Donbassita

Donbassita
Fórmula química	Al4.33(AlSi₃O10)(OH)₈
Epònim	Donbàs
Localitat tipus	Donetsk, óblast de Donetsk, Ucraïna
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.55
Dana	71.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,17Å; b = 8,95Å; c = 14,26Å; β = 97,83°
Color	blanc, verd clar
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,560 a 1,578 nβ = 1,566 a 1,582 nγ = 1,572 a 1,596
Birefringència	δ = 0,012 a 0,018
Angle 2V	mesurat: 48° a 55°, calculat: 58° a 88°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Mg, Ca, Li, Na
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1940
Símbol	Dbs
Referències

La donbassita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. Rep el nom de la regió ucrainiana de Donetsk (Donbass).

Característiques

La donbassita és un silicat de fórmula química Al_4.33(AlSi₃O₁₀)(OH)₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la donbassita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Donetsk, localitat que dona nom a l'óblast de Donetsk, a Ucraïna. També ha estat descrita en altres indrets d'Ucraïna, així com a Bèlgica, Bòsnia, França, Alemanya, Espanya (Andalusia i Aragó), Portugal, el Gabon, Moçambic, Rússia, els Estats Units, el Japó, Austràlia i l'Antàrtida.