2000
(S'ha redirigit des de: Any 2000)
| Tipus | any de traspàs centenari, any civil i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2000 (mm) |
| Islàmic | 1421 – 1422 |
| Xinès | 4696 – 4697 |
| Hebreu | 5760 – 5761 |
| Calendaris hindús | 2055 – 2056 (Vikram Samvat) 1922 – 1923 (Shaka Samvat) 5101 – 5102 (Kali Yuga) |
| Persa | 1378 – 1379 |
| Armeni | 1449 |
| Rúnic | 2250 |
| Ab urbe condita | 2753 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 1997 1998 1999 - 2000 - 2001 2002 2003 | |
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Esdeveniments
[modifica]Enguany entrà en servici l'Hospital de la Ribera, el primer centre públic de construcció i gestió privada, revertida el 2018.
- 14 d'abril, Escaldes-Engordany, Andorra: Es comet el brutal assassinat homòfob de Nuno Ribeiro, que suposà un terratrèmol pel col·lectiu LGBT al país.[1]
- 30 de novembre, París, França: la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
- 12 de desembre, Girona: la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.[2]
- Neix el projecte Com sona l'ESO
- 175 aniversari de la Església Evangèlica de Poblenou.
- Barcelona: es publica Cap al cel obert, novel·la de Carme Riera.[3]
- Resta del món
- 3 de març, Santiago de Xile: Augusto Pinochet hi arriba després de ser retingut a Londres acusat de crims contra la humanitat.
- 12 de març, Espanya: Se celebren eleccions generals, guanya el PP amb una majoria absoluta de 183 escons, el PSOE n'obté 125.
- 26 de març, Rússia: Vladímir Putin n'és elegit president després de guanyar les eleccions presidencials.
- 11 de maig, Londresː S'inaugura oficialment el museu d'art contemporani Tate Modern, amb seu a l'antiga central elèctrica de Bankside.[4]
- 31 de maig, Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
- 20 de juny, Nova York: L'assassinat d'Amanda Milan provoca protestes de la comunitat transgènere.
- 22 de juliol, Madrid, Espanya: El 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
- 25 de juliol, París, França: 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de París-Charles de Gaulle.
- 13 de setembre, Jakarta, Indonèsia: Un atemptat a la Borsa de Jakarta deixa 15 morts.[5]
- 28 de setembre, Palestina: Hi comença la segona intifada després que Ariel Xaron visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
- 30 d'octubre, Tadjikistan: Canvia la moneda de Tadjikistan de Ruble tadjik a Somoni a raó d'1 Somoni = 1000 rubles.[6]
- 30 de desembre, Manila, les Filipines: hi esclaten una sèrie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.[7]
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 05/14 | Alejandro González Iñárritu | Amores perros | drama |
| 01/21 | Mary Harron | American Psycho | suspens |
| Baltasar Kormákur | 101 Reykjavík | comèdia | |
| 10/08 | Lloyd Kaufman | Citizen Toxie: The Toxic Avenger IV | superheroic |
| 04/19 | Patrice Leconte | La viuda de Saint Pierre | històrica |
| 03/17 | Steven Soderbergh | Erin Brockovich |
biopic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 2000
Dansa i esport
[modifica]- 27 de maig, València: A l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atlètic de Madrid i hi guanya la Copa del Rei de futbol.
- 14 d'octubre, Marl, Alemanya: Espanya guanya el Campionat del Món d'hoquei patins femení.
Música i ràdio
[modifica]- Categoria principal: Discs del 2000
Enguany es fundaren els grups El Corredor Polonés i VerdCel.
| M/d | Artistes | Títol | Estils |
|---|---|---|---|
| Lax'n'Busto | Llença't | pop | |
| 11/13 | The Beatles | 1 | pop |
| 06/06 | Belle & Sebastian | Fold Your Hands Child… | pop |
| 06/13 | Bon Jovi | Crush | rock |
| 10/29 | Coldplay | Acoustic | pop |
| 07/10 | Coldplay | Parachutes | pop |
| 10/24 | Nelly Furtado | Whoa, Nelly! | pop |
| 05/08 | Nightwish | Wishmaster | metal simf. |
| 11/14 | The Offspring | Conspiracy of One | rock alt. |
| 10/02 | Radiohead | Kid A | rock alt. |
| 11/17 | Joaquín Sabina | Nos sobran los motivos | cançó |
| 05/16 | Stereolab | The First of the Microbe Hunters | post-rock |
| 04/10 | The Hives | Veni Vidi Vicious | rock |
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements i defuncions
[modifica]| M/d | Lloc | Nom | Professió |
|---|---|---|---|
| 07/? | Mar Giménez Gascó | raspallera | bicorbina |
-
VII Mar de Bicorp
Naixements
[modifica]- 4 de juliol - Edogawa, Japó: Rikako Ikee, nedadora japonesa.[8]
- 23 de febrer - Amersfoort, Països Baixos: Femke Bol, atleta neerlandesa.[9]
Defuncions
[modifica]| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 05/08 | Dédé Fortin | cantautor | quebequés | 37 |
| 08/05 | Alec Guinness | actor |
londinenc | 86 |
| 01/05 | Goseki Kojima | mangaka | japonés | 71 |
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels actors Antonio Ferrandis i Joan Capri, el dibuixant Charles Schulz, el flautiste Jean-Pierre Rampal o el lexicaf Ferrer i Pastor.
-
7/V Tísner -
Alec Guinnes (n. 1914) -
12/II Charles M. Schulz -
6/IV Ḥabīb Būrqība -
Jean-Pierre Rampal -
21/V Barbara Cartland
.jpg)
.jpg)
Països Catalans
- 1 de gener - Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista (n.1921)
- 2 de gener - Santpedor, Bages: Anna Maria Martínez Sagi, poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta catalana (n. 1907).[10]
- 12 de gener - Ciutat de Mèxicː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (n. 1912).
- 18 de gener - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (n. 1905).
- 22 de gener - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (n. 1922).
- 4 de febrer - Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (82 anys).
- 11 de febrer - ?: Margarita Brender Rubira, arquitecta catalana (n. 1919).[11]
- 16 de febrer - Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 23 de febrer - Rossellóː Margarida de Descatllar, propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana (n. 1906).[12]
- 2 de maig -
- Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
- Barcelona, Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca (n. 1947).[13]
- 7 de maig - Barcelona: Tísner, escriptor, periodista i militar català (n. 1912).[14]
- 8 de juny - Barcelonaː Maria Lluïsa Oliveras i Andreu, atleta catalana, pionera de l'atletisme català (n. 1914).[15]
- 25 de juny - Filadèlfiaː Josefa Barba-Gosé Flexner –Pepita Barba– científica catalana que el 1937 exiliada als EEUU (n. 1904).[16]
- 3 de juliol - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).[17]
- 11 de juliol - València: Francesc Ferrer Pastor, lexicògraf valencià.
- 10 de setembre - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- 16 d'octubre - València: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (n. 1921).
- 11 de novembre - Sagunt, Camp de Morvedre: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (n. 1921).
- 21 de novembre - Barcelona: Ernest Lluch, polític i economista català, assassinat per ETA (n. 1937).
- 24 de novembre - Barcelona: Teresa Calafell, titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica (n. 1946).
- 28 de novembre - Berga (Berguedà): Antoní Massaguer i Mas, independentista català (n. 1947).
- 18 de desembre - Zarautz (País Basc): Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.
- Barcelona: Agapito Fernández, dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
- Roses: Àngels Carbona i Balaguer, pintora i dibuixant catalana (n. 1908).[18]
- Resta del món
- 3 de gener - Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (n. 1947).[19]
- 12 de gener - Weston, Massachusetts: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (n. 1910).[20]
- 18 de gener - Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (n. 1897).[21]
- 19 de gener - Casselberry: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca (n. 1914).
- 2 de febrer - Pequín (Xina): Li Zhun, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. (n. 1928)
- 10 de febrer - Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol (n. 1911).[22]
- 12 de febrer - Santa Rosa (Califòrnia) (els EUA): Charles Monroe Schulz, autor de còmics nord-americà (n. 1922).
- 17 de febrer - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (n. 1910).[23]
- 28 de març - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).[24]
- 29 de març - Manhattan: Anna Sokolow, ballarina i coreògrafa nord-americana (n. 1910).[25]
- 6 d'abril - Tunis (Tunísia): Habib Burguiba, primer president de Tunísia (n. 1903).[26]
- 15 d'abril - Hyannis, Massachusetts (EUA): Edward Gorey, escriptor i artista estatunidenc reconegut pels seus llibres il·lustrats d'un to macabre però amb cert sentit de l'humor (n. 1925).[24]
- 20 de maig - París, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès (n. 1922).[27]
- 21 de maig - Camfield Place, prop de Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Barbara Cartland, escriptora anglesa (n. 1901).[28]
- 31 de maig -Nova York: Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).[29]
- 3 de juny, Chicago, Illinois (EUA): Merton Howard Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990 (n. 1923).[30]
- 15 de juny, Vézelay (França): Jules Roy, escriptor i militar francès (n. 1907).[31]
- 29 de juny, Roma: Vittorio Gassman, actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià (n. 1922).[32]
- 31 de maig - París: Gisèle Freund, fotògrafa francesa nascuda a Alemanya (n. 1908).[33]
- 5 de juliol - Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva creació (n.1931).[34]
- 10 de juliol, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista associada a la Bauhaus (n. 1903).[35]
- 23 de juliol - Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).[36]
- 7 d'agost, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.[37]
- 4 d'octubre, Vancouver (Canadà): Michael Smith, químic i bioiquímic canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1932).
- 10 d'octubre - Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (n. 1916)[38]
- 15 d'octubre - Lexington, Massachusetts (EUA): Konrad Bloch, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1912)
- 19 d'octubre - Ciutat de Mèxicː Kati Horna, fotògrafa anarquista que treballà com a artista surrealista i com a fotoperiodista (n. 1912).[39]
- 8 de novembre - Pas de Karni, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (n. 1985).[40]
- 17 de novembre - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
- 3 de desembre - Chicagoː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (n. 1917).[41]
- 29 de desembre: París (França): Jacques Laurent, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1971 (n. 1919).[42]
2000 en la ficció
[modifica]Anno Domini 2000, or, Woman's Destiny (1889), del primer ministre neozelandés Julius Vogel, presenta una ginecotopia en la qual l'Imperi Britànic entra en guerra amb els EUA.
Referències
[modifica]- ↑ «L’autòpsia revela que Nuno va rebre setze cops de peu al cap». VilaWeb, 25-01-2001. [Consulta: 22 agost 2021].
- ↑ «La Universitat inaugura el campus deportivo de Montilivi» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 13-12-2000. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Cap al cel obert - Carme Riera | Grup62.
- ↑ «2000: Sneak preview of new Tate Modern» (en anglès). BBC news. On this day, 08-05-2000.
- ↑ «Two jailed for stock exchange bombing» (en anglès). BBC News, 20-08-2001.
- ↑ «NBT.TJ - National Bank of Tajikistan», 29-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «GMANews.TV - Rizal Day bombing chronology - Research - Official Website of GMA News and Public Affairs - Latest Philippine News - BETA», 29-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-01-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Rikako Ikee Bio» (en anglès americà). [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Femke BOL | Profile | World Athletics». [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «2000». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Margarita Brender, la primera col·legiada». Dones, núm.15, 6-2004, pàg. 8.
- ↑ «Margarida de Descatllar i de Descatllar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...» (en castellà). InOutRadio, 01-12-2018. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Avel·lí Artís-Gener | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Lluïsa Oliveras Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Martínez Vidal, Àlvar; Barrachina, Empar Pons «El personatge: dues vides, un objectiu». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, Núm. 66, 2015, pàg. 80-81. ISSN: 2013-9802 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Enric Miralles i Moya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939). Ajuntament de Figueres, 2020. ISBN 978-84-120316-5-2.
- ↑ «Gabriela Brimmer: vivir en un cuerpo que no obedece» (en castellà). Ciudadanía Express, 04-01-2011. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Muxí, Zaida. «MARGARETE SCHUTTE-LIHOTZKY 1897-2000». Un día | una arquitecta, 16-04-2015. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Leyva Escalante, Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón» (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ 24,0 24,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Habib ibn Ali Bourguiba» (en francès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Pierre Rampal» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Barbara Cartland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Tito Puente | American musician» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Vittorio Gassman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Gisèle Freund». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Baget, Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ García-Luengo Manchado, Javier «Más allá de Vainica doble: Carmen Santonja, pintora». Ars Longa, núm. 18, 2009.
- ↑ Ruiz Fernández, José. «Biografía: Josefina LÓPEZ LÓPEZ-GAY». www.gador.es. INSTITUTO DE ESTUDIOS ALMERIENSES. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Horna, Kati (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Me ha gustado esta nota en https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/cultural/2023/12/03/un-nino-frente-a-un-tanque/» (en castellà). abc.com.py, 03-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Laurent» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2000