9 d'abril
(S'ha redirigit des de: 9 de abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs. Queden 266 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 1413 - Enric V és coronat Rei d'Anglaterra.[1]
- 1767 - Espanya: es publica a Màlaga un ban ordenant l'expulsió immediata de tots els jesuïtes.
- 1833 - Peterborough (Nou Hampshire) (EUA): obre la primera biblioteca pública, finançada pels impostos locals, dels EUA, fundada per Abiel Abbot amb cent llibres.
- 1865 - Estats Units: Després de la victòria del General Ulysses S. Grant davant del General Robert E. Lee, a Appomattox, es rendeixen els exèrcits confederats. És el final de la Guerra de Secessió dels Estats Units.
- 1916 - Madrid: al Teatro Real, primera interpretació de Noches en los jardines de España, poema simfònic de Manuel de Falla.
- 1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.
- 1945 - Alemanya: El pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme és penjat al Camp de concentració de Flossenbürg.
- 1963 - Estats Units: es publica Strange Tales nº 110 on es produeix la primera aparició de Doctor Strange.
- 1973 - Israel llença l'operació Primavera de Joventut al Líban amb la finalitat d'assassinar importants dirigents de la OLP (com a reacció a la Massacre de Múnic).
- 1977 - Espanya: per sorpresa (era dissabte sant), el govern legalitza el PCE.
- 1989 - Tragèdia del 9 d'abril, a Tbilisi, Geòrgia: Una manifestació anti-Soviètica és esclafada per l'exèrcit roig.
- 1999 - És assassinat el president de Níger, Ibrahim Baré Maïnassara.
- 2003 - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control la ciutat i inciten el poble a abatre, amb la seva ajuda, una colossal estàtua de Saddam Hussein.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1888 - Lleida (el Segrià): Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (m. 1964).[2]
- 1906 - Palma, Mallorcaː Catalina Valls Aguiló –Catina Valls–, actriu de teatre mallorquina i directora teatral (m. 1999).[3]
- 1916 - Barcelona: Juan-Eduardo Cirlot Laporta, poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català (m. 1973).[4]
- 1916 - Badalona: Joan Forns i Jordana, més conegut amb el nom artístic de Li-Chang, il·lusionista català (m. 1998).[5]
- 1925 - Barcelona: Josefina Güell i Saumell, actriu catalana de teatre i cinema.
- 1929 - Banyoles: Pere Verdaguer i Juanola, escriptor rossellonès (m. 2017).[6]
- 1958 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Francesc Escribano i Royo, periodista i professor universitari català.[7]
- 1960 - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema i guionista.[8]
- 1971 -
- El Vendrell: Roser Pros-Roca, escriptora i periodista catalana.
- Albacete: Fabiola Meco Tébar, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1972 - Sant Llorenç des Cardassar: Margalida Fullana Riera, ciclista mallorquina.
- 1983 - València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecciól.[9]
- 1988 - Vic, Osona: Blanca Bardagil, dramaturga, directora teatral i guionista catalana.
- Resta del món
- 1598 - Guben, Branderburg (Alemanya): Johann Crüger ,compositor alemany (m. 1662)[10]
- 1627 - Adorf (Alemanya): Johann Caspar von Kerll, organista i compositor alemany (m. 1693).[10]
- 1773 - Montreuil (Sena Saint-Denis)ː Marie Boivin, llevadora francesa, inventora, i escriptora sobre obstetrícia (m. 1841).[11]
- 1785 - Tuña, Tinéu, Astúries: Rafael del Riego, general espanyol i polític liberal.
- 1816 - Lusigny-sur-Barse (França): Charles-Eugène Delaunay, matemàtic i astrònom francès (m. 1872).[12]
- 1821 - París: Charles Baudelaire, poeta i crític francès.(m. 1867).[13]
- 1848 - Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930).[14]
- 1865 - Prússia, Erich Ludendorff ,militar alemany, general i segon oficial d'estat major (m. 1937).[15]
- 1906 - Marbella, Màlagaː Rafaela Aparicio, actriu teatral, televisiva i cinematogràfica espanyola (m. 1996).[16]
- 1908 - Skegness, Regne Unit: Elizabeth Allan, actriu britànica.
- 1912 - Saragossaː Martina Bescós García, primera cardiòloga espanyola (m. 2008).[17]
- 1921 - Hampton, Virgíniaː Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (m. 2005).[18]
- 1933 - Jean-Paul Belmondo, actor francès.
- 1944 - Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina: Leila Khaled, activista política palestina.
- 1948 - Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(m. 1989).[19]
- 1954 - Dennis Quaid, actor estatunidenc.[20]
- 1966 - Nova York: Cynthia Nixon, actriu de cinema, teatre i televisió coneguda sobretot per haver treballat a la sèrie Sex and the City.
- 1978 - Istanbul: Gizem Saka, pintora i economista turca.
- 1985 - Tim Bendzko, cantautor alemany.
- 1986 - Fort Worth, Texas, Estats Units: Leighton Meester, actriu i cantant estatunidenca.
- 1990 - Los Angeles, Califòrnia: Kristen Stewart, actriu estatunidenca de cinema i televisió.
- 1998 - Conyers. Geòrgia: Elle Fanning, actriu estatunidenca de cinema.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1818 - Alella, Maresme: Agustí Canelles i Carreres, astrònom i matemàtic català (n. 1765).
- 1873 - Madrid, Espanya: Dionísia Fité, soprano catalana.
- 1938 - Burgos (Castella i Lleó): Manuel Carrasco i Formiguera, polític català, assassinat pels franquistes (n. 1890).[21]
- 1980 - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893).[22]
- 2015 - Barcelona: Xavier Vinader, periodista català (n. 1947).[23]
- 2017 - Madrid: Carme Chacón, política catalana, ha estat ministra d'Habitatge i ministra de Defensa del govern espanyol (n.1971).[24]
- Resta del món
- 1492 - Careggi (Toscana): Llorenç de Mèdici, "Llorenç el Magnífic", mecenes, banquer, poeta i filòsof italià (n. 1449).[25]
- 1626 - Highgate, Londres: Francis Bacon, filòsof i estadista anglès.
- 1809 - Pontremoli (Itàlia): Alessandro Malaspina, oficial de l'Armada Espanyola d'origen italià (n. 1754).[26]
- 1904 - París (França): Isabel II, reina d'Espanya (n. 1830).
- 1916 - Frankfurt de l'Oder: Wilhelm Carl Friedrich Sauer, fabricant d'orgues alemany (n. 1831).
- 1930 - París: Rose Caron, cantant soprano (n. 1857).
- 1947 - Hamburg, Zona d'ocupació aliada a Alemanya: Carmen Mory, espia al servei de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906).[27]
- 1948 - Amsterdam: Eva Gerlach, poetessa i traductora neerlandesa.
- 1953 - Los Angeles, Estats Units: Hans Reichenbach, físic, lògic i un dels més importants filòsofs de la ciència del segle xx (n. 1891).[28]
- 1959 - Phoenix (Arizona, Estats Units): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1867).[29]
- 1963 - Tigre (Província de Buenos Aires, Argentina): Xul Solar, pintor argentí (n. 1887).
- 1964 - Kırıkhan, Turquia: Nuriye Ulviye Civelek, defensora dels drets de les dones turques i otomanes (n. 1893).
- 1974 - Estocolm: Vera Thulin, nadadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1893).
- 1997 - Nova York: Helene Hanff, escriptora estatunidenca (n. 1916).[30]
- 2001 - Ginebra, Suïssa: Graziella Sciutti, soprano italiana (n. 1927).[31]
- 2006 - Moscou (Rússia): Natàlia Tróitskaia, soprano russa (n. 1951).
- 2014 - Port-of-Spain (Trinitat i Tobago): Arthur Raymond Robinson, president de Trinitat i Tobago (n. 1926).
- 2021 - Castell de Windsor, Berkshire (Regne Unit)ː Felip d'Edimburg, rei consort de la reina Elisabet II del Regne Unit (n. 1921).[32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Maria de Cleofàs; Màxim d'Alexandria, bisbe; Demetri de Tessalònica, màrtir; Libori de Le Mans, bisbe; Casilda de Toledo, verge; Gauqueri d'Aurèlh, canonge i eremita; Hug de Rouen, bisbe i abat; Antonio Pavoni, màrtir dominic. A l'anglicanisme i el luteranisme: Dietrich Bonhoeffer, prevere i màrtir.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 d'abril
- ↑ «Henry V | Biography, Facts, & Significance» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Pius Font i Quer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Perelló, Francesc. «Catina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Joan Eduard Cirlot i Laporta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Joan Forns i Jordana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Pere Verdaguer i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Francesc Escribano i Royo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Isabel Coixet i Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Carmina Verdú». Olympedia. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ 10,0 10,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Medarus, Alias. «Female Doctors and midwives: Marie-Anne-Victoire Gillain Boivin». Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 23 octubre 2013].
- ↑ «Charles-Eugène Delaunay | French astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Charles Baudelaire» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Román Fernández, Manuel. «Rafaela Díaz-Valiente Aparicio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Martina Bescós García» (en castellà). Pioneras de la Universidad de Zaragoza. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «Mary Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Roberts, Jerry. Encyclopedia of Television Film Directors (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. vol.1, p.464. ISBN 0810863782.
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «La Facultat commemora el centenari d'Ascensión Chirivella com a primera graduada en Dret a Espanya». Facultat de Dret. Universitat de València, 30-11-2021. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «Xavier Vinader i Sánchez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Carme Chacón i Piqueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Walter, Ingeborg. «Medici, Lorenzo de'» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2009. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Malaspina, Alessandro» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Mory, Carmen Maria» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ «Hans Reichenbach | American philosopher» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Frank Lloyd Wright | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Author Biography». A: A Study Guide for Helene Hanff's "84 Charing Cross Road" (en anglès). Gale, Cengage Learning, 2016. ISBN 978-1-4103-3917-1.
- ↑ «Graziella Sciutti (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mor Felip d'Edimburg, el consort lleial i infidel | NacióDigital». Nació Digital. [Consulta: 9 abril 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 d'abril.