Vés al contingut

Juan Diego Ruiz Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Juan Diego (actor))
Plantilla:Infotaula personaJuan Diego Ruiz Moreno
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1942 Modifica el valor a Wikidata
Bormujos (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJuan Diego Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, activista polític, actor de televisió, actor de teatre, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata - 2022 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
24 octubre 2017Andalusia pel diàleg Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0225921 TMDB.org: 37580
Find a Grave: 239280072 Modifica el valor a Wikidata

Juan Diego Ruiz Moreno (Bormujos, 14 de desembre de 1942 - Madrid, 28 d'abril de 2022), més conegut pel nom artístic de Juan Diego, va ser un actor de teatre, cinema i televisió espanyol,[1] guanyador de tres Premis Goya.[2]

Biografia

[modifica]

Nascut a la localitat de Bormujos, a la província de Sevilla, va passar una infància feliç i completament normal, fugint dels policies municipals quan la pilota amb què jugava a futbol amb els seus amics s'estavellava en l'aparador de l'ajuntament, i aprenent a conèixer i reconèixer les tipologies de la gent senzilla del medi rural. Encara que sempre es va sentir identificat amb el seu poble, de jove va decidir estudiar a Sevilla per a no haver de dedicar-se a les feines agràries.[3]

La seva primerenca vocació interpretativa va cobrar forma el 1957 quan va pujar per primera vegada a un escenari. Tres anys més tard, a Sevilla, va interpretar Esperando a Godot, de Samuel Beckett, un treball polèmic que va fonamentar el seu prestigi entre la crítica. Va ampliar la seva formació al Conservatori de Música i Declamació, estudis que li van permetre entrar en contacte amb Televisió Espanyola (TVE). Va intervenir en una gran quantitat de programes de la televisió estatal, entre telenovel·les, produccions dramàtiques i el llavors popular Estudio 1. Aquesta experiència li va permetre conèixer a fons l'oficii familiaritzar-se amb la els diferents aspectes de la professió.[3]

També de molt jove va prendre consciència política i va decidir militar el Frente de Estudiantes Sindicalistas, que era la branca juvenil del falangisme dissident (que donaria origen a Falange Española Independiente). Però, amb posterioritat, com altres militants d'aquest entorn, acabaria derivant cap a una militància en el llavors clandestí Partit Comunista d'Espanya (PCE).

El 1975 va ser un dels capitostos de la vaga d'actors que reivindicava la reducció de la jornada laboral per als intèrprets teatrals. Aquell mateix any, Juan Diego va aparèixer al costat d'Ana Belén en la polèmica pel·lícula La criatura d'Eloy de la Iglesia, amb qui ja havia col·laborat a Algo amargo en la boca (1969), i participà en el primer film de Francisco Rodríguez, La casa grande, pel·lícula que va participar en el Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4]

A la dècada del 1980 va intervenir a Los santos inocentes de Mario Camus (1984). Va ser llavors quan va consolidar la seva carrera al cinema. En efecte, el 1986 va participar a El viaje a ninguna parte, la crònica de Fernando Fernán Gómez sobre un món en el qual ja no tindrien lloc els antics còmics, i Drago Rapide, en la qual va encarnar a un Francisco Franco a punt d'incorporar-se al Bàndol nacional. Per la seva interpretació en aquesta última pel·lícula va rebre la primera de les seves nou candidatures als Premis Goya, seguida per l'aconseguida pel seu paper de Sant Joan de la Creu a La noche oscura de Carlos Saura (1989) i l'intrigant caputxí d'El rey pasmado (1991), que li va valer la seva primera estatueta. A mitjan dècada del 1980 va disminuir la seva activitat cinematogràfica, centrant-se en la seva carrera teatral. Per aquesta època va estrenar El lector por horas, en la que compartia l'escenari amb Jordi Dauder i Clara Sanchis.

El 1999 es va produir el seu retorn al cinema amb París-Tombuctú, en la qual va donar vida a un anarquista que caminava nu pels carrers del poble. Asunción Balaguer i Liberto Rabal van anunciar que l'intèrpret havia guanyat el seu segon Goya al millor actor secundari. Luis García Berlanga va recollir El cabezón en el seu nom, agraint-li ser l'«únic actor que va tenir les pilotes de sortir en pilotes».

El 2000 va repetir candidatura per You're the one (una historia de entonces) de José Luis Garci, en la qual va interpretar un capellà que no creia en el seu ministeri, que es mostrava desenganyat de la vida i que, malgrat la seva ideologia, confessava admirar Pablo Picasso. Aquell mateix any, Miguel Hermoso li va encomanar un paper petit, però vital a Fugitivas, protagonitzada per Laia Marull. Per aquestes dates va néixer el seu fill petit, Diego.

El 2002, va tornar a la televisió per a posar-se sota les ordres de Benito Zambrano a Padre Coraje, interpretació per la qual va obtenir el premi de la Unión de Actores y Actrices, en la gala dels quals els candidats van cridar a l'uníson No a la guerra que rebutjava la decisió del president estatunidenc George Bush d'iniciar la Guerra de l'Iraq. Ell mateix havia llegit manifestos a la Puerta del Sol acompanyat de María Barranco i Juan Diego Botto, arribant fins i tot a atendre en l'escenari a un manifestant ferit per la policia. Aquest 2003 va acabar amb el rodatge de Torremolinos 73 de Pablo Berger, en la qual es va posar en la pell d'un productor de pel·lícules pornografia amateur explotador que havia patit en les seves pròpies carns les deficiències econòmiques del desenvolupisme. Poc després l'actor va enfilar la filmació d'El séptimo día (2003), on es va convertir en un dels responsables de la massacre de Puerto Hurraco, i el de La vida que te espera, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón.

Juan Diego i la resta del repartiment de la sèrie Los hombres de Paco

El 2005 començà la sèries popular i reeixides Los hombres de Paco, que va deixar d'emetre's el 2010, on va actuar junt als actors Paco Tous, Pepón Nieto, Hugo Silva, Adriana Ozores, entre altres. El seu personatge, el comissari Don Lorenzo, va ser un dels més populars de la comèdia d'Antena 3, on va fer famós el seu afegitó mis santos cojones.

En 2006 compartí protagonisme amb Ángela Molina a El triunfo, de Mireia Ros, i amb Juan Diego Botto a Vete de mí, de Víctor García León. En els XXI Premis Goya va obtenir per fi el seu primer Goya al millor actor pel seu paper a Vete de mí. En el film interpretava a Santiago, un actor en la cinquantena en declivi que es veu obligat a allotjar a casa seva al seu fill en la trentena (Juan Diego Botto). El 2008 va protagonitzar la pel·lícula Casual Day, compaginant el rodatge amb l'enregistrament de la sèrie Los hombres de Paco.

El 2010, després de finalitzar la sèrie Los hombres de Paco, seguí intervenint en cinema, com en la comèdia Que se mueran los feos de Nacho G. Velilla, o la pel·lícula sobre la vida de Lope de Vega, Lope d'Andrucha Waddington.

El 2011 continuà amb els seus treballs en cinema, essent el més destacat la seva interpretació del general Alfonso Armada a la pel·lícula 23-F: la película, que li va valer una nova candidatura als Goya. A l'any següent tornà de nou a la televisió amb la sèrie Toledo: cruce de destinos, interpretant Alfons X de Castella, conegut també com «el Savi».

El 2012 estrenà Todo es silencio de José Luis Cuerda, un llargmetratge centrat en el narcotràfic a Galícia i estrenat en la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid de 2012, i rodà Anochece en la India, road movie dirigida per Chema Rodríguez, estrenada el 2014 i per la que guanyà, per tercer cop, el premi al millor actor del Festival de Málaga. El novembre de 2012 estrenà al teatre el monòleg La lengua madre, escrit per Juan José Millás, amb el qual inicià una gira estatal durant els dos anys següents.

L'octubre de 2013, el diari La Vanguardia va publicar una carta a favor de la independència de Catalunya,[5] per una persona que signava com Juan Diego i era de la localitat madrilenya de Valdemoro. Diversos llocs webs es van fer ressò de la carta oberta i van atribuir la seva autoria a l'actor Juan Diego. Amb motiu de la representació de l'obra La lengua madre a Pamplona, el 18 de gener de 2014 el Diario de Navarra entrevistà l'actor i destacà el text amb el titular «La carta sobre Catalunya que mai no va escriure». L'actor hi declarà: «Jo no he escrit cap carta de cap mena d'independentisme. La signatura de Juan Diego no sóc jo, perquè quan jo escric una carta sóc Juan Diego Ruiz Moreno. Tenia ganes de dir que és una mentida fal·laç». Va assenyalar que no anava a fer res per desmentir-ho perquè «és ficar-te en una roda de mentides. A algú que li va agradar molt aquesta carta la va agafar i va posar en la meva boca tota la gran i meravellosa conseqüència de què és la independència per a Catalunya. Crec que té molta importància que se sàpiga que jo en no sóc l'autor». Finalment, el gener de 2018, un periòdic digital català publicava una rectificació sobre aquest tema[6] i l'actor emetia un comunicat a El País per a desmentir públicament la seva autoria sobre la carta.[7]

De cara a les eleccions municipals de 2015 a Torrelodones, municipi en el qual residia, va signar el document titulat «Crida de candidatura de confluència ciutadana en Torrelodones», que demanava el vot per a Confluencia Ciudadana.[8][9]

Filmografia

[modifica]

Cine

[modifica]
Juan Diego (esquerra) abraçant l'actor Antonio Banderas durant l'entrega de Premi Màlaga del Festival de Màlaga el 2009
Any Pel·lícula Director
2016 No sé decir adiós Lino Escalera
2014 Anochece en la India Chema Rodríguez
2012 Todo es silencio José Luis Cuerda
2012 30 años de oscuridad Manuel H. Martín
2011 23-F: la película Chema de la Peña
2010 Lope Andrucha Waddington
2010 Que se mueran los feos Nacho G. Velilla
2009 Rosa y negro (Rose et noir) Gérard Jugnot
2007 Casual Day Max Lemcke
2007 Fuerte Apache Jaume Mateu Adrover
2006 Vete de mí Víctor García León
2006 El camino de los ingleses Antonio Banderas
2006 Remake Roger Gual
2006 El triunfo Mireia Ros
2006 Pobre juventud Miguel Jiménez
2004 María querida José Luis García Sánchez
2004 El séptimo día Carlos Saura
2004 Noviembre Achero Mañas
2004 Torapia Karra Elejalde
2004 La vida que te espera Manuel Gutiérrez Aragón
2003 Torremolinos 73 Pablo Berger
2003 Una pasión singular Antonio Gonzalo
2002 La virgen de la lujuria Arturo Ripstein
2002 Smoking Room Roger Gual
Julio D. Wallovits
2000 Fugitivas Miguel Hermoso
2000 You're the one José Luis Garci
1999 El invierno de las anjanas Pedro Telecha
1999 París-Tombuctú Luis García Berlanga
1999 Entre las piernas Manuel Gómez Pereira
1998 Yerma Pilar Tavora
1997 La novia de la media noche Antonio Simón
1993 Tirano Banderas José Luis García Sánchez
1992 El beso del sueño Rafael Moreno Alcalá
1992 Jamón, jamón Bigas Luna
1991 El rey pasmado Imanol Uribe
1991 Martes de Carnaval Fernando Bauluz
Pedro Carvajal
1991 La noche más larga José Luis García Sánchez
1991 Cabeza de Vaca Nicolás Echevarría
1989 La noche oscura Carlos Saura
1988 Pasodoble José Luis García Sánchez
1987 Jarrapellejos Antonio Giménez Rico
1987 Laura, del cielo llega la noche Gonzalo Herralde
1987 Los negros también comen Mario Ferreri
1986 El hermano bastardo de Dios Benito Rabal
1986 Dragon Rapide Jaime Camino
1986 El viaje a ninguna parte Fernando Fernán Gómez
1985 Los paraísos perdidos Basilio Martin Patino
1985 De tripas corazón Julio Sánchez Valdés
1984 Los santos inocentes Mario Camus
1977 La criatura Eloy de la Iglesia
1975 El Love feroz o Cuando los hijos juegan al amor José Luis García Sánchez
1970 El demonio de los celos Ettore Scola
1969 Algo amargo en la boca Eloy de la Iglesia
1966 Fantasía... 3 Eloy de la Iglesia

Teatre

[modifica]

Televisió

[modifica]

Premis i candidatures

[modifica]
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2011 Goya al millor actor secundari 23-F: la película Candidat
2006 Goya al millor actor Vete de mi Guanyador
2004 Goya al millor actor secundari El séptimo día Candidat
2003 Goya al millor actor secundari Torremolinos 73 Candidat
2000 Goya al millor actor secundari You're the one Candidat
1999 Goya al millor actor secundari París-Tombuctú Guanyador
1991 Goya al millor actor secundari El rey pasmado Guanyador
1989 Goya al millor actor La noche oscura Candidat
1986 Goya al millor actor Dragon Rapide Candidat
Fotogramas de Plata
Any Categoria Obra Resultat
2009 Millor actor de televisió Los hombres de Paco Guanyador
2006 Millor actor de cinema Vete de mí Guanyador
2005 Millor actor de teatre El pianista Candidat
2002 Millor actor de televisió Padre Coraje Candidat
1999 Millor actor de teatre El lector por horas Candidat
1991 Millor actor de cinema El rey pasmado
La noche más larga
Martes de Carnaval		 Candidat
1988 Millor actor de cinema Así como habían sido
Jarrapellejos
Pasodoble		 Candidat
1986 Millor actor de cinema Dragon Rapide
El hermano bastardo de Dios
El viaje a ninguna parte		 Candidat
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Pel·lícula/Sèrie/Obra Resultat
2010 Millor actor secundari de cinema Lope Candidat
2006 Millor actor protagonista de cinema Vete de mí Guanyador
2004 Millor actor secundari de cinema El séptimo día Candidat
2002 Millor actor protagonista de televisió Padre Coraje Guanyador
1992 Millor interpretació protagonista de teatre No hay camino al paraíso, nena Guanyador
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[11]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2008 Millor actor Casual Day Guanyador
2006 Millor actor Vete de mí Candidat
2004 Millor actor secundari El séptimo día Guanyador
2000 Millor actor secundari Fugitivas Candidat
Premis Feroz
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2017 Millor actor secundari No sé decir adiós Nominat
Premis Sant Jordi de Cinema
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor actor espanyol Dragon Rapide
El hermano bastardo de Dios
El viaje a ninguna parte		 Candidato
Premis Turia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor actor París-Tombuctú Guanyador
1991 Millor actor El rey pasmado
La noche más larga		 Guanyador
Premis ACE (Nova York)
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor actor de repartiment El rey pasmado Guanyador
1991 Millor actor Cabeza de Vaca Guanyador
Premis Barcelona de Cinema
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor actor El triunfo Candidat
Premis de l'Acadèmia de la Televisió d'Espanya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2001 Millor interpretació masculina Padre Coraje Guanyador
Premis TP d'Or
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor actor de televisió Padre Coraje Candidat
Premis Max
Any Categoria Obra Resultat
2000 Millor actor protagonista El lector por horas Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Conquilla de Plata al millor actor Vete de mí Guanyador
Festival de Màlaga
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2017 Biznaga de Plata al Meillor actor de secundari No sé decir adiós Guanyador
2014 Biznaga de Plata al Millor actor Anochece en la India Guanyador
2009 Premio Málaga Guanyador
2006 Biznaga de Plata al Millor actor El triunfo
Remake		 Ganador
2002 Biznaga de Plata al Millor actor Smoking Room Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Premi PAOA al Millor actor protagonista Vete de mí Guanyador
Altres premis
  • 2009 - Premi Hombres GQ, al Millor actor per Los hombres de Paco.
  • 2008 - Premi del Festival Iberoamericà de Cinema de Ceará, al Millor actor per Vete de mí.
  • 2007 - Premi Sol del Festivalissimo de Montreal, al Millor actor per Vete de mí.
  • 2002 - Premi de la Radio Televisión Andaluza, al Millor actor per Padre Coraje.
  • 2000 - Premi de la Radio Televisión Andaluza, al Millor actor per Fugitivas.
Premis per tota una trajectòria

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Muere el actor Juan Diego a los 79 años» (en castellà). El País, 28-04-2022.
  2. ↑ «Mor l’actor sevillà Juan Diego als 79 anys». RAC 1, 28-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Biografías y Vidas. «Juan Diego». [Consulta: 11 gener 2012].
  4. ↑ Nominaciones y premios de La casa grande a IMDb.
  5. ↑ Juan Diego. «Independentista». La Vanguardia. [Consulta: 22 gener 2018].
  6. ↑ «Nota de rectificación». Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 22 gener 2018].
  7. ↑ Rubio, Jaime. «Juan Diego no es el autor de esa carta en la que dice ser "independentista catalán"» (en castellà). ElPaís.com, 24-01-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  8. ↑ Juan Diego confía en los movimientos políticos de base ciudadana, La Vanguardia, 20 de novembre de 2018
  9. ↑ Confluencia Ciudadana: Nace una nueva alternativa política en Torrelodones
  10. ↑ «Los cuernos de Don Friolera, genial esperpento naificado». Diario ABC, 28-09-1976. [Consulta: 6 maig 2011].
  11. ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 2008». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 2 abril 2016].
  12. ↑ Agencia EFE «El actor Juan Diego, Premio Ercilla 2017 por su trayectoria artística». , 19-01-2018 [Consulta: 22 gener 2018].
  13. ↑ «Aitana Sánchez-Gijón y Juan Diego, Medallas de Oro de la Academia 2015. Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.». Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 16 març 2019].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Diego Ruiz Moreno
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Diego_Ruiz_Moreno&oldid=34275769»