5 de juny
(S'ha redirigit des de: 5 juny)
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 209 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1907 - Vila de Gràcia, El Club Esportiu Europa, tal com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
- 2004 - Jerez de la Frontera (Cadis, Andalusia): el Llevant hi aconsegueix els punts necessaris per tornar a primera divisió de la Lliga espanyola; hi havia estat les temporades 1963-64 i 1964-65.
- 2008 - Pep Guardiola signa el contracte com a tècnic del primer equip del Futbol Club Barcelona per a les temporades 2008/09 i 2009/10.
- Resta del món
- 1224 - Nàpols (Regne de Nàpols): Frederic I de les Dues Sicílies funda la Universitat de Nàpols, primera fundada amb el suport d'un Estat amb independència de les autoritats eclesiàstiques.
- 1305 - Climent V, elegit Papa.[1]
- 1644 - Pequín (Xina): els manxús entren a Pequín instaurant un nou imperi i l'inici de la darrera dinastia xinesa,la dinastia Qing (1644-1911).[2]
- 1947 - A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.[3]
- 1967 - Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.[4]
- 1968 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Atemptat mortal contra el senador i candidat a president dels EUA Robert F. Kennedy.
- 1981 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): s'hi publica un informe mèdic sobre cinc hòmens homosexuals que presenten una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
- 1989 - Polònia: Solidarność venç el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
- 2004 - Bègles (la Gironda, Aquitània, França): el batlle Noël Mamère oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stéphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francès.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1887 - Cervera (Segarra): Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (m. 1975).
- 1896 - Maó, Menorca: Francesc Carreras Reura, polític republicà menorquí, diputat a Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola (m. 1951).
- 1940 -
- Barcelona: Helena Valentí, escriptora catalana (m. 1990).[5]
- Alboraia, Horta Nordː Aurora Valero Cuenca, pintora i professora d'universitat valenciana.[6]
- 1945 - Paiportaː Blanca Cassany, escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana.[7]
- 1951 - Reus (Baix Camp): Lluís Pasqual i Sánchez, director teatral català, fundador del Teatre Lliure.
- 1966 - Barcelonaː Rosa Colomer Artigas, filòloga i lingüista catalana, fou directora del TERMCAT (m. 2013).[8]
- 1990 - Barcelonaː Ona Carbonell i Ballestero, nedadora catalana de natació sincronitzada.[9]
- Resta del món
- 1412 - Màntua, Senyoriu de Màntua: Lluís III Gonzaga, condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua (m. 1478).[10]
- 1523 - Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Margarida de Valois i de França, princesa de França, Duquessa de Berry i duquessa consort de Savoia (m. 1574).[11]
- 1640 - Zichuan, actualment Zibo (Xina): Pu Songling (en xinès simplificat: 蒲松齡) escriptor xinès de la dinastia Qing, que es va fer popular pels seus contes (m. 1715).[12]
- 1646 - Venèciaː Elena Cornaro Piscopia, filòsofa veneciana, primera dona a assolir una titulació universitària (m. 1684).[13]
- 1723 - Kirkcaldy, Fife, Escòcia: Adam Smith, economista i filòsof britànic (m. 1790).[14]
- 1808 - Aarau, Suïssa: Emil Zschokke, eclesiàstic i escriptor suís.
- 1855 - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 1862 - Landskrona, Suècia: Allvar Gullstrand, oftalmòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1911 (m. 1930).[15]
- 1877 - Viveiroː Manuela Barreiro Pico, primera llicenciada a la Universitat de Santiago i primera farmacèutica de Galícia (m. 1953).[16]
- 1878 - San Juan del Río (Mèxic): Pancho Villa, revolucionari mexicà (m. 1923).[17]
- 1883 - Cambridge, Anglaterra: John Maynard Keynes, economista, filòsof i acadèmic anglès (m. 1946).[18]
- 1887 -
- Nova York: Ruth Benedict, antropòloga estatunidenca (m.1948).[19]
- Otto Friedrich Conrad Rudnik, músic alemany.
- 1898 - Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.[20]
- 1900 - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de 1971 (m. 1979).[21]
- 1926 - Ninotsminda, URSS: Gurguèn Dalibaltaian, militar armeni.[22]
- 1937 - Orà (Algèria): Hélène Cixous, filòsofa,assagista i professora francesa. Premi Médicis de l'any 1969.[23]
- 1941 - Buenos Aires, Argentina: Martha Argerich, pianista.[24]
- 1942 - Acoacán-Esangui, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang Nguema, segon president de Guinea Equatorial.
- 1944 - Washington DC, EUA: Whitfield Diffie, criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública, premi Turing de 2015.[25]
- 1947 - Glen Ellyn, Illinois, EUA: Laurie Anderson, música, poeta, dibuixant i artista experimental.[26]
- 1949 - Cardiff, Gal·les: Ken Follett, escriptor gal·lès autor de thrillers i novel·les històriques en anglès.
- 1971 - Boston, Massachusetts, Estats Units: Mark Wahlberg, actor, productor, i raper estatunidenc.
- 1978 - Cintruénigo: María Chivite, política navarresa i presidenta de Navarra des de 2019.[27]
- 1981 - Mont-real, Canadà: Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.
- 1984 - Wamel, Gelderlandː Iris van Herpen, dissenyadora de moda holandesa.[28]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1276 - Cardona, Bages: Ramon Folc V de Cardona, vescomte de Cardona.
- 1914 - Barcelona: Josep Azemar i Pont, arquitecte modernista (n. 1862).
- 1989 - Barcelonaː Adi Enberg, periodista, poliglota, aventurera i espia, companya intermitent de Josep Pla (n. 1901).[29]
- 2006 - Castelló de la Plana: Manuel Garcia i Grau, filòleg i poeta valencià (n. 1962).
- 2022 - Barcelona: Rosa Guiñón i Soro, actriu catalana de doblatge i videojocs (n. 1932).
- Resta del món
- 1316 - Vincennes (França): Lluís X de França, rei de Navarra (Lluís I) i de França (n. 1289).[30]
- 1816 - Nàpols (Regne de Nàpols): Giovanni Paisiello, compositor italià (n. 1740).[31]
- 1826 - Londres (Anglaterra): Carl Maria von Weber, compositor romàntic alemany (n. 1786).[32]
- 1832 - Manoa, Hawaiiː Kaahumanu, reina regent de Hawaii.[33]
- 1916 -
- Orkney Islands (Escòcia): Horatio Herbert Kitchener Mariscal de Camp, 1r Comte Kitchener, militar britànic d'origen irlandès i procònsol que adquirí fama per les seves campanyes imperials (n. 1850).[34]
- Chicago, Illinoisː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (n. 1859).[35]
- 1920 - Headington Hill, Oxfordː Rhoda Broughton, novel·lista britànica (n. 1840).[36]
- 1939 - Margate, Kentː Christina Broom, fotògrafa escocesa, "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit" (n. 1862).[37]
- 1944 - Pesaro (Itàlia): Riccardo Zandonai, compositor italià d'òpera (n. 1883).[38]
- 1965 - Hampstead: Eleanor Farjeon, escriptora anglesa (m. 1965).[39]
- 1975 - Ea (Biscaia): Gabriel Aresti, poeta basc. És considerat com un renovador de la poesia basca (n. 1933).[40]
- 1977 - Ciutat de Mèxic: Martí Ventolrà i Fort, jugador de futbol, que va destacar en la posició d'extrem dret (n. 1906).
- 2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock, baixista de The Ramones.[41]
- 2003 - París, França: Manuel Rosenthal, director d'orquestra i compositor francès (n. 1904).[32]
- 2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema (n. 1911).[42]
- 2006 - Marroc: Henry Magne copilot del pilot català Nani Roma en un accident durant el ral·li de Marroc.
- 2012 - Los Angeles, (Califòrnia, EUA): Ray Bradbury, novel·lista, escriptor d'històries curtes i assaigs, dramaturg, guionista i poeta estatunidenc (n. 1920).[43]
- 2015 - West Hartford, Connecticutː Jane Briggs Hart, aviadora i candidata a astronauta del projecte Mercury 13 (n. 1921).[44]
Festes i commemoracions
[modifica]Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Bonifaci de Magúncia, bisbe i màrtir; Doroteu de Tir, bisbe i màrtir (s. IV); Valèria, Zenaida i màrtirs de Cesarea (s. I); Marcià, Nicandre, Apol·loni i màrtirs d'Egipte (s. III); Il·lidi de Clarmont, bisbe (384); Eutiqui de Como, bisbe (539); Eobà, Adelari i màrtirs de Dokkum (754); Franc d'Assergi, eremita (s. XII); Pere Spanò, eremita (s. XII); Domènec Toai i Domènec Huyen (1862) i Lluc Vu Ba Loan, màrtirs (1840).
- Beats: Sanci d'Albi o Sanç de Còrdova, màrtir (851).
- Sants Florenci, Julià, Ciríac, Marcel·lí i Faustí de Perusa, màrtirs (250); Tudnó de Caernarvon (s. VI); Doroteu de Gaza, asceta (640); Doroteu de Tebes; Gregori de Lilibeo, bisbe i màrtir; Fèlix de Fritzlar, monjo màrtir; Fulger de Lüttich, monjo (1307).
- Beats Meinwerk de Paderborn, bisbe (1036); Ferran de Portugal i Lancaster, príncep i màrtir; Bartomeu Plàcid de Fermo, apostolí; Adam Arakava, laic japonès, màrtir (1614).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Rodolf Sanz, confessor.
Església Copta
[modifica]- 28 Baixans: translació de les relíquies de Sant Epifani de Salamina.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 18 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 23 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Maria de Clopas, miròfora i tia de Jesús; Miquel el Confessor, bisbe de Sínnada; Doroteu i Hilarió de Jugskoj, monjos; Sants de Rostov i Jaroslav, Eufrosina de Polotsk, abadessa; Paisi de Gàlitx, abat; Miquel de Sant Sava, hieromàrtir; Demetri I de Geòrgia, rei i himnògraf; Salonas de Roma, màrtir; Seleüc màrtir; Damascè de Valaam, hieromàrtir.
Església d'Anglaterra
[modifica]- Sant Bonifaci de Crediton, bisbe i apòstol d'Alemanya.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Sant Bonifaci de Magúncia, bisbe, missioner i màrtir.
Esglésies luteranes
[modifica]- Sant Bonifaci de Magúncia, bisbe, missioner i màrtir.
Referències
[modifica]- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Clément V Bertrand de Got» (en francès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ Fohlen, Claude,. Histoire des États-Unis d'Amérique. ISBN 978-2-85229-727-2.
- ↑ «Six-Day War | Causes, History, & Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Helena Valentí i Petit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Valero Cuenca, Aurora». Ajuntament d'Alboraia. [Consulta: 2 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Rosa Serrano i Llàcer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Rosa Colomer i Artigas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Ona Carbonell i Ballestero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Ludovico III Gonzaga detto il Turco in "Dizionario di Storia"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Quazza, Romolo. «MARGHERITA di Valois, duchessa di Savoia» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Thieling, Sarah. «Elena Lucrezia Cornaro Piscopia». Agnes Scott College. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Adam Smith | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1911» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910 (en castellà). Narcea Ediciones, 1996-10-04, pàg. 231. ISBN 978-84-277-1159-4.
- ↑ «Pancho Villa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «John Maynard Keynes | Biography, Theory, Economics, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Ruth Benedict» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Federico García Lorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Dennis Gabor | British engineer» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Dedicated Serviceman: Gurgen Dalibaltayan dead, aged 89 Arxivat 2015-09-12 a Wayback Machine. (en anglès)
- ↑ «Laureats» (en francès). Prix Médicis. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Martha Argerich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Whitfield Diffie | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Don, Randel. The Harvard Biographical Dictionary of Music (en anglès). Harvard University Press, 1996. ISBN 978-0-674-37299-3.
- ↑ Irisarri, A. «María Chivite: “Quiero volver a liderar un gobierno progresista, y a UPN lo veo más en el ruido que en la propuesta”» (en castellà). Noticias de Navarra, 28-08-2022. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ Robertson, Emma. «Iris van Herpen» (en anglès). The Talks, 03-08-2016. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ Badosa, Cristina. Josep Pla: biografia del solitari. 2. ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4210-7.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis X le Hutin» (en francès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «PAISIELLO, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-09. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ 32,0 32,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Queen Ka‘ahumanu at 250: March 17, 1768 – June 5, 1832» (en anglès). The Maui News, 11-03-2018. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Horatio Herbert Kitchener | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ Terry, R. C.. Victorian Popular Fiction, 1860–80 (en anglès). Springer, 1983-06-18. ISBN 978-1-349-04460-3.
- ↑ Goran, David. «Christina Broom was the first female press photographer in Britain | The Vintage News» (en anglès). The Vintage News, 26-09-2016. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Zandonài, Riccardo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Eleanor Farjeon | Victorian Poet, Children’s Author | Britannica» (en anglès), 09-11-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Aresti Segurola, Gabriel - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Dee Dee Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Ronald Reagan | Biography, Facts, & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Ray Bradbury | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Heinlein, Gary. «Jane Hart made mark as equal rights, anti-war activist» (en anglès). The Detroit News. [Consulta: 7 setembre 2021].
