- 1911, Torí: Maria Pia de Savoia, princesa de Sardenya i després d'Itàlia, es convertí en reina de Portugal (n. 1847).[55]
- 1927, Heidelberg, República de Weimar: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1910 (n. 1853).[56]
- 1946, Parísː Teresa Andrés Zamora, bibliotecària que dirigí la Secció de Biblioteques de Cultura Popular (n. 1907).[57]
- 1948, Neuilly-sur-Seine (França): Georges Bernanos, escriptor francès (n. 1888).[58]
- 1952, İstanbulː Safiye Ali, primera metgessa turca (n. 1894).[59]
- 1966, Friburg de Brisgòvia (Alemanya Occidental): George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1943 (n. 1885).
- 1969:
- Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc.
- Boston, Massachusetts (EUA): Walter Gropius, arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (n. 1883).[60]
- Villach (Àustria): Wilhelm Backhaus, pianista alemany (n. 1884).
- 1975, Madrid: Otto Skorzeny ,enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial (n.1908).[61]
- 2000, Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva creació (n.1931).[62]
- 2004, Anaheim, Califòrnia (EUA): Rodger Ward, pilot estatunidenc de curses automobilístiques (n. 1921).[63]
- 2007, París: Régine Crespin, soprano francesa (n. 1927).[64]
- 2018, París (França): Claude Lanzmann, director de cinema, guionista, productor i periodista francès. (n. 1925).[65]
- 2021, Roma (Itàlia)ː Raffaella Carrà, presentadora de televisió, cantant i actriu italiana (n. 1943).[66]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Dirràquium, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Atos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
- Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
- Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britànnia, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
- Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
- Venerable Hug de Sant Víctor.
Església Copta
[modifica]- 28 Baoni: sants Pantè d'Alexandria (200); Sarabó de Nikios; Teodosi I d'Alexandria, patriarca (567).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.
- Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Johann Andreas Rothe, prevere (1758).
Referències
[modifica]- ↑ «S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona». Enciclopèdia catalana. Cronologia. [Consulta: maig 2022].
- ↑ «La Llotja de Mar. Història. La construcció de la Llotja gòtica» p. 5. Lotja de Mar. Barcelona. [Consulta: maig 2022].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Segura i Soriano, Isabel. «Dos revistas de mujeres: "La Muger" (1882) y "La Mujer y la Higiene" (1905)». Mujeres y Salud, núm. 6. [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Imma Pedemonte Sarañana | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Louis_L�opold_Boilly/151194 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Léopold Boilly]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
- ↑ «Sylvester Graham | American clergyman» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «David Farragut | United States admiral» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «George Borrow | British author» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «William Thomas Stead | British journalist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Cecil Rhodes | Biography, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Dwight F. Davis | American politician and athlete» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr�_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Bravo Cela, Blanca. «Margarita Nelken y Mansberger». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Ernst Mayr | American biologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Annie Fischer | Hungarian pianist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Gyula Horn | premier of Hungary» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Gornikiewicz, Maria. «Weltbürgerin in Altaussee» (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «A wink in the darkness» (en neerlandès). Llibreria De Slegte. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Uxue Barkos, nueva presidenta de Navarra» (en castellà). Navarra Capital, 20-07-2015. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «TaekwondoData» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Un llibre recorre l’apassionant lluita de la republicana suecana Virtudes Cuevas per una societat més justa | RiberaBaixa.info». Riberabaixa.info, 02-12-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ «Sir Stamford Raffles | British colonial agent» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Louis Proust» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicéphore Niépce» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Martínez Blasco, Patricia. [1] Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Otto Skorzeny | Nazi SS officer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Baget, Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Rodger Ward | American race car driver» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lanzmann» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Palés, Alejandra «Raffaella Carrà, la 'show woman' televisiva, comunista i feminista». Ara, 05-07-2021 [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol