Llengües tiniguanes
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies |
Les llengües tiniguanes són un grup de llengües indígenes mal documentades i (gairebé)extintes parlades anteriorment als departaments colombians de Caquetá i Meta.[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]D'acord amb la tradició els tinigua van migrar al seu actual territori a principis del segle xx, des del riu Yarí al departament de Caquetá, on convivien amb pobles witotos. El tinigua es considerava extint fins que es van trobar 2 parlants que ja eren ancians en els anys 1990. Encara en 1940 hi havia un nombre important de parlants i les dones tinigua eren monolingües, tot i que la majoria d'homes parlava castellà en algun grau.
Una de les primeres referències als Pamigua és la de Rivero (1763) que explica que vivien entre Concepción de Arama (Meta) i el Guaviare. No obstant això es desconeix quan va desaparèixer aquest grup, encara que abans de la seva desaparició F. Toro va recollir un vocabulari d'aquesta llengua.
Classificació
[modifica]El reconeixement del parentiu del tinigua amb el pamigua va ser provat per Castellví (1940) a partir dels vocabularis pamigua recol·lectats F. Toro i publicats per Ernst (1895).
Llengües de la família
[modifica]Es coneixen tres llengües d'aquesta família de les quals dues es consideren totalment extintes (pamigua, majigua) i el tinigua està gairebé-extint ja que només comptava amb dos parlants ancians cap a 1990. Tampoc se sap res del majigua (Campbell 2012).[1] Fou parlada entre els rius Ariari i Meta a Colòmbia.[2]
Jolkesky (2016) també assenyala que hi havia similituds lèxiques amb l'andaquí.[3]
Descripció lingüística
[modifica]Comparació lèxica
[modifica]Castelleví (1940) va ser el primer a reconèixer el parentiu entre el tinigua estudiat per ell mateix i les dades del pamigua publicats gairebé mig segle abans per a. Ernst. Els següents termes lèxics del tinigua i el pamigua procedeixen de Castellví i Ernst (la reconstrucció del proto-TP és aproximativa):[2]
GLOSSA | Tinigua | Pamigua | PROTO-TP |
---|---|---|---|
'ull' | zəti, zuti | sete | *zóti |
'home' | psätseyá | piksiga | *p |
'dona' | ñíza | ništá | *niz- |
'aigua' | ñikwáiši | nikagé | *nikwagi |
'foc' | ičísa | ekisá | *ekisa |
'gos' | šámno | šannó | *šamno |
'jaguar' | žíña | šiñaga | *žíña- |
'dacsa' | tyoka | šukšá | *tyok- |
'cinc' | šopa-kuáša | saksu-kuaša | 1+kwaša |
'onze' | čimatóse-kiésä | čipse ipa-kiaši |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 978-3-11-025513-3.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ (tesi).
Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Wilhem. «The Chibcha Sphere». A: The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 161-162. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Castellví, Marcelino. 1940. "La lengua Tinigua" Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: 93.
- Ernst, A. 1891: "Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco"; Zeitschrift für Ethnologie XXIII:9. Berlin.
- Franco, Roberto. 1989: "Los tinigua y la colonización de La macarena (Río Guayabero, Meta); Trianea 3:129-142; Inderena, Bogotá.
- Rivero, P. Juan de. 1736: Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco. Bogotá, 1883.
- Tobar Ortiz, Nubia. 1994: "En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena"; La recuperación de las lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica; Simposio, VII Congreso de Antropología. CCELA - Universidad de los Andes. ISSN 0121-1579