26 de març
(S'ha redirigit des de: 26 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 280 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1244: Tractat d'Almizra, en virtut del qual Aragó i Castella signen la pau i acorden que els territoris conquerits de Múrcia correspondran a Castella.
- 1714 - Les tropes borbòniques intenten assaltar la ciutat de Barcelona per la banda de Sants, però el rebuig dels soldats catalans és tan intens que els borbònics han de retirar-se.
- 1875 - A l'Hostal de la Corda té lloc la reunió entre Arsenio Martínez Campos i Francesc Savalls que prepara la fi de la tercera guerra carlina a Catalunya.
- 1932 - Barcelona: S'estrena L'alegria de Cervera, peça teatral en tres actes i en vers, de Josep Maria de Sagarra, al teatre Romea.[1]
- 1968 - Joan Manuel Serrat és substituït per ordre oficial per Massiel en el festival d'Eurovisió.
- 1996 - Organyà: s'aproven la bandera i l'escut municipals.
- 2004 - Barcelona: l'Aliança Lliure Europea es refunda com a partit polític europeu.
- 2004 - Illes Balears: es crea l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
- Resta del món
- 1026 - El Papa Joan XIX corona Conrad II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
- 1091 - Espanya: els almoràvits entren a Còrdova.
- 1199 - Ricard Cor de Lleó és ferit per una sageta durant un setge a França. Va morir onze dies després i el noble francès que li va disparar va ser executat.
- 1636 - Es funda la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
- 1707 - Anglaterra i Escòcia: després que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Unió: aquests dos països esdevenen un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.
- 1808 - Carles IV d'Espanya abdica en favor del seu fill, Ferran VII.
- 1812 - Veneçuela: Un terratrèmol destrueix Caracas.
- 1860 - S'estrena Giuditta, òpera del compositor Achille Peri, al teatre La Scala de Milà.
- 1871 - França: es proclama la Comuna de París.
- 1901 - Bilbao: Es funda el Banco de Vizcaya (un dels precursors del BBVA).
- 1923 - Itàlia inicia la construcció de la que serà la primera autopista del món, la de Milà a Varese (Autoestrada dei Laghi).
- 1930 - els partits republicans gallecs signen el Pacte de Lestrove.
- 1934 - Gran Bretanya: s'introdueix la prova de conduir.
- 1942 - Segona Guerra Mundial: a la Polònia ocupada pels nazis, el camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz rep les primeres 997 presoneres femenines, totes elles jueves eslovaques..
- 1945 - Segona Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segura.[2]
- 1953 - Pittsburgh (Pennsilvània, EUA): Jonas Salk descobreix la vacuna contra la poliomielitis.
- 1971 - Pakistan Est declara la seva independència del Pakistan i comença la Guerra d'Alliberament de Bangladesh.
- 1979 - Israel i Egipte firmen el tractat de pau.
- 1983 - Euskal Herria: es crea el partit polític Auzolan.
- 1985 - Hollywood (Califòrnia, EUA): la pel·lícula Amadeus rep 8 Oscars.
- 1991 - Es firma el Tractat d'Asunción que crea Mercosur.
- 1995 - Entren en vigor els Acords de Schengen per a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Portugal.
- 2000 - Rússia: s'hi celebren eleccions presidencials: Vladímir Putin n'és elegit president.
- 2001 - El muftí -Sheikh Abdul Aziz bin Abdullah- de l'Aràbia Saudita prohibeix Pokémon per dur símbols jueus (l'estrella de David), cristians (la creu) i francmaçons (el triangle). Aquest mateix dia Nintendo del Regne Unit va fer pública la suma de 6.000 milions de lliures esterlines de beneficis dels videojocs Pokémon des de l'any 1996.
- 2008 - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnològics: Google, Sun i IBM, per promoure estàndards de documents.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1853 - Benigànim (la Vall d'Albaida): Antoni Gomar i Gomar, pintor paisatgista valencià (m. 1911).
- 1892 - Barcelona: Carles Soldevila i Zubiburu,dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català. Germà de l'historiador Ferran Soldevila, va endegar una important tasca com a promotor cultural, amb l'objectiu d'educar en els valors del Noucentisme el públic barceloní de l'època.(m. 1967).[3]
- 1901 - Sabadell, Vallès Occidental): Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.
- 1922 - Cassà de la Selva: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
- 1927 - Llers, Alt Empordà: Esther Boix i Pons, pintora i pedagoga catalana (m. 2014).[4]
- 1934 - Barcelona: Macià Alavedra i Moner, polític català (m. 2018).
- 1951 - Sabadell: Josep Maria Benaul i Berenguer, historiador català (m. 2020).
- 1957 - Barcelona: Núria Calduch Benages, biblista catalana.[5]
- 1962 - Llucmajor, Mallorca: Maria Gràcia Muñoz, mestra, logopeda, política mallorquina, ha estat diputada al Congrés de Diputats.[6]
- 1970 - Lleida: Araceli Segarra, alpinista i model catalana. L'any 1996 fou la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.[7]
- 1977 - Alacant: Noelia Hernández Sánchez, economista i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.[8]
- Resta del món
- 1516 - Zúric (Suïssa): Conrad Gessner, zoòleg, botànic i bibliògraf, pioner de la zoologia i la bibliografia modernes (m. 1565).[9]
- 1633 - Barrow, Anglaterraː Mary Beale, pintora anglesa, retratista, considerada la primera dona pintora professional (m. 1699).[10]
- 1819 - Meissen, Saxònia (Alemanya): Louise Otto-Peters, escriptora alemanya, una de les fundadores del feminisme alemany (m. 1895).[11]
- 1824 - Bains-les-Bains: Julie-Victoire Daubié, periodista i primera dona francesa a obtenir el batxillerat (m. 1874).[12]
- 1836 - Estrasburgː Mélanie de Bussierre, «comtessa» de Pourtalès, aristòcrata i salonnière francesa (m. 1914).[13]
- 1868 - Guiza (Egipte): Fuad I, nascut Ahmed Fuad, sultà d'Egipte (1917) i després rei d'Egipte i el Sudan (1922) i sobirà de Núbia, Kordofan i Darfur (m. 1936).[2]
- 1874 - San Francisco, Califòrnia (EUA): Robert Frost, poeta estatunidenc (m. 1963).[14]
- 1875 - Syngman Rhee, president de Corea del Sud (m. 1965).[15]
- 1888 - Sant Petersburg: Elsa Brändström, infermera i filantropa sueca, coneguda com l'«Àngel de Sibèria» (m. 1948).[16]
- 1893 - Gènova, Ligúria (Itàlia): Palmiro Togliatti, dirigent comunista italià (m. 1964)[2]
- 1894 - Txernivtsí: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (m. 1985).[17]
- 1898 - Madrid: María Bernaldo de Quirós, primera dona amb llicència de pilot a Espanya.[18]
- 1902 - Ayr: Marion Gray, matemàtica escocesa, que ha donat nom a un graf (m. 1979).[19]
- 1904 - Mineral del Hondo Coahuila,(Mèxic): Emilio Fernández Romo,director, actor i productor de cinema mexicà molt conegut pel malnom de L'Indi (m. 1986)[20]
- 1908 - Buenos Aires, Argentina: Ángel Acciaresi, director de cinema.
- 1911ː
- Columbus, Mississipi: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (m. 1983).[14]
- Leipzig, Alemanya: Bernard Katz, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2003).[21]
- 1913ː
- Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (m. 2010).[22]
- Budapest, Àustria-Hongria: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (m. 1996).[23]
- 1915 - Brooklyn, Nova York: Flip Phillips, saxofonista tenor i clarinetista de jazz estatunidenc (m. 2001).
- 1916ː
- Upper Montclair (Nova Jersey): Sterling Hayden, actor i escriptor estatunidenc (m. 1986).
- Monessen (Pennsilvània) (EUA): Christian Boehmer Anfinsen, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1995).[24]
- 1921 - Londres: Julie Harris, sastressa anglesa, dedicada al cine i la televisió; obtingué un Oscar al millor vestuari (m. 2015).[25]
- 1925 - Montbrison (França): Pierre Boulez, fou un compositor, pedagog i director d'orquestra francès.(m. 2016).[26]
- 1935 - Safed, Palestina: Mahmud Abbas conegut també pel nom de guerra Abú Mazin, President de l'Autoritat Nacional Palestina.[27]
- 1938 - Londres (Anglaterra): Anthony James Leggett, físic britànic, Premi Nobel de Física de l'any 2003.
- 1940 - Baltimore, Maryland (EUA): Nancy Pelosi, política americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units.[28]
- 1941 - Frugarolo, Alessandria, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (m. 1992).[29]
- 1944 - Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu.[30]
- 1947 - Srinagar (Índia): Subhash Kak, físic, filòsof i poeta.
- 1949 - Ambach, Baviera: Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany.
- 1951 - Corvallis, Oregon (EUA): Carl Wieman, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2001.[31]
- 1954 - Pensacola, Florida: Katharine Jefferts, oceanògrafa i bisbessa estatunidenca.[32]
- 1960 - Miami, Florida, Estats Units: Catherine Keener, actriu estatunidenca.[33]
- 1963 -
- Madrid, Espanya: Amparo Larrañaga, actriu espanyola.[34]
- Boulogne-Billancourt Alts del Sena: Irène Frachon, metgessa pneumòloga francesa, que va destapar l'afer Mediator.[35]
- 1971 - Suginami, Japó: Moyoco Anno, mangaka japonesa i escriptora de moda.
- 1981 - Svendborg, Dinamarca: Trine Bramsen, política danesa
- 1985 - Teddington, Londres, Anglaterra: Keira Knightley, actriu anglesa de cinema, televisió i teatre.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1049 - Vic: Ingilberga, última abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.[37]
- 1066 - Dénia: Ibn Sídah, erudit andalusí, gramàtic i lexicògraf (n. 1007).
- 1328: Blanca d'Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges.[38]
- 1748 - Pere Serra i Postius, historiador barceloní.
- 1909 - València: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (n. 1839).
- 1960 - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (n. 1873).[39]
- 1969 - Illa (Rosselló): Simona Gay o Simona Pons i Trainier, poeta i pintora rossellonesa (n. 1898).[40]
- 1978 - Ciutat de Mèxicː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921).[41]
- 1985 - Barcelona, Barcelonès: Joan Cornudella i Barberà, polític català, militant d'Estat Català i el Front Nacional de Catalunya.
- 1988 - Barcelona, Barcelonès: Rafael Ferrer i Fitó, compositor, violinista i director d'orquestra (n. 1911).
- Resta del món
- 1212 - Regne de Portugal: el rei Sanç I de Portugal (n. 1154).
- 1326 - Bolonya: Alessandra Giliani, primera dona italiana que disseccionà cadàvers per a estudis anatòmics (n. 1307).[42]
- 1350 - Alfons XI de Castella i de Lleó.
- 1517 - Florència: Heinrich Isaac, compositor flamenc.(n. 1450)[26]
- 1566 - Madrid: Antonio de Cabezón, organista i compositor espanyol del Renaixement (n. 1510).
- 1777 - Leipzig (Sacre Imperi): Bernhard Christoph Breitkopf, editor musical (n. 1695).
- 1814 - París, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar la utilització de la guillotina a França (n. 1738).
- 1815 - Lungtok Gyatso, 9è Dalai-lama.
- 1827 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770).[26]
- 1892 - Camden, Nova Jersey: Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819).
- 1902 - Sud-àfrica: Cecil Rhodes, colonitzador i polític britànic, colonitzador de Rhodèsia (n. 1853)[2]
- 1923 - París, França: Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogràfica francesa (n. 1844).[43]
- 1940 - Augsburgː Helene Böhlau, escriptora alemanya (n. 1859).[44]
- 1945:
- Llanystumdwy, Gwynedd, Gal-les: David Lloyd George, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1916-1922) (n. 1863).[2]
- Nova York, EUA: Béla Bartók, compositor hongarès.(n. 1881)[26]
- 1959 - San Diego, Califòrnia: Raymond Chandler, novel·lista especialitzat en novel·la negra estatunidenc. Fou el creador del personatge de ficció Philip Marlowe (n. 1888)[14]
- 1962 - Ciutat de Nova York: Augusta Savage, escultora, educadora i activista estatunidenca (n. 1892).[45]
- 1969 - Biloxi, Nova Orleans: John Kennedy Toole, novel·lista nord-americà (n. 1937).
- 1973 - Blue Harbor, Kingston (Jamaica): Noël Coward autor dramàtic, guionista, compositor, productor i realitzador britànic (n. 1899).[14]
- 1984 - Cleveland, Ohio (EUA): Ahmed Sékou Touré, polític guineà que va ser elegit primer president de Guinea, governant entre 1958 fins a la seva mort el 1984. (n. 1922)[2]
- 2011 - Boston (EUA): Geraldine Ferraro, política estatunidenca, primera dona a optar a la vicepresidència (n. 1935).[46]
- 2016 - Patagònia, Arizona (EUA): Jim Harrison, escriptor estatunidenc (n. 1937).[14]
- 2024 - Nova Yorkː Richard Serra, escultor nord-americà (n. 1938).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Samsó, jutge d'Israel; Brauli de Saragossa, bisbe (a Espanya se celebra el 18 de març; Bercari de Der, abat; Basili el Jove, anacoreta; beat Pere Marginet, cistercenc; fins al 1965, sant Guillem de Norwich, nen; serventa de Déu Montserrat Grases i García, laica.
- Bangladesh: Dia de la Independència.
- Portugal: Dia del Llibre portuguès.
- Dia Porpra[47]
Referències
[modifica]- ↑ «Música y Teatros». La Vanguardia, 26-03-1932, pàg. 30.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Esther Boix i Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Sister Núria Calduch-Benages [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Muñoz Salvà, María Gràcia». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Araceli Segarra i Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Fitxa de les Corts Valencianes
- ↑ Pettitt, George A. «Conrad Gesner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Beale, Mary, 1633–1699» (en anglès). Art UK. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Thierce, Agnes «Julie Victoire Daubié, première bachelière de France. De la condition économique, morale et politique de la femme au XIXe siècle». Bulletin du Centre Pierre Leon, 02-03-1993, pàg. 53-62.
- ↑ «Comtesse Mélanie de Pourtalès». Janine Tissot. [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Syngman Rhee i Han-Kyo Kim, The spirit of independence: a primer of Korean modernization and reform, p.1 (anglès)
- ↑ «Elsa Brandstrom Ulich». Find a Grave. [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ «Viorica Ursuleac (1894-1985) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Orellana Palomares, Almudena «María Bernaldo de Quirós: primera aviadora española». Asparkía, 27, 2015, pàg. 147-161. ISSN: 1132-8231.
- ↑ O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Marion Cameron Gray - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, 01-04-2009. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Sir Robert Katz» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Pavel Erdös» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Christian B. Anfinsen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Julie Harris». IMDb. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Mahmoud Abbas (Palestinian leader)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Nancy Pelosi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Diana Ross» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Carl Wieman. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Katharine Jefferts Schori» (en anglès). Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ SensaCine. «Catherine Keener». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Amparo Larrañaga». IMDb. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Irène Frachon» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-24. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ SensaCine. «Keira Knightley». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Latorre, Lluïsa. «Món en femení: Ingilberga, abadessa de Sant Joan». lluïsalatorre, 05-07-2023. [Consulta: gener 2024].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 35. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ «Edición del martes, 29 marzo 1960, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «Simona Gay 1898-1969. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. AELC. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Pin Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «La docència de l'anatomia». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI. Universitat de Barcelona. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Nagler, Alois M. «Sarah Bernhardt». Encyclopaedia Britannica, 22-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Konzett, Matthias. Encyclopedia of German Literature. Routledge, 2015, p. 124-125. ISBN 113594122X.
- ↑ «Augusta Savage (American sculptor and educator)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 25-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Martin, Douglas «She Ended the Men's Club of National Politics (Published 2011)» (en anglès). The New York Times, 26-03-2011. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «26 de març, Dia Porpra: una jornada de consciència sobre l'epilèpsia». CatalunyaPress, 26-03-2023. [Consulta: 16 maig 2023].[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 26 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:26 de març.