Shirozulita
Shirozulita | |
---|---|
Fórmula química | KMn2+₃(Si₃Al)O10(OH)₂ |
Epònim | Haruo Shirozu (en) |
Localitat tipus | Mina Taguchi, Shidara-cho, Kita-Shidara-gun, Aichi, Japó |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,3791 Å; b = 9,319 Å; c = 10,2918 Å; β = 100,18° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m |
Color | marró vermellós fosc |
Exfoliació | perfecta en (001) |
Fractura | micàcia |
Tenacitat | elàstica |
Duresa (Mohs) | 3 |
Lluïssor | nacrada |
Densitat | 3,2 g/cm³ (mesurada); |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2001-045 |
Any d'aprovació | 2001 |
Símbol | Szu |
Referències | [1] |
La shirozulita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom en honor de Haruo Shirozu (白水 晴 雄) (1925-2007), professor de la Universitat de Kyushu, per les seves destacades contribucions a la química cristal·lina dels minerals silicats en capes, especialment del grup de la clorita.
Característiques
[modifica]La shirozulita és un silicat de fórmula química KMn2+₃(Si₃Al)O10(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001, sent publicada per primera vegada el 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Taguchi, a Kita-Shidara-gun (Aichi, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de Bikkulovskoe, a Baixkíria (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Shirozulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2020].