Glagolevita

Glagolevita
Fórmula química	Na(Mg,Al)₆(AlSi₃O₁₀)(OH,O)₈
Localitat tipus	Mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.55
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,358 Å; b = 9,281 Å; c = 14,574 Å; α = 90°; β = 97,08°; γ = 90°
Grup puntual	1 - pedial
Grup espacial	p1
Color	incolor
Lluïssor	vítria
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-064
Any d'aprovació	2001
Símbol	Ggl
Referències

La glagolevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. Rep el nom en honor d'Alexander Andreevich Glagolev (Александра Андреевича Глаголева) (1927-1993), mineralogista i petrògraf rus, conegut pel seu treball sobre les roques ultramàfiques alcalines i carbonatites com les de Kovdor, a Rússia.

Característiques

La glagolevita és un silicat de fórmula química Na(Mg,Al)₆(AlSi₃O₁₀)(OH,O)₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, al massís de Kovdor, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita al massís de Nizhnetagilskii, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia), i al districte de Chengalpattu, a l'Índia. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.