28 de desembre
(S'ha redirigit des de: 28des)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs. Resten 3 jorns per acabar l'any.
A Espanya i els països hispanoamericans (Argentina, Mèxic, el Perú, Veneçuela…) el 28 de desembre també és conegut com el Dia dels Innocents per l'onomàstica dels Sants Innocents, durant el qual la gent sol fer bromes («innocentades») i els mitjans publiquen notícies falses més o menys inversemblants (com el «dia d'enganar» a Menorca o «peix d'abril» a l'Alguer, Catalunya del Nord i altres llocs): el costum de les innocentades, d'origen medieval, està relacionat amb el regnat del bisbetó, que comença el 6 de desembre i acaba el dia 28.[1] En canvi, el costum de penjar càguiles en l'esquena de la gent és exclusiva d'aquest dia, com també les festes populars que tenen lloc a Ibi, Tremp o Xalans.
No obstant això, entre les efemèrides més notables del dia, hi ha fites històriques com la proclamació del primer Comte de Barcelona (Berà, l'any 801); el reconeixement de l'Imperi Romà d'Occident per part de l'Imperi Romà d'Orient (457); la tronada de l'Allerkindleinsflut (1248); la mort de Medici en la batalla de Garellano (1503), després de la qual el Regne de Nàpols seria incorporat a la Corona d'Aragó; l'estrena del cinematògraf dels germans Lumière a París en la seva primera projecció cinematogràfica pública (1895) —a la qual assistí Georges Méliès, qui més tard faria pel·lícules–; i el tsunami de Messina (1908).
Entre totes les personalitats nascudes un 28 de desembre estan Tatlin (1885), F. W. Murnau (1888), Elvira de Hidalgo (1891), Stan Lee (1922), Maggie Smith (1934), Denzel Washington (1954), Quim Torra (1962) o Linus Torvalds (1969); quant a les defuncions, Rob Roy (1734), Ravel (1837), Sam Peckinpah (1984), Susan Sontag (2004) o Joan Monleon (2009).
En el món del futbol sol ser un dia assenyalat perquè molts dels partits amistosos anuals que juguen les seleccions «autonòmiques» entre les festes de Nadal i Cap d'Any tenen lloc el 28 de desembre: l'últim, l'Euskadi-Catalunya de 2014.
Efemèrides
[modifica]
| A. | lloc | efemèride | categoria |
|---|---|---|---|
| 47 aC | Adrumetum | segona Guerra Civil Romana: Juli Cèsar hi desembarca | guerra |
| 418 | Roma | Bonifaci I esdevé Papa | religió |
| 457 | Imperi Romà | Lleó I el Traci reconeix Majorià com a emperador romà | política |
| 484 | Regne de Tolosa | Alaric II succeïx Euric en el tron | política |
| 801 | Barcelona | entren els francs i proclamen Berà com a primer Comte de Barcelona | política |
| 831 | Aquisgrà | Pipí I d'Aquitània fuig contra la voluntat de son pare, Lluís I el Pietós | política |
| 893 | Dvin | un terratrémol fa trenta mil morts | desastres |
| 1065 | Westminster | el rei Eduard el Confessor consagra l'abadia | arquitectura |
| 1223 | Toruń | l'Orde Teutònic li atorga l'estatut de ciutat | política |
| 1248 | Slesvig-Holstein | cau la tempesta coneguda com Allerkindleinsflut | desastres |
| 1271 | Corona d'Aragó | butla contra Jaume el Conqueridor per les campanyes a Occitània | política |
| 1287 | Corona d'Aragó | Alfons el Franc atorga els Privilegis de la Unió | política |
| 1503 | Gaeta | comença la batalla de Garellano entre Aragó i França | guerra |
| 1700 | Espanya | el consell de regència ordena supeditar la diplomàcia espanyola a França | política |
| 1705 | Sant Mateu | Guerra de Successió Espanyola: els botiflers assetgen la vila | guerra |
| 1774 | Maharashtra | l'exèrcit britànic ocupa Thana i Vasai | guerra |
| 1783 | Regió del Kuban | la Porta reconeix el riu Kuban com a frontera | geografia |
| 1792 | Ginebra | proclamació del Govern Revolucionari local | guerra |
| 1804 | Saragossa | fundació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna | religió |
| 1808 | Alt Empordà | Guerra del Francés: comença la batalla de Castelló d'Empúries | guerra |
| 1831 | Illes Malvines | l'USS Lexington destruïx la colònia argentina de Puerto Soledad | guerra |
| 1833 | Madrid | boda d'Agustín Muñoz amb Maria Cristina de Borbó | política |
| 1836 | Adelaida | John Hindmarsh proclama l'Austràlia Meridional colònia britànica | política |
| 1836 | Imperi Espanyol | Espanya reconeix la independència de Mèxic | política |
| 1846 | EUA | Iowa esdevé el 29é Estat de la Unió | política |
| 1850 | Sydney | el periòdic Empire (periòdic) publica el primer número | periodisme |
| 1859 | París | el gascó Charles de Freycinet esdevé Primer Ministre de França | política |
| 1870 | Marsella | dissolució de la Ligue du Midi original | política |
| 1881 | Catalunya | la VVB inaugura el ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona[2] | transport |
| 1882 | Rio Branco | fundació de la ciutat, llavors un poblet al costat d'una factoria | política |
| 1894 | Niça | Auguste Charlois descobrix l'asteroid (398) Admete | astronomia |
| 1896 | Niça | Auguste Charlois descobrix l'asteroid (425) Cornelia | astronomia |
| 1897 | París | estrena de l'obra teatral d'Edmond Rostand Cyrano de Bergerac | arts escèniques |
| 1901 | Confederació Aro | l'exèrcit britànic ocupa Arochukwu | guerra |
| 1902 | Tibidabo | col·locació de la primera pedra del Temple Expiatori del Sagrat Cor | arquitectura |
| 1904 | Marsella | descoberta del cometa 19P/Borrelly | astronomia |
| 1907 | Barcelona | publicació de l'últim número del setmanari La Tomasa | literatura |
| 1908 | estret de Messina | un tsunami fa vora cent mil morts a Messina i Reggio Calabria | desastres |
| 1909 | Barcelona | la Comissió de l'Eixample resol un litigi a favor de la Casa Milà | arquitectura |
| 1914 | Barcelona | Ramon Miquel i Planas publica El Noucentista | literatura |
| 1914 | Commonwealth | Jordi V del Regne Unit crea la condecoració de la Creu Militar | guerra |
| 1915 | Castellroig | Guerra italo-turca: el creuer francés Jeanne d'Arc rebutja un atac grecs | guerra |
| 1919 | Vallès Occidental | Ferrocarrils de Catalunya inaugura el tram Rubí-Terrassa | transport |
| 1934 | Barcelona | Manuel Azaña Díaz és absolt dels càrrecs de sublevació | política |
| 1934 | URSS | Udmúrtia esdevé una república socialista soviètica autònoma | política |
| 1936 | Port d'Alacant | Guerra Civil espanyola: el Kursk atraca amb ajuda soviètica | guerra |
| 1936 | An Oriant | Xavier de Langlais organitza la Gran Assemblea de l'Entesa dels Bretonòfons | literatura |
| 1941 | Kaluga | Batalla de Moscou: les tropes soviètiques alliberen la ciutat | guerra |
| 1942 | Somàlia Francesa | Segona Guerra Mundial: Somàlia Britànica ocupa la costa per a la França Lliure | guerra |
| 1963 | East London | Jim Clark guanya el Gran Premi de Sud-àfrica del 1963 | esport |
| 1964 | Roma | Giuseppe Saragat (PSDI) esdevé President d'Itàlia | política |
| 1965 | Rostock | el Fußballclub Hansa Rostock s'independitza com a club | futbol |
| 1970 | Saint-Luc | la Crisi d'Octubre acaba amb la detenció de Paul Rose (FLQ) | política |
| 1971 | EUA | l'oficina de patents aprova la desgrapadora de Joseph A. Foitle[3] | invents |
| 1973 | ? | Johan Cruyff guanya una segona Pilota d'Or | futbol |
| 1975 | Camp Nou | el públic oneja senyeres per primera volta durant un Barça-Madrid | futbol |
| 1976 | Albània | la República Popular d'Albània esdevé República Popular Socialista d'Albània | política |
| 1976 | Banfield | última notícia de la desapareguda Claudia Falcone amb vida[4] | política |
| 1984 | Espanya | el Congrés dels Diputats aprova la Llei d'Objecció de Consciència | guerra |
| 1984 | Santiago | la Fundació Castelao entra en funcionament | política |
| 1986 | París | estrena mundial d'Offret, l'últim film d'Andrei Tarkovski | cinema |
| 1988 | URSS | Mikhaïl Gorbatxov crea l'Orde del Valor Personal | política |
| 1993 | Bretanya | crea les mancomunitats de Fouenant, Kemperle i Vigoudenn | política |
| 1993 | Madrid | Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat | economia |
| 1994 | Bretanya | crea les mancomunitats de Gwerledan i Renk hag ar Froudveur | política |
| 1995 | Espanya | Antena 3 emet l'últim capítol de Farmacia de guardia i la primera gala Inocente, Inocente | televisió |
| 1995 | Kamtapur | l'Organització d'Alliberament de Kamtapur entra en funcionament | política |
| 1999 | Turkmenistan | el parlament proclama Saparmurat Niàzov president vitalici | política |
| 1999 | Granada | la selecció de futbol d'Andalusia guanya 1 a 0 contra Estònia | futbol |
| 2000 | Bucarest | Adrian Năstase (PSD) esdevé Primer Ministre de Romania | política |
| 2002 | Atzeneta del Maestrat | l'ajuntament en ple dimitix com a protesta pel trasllat del cicle d'ESO[5] | política |
| 2003 | Guatemala | Óscar Berger guanya la segona volta de les eleccions generals | política |
| 2004 | Bucarest | Călin Popescu-Tăriceanu (PNL) esdevé Primer Ministre de Romania | política |
| 2004 | Espanya | el Govern d'Espanya accepta el retorn dels Papers de Salamanca | política |
| 2004 | Palomar | Michael E. Brown és el primer astrònom a observar Haumea | astronomia |
| 2005 | Baikonur | llançament del primer satèl·lit GIOVE del sistema Galileo | astronomia |
| 2005 | Cadis | la selecció de futbol d'Andalusia guanya 4 a 1 contra Xina | futbol |
| 2005 | Kitt Peak | descoberta de l'asteroide potencialment perillós 2005 YU55 | astronomia |
| 2005 | Santiago de Xile | la policia fitxa Augusto Pinochet en el seu arrest domiciliari[6] | política |
| 2006 | Mogadiscio | guerra civil somali: els islamistes ixen de la ciutat davant el setge etíop | guerra |
| 2006 | Torrent | el Cos Nacional de Policia deté Rodolfo Almirón, cap de la Triple A | política |
| 2006 | Saragossa | la selecció de futbol d'Aragó guanya 1 a 0 contra Xile | futbol |
| 2006 | Elx | la selecció valenciana de futbol guanya 3 a 1 contra Perú | futbol |
| 2008 | Països Catalans | la Viquipèdia en català supera els cent cinquanta mil articles[7] | cultura |
| 2008 | Pasarón | la selecció de futbol femení de Galícia guanya 7 a 1 la de les Illes Balears | futbol |
| 2009 | Benguela | inauguració de l'Estadi Nacional d'Ombaka | futbol |
| 2010 | Alcoi | inauguració del Centre d'Art d'Alcoi | belles arts |
| 2010 | Algèria | Primavera Àrab: immolacions i manifestacions a tot el país | política |
| 2010 | Espanya | el canal de televisió CNN+ fa l'última emissió | televisió |
| 2010 | Minsk | Mikhail Miasnikovich esdevé primer ministre de Belarús | política |
| 2010 | Montjuïc | Catalunya guanya el II Trofeu Catalunya Internacional 4 a 0 contra Hondures | futbol |
| 2013 | Corea del Sud | vaga general de la Confederació Nacional de Sindicats | política |
| 2014 | San Mamés | la selecció de futbol del País Basc s'enfronta a la de Catalunya | futbol |
Cinema
[modifica]- El 1895 —fa 128 anys— els germans Lumière estrenaren llur projector cinematogràfic, en una sessió a la qual assistí Georges Méliès com a públic.
-
Programa de la sessió -
Placa commemorativa
- Naiximents
.jpg)
Còmic
[modifica]- Naiximents
.jpg)
Stan Lee (1922-2018) fon un escriptor, guionista, actor ocasional, editor i productor novaiorqués, cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960, quasi tots amb Jack Kirby, com els 4 Fantàstics, Hulk, els X-Men originals, Thor i els Venjadors; amb Steve Ditko, Spiderman i Doctor Strange; i, amb Bill Everett, Daredevil. Stan Lee introduí així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del gènere superheroic. A més, va ser durant anys el cap de Marvel Comics.
- Publicacions
Música
[modifica]| A. | títol |
|---|---|
| 2004 | iTunes Originals |
- El 1779 —fa 244 anys!— Cimarosa estrenà l'òpera L'italiana in Londra al Teatro Valle.
- El 1798 —fa 45 anys— François Devienne estrenà l'òpera bufa Les comédiens ambulants a París.
- El 1878 —fa 145 anys— Jacques Offenbach estrenà l'òpera Madame Favart a París.
- El 1909 —fa 114 anys!— Amadeu Vives estrena de l'opereta d' La muela del rey Farfán al Teatro Apolo (Madrid).
- El 1979 —fa 44 anys!— tingué lloc el tercer de quatre concerts per Cambodja amb The Specials i The Who.
- Naiximents
.jpg)
.jpg)
- Morts
- El 2023 —fa 0 any!— morí el cantautor peruà Pedro Suárez-Vértiz.
Videojocs
[modifica]| A. | jocs |
|---|---|
| 1991 |  Sonic the Hedgehog
|
-
1993
Nintendo -
2021
John Madden
.jpg)
- El 1987 —fa 36 anys— Hudson estrenà al Japó el Victory Run en PC Engine.
- El 1989 —fa 34 anys— Laser Soft estrenà al Japó el Red Alert en PCE CD.
- El 1990 —fa 33 anys— Palcom publicà a Europa el Probotector de NES.
El 1993 —fa 30 anys!— Ocean publicà a Europa el Jurassic Park de NES.
- El 2004 —fa 19 anys— s'estrenaren al Japó Gran Turismo 4 i The King of Fighters '94 Re-Bout en PlayStation 2.
- El 2006 —fa 17 anys— Sony estrenà al Japó el Formula One Championship Edition en PlayStation 3.
- El 2021 —fa 2 anys— morí l'ex jugador i comentariste de futbol americà John Madden, promotor dels jocs de la sèrie Madden NFL.
Naixements
[modifica]| A. | nom i llinatges | activitat | origen | e. |
|---|---|---|---|---|
| 1890 | Attilio Deffenu | teòric polític | sard | 27 |
| 1934 | Alasdair Gray | escriptor | escocés | 85 |
| 1936 | Charles Nokan | escriptor | ivorià | 85 |
- Països Catalans
- 1857, Barcelona: Eliseu Meifrèn i Roig, pintor català.
- 1887, Campos, Mallorca: Coloma Abrines Vidal –Madò Coloma Solera–, cuinera i divulgadora gastronòmica mallorquina (m. 1987).[8]
- 1928, Barcelona: Màrius Sampere i Passarell, poeta català.
- 1956, Almacelles, Lleidaː Teresa Rodrigo Anoro, física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la Universitat de Cantàbria [9][10]
- 1965, Barcelona: Marta Cantón i Gutiérrez, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, la primera esportista espanyola a obtenir un diploma olímpic.[11]
- 1978, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina.[12]
- Barcelona: Dàmaris Gelabert, pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils.[13]
- Resta del món
- 1834, Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (m. 1913).[14]
- 1862, Londresː Christina Broom, fotògrafa escocesa, "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit" (m. 1939).[15]
- 1874, San Millán de la Cogollaː María de la O Lejárraga, escriptora espanyola.[16]
- 1891, Vall-de-roures: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (m. 1980).[17]
- 1908, Omaha (Nebraska): Ann Ronell, lletrista i compositora d'èxit estatunidenca (m. 1993).[18]
- 1925, Ulm: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant (m. 2002).[19]
- 1926, Missouri: Donna Hightower, cantant i compositora nord-americana (m. 2013).[20]
- 1944, Boston, USA: Sandra Faber, física i astrònoma dedicada a l'estudi de la formació i evolució de les galàxies.[21]
- 1955, Gârleni, Bacău, Romania: Magda Carneci, escriptora, historiadora de l'art, assagista i professora universitària romanesa.[22]
- 1970, Haarlem, Països Baixos: Brenda Schultz-McCarthy, tennista professional neerlandesa.[23]
- 1981, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.[24]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1968 - Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana (m.1968).
- 2002 - L'Escala, Alt Empordà: Emília Xargay i Pagès, pintora, ceramista i escultora catalana (n. 1927).
- 2007 - Barcelona: Claude Collet Millioud, pintora, dibuixant i gravadora suïssa que va viure bona part de la vida a Barcelona (n. 1929).
- 2018 - Barcelona: Irene Balaguer i Felip, mestra i pedagoga catalana, presidenta de l'Associació Rosa Sensat (n. 1948).
- 2019 - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (n. 1928).
- Resta del món
- 1913 - El Caire: Nazlı Fazıl, princesa i salonnière egípcia (n.1853).
- 2004 - Nova York: Susan Sontag, intel·lectual i escriptora: novel·lista, assagista, crítica i directora teatral i cinematogràfica (n. 1933).
- 2006 - Saragossa: Pilar Andrés de Pablo, coneguda com a Pilarín Andrés, va ser una soprano espanyola (n. 1921).
-
1890
Attilio Deffenu -
Joan Mas Verd (n. 1898) -
Quim Torra (n. 1962)
Naixements
[modifica]- Països Catalans
-
M. Ainaud (m. 1932) -
M. de Luna (m. 1406) -
-
Pau Gargallo (m. 1934) -
Joan Monleon (m. 2009) -
J. Soms (m. 2012) -
Maria II (m. 1694) -
1736
Antonio Caldara (compositor) -
T. Dreiser (m. 1945) -
Robert II (m. 1218) -
G. del Bufalo (m. 1837) -
F. de Sales (m. 1622) -
Jordi XII (m. 1800) -
A. Ferri (n. 1912) -
Sue Grafton (m. 2017) -
P. Hindemith (m. 1963) -
S. Iessenin (m. 1925) -
Léon Jaussely (m. 1932) -
Lemmy (m. 2015) -
Aleksei Lvov -
2021 John Madden
-
Pere II Mèdici (n. 1472) -
T. Mikrútsikos (m. 2019) -
Amos Oz (m. 2018) -
Pitton de T. (m. 1708) -
Anna Sofia (m. 1728) -
S. Shagari (m. 2018) -
-
Dennis Wilson (m. 1983) -
A. Yoshiakira (m. 1367)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
Festes locals i nacionals
[modifica]| Lloc | Celebració |
|---|---|
| Austràlia Meridional | Proclamation Day («Dia de la Proclamació») |
| Castellvell del Camp | Festa de la Banya (des de 1851)[28] |
| Alcoi | funcions especials del Tirisiti |
| Bellmunt del Priorat | Badejada[29] |
| Ibi | Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova (des de 1981)[30] |
| L'Alcúdia i altri | Recital dels Innocents (des de 2005)[31] |
| Elx | Vinguda de la Mare de Déu de l'Assumpció |
| Manresa | La Innocentada (espectacle teatral costumista)[29] |
| Reus | llançament del coet Espeteck[29] |
| Terrassa | Festa de la Llufa[29] |
| Tremp (ciutat) | Aixecada del ninot[32] |
Festes populars
[modifica]A més d'innocentades o notícies falses com les de l'1 d'abril, el 28 de desembre és la data de moltes festes de folls, danses i altres tradicions populars:
- Agost (Alacantí): el Rei i la Reina Mora ballen amb els danseros.[33]
- Barcelona: antigament hi havia el costum de fer innocentades gremials.[34]
- Cinctorres: ballen els reis i els comtes.[33]
- Els Guiamets: esmorzar popular i ball a la nit.[35]
- Moncofa: lliguen les xiques amb cordes i cobren per soltar-les.
- Torredembarra: «fer barrera» per a captar diners.[28]
- La Vilavella: els sublevats feien un pregó satíric i un dinar amb la recaptació dels imposts, però en acabant passaven a dir-se «Tomasets» i ser l'objecte de burla;[30]
- Xalans: la festa de folls més antiga que encara se celebra, «los Locos», datada a començaments del segle xvii.[30]
A Veneçuela, el Dia dels Innocents té diferents noms i costums en cada un dels estats:[36]
- Caicara de Maturín: la Fiesta del Mono.
- Estat Lara i Guárico: los Zaragozas.
- Estat Mérida, Trujillo i Portuguesa: Fiesta de los Locos y Locainas; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
- Estat Miranda: ballen els Boleros.
- Naiguatá i Osma: el Gobierno de las Mujeres; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
- La Vela de Coro (estat Falcón): ixen els Locos de la Vela, en la qual el personatge del Correo passa per les cases on un altre personatge, la Mojiganga, havia deixat una invitació el dia 27.[37]
Santoral
[modifica]- Abel, màrtir
- Càstor d'Àfrica, màrtir
- Sants Innocents, màrtirs
- Serventes de Déu: Enriqueta Rodon i Asencio, fundadora de les Terciàries Franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell; Carme Sala i Bigas (Tona, 1920-Vic, 1952), monja dominica.
Vegeu també
[modifica]- 1 d'abril: dia d'enganyar («peix d'abril»)
- Plantilla:Desembre 28 (selecció d'efemèrides per a la portada)
- Viquipèdia:Innocentades (històric d'innocentades des del 2007)
Referències
[modifica]- ↑ CCMA Les innocentades van de baixa després de més de 600 anys d'història
- ↑ Ubach i Soler, Tomàs M. «El Ferrocarril:La xarxa Catalana». Barcelona, KETRES Editora 1984 ISBN 84-85256-39-5
- ↑ Google Patents US 3,630,486 A (anglès)
- ↑ Derechos.org Caso Nº 33: Falcone, María Claudia (castellà)
- ↑ VilaWeb Castelló de la Plana La totalitat de l'ajuntament d'Atzeneta del Maestrat dimiteix en protesta per la no creació d'un centre d'ESO a la població
- ↑ CCMA L'exdictador Pinochet, fitxat per primer cop com a presumpte delinqüent
- ↑ VilaWeb La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats
- ↑ Obrador, T. «´Madò Coloma´ y ´Guillem Trinxeter´, ´campaners´ con carácter de gigantes» (en castellà). Diario de Mallorca, 19-09-2006. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ 20minutos. «Muere Teresa Rodrigo, una de las físicas españolas más relevantes y que formó parte del proyecto del Bosón de Higgs» (en castellà), 21-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Almacelles plora la mort de la científica i Filla Predilecta de la Vila, na Teresa Rodrigo Anoro». Ajuntament d'Almacelles, 23-04-2020. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ «Marta Cantón i Gutiérrez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «Sandra De Jaume». Fundación de las Artes y los Artistas. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Dàmaris Gelabert». Viasona. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
- ↑ Goran, David. «Christina Broom was the first female press photographer in Britain | The Vintage News» (en anglès). The Vintage News, 26-09-2016. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Nieva-de la Paz, Pilar. «María de la O Lejárraga García». Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ Martínez, Mariluz. «Elvira de Hidalgo». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «ANN RONELL (1905-1993). Primera part» (en castellà). Classic Jazz Standards, 15-07-2020. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Vgl. Chronologie bzw. Filmografie der offiziellen Seite hildegardknef.de.
- ↑ «Muere la cantante de jazz Donna Hightower» (en castellà). Efeeme.com, 24-08-2013. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ Araneda, Nicole «Sandra Faber: A Luminous and Inspiring Scientific Career» (en anglès). CTAO. Cherenkov Telescope Array Observatory, 04-10-2023.
- ↑ «Magda Carneci» (en francès). La poéthèque. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Brenda Schultz-Mccarthy Bio | Bio & Career» (en anglès). WTA Official. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Sienna Miller: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 10-03-2016. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «La photographe franco-suisse Sabine Weiss, figure du courant humaniste, est morte» (en francès). Le Monde.fr, 29-12-2021.
- ↑ 28,0 28,1 Festes.org Impostos i peatges festius
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Festes.org Altres celebracions
- ↑ 30,0 30,1 30,2 Festes.org Ajuntaments de farsa
- ↑ VilaWeb Ontinyent' La nit musical dels Innocents es trasllada a Ontinyent
- ↑ Festes.org Llufes
- ↑ 33,0 33,1 Festes.org El Rei Moixó/Pàixero
- ↑ Altres barcelones Les innocentades de la Barcelona gremial
- ↑ Etnocat Arxivat 2006-01-18 a Wayback Machine. La festa dels Innocents
- ↑ En tiempo libre El día de los inocentes en Venezuela (castellà)
- ↑ VenAventours Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine. Los Locos de la Vela (castellà)
