Kinoshitalita
 Kinoshitalita | |
|---|---|
 Kinoshitalita amb fredrickssonita (de color negre) i calcita (de color blanc); mostra procedent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia. | |
| Fórmula química | BaMg₃(Si₂Al₂O10)(OH)₂ |
| Epònim | Kameki Kinoshita (en)   |
| Localitat tipus | Mina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.35 |
| Dana | 71.2.2c.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 10,25Å; β = 99,99° |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,619 nβ = 1,628 a 1,633 nγ = 1,635 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Angle 2V | mesurat: 23°, calculat: 40° to 82° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Ca, Na, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-011 |
| Any d'aprovació | 1973 |
| Símbol | Kns |
| Referències | [1] |
La kinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. S'anomenà així en honor de Kameki Kinoshita, mineralogista, professor a la Universitat de Kyushu i investigador de dipòsits minerals del Japó. És l'anàleg d'hidroxil de la fluorokinoshitalita.
Característiques
[modifica]La kinoshitalita és un silicat de fórmula química BaMg₃(Si₂Al₂O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kinoshitalita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, bityita, clintonita, anandita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en dipòsits de hausmannita-tefroïta (al Japó)[2] i en roques riques en manganès envaïdes per pegmatites silíciques i vetes de carbonat (a l'Índia).[3] S'ha descrit associada a hausmannita, tefroïta, celsiana, quars, espessartina, rodonita, calcopirita, pirrotita, rodocrosita, hübnerita, sonolita (al Japó); i a braunita, hausmannita, bixbyita, feldespat alcalí, hematites, calcita, dolomita, quars (a l'Índia).[3]
S'ha descrit a: la mina Noda-Tamagawa, Prefectura d'Iwate, i a Hokkejino, Prefectura de Kyoto, Japó. A Netra, Districte de Balaghat, Madhya Pradesh, Índia. Al Mont Trumbull, prop d'Incline, Comtat de Mariposa, Califòrnia, EUA. I també a Långban, Värmland, Suècia.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Kinoshitalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Kinoshitalite Mineral Data». [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Kinoshitalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-07-16. [Consulta: 3 abril 2018].