Tainiolita

Tainiolita
Tainiolita con pectolita (blanc)
Fórmula química	KLiMg₂(Si₄O10)F₂
Epònim	cinta i pedra
Localitat tipus	Pegmatita Narssârssuk, Altiplà de Narsaarsuk, Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.05b
Dana	71.2.2b.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	incolor, verd marronós
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,522 a 1,540 nβ = 1,553 a 1,570 nγ = 1,553 a 1,570
Birefringència	δ = 0,031
Angle 2V	mesurat: 2° a 5°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tai
Referències

La tainiolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom del grec "tainia", cinta, en al·lusió a l'hàbit tabular dels seus cristalls.

Característiques

La tainiolita és un silicat de fórmula química KLiMg₂(Si₄O₁₀)F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, dins l'altiplà de Narsaarsuk, a Igaliku (Kujalleq, Groenlàndia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i l'Antàrtida.