Vés al contingut

Roscoelita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRoscoelita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂
EpònimHenry Enfield Roscoe Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Stuckslager (Stuckslacker Mine; Sam Simms Mine), Coloma, Districte de Coloma, West Belt, Comtat d'El Dorado, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.05a Modifica el valor a Wikidata
Dana71.2.2a.4
Heys16.15.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial 12 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró, gris fosc a negre
Exfoliacióperfecta en {001}
Duresa2,5
Lluïssornacrada
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,92 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,590 a 1,610 nβ = 1,630 a 1,685 nγ = 1,640 a 1,704
Birefringènciaδ = 0,050 a 0,094
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 24,5° a 39,5°
Dispersió òpticar < v feble
Impureses comunesFe, Ca, Na, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1876
SímbolRcl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La roscoelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el seu nom de Sir Henry Enfield Roscoe (1833-1915), químic anglès, especialment conegut pels primerencs treballs sobre el vanadi i els seus estudis fotoquímics.

Característiques

[modifica]

La roscoelita és un silicat de fórmula química K(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roscoelita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Stuckslager, a la localitat de Coloma, al districte homònim del comtat d'El Dorado, a Califòrnia, Estats Units. Ha estat descrita en gairebé tres-cents jaciments d'arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Eureka, situada a la localitat de Castell-estaó, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida.

Referències

[modifica]
  1. «Roscoelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].

Enllaços externs

[modifica]