Dozyïta
 Dozyïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg₇Al₂(Al₂Si₄O15)(OH)₁₂ |
| Localitat tipus | Complex d'Ertsberg East, Districte de Gunung Bijih, Nova Guinea, Província de Papua, Indonèsia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.60  |
| Dana | 71.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,32Å; b = 9,21Å; c = 21,45Å; β = 94,43° |
| Color | incolor |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,575 nβ = 1,575 nγ = 1,581 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Impureses comunes | Fe, Ca, Na, Cl, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-042 |
| Any d'aprovació | 1995 |
| Símbol | Doz |
| Referències | [1] |
La dozyïta[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Jean Jacques Dozy (Rotterdam, Països Baixos, 18 de juny de 1908 – La Haia, 1 de novembre de 2004), geòleg holandès que va descobrir i anomenar la província minera d'Ertsberg el 1936.
Característiques
[modifica]La dozyïta és un silicat de fórmula química Mg₇Al₂(Al₂Si₄O15)(OH)₁₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1995. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dozyïta pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al complex d'Ertsberg East, al districte de Gunung Bijih, dins la província de Papua (illa de Nova Guinea), a Indonèsia. També ha estat descrita a Nikka Vord, a la localitat d'Unst (Shetland, Escòcia), i a la mina Wood's Chrome, a la localitat de Texas (Pennsilvània, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Dozyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].