Wonesita

Wonesita
Fórmula química	(Na,K)(Mg,Fe,Al)₆((Al,Si)₄O10)₂(OH,F)₄ o (Na,K,◻)(Mg,Fe,Al)₆(Si,Al)₈O20(OH,F)₄ (segons l'IMA)
Epònim	David R. Wones
Localitat tipus	Post Pond Volcanics, Mont Cube Quadrangle, Norwich, Comtat de Windsor, Vermont, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Dana	71.2.2b.14
Heys	16.20.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,312Å; b = 9,163Å; c = 9,825Å; β = 103,18°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial 2
Color	groc-marró daurat
Macles	pla de macla (001); eix de macla [310]
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	micaceous*
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	subvítria, grassa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,544 nβ = 1,608 nγ = 1,608
Birefringència	δ = 0,064
Pleocroisme	fort
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ti, Cr, Mn, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-007a
Any d'aprovació	1981
Símbol	Wns
Referències

La wonesita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Anomenat l'any 1981 per Frank S. Spear, Robert M. Hazen, i Douglas Rumble III en honor de David R. Wones, petròleg experimental del Servei Geològic dels Estats Units i professor de l'Institut Politècnic de Virgínia (EUA). És isoestructural amb l'annita i la flogopita.

Característiques

La wonesita és un silicat de fórmula química (Na,K)(Mg,Fe,Al)₆((Al,Si)₄O₁₀)₂(OH,F)₄ o, segons l'IMA, (Na,K,◻)(Mg,Fe,Al)₆(Si,Al)₈O₂₀(OH,F)₄ (segons l'IMA). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wonesita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, minnesotaïta, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

S'ha descrit en roques metavolcàniques (metamorfitzades a una temperatura estimada de 535 graus centígrads) amb una ràtio Mg:Fe elevada, contingut de sodi moderat i poc calci. Associada a flogopita, talc, antofil·lita, cordierita, gedrita, clorita, quars.