Tobelita
 Tobelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄,K)Al₂(AlSi₃O10)(OH)₂ |
| Epònim | Tobe i pedra |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Dana | 71.2.2a.7 |
| Heys | 16.5.5 |
| Propietats | |
| Color | blanc, verd-groc |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | mat |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,555 a 1,560 nβ = 1,575 a 1,587 nγ = 1,581 a 1,595 |
| Birefringència | δ = 0,026 a 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 28° a 30°, calculat: 56° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mg, Na, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-021 |
| Símbol | Tbl |
| Referències | [1] |
La tobelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. Rep el nom de la localitat japonesa de Tobe, una de les dues localitats tipus d'aquesta espècie.
Característiques
[modifica]La tobelita és un silicat de fórmula química (NH₄,K)Al₂(AlSi₃O10)(OH)₂. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita amb els exemplars de dues localitats japoneses: el dipòsit d'argiles d'Ohgidani, a la localitat de Tobe (prefectura d'Ehime), i el dipòsit d'Horou, al districte de Kamo (prefectura d'Hiroshima). També ha estat descrita a la República Popular de la Xina, als Estats Units, França i Polònia.
Referències
[modifica]